Coalicio Valenciana: un proyecte ilusionant.

043 cv

Des de fa mesos els valencianistes hem recobrat l’ilusio gracies a Coalicio Valenciana (CV), en Joan García Sentandreu al capdavant. Joan treballa sense pressa pero sense pausa per a construir un partit valencianiste fort que opte a les Corts en 2007. En sols uns mesos ha unit al valencianisme politic, social i cultural en torn al seu proyecte: un partit foraliste, conservador, valencianiste i social que combata el pancatalanisme i el centralisme de la Meseta, que defenga la nostra Llengua Valenciana, les nostres senyes d’identitat i la nostra terra.

Joan és un batallador infatigable contra el catalanisme i -a pesar de les adversitats- demostra tindre moltes aptituts per a la politica. No és just que hi haja gent que diga que lo unic que vol és chuplar del pot com Josep Maria Chiquillo o Vicent González Lizondo. Si d’algo no se li pot acusar es de deshonest, incoherent o fals. ¿O és que ya no s’enrecorda la gent de que Sentandreu fon un dels qui més implacablement criticà la venda de UV al PP? Yo, de moment, li done el meu vot de confiança a l’espera de que no es desvie del bon cami.

Crec que hi ha raons que conviden a l’optimisme. CV està rebent finançacio per part de l’empresariat, en uns mesos tindrà 60 seus locals i comarcals, cada volta més valencians s’estan afiliant, els descontents de PP, PSOE i UV la veuen en bons ulls i el partit està eixint en els mijos de comunicacio en les seues moltes iniciatives ciutadanes. El valencianisme no està mort. UV arribà a ser quasi la primera força en el Cap i Casal (¿per qué no pot ser-ho CV?) i més tart o pronte l’actual barrera del 5% per a entrar a les Corts es rebaixarà al 3%.

CV vol aglutinar l’unio de tot el valencianisme baix d’un gran paraigües. Partits com IRV i PRCV pareixen disposts a sumar forces. Qui sap si en un futur pot ser que tambe UV, ONV i ENV. Pero ¿per qué parar ahí? Es podrien sumar uns atres grups com Familia i Vida, Comunio Tradicionalista Carlista, Unio de Centro Lliberal, Partit Cannabis o partits locals que tinguen estiro en els seus respectius municipis. Poc importa aci ser de dretes o d’esquerres, puix tots poden mantindre un nexe d’ unio: una Llengua Valenciana independent per al païs.

No mos hem d’espantar perque CV pacte en PP, PSOE o en Satan si fa falta… Sempre que siga a canvi d’una Llengua Valenciana independent. ¡I si no es conseguix, puix a l’oposicio i a pegar canya contra el govern de torn! CV deuria fer-li la vida impossible en una pressio asfixiant: votar contra totes les iniciatives del govern, fins i tot boicotejar els presuposts… És tanta la codicia i fam de poder de Paco Camps i Joan Ignaci Pla que –si necessitaren de CV per a governar- són capaços de renunciar als ideals catalanufos per tal d’assentar-se en el sillo.

 

FONT: El Palleter. 1-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

15-10-2004: Més de 100.000 firmes a favor de la Llengua Valenciana.

056 madrit1

El 15 d’Octubre de 2004 passarà a l’historia de la lluita dels valencians per la reivindicacio de sa identitat. En este dia 15 un centenar d’autobusos ha traslladat a uns 5.000 valencians a Madrit per a manifestar-se a favor dels interessos dels valencians: a favor de les infraestructures (AVE, PHN, Copa America, ampliacio dels ports de Valencia i Alacant…) i de la Llengua Valenciana i en contra de l’imposicio de la llengua catalana en Valencia, del proyecte imperialiste dels Països Catalans (ara rebatejat eufemisticament com Eurorregio) i del boicot al que el Govern d’Espanya i de Catalunya someten al poble valencià, per a cercenar el seu progrés. Mils de valencians s’han manifestat en Madrit, a pesar de ser la convocatoria divendres, dia llavorable en el païs.

Pero lo més destacat d’esta iniciativa duta a terme per Coalicio Valenciana (CV) i Joan García Sentandreu –per damunt del numero de manifestants- és que hui Sentandreu ha entregat en el Congres dels Diputats més de 100.000 firmes de valencians recolzant este proyecte intitulat Manifest per lo valencià. Més de 100.000 firmes a favor dels interessos valencians. ¡¡¡Més de 100.000 firmes a favor de l’autentica Llengua Valenciana!!! I és que si els catalanufos reunixen a 2.000 manifestants en Gandia en un dia festiu –el 50% dels quals arriba en autobusos des de Catalunya-, els valencianistes reunixen a 5.000 manifestants a Madrit en dia llavorable ademes de 100.000 firmes llargues per la Llengua Valenciana. ¡Ah, i sense subvencions publiques ni ajudes de cap tipo!

¿Imagines 100.000 valencians firmant a favor del catala, els Païsus Imaginaris i el catalanisme? En una novela d’Isaac Asimov potser. En el món real, impossible. Este 15 d’Octubre de 2004 passarà als anals de l’historia del valencianisme, junt a la manifestacio del 9 d’Octubre de 1977, quan un millo de valencians eixi als carrers per a reclamar l’autogovern o el 13 de Juny de 1997, quan més de 500.000 valencians es manifestaren a favor de l’Idioma Valencià i contra el catalanofascisme. Esta iniciativa –junt a les 15.000 firmes que Sentandreu arreplegà per a reclamar l’oficialitat del Valencià en l’Unio Europea (UE)- ha segut una bona pedra de toc per a Coalicio Valenciana. Que el valencianisme politic torne a tindre representacio en les Corts és més factible que mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 18-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ara els tituls d’historiador els sortegen en la tombola.

038

Yo pensava que u obtenia la llicenciatura en la Facultat, pero ara em done conte de que no. Que ara els tituls d’historiador es regalen en pots de detergent o enviant un mensage de movil a algun concurs de la tele. No sé quin sera el rigor i professionalitat dels historiadors en l’estranger pero done fe de que en Valencia i Espanya són uns embusters que s’inventen l’historia i que es mereixen el mateix respecte i fiabilitat que una escopeta de fira.

La serie Memories d’ Espanya de TVE mostrà Espanya com una realitat més alla del temps i de l’espai, i tildà d’espanyols a habitants de l’Imperi de Roma o Al-Andalus. En els coleges s’estudia l’historia de països de ciencia-ficcio com el “Principat de Catalunya” o la “Confederacio Catalano-Aragonesa”. Yo mai negare l’existencia del Comtat de Barcelona i el Regne d’Arago pero d’ahi a fabular principats sense princip dista un món.

En els llibres de text es conta que en la Reconquista els catalans poblaren el Regne de Valencia… Puix deurien fer-ho ab una maquina del temps perque en 1238 Catalunya no existia. Una atra cosa són els comtats precatalans, que són anteriors a Catalunya i per extensio mai sinonims d’ella. Alguns llibres validen el “Regne Medieval de Catalunya” i els “Països Catalans”. D’ahi a parlar cientificament del “País de Nunca Jamás” va sols un pas.

L’Editorial Bromera publicà Curial i Güelfa, un classic valencià del segle XV. En esta versio, a cura de Salvador Vendrell, apareixen països com Alemanya, Italia o Catalunya (inexistents en el segle XV). Aixo és com si llegires en En Quixot de la Mancha que el Quixot era el cavaller més valent de tota l’Unio Europea (UE). Estic fart de sentir que Plato era grec i Miquel Angel Buonarroti italia quan tals estats són posteriors ad ells.

Ara hi ha una corrent que diu que la Guerra Civil fon un conflicte de fascistes contra comunistes (quan ho fon de fascistes contra democrates), que la guerra fon iniciada pels republicans (!!!), que estos volien instaurar un estat comuniste (Espanya ni tan sols tenía relacio diplomatica en la URSS abans de la guerra), i que de no ser pel general Francisco Franco aço ara sería com Europa de l’Est (quan la Republica pretenia imitar a França), etc.

En este tipo d’animalades anticientifiques i barbarismes anacronics els historiadors lo unic que fan és el ridicul i desprestigiar una professio que es mereix el mateix credit que adivins com Rappel o la pitonisa Lola. En l’alt rigor i prestigi demostrats pels historiadors, el sol fet de que diguen que el Valencià es un dialecte del catala constituix una prova per a estar segurs al 100% de que és un idioma independent del catala i distint d’ell.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 30-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Barcelona 2004: el Forum de l’especulacio i l’incultura.

hipo

El de Barcelona 2004 es mostra com un forum universal de totes les cultures… Encara que l’himne espanyol o la Llengua Valenciana, per citar nomes dos eixemples, no tinguen cabuda en ell. El Forum preten ser una gran fabrica d’idees i dialec per a arreglar el món. En realitat, no és sino un gran entramat d’especulacio i merda, una posta en escena megalomana i buida de substancia, un insult als pobres i una casa dels horrors que ven fum.

¿Quíns són els objectius reals del Forum? Són tres. 1) Repartir-se un pastiç de més de 3.000 millons d’euros (contant infraestructures i contingut) entre els quatre especuladors de torn. 2) Que les empreses patrocinadores aprofiten l’escaparat del Forum per a publicitar-se i dotar-se d’una image de “solidaries”. 3) Construir un gran parc tematic de la superficialitat, un forum en el que es venga fum i a on els assistents paguen a canvi de res.

¿Quí està a favor del Forum? El Forum, que no condenà l’invasio d’Iraq, ve patrocinat -entre unes atres- per una serie de bancs i multinacionals en uns forts interessos en l’economia de guerra i la produccio armamentistica, i per empreses contaminants que no respecten el mig ambient ni els drets laborals, pero que esperen crear-se una image “humana”. En general, les multinacionals, els politics i la prensa es troben del costat d’este esperpentic circ.

¿Quí està en contra del Forum? La majoria de ONGS (com Amnistia Internacional o Greenpeace) no volen saber res. Noam Chomsky, Naomi Klein, Susan Sontag, Günter Grass o Jose Bove declinaren participar. Els conferenciants que en principi acceptaren anar al Forum i una volta s’han informat be han decidit retirar-se al final són Bill Clinton, Kofi Annan, Nelson Mandela, Helmut Khol, Jacques Delors, José Saramago, etc.

¿A quí beneficia? Als empresaris que han fet l’especulacio del segle, als patrocinadors que es publiciten, a l’alcalde Joan Clos que s’assegura la reeleccio en esta faraonada i a una serie  d’entretenidors (cantants, actors de teatre, artistes…) que van a fer els seus bolos o que treballen a colp de subvencio, i de conferenciants (politics oportunistes, intelectuals progres de salo…) que viuen de prostituir-se intelectualment i de parar la mà.

¿A quí no beneficia? Al millo de pobres de Catalunya, que voldria que els 3.000 millons d’euros es destinaren a obra social. Als contribuents de tot l’Estat, que sufraguem aço en els nostres imposts. Als treballadors del Forum, subcontratats i explotats. A Barcelona que no es promociona (fòra d’Espanya ningu coneix el Forum) ni al poble, que passa (l’assistencia de public és infima). Este forum de l’incultura apesta a immoralitat des de llunt.

FONT: Critica Social. 25-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Qué pot voler significar la frase «Soc valencià i escric en valencià»?

033 tirantloblanch

“…me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar…”

JOANOT MARTORELL. Valencià. Escritor.
Joanot Martorell és un classic del Segle d’Or de les
Lletres Valencianes i el millor lliterat valencià de l’historia.

Autor del Tirant lo Blanch.
FONT: Dedicatoria del Tirant lo Blanch. 1490.

Els catalanufos, obsessionats per inventar i reescriure l’historia, afirmen que Joanot Martorell en esta frase vol dir-mos que es valencià i que escriu en catala. És ben curios aixo; sobretot perque en el segle XV tot lo món acceptava de forma generalisada que el Valencià era una llengua independent i el catala un dialecte de l’occita. Pero sigam serios, si el dramaturc William Shakespeare firma del seu propi puny i lletra “Escric en angles”… ¿Qué pot voler significar eixa frase? Puix que escriu en angles, ¿no? Dic yo. Lo que sería ridicul és que algu vinguera cinccents anys despres i diguera: “Lo que realment volia dir Shakespeare és que escrivia en alema”. ¡Sigam serios, per favor! ¡U vol dir lo que v ol dir! I si Martorell dixà firmat que escrivia en Valencià vol dir aixo; que escrivia en Valencià. ¿O van a dir-me que era tan tonto que escrivia en catala i no ho sabia ni ell?

Lo cert és que Martorell mai de la vida afirmà escriure en catala. Mai. I llavors és quan el catalanufo de torn et diu: “És veritat, pero tampoc ho negà mai”. És cert. Joanot Martorell no negà mai escriure en catala, com no negà mai tampoc escriure en chinenc o ser un extraterrestre provinent d’Orio. Aço no ho negà mai tampoc. I yo no he negat mai tindre huit braços. Pero que no se negue una cosa no vol dir que s’estiga d’acort en ella. Les coses no funcionen aixina. Les coses es demostren en base al principi d’afirmacio i no al de negacio. Aixo tot lo món ho sap. I si nos basem en el principi d’afirmacio ¿qué es lo que trobem? ¿Afirmà Martorell ser valencià? Sí. ¿Afirmà Martorell escriure en Valencià? Sí. ¿Afirmà Martorell ser catala? Mai. ¿Afirmà Martorell escriure en catala? Mai. ¿Afirmà Martorell que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua? Mai. Més claret, aigua, ¿no?

FONT: Llengua Valenciana Sí. 23-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Universitat Sant Vicent Martir, la primera factoria d’ateus de Valencia.

027 manifestaciones

“¡Hem de cremar a tots els cures en una foguera en mig de la plaça!”. “¡Sí, i violar a les monges!”. “¡I cremar totes les esglesies o millor encara, reconvertir-les en algo util, com per eixemple biblioteques!”. Estes frases són absolutament reals i no me les invente yo. Perteneixen a universitaris que cursen una carrera en Edetania, la futura Universitat Catolica Sant Vicent Martir. Algo té eixe centre que entres en fe i ixes convertit en Josip Stalin.

Si tots els coleges foren religiosos en la practica, s’acabaria en el cristianisme en tan sols una generacio. Els tios més rojos i més anticlericals i les ties més putes que conec han eixit de coleges religiosos. Aixo de que “no hi bon comuniste que no haja segut seminariste” és veritat. Per sort, la meua neboda estudia en un colege llaic. Millor. De lo contrari igual acabaria currant d’actriu porno en un film el dia menys pensat. I millor que no.

Em relata un amic que estudia magisteri en Edetania que alli hi ha una opressio catolica bestial. “Mos obliguen a assisitir a classe tots els dies, si faltes algun dia li envien una carteta als teus pares, com si tingueres huit anys, t’obliguen a assistir a la conferencia del cardenal o del retor de torn baix amenaça de suspendre’t en cas de no fer-ho, són una autentica mafia que s’embojaca tots els diners i no reinvertix en instalacions (…)” -em diu-.

Este jove de qui parle era cristia abans d’entrar a estudiar en Edetania. Hui és ateu i anticlerical. És increïble pero despres de tants fracassos encara hi ha gent que no es percata de que la forma d’expandir el cristianisme no pot ser a base d’hosties. Mireu si no lo que passa en els instituts. Els professors catalanufos coaccionen als seus alumnes i estos es reboten i es passen a l’espanyol. Res de lo que entra per imposicio, entra de bon gust mai.

Quaranta anys de nacionalcatolicisme sols han servit per a que hui la mitat de la joventut valenciana siga atea i l’atra mitat crega en Deu pero no en l’esglesia. Aixina i tot, seguim en les de sempre. O pijor, puix pareix que ara l’Universitat Cardenal Herrera CEU tambe pot fer un gir al nacionalcatolicisme. ¿Pero quan deprendrem que l’evangelisacio es conseguix en bones paraules i un eixemple intachable i no a base de sembrar l’odi i la por?

FONT: El Palleter. 28-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quín és el resultat d’inocular el catala en les escoles valencianes? (2/2)

nicastellanicatala

Aixo de que la reivindicacio d’una Llengua Valenciana independent és un invent de la dreta espanyolera per a impedir la recuperacio del Valencià ya no cola. Sobretot si tenim en conte que José María Aznar “parla catala en l’intimitat”, que precisament la dreta espanyolera (Partido Popular) ha fet oficial el catala en Valencia, creat l’Academia de Zaplana (AZ) i obert més llinies en “valencià” (catala) que el regim sociata de Joan Lerma. ¿I quín es el resultat? L’us del Valencià ha caigut un 30% des de 1995, segons un estudi de la AZ.

A la puta dreta espanyolera li interessa posar el catala en Valencia per a espanyolisar-la i que no es recupere el Valencià. El Partido Popular pensa: “Fiquem el catala en les escoles valencianes, aixina els jovens valencians voran que és un idioma estrany i ho estudiaran com qui estudia matematiques: una volta aprovat l’examen ya no ho usaran mai més. En la practica els valencians seran monolingües (espanyols) i Valencia un gran bastio de l’espanyolisme a on mai podra quallar un quart nacionalisme que poguera desestabilisar definitivament l’Estat”.

Donar catala en les escoles obliga als jovens a passar-se a l’espanyol. Un companyer de Facultat estudià en l’institut en llinia en “valencià” (catala). Hui parla sempre en espanyol. Es diu “efecte bumerang”. La gent no s’identifica en els aquest, mirall, robatori, amb, clatell del professor pero sí en els este, espill, furt, en, bascoll de la gent real. No parle ya de les Normes del 32; una ortografia barcelonina ella i extremadament complicada que imposibilita l’us generalisat del “valencià” (catala). És esta una ortografia del segle XV feta en el segle XX.

Potser aumente l’ “us virtual” del “valencià” (catala): el que diu que ara hi ha més rotuls en catala o que els jovens es trauen titulets per la Junta Qualificadora que despres mai més tornaran a usar. Pero tots sabem que l’us real del Valencià recula perillosament des de fa 25 anys. Nomes si es dona a les escoles un Idioma Valencià independent que de veritat siga el que parla el poble, farem cami. Si no, dins de cent anys el Valencià nomes sera un fossil residual com el lleones, idioma majoritari de Lleo a principi del segle XX i a proxim a l’extincio hui.

Per desgracia, cada dia som més espanyols i menys valencians. Aquells que somiaven en els Païsus Imaginaris que s’hi vajen oblidant; gracies precisament al seu delirant imperialisme pancatalanufo els valencians mos precipitem cap als Països Castellans. I anem en turbo i l’accelerador chafat al maxim. El “valencià” és cada dia més una llengua estrangera i peregrina per als propis valencians. Seguim aixina, i dins de 50 anys n’hi hauran tres Castelles a l’Estat; Castella-Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, és clar.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quín és el resultat d’inocular el catala en les escoles valencianes? (1/2)

octavilla_05

Tots els estudis i totes les estadistiques ho confirmen: l’us del Valencià està caiguent en picat. El descens de l’us real de la llengua nacional dels valencians és realment espectacular i alarmant. Un dels ultims estudis ha vingut a carrec de l’Academia de Zaplana (AZ) que recentment ha publicat unes sifres ben aborronadores: des de l’any 1995 els valencians que entenen el Valencià han descendit en un 13% i els que ho utilisen en casa en un 30%. A aixo se li hauria de sumar la trayectoria descendent que portava el Valencià abans ya de 1995.

¿A qué es pot deure tot aço? En part a l’immigracio, cada volta més numerosa. Pero aixina i tot, este no és un factor que puga explicar un descens tan brusc de l’us en les domicilis com és eixe brutal 30%. En la meua opinio este és el resultat de posar catala en les escoles, de fer estudiar als nostres chiquets un idioma estranger en el que no s’identifiquen i que acaben abandonant per a engrossar el jagant espanyol. Estos són els fruits de 25 anys de subnormalització llingüistica, d’ensenyar el catala en els coleges ab l’eufemisme de “valencià”, etc.

És curios lo que ocorre en les escoles: els jovens estudien l’assignatura de “valencià” (catala) com qui estudia angles o frances, és dir, com un idioma foraneu més. Estudien catala per a fer unes oposicions o per a tindre una llinia més en el curriculum, pero despres no ho usen en el dia a dia puix no ho identifiquen en el Valencià en que els parlen els seus pares. Yo domine l’angles correctament pero no per aixo vaig a parlar en angles en la meua familia, en els meus amics o en la meua novia. Ni vaig a preguntar en angles quant costa una barra de pa.

Una chica de la Facultat, valenciana de les comarques del Sur, valenciaparlant i filla de valenciaparlants, em digue un dia: “El Valencià este és molt rar, és com si fora un idioma estranger, com si estudiarem vasc o algo aixina”. Es referia a l’assignatura de “valencià” (ella ignorava que era catala). Per increïble que puga pareixer, els estudiants hispanoparlants trauen millors notes en l’assignatura de “valencià” (catala) que els alumnes valenciaparlants, que troben dificultats per a aprovar l’examen d’un idioma que no és el que parlen en la seua casa.

Pero despres els hispanoparlants continuaran usant l’espanyol mentres que els valenciaparlants es dividixen entre els qui continuen en el Valencià oral dels seus pares i els qui es passen a l’espanyol, unica llengua escolar que senten com a propia, ya que ni s’identifiquen en el catala ni en l’angles. I és que el 90% dels valencians pensa que el Valencià és una llengua independent i distinta del catala. I si no, fem un referendum i eixim de dubtes. Pero aixo millor que no ¿veritat?, no siga que el gueto catalanufo el perga per dotze gols a zero.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Carta oberta a Chimo Lanuza.

018 chimo21

Benvolgut Chimo:

Sé be que estas cremat, que s’han portat malament en tu. Són molts anys de lluita i pocs els fruits collits. Pero ya saps que la del valencianisme és una guerra llarga, en la que cal molta paciencia. “Treballar, persistir, esperar”. Este lema acunyat per eixe gran bibliofil i prohome que fon Nicolau Primitiu ha esdevingut en el de tot el valencianisme. T’has entregat en cos i anima a ta patria. Has escrit llibres fabulosos que han desmontat les mentires del catalanofascisme, que han obligat a pensar, que han desfet molts rentats de cervell. I aixo et fa gran.

¿I cóm t’ho han pagat? Molt mal, ho sé. Has hagut d’aguantar que et tildaren de venut pels qui s’han venut al PP, que t’acusaren de lladre els qui usaren la politica per a lucrar-se, de radical els qui caminen per terceres vies que no conduixen a cap lloc. “Aci n’hi ha molta puta i molt de fill de puta” que escrigue el poeta Miquel Hernández. Pero recorda lo que deya Winston Churchill: “Les grans nacions són desagraïdes”. I lo que deya John Fitzgerald Kennedy: “No penses en lo que el teu païs pot fer per tu sino en lo que tu pots fer pel teu païs”.

I sobretot tin present que la gent valencianista –la bona, la de veritat- et vol. No has de demostrar res a ningu. Són moltes les vegades que t’has sacrificat per Valencia. Pero, aixina i tot, he de demanar-te un sacrifici més. I és el de que encapçales un partit nacionaliste valencià i de progrés que plante cara al catalanoespanyolisme, un partit que ilusione a tots eixos jovens que usen un llinage, el teu llinage, per a definir-se a sí mateixos. No els pots defraudar, Chimo. No pots. Has segut i eres un eixemple per a molta gent. ¡Torna a ser-ho una volta més!

Sé que pots tindre dubtes, indecisions… Al cap i a la fi, dubtar és huma. Pero tin molt en conte que la gent et vol, Chimo. ¿Acas no sents una mà invisible que es posa sobre el teu muscle i et diu: “Avant. No tingues por, no estas a soles. Estem esperant a que dones el pas»? Necessitem a algu que encapçale el nacionalisme valencià per a combatre a tota eixa banda de fascistes i de fills de puta, eixos saquejadors que es repartixen com a buitres el nostre païs. Et volem, et llegim, et respectem i t’admirem. I a partir d’ara tambe volem votar-te.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Qué és el lanuzisme?

012 somvalencians

Des de Jesus de Nazareth a David Beckham, des del cristianisme fins a la beckhammania tots els –ismes de l’historia que s’han basat en el nom d’una persona revelen que eixe és un individu singular en un aspecte o atre.

Tots sabem que la realitat és més complexa que la visio simplista i unineuronal de “Si soc de dretes vullc una Llengua Valenciana independent, si soc d’esquerres vullc un dialecte valencià supeditat al catala”. Aço és com dir que els negres han de votar als democrates quan hi ha republicans com Colin Powell o Condolezza Rice, o que els rics voten a PP i els pobres a PSOE, quan sempre existi l’esquerra caviar i els obrers de dretes. Pero per als pancatalanufos els 6.000 millons d’habitants de la Terra es dividixen en dos inmensos grups. Sols en dos. Els pancatalanufos i els fascistes. O eres lo un o lo atre. No hi ha més. ¿Pero fins a quin punt és cert aço?

Cada dia em trobe en més i més gent jove que es declara obertament “lanuzista”. Per tant descriuré el lanuzisme basant-me no en les qualitats del lliterat Chimo Lanuza sino en les dels qui diuen identificar-se en ell. Es tracta de gent jove, valencianista, que anhela una Llengua Valenciana independent de la catalana i un Estat Valencià independent d’Espanya i de Catalunya (encara que la majoria de lanuzistes és conscient de la tristissima realitat valenciana i al final del dia tampoc espera la lluna ni utopies). Els lanuzistes solen ser jovens nacionalistes valencians, esquerrans, progressistes, be ateus o be llaics, jovens que ya estan més que farts del catalanoespanyolisme, gent que vol una Nacio Valenciana lliure i sobirana, que preferix que li diguen fill de puta a que li diguen catala o espanyol, perque aixo són dos insults moltissim pijors, com tot lo món sap be.

No soc yo un lanuziste en el sentit estricte de la paraula puix sempre fiu un cas a banda, un inclassificable que no encaixa be en cap de puesto. Pero he de dir que em sent proxim al lanuzisme, perque és un sentiment de patriotisme valencià (i nomes valencià) basat en la dignitat i la coherencia, un crit de llibertat. Els lanuzistes, els verdaders lanuzistes, són hereus del cami iniciat pel difunt autor Federic Feases (que Deu el tinga en el cel), gent que, com Chimo Lanuza, no es ven per un premi de merda ni per un sillo en una academia de merda. Es tracta de patriotes valencians, de gent honrada i sincera disposta a treballar pel seu païs. I cada dia en són més.

FONT: El Palleter. 14-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes