¿Per a quan un Miss Nacio Valenciana?

085 versus4

Pot ser que en Espanya els concursos de bellea no conten en cap de prestigi ni rellevancia social (en lo qual s’està desperdiciant una sucossisima oportunitat de negoci que aprofiten països com Veneçuela o Puerto Rico). De fet, a ben pocs els interessa el Miss Espanya; espectacul cada volta més devaluat pels constants escandals de corrupcio i favoritisme que espanten patrocinadors i espectadors per igual. El Miss Espanya està més trucat que una escopeta de fira; les concursants són horribles, van mal maquillades i pentinades, i no saben ni parlar, etc.

El Miss Espanya és un horror carent de tradicio i serietat, un concurs avorrit, llamentable, gens professional i de mal gust. Pero els certamens de misses són importants; fomenten l’image i el prestigi d’un estat, el “situen al mapa” puix el Miss Univers ix en tots els noticiers i el nom del païs que té algu entre les finalistes s’escolta per tot lo món. Aço fomenta el turisme (li vindria be a Valencia, que té molts visitants europeus pero pocs de Canada, Estats Units, Japo o Australia) i l’image de ser una nacio bella i no sols en dònes sino en general en tot.

Que un concurs de bellea fet d’una forma seria, responsable i professional constituix un negoci molt suculent i una excelent promocio internacional ho saben i molt be en Veneçuela, “el païs de les dones fermoses” com ya se li coneix en tot lo món. És per aço que potser caldria crear el Miss Nacio Valenciana al marge del cutre Miss Espanya. Les candidates no es presentarien per provincies sino per comarques, no participarien en el Miss Espanya, sino que la vencedora del concurs valencià representaria de forma directa a Valencia en el món.

Es tracta de construir una industria de la bellea com Veneçuela o Puerto Rico, dos autentiques superpotencies de la fermosura, que el païs siga una gran fabrica de regines del Miss Univers, Miss Món, Miss Internacional… Es recorreria a la cirugia i a assessors que li ensenyaren a les chiques idiomes, a parlar correctament en public, a pentinar-se i maquillar-se com cal, a lluir una elegancia i un caminar sensual, etc. En resum, que feren d’elles grans dives, regines de la bellea. Els empresaris de la construccio i el turisme podrien financiar molt be tot aço.

 

FONT: Critica Social. 15-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

27-11-2004: 600.000 patriotes es manifesten per la Llengua Valenciana.

mani27n

El 27 de Novembre de 2004 passarà a l’historia. Algun dia els chiquets valencians estudiaran en els llibres de text que el poble valencià patí un genocidi cultural durant molt de temps, que l’imperialisme catalanufo –en la connivencia dels politics valencians- tractà d’exterminar la Llengua Valenciana i impondre el catala en el nostre païs. I estudiaran que el 27-11-2004 el poble es llançà als carrers a dir prou de tant de fascisme catala i prou de ser una moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. Els malintencionats diuen que la llengua ya no interessa a la gent, que el conflicte està superat, pero més de 600.000 patriotes han acodit en defensa de l’identitat. 600.000 goles clamant: “¡Llengua Valenciana, mai catalana!”. Glorios. Apoteosic. El cel deu ser molt paregut a aço.

El Partido Popular (PP) ha tractat de boicotejar la manifestacio a tota costa. Primer, minimisà la seua incidencia a través de la manipulacio en Canal Noi i Radio Noi. Segon, ha tractat de desactivar-la a través del manifest Broseta, un document redactat en catala que demana la defensa del nom de la llengua, que no de la llengua en sí (és dir, en la practica diu que els valencians parlem catala pero que cal dir-li Valencià). Tercer, la policia local –controlada pel Partido Popular– ha rebaixat les sifres d’assistencia a 30.000 participants. Una senya tan fiable com Pinocho i que es desmonta facilment; quan l’inici de la manifestacio ya havia arribat a la Plaça America el final de la manifestacio (que es trobava més o manco per la FNAC) encara no havia donat ni un pas.

Pero a pesar de tots els obstàculs la movilisacio del 27-N ha segut multitudinaria, exit rotunt i sense paliatius i cal donar l’enhorabona als seus promotors, la Federacio Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia i Coalicio Valenciana (CV) en Joan García Sentandreu al capdavant de tots ells. Ha segut tal l’exit de la manifestacio que el PP tremola i a Paquito Camps li cau la merda pel camal. Este acte ha servit per a fer vore que el poble no és tan meninfot, que està fart de catalanofascisme i que vol Idioma Valencià, i per a fer renaixer el valencianisme politic qual Au Fenix. En este cas de la mà de CV que ya prepara 60 seus locals, i candidatures per a la Generalitat i 300 ajuntaments. Si Deu vol, el catalanisme pot tindre data de caducitat en 2007.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 29-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’aniquilament definitiu del telefem?

tele_CT

Recorde que abans els chiquets quan arribaven del colege a les cinc de la vesprada i posaven la tele podien vore dibuixos animats i programes intantils com Barrio Sésamo o Les Tortugues Ninja. Ara quan arriben a casa veuen una entrevista on una bagassa diu que ha segut l’amant secreta d’un bouer i dona tot tipo de detalls de si en el llit és o no tan bo clavant l’estoc com en la plaça de bous. Recorde tambe que abans feyen cine erotic a partir de la mijanit per al public adult. Ara, a partir de la mijanit fan programes aptes per a ser vists per tot lo món.

Un dels problemes més espantosos que patix Valencia és el telefem. Precisament perque s’inventà aci. Tombola, el programa deca del telefem que promociona la prostitucio, és la principal aportacio al panorama audiovisual valencià del Partido Popular, que assegura defendre la moral cristiana. La tele és ara monotematica: banyes i putetes. I prou. En tots els canals, a totes hores, mati, vesprada i nit sols hi ha una cosa: la puteria. És aberrant parlar d’amants, infidelitats i felacions en horari infantil. La putrefaccio ya mos inunda per tots els llocs.

Com que els valencians no podem vore ni un sol programa decent i els nostres fills són educats en valors com la vagancia, la mentira i la prostitucio, cal una urgent desinsectisacio i desratisacio d’eixe prostibul que és la tele. És el deure de l’administracio erradicar el telefem de televisions publiques en tots els horaris. I als canals privats si volen posar programes immorals o violents que siga en horari adult. Com els canals fan cas omis de l’autorregulacio i codics deontologics, l’administracio deu prohibir i aniquilar el telefem per la força. ¡Per a ya!

La televisio –en especial la valenciana- és hui més que mai un abocador a on van parar totes les deixalles. Cal crear la figura del Defensor de l’Espectador i l’Oient del Poble Valencià. Dit defensor actuaria com un grup de pressio, en poders eixecutius, per a orientar als mijos de comunicacio i fer que estos deprenguen a autorregular-se a partir d’un codi etic minim comu a tots. D’una atra banda, deurien prohibir-se els repetidors i totes les emissions dels canals catalans TV3 i Canal 33 en el nostre païs. El colonialisme catalanufo tambe és fem.

 

FONT: Critica Social. 12-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una llei eficaç contra la sinistralitat en la carretera?

059 mural-pjv-02

Un dels problemes més dramatics que vivim en Valencia és l’altissima sinistralitat que hi ha en les carreteres. És esta una crisis de primer orde ya que en la nostra nacio es perden moltes més vides en la carretera que ab els mal tractes, el terrorisme i els accidents laborals tots junts. Per tant, resulta urgent que la Generalitat Valenciana aborde el problema i faça una politica vial eficaç que reduixca d’una forma notable els accidents de transit. Sense anim d’oferir receptes magiques, que no les hi ha, sí que puc oferir algunes propostes de trellat pur i dur.

1) Usar el carnet per punts, de tal manera que si es resta un numero determinat de punts al conductor se li desproveix del carnet al conductor, qui haura de fer un curs de reciclage si vol conduir de nou. Este sistema ha reduit un 50% la sinistralitat en Europa. 2) Tenint en conte que molts accidents es produixen en avançaments totes les carreteres del païs deurien ser –com a minim- de doble carril (dos carrils per a anar i dos per a tornar). 3) Si s’acaba en les jornades maratonianes de camioners i conductors professionals s’evitaria el risc que és la sòn.

4) En lloc de reduir la velocitat de l’auto, els fabricants deuen reforçar-los més. Es deu antepondre la seguritat al disseny i l’estetica. 5) Es pot donar una assignatura d’Educacio Vial a l’escola. 6) Per a obtindre el carnet deu ser imprescindible visitar hospitals i coneixer a pacients comatosos i tetraplegics victimes d’un accident. 7) Es poden fer campanyes publicitaries on es ridiculise l’actitut estupida i temeraria de conduir rapit o begut –en especial per als més jovens, que es preocupen més de la seua image-. Que ser imprudent passe a estar mal vist.

8) Per als jovens tambe es poden construir poligons d’oci (en discoteques, bars, cines…) als afores de les localitats a on puguen desplaçar-se a lo llarc i ample de tota una vasta zona de marcha sense necessitat de agafar un auto. 9) Ficar robots a les autopistes que fotografien i multen d’immediat a qui sobrepasse la velocitat permesa. Aço ha reduit la sinistralitat en un 30% en Catalunya. 10) Ficar sancions més dures i no dubtar a l’hora de retirar el carnet de conduir a qui siga. En tot aço es podria reduir els accidents de transit i molt.

 

FONT: Critica Social. 28-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡La llengua no es negocia, la llengua es defen!

058 ManiSaragosa

Estic fart de trobar-me en individus que presumixen de nacionalistes valencians, de valencianistes 100% quan no ho són. Resulta molt important aci la terminologia. Atents al matis i al joc de paraules: no és lo mateix ser un nacionaliste valencià que un valencià nacionaliste… I és que en el primer cas es tractaria d’una persona que fa nacionalisme valencià, en el segon vol dir una persona naixcuda en Valencia que fa nacionalisme (aixo sí, no especifica si el nacionalisme és valencià, catala, espanyol, saharaui o tibeta). I clar, no és igual lo un que lo atre.

Un eixemple de valencians nacionalistes (que no de nacionalistes valencians) és Esquerra Nacionalista Valenciana, que usa el catala als comunicats interns. O és el cas d’Opcio Nacionalista Valenciana (ONV), un partit que pretenia pactar en el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) i que actualment acata l’Academia de Zaplana (AZ), ent que diu que els valencians parlem catala. ¡Perdo! ¡Catalano-valencià! O el del propi BNC. Aço es diu tercerviisme o catalanisme de tercera via.

Molts d’estos pseudovalencianistes unflen el pit en un discurs que coincidix punt per punt en el del BNC… Usen arguments de l’estil de “la llengua ya no importa tant a la societat, hi ha unes atres coses més importants, cal superar l’esteril conflicte llingüistic i avançar en l’us de la llengua, la AZ ha acabat en el conflicte, cal arribar a un consens dialogat, a una normativa mixta que mos satisfaga a tots, etc”. En unes atres paraules cal baixar-se els pantalons i acatar que el valencià és dialecte del catala. Pero som valencianistes 100% ¿eh? ¡Que consti nois!

No soc yo una persona intransigent que no crega en el dialec i el consens. Es pot negociar sobre moltes coses. Ara be, falta vore si el fi de la negociacio és honest o més be espuri. A mi no em pareixeria mal que ONV i BNC feren una coalicio electoral… si dita unio defen la Llengua Valenciana, no la catalana. Es pot parlar sobre si calen els accents en les Normes d’El Puig o no, pero quan veus que la finalitat és acostar postures cap a l’anexionisme llingüistic catala, millor recordem que l’angles –sense accents- és la primera llengua del món.

Hi ha coses negociables. Per a mi que el Valencià funcione en accents o sense, o que use les Normes d’El Puig o l’alfabet cirilic és secundari. Són dos temes importantissims pero en el fondo secundaris i negociables. Lo que és innegociable es que el Valencià és una llengua independent i distinta de la catalana. Ahí no es pot cedir ni un milimetro. ¿O acas els catalans accepten que el catala és dialecte de l’occita? Este és un mensage per a proaccentuadors, tercerviistes i pseudovalencianistes en general: ¡la llengua no es negocia, la llengua es defen!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: «¡Que vullguen, que no, Valencia és nacio!»

055 somnacio

Este 9 d’Octubre no ha segut un dia qualsevol. Acostumat a que el dia nacional de tots els valencians siga una cita depriment, m’he sorpres gratament al vore que al fi comencem a substituir el folclor per la reivindicacio. Tradicionalment, el 9 d’Octubre és patetic. És tristissim vore que les festes patronals d’inclus la més menuda vila del païs són celebracions majors que les que es fan en el dia de la patria. Sincerament no m’interessa gens la provesso civica ni les mascletades (no parlem ya de l’himne espanyol) puix si no venen acompanyats d’un esperit reivindicatiu sols es queden en folclor i un patriotisme de pandereta que de res val. La meua idea de fer valencianisme no es resum en “¡Falles, traques i bunyols!” precisament. Per a mi fer valencianisme és una atra cosa.

Per a mi valencianisme és lo que s’ha fet enguany. Valencianisme és que els nacionalistes valencians s’hagen fet notar més que mai, tots ells en les Senyeres i cantant un atronador “¡Que vullguen, que no, Valencia és nacio!” que s’ha filtrat a traves del Canal Nueve. Valencianisme és la manifestacio dels foralistes valencians i Coalicio Valenciana (CV), aperitiu de la gran manifestacio valencianista que tindra lloc en Madrit este dia 15. Valencianisme és vore que més gent que mai ha tildat de traidors, catalanufos i venuts a la classe politica valenciana, que tracta a Valencia com a una bagassa que es ven al millor postor. Valencianisme és els chiulits a l’himne espanyol; un himne que està de sobra el dia 9 si tenim en conte que l’himne valencià no sona el dia 12.

I sobretot valencianisme és l’eixemple de Rosa Monedero, una patriota valenciana que s’ha clavat en mig de la manifestacio pancatalanufa i per desplegar la Real Senyera i cridar: “¡Esta és nostra Senyera i esta és nostra terra, mai nos fareu catalans!” ha segut apalisada per trenta catalanufos. Trenta homens contra una dòna sola. ¡Que valents! Rosa és l’heroina de la jornada i ha demostrat tindre més collons que tots els homens valencians. Yo tan sols espere que este cas de violencia junt a les filmacions de manifestants catalanufos fent apologia del terrorisme front a les camares del Canal Nueve, servixca per a prohibir estes manifestacions que sols venen a provocar. Tan sols un desig: que l’any vivent foralistes i nacionalistes vagen tots junts, colze a colze, mà a mà.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La cultura elitista, la cultura popular i la pseudocultura.

053 upb

El de cultura és un concepte complex. Hi ha tantes definicions de cultura com persones, i els debats en torn a ella són continus. En la meua opinio, cultura hi ha de dos tipos: la cultura elitista i la popular. L’elitista és Miquel Angel Buonarroti, Ludwig Van Beethoven, Ausias March… És dir, la cultura en mayuscules… I despres està la cultura popular que és la del poble: les festes, les costums, les tradicions… La cultura popular és molt ampla i abarca des dels tebeos de Batman fins a la religio cristiana passant per les Fogueres de Sant Joan.

Tambe convivim en un tercer tipo de cultura que no ho és en absolut… La podriem denominar com cultura fem, incultura o millor encara: pseudocultura. Parlem de coses com el Forum de les Cultures de Barcelona 2004, la Fura dels Baus, la Bienal de Valencia, el IVAM o l’art abstracte. I és que quan u va al teatre i se troba en una banda de borinots ballant en pilotes com aborigens de Papua-Nova Guinea o si un va a un museu i es troba en una peixera plena de tornells sap que en el fondo aixo ni és art ni cultura; tan sols és una presa de pèl.

Per a mi, la popular és una cultura superior a l’elitista. A pesar de que la fama i el prestigi acompanyen a l’elit. A sovint es desprecia a la cultura popular, per ser la del poble, la de gent plana, honesta, decent i senzilla. Yo preferixc estar del costat d’eixe poble al que alguns desprecien que del costat de mediocres intelectuals de salo que viuen de subvencions i de parar la mà, que es creuen algu per tindre un premi, tan remilgats i repipis ells que pareix com si algu els haguera introduit un carabassi pel cul, i que gosen parlar de tot quan no saben de res.

La cultura popular és la més important perque és el ADN d’un poble, la radiografia d’una societat, és l’identitat i l’estil de vida d’una nacio, el DNI d’una patria i aixo és més important que la Capilla Sixtina, En Quixot o La 5ª sinfonia. Per aixo, quan alguns analfabets –partidaris clars de la cultura elitista- afirmen que “totes les universitats del món diuen que tal o qual” yo responc lo que diu el meu poble: que el Valencià és una llengua i no un dialecte. Perque que yo sapia la llengua, i la cultura, són patrimoni del poble. I de ningu més.

 

FONT: El Palleter. 5-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El circul vicios de l’anticiencia.

052 einstein2

«Lo important es no dixar mai de fer-se preguntes». Albert Einstein.

Socrates alentà a la joventut a que pensara per sí mateixa, a que no acatara els dogmes, a que no acceptara una cosa nomes per que la digueren els sofistes, que eren els sabis oficials de l’epoca. Estos no consentiren que algu qüestionara la seua sabiduria i el mataren. Hui, Socrates és el més gran lliurepensador de l’historia del món.

Nicolau Copernic afirmà que era la Terra la que orbitava en torn al Sol i no al reves com es creïa. Els filosofs i l’iglesia carregaren contra ell. Galileu Galilei va reforçar esta teoria i sentencià que la Terra no era plana… I el vullgueren cremar. Gracies a abdos, un tal Cristofol Colon s’atrevi a creuar l’Atlantic i descobri un Nou Món.

Charles Darwin plantejà que el ser huma i els simis tenien antepassats comuns. Els cientifics del seu temps –que eren defensors de la teoria del creacionisme- el tractaren d’analfabet per plantejar una tesis tan absurda i tan destrellatada com la de l’evolucio. Al cap i la fi, la ciencia tenia clar que Deu feu a Adam i Eva a partir del fanc.

Henry Schilemann, arqueolec alema enamorat de l’Atenes classica, va dir que Troya existi fisicament, que no era sols una ciutat imaginaria retratada en noveles epiques. Les carcallades dels cientifics de la seua epoca foren realment espectaculars. Va descobrir les ruïnes de Troya i hui si sabem que esta urps existi és gracies ad ell.

Albert Einstein plantejà la Teoria de la Relativitat que sostenia que, en paraules que tots entengam, el temps pot circular a distintes velocitats. Les burles, mofes, escarnis i els insults que hague d’aguantar Einstein per part dels seus colegues cientifics foren cosa de no dir. Hui Albert Einstein és el més gran fisic de tot el sigle XX.

Fins fa poc, tot aquell que plantejara que hi havia aigua en el Sistema Solar més alla de la Terra era tildat de foll. Fins fa poc, molts astrofisics es burlaven de qui sostinguera l’existencia de vida estraterrestre. Hui sabem que en Mart –és dir, el següent carrer en el cosmos- hi ha aigua i hem trobat microorganismes marcians –és dir, vida-.

Els sofistes de hui en dia –els professors universitaris- asseguren que la romanistica internacional afirma que el Valencià és un dialecte del catala, que aixo és indiscutible, que posar-ho en dubte és propi de barbars. ¿Quí diu que els sofistes desaparegueren en l’Atenes classica? El circul vicios de l’anticiencia no para de repetir-se mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 24-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Els bous: oda a la festa nacional dels espanyols.

047 infamia21

No entenc a qué ve fer un drama per l’espanyolissima festa dels bous. I a que es retransmeten les corregudes per la televisio. Yo mateix he reivindicat –sense sort, aixo sí- la retransmissio en directe de les baralles de galls pero no m’han fet cas. ¡En lo divertit que sería vore com s’arranquen els ulls a picotades, tu! Tampoc no estaria gens malament que el llançament de cabres des de lo alt del campanari fora deport olimpic perque aixina la gloriosa seleccio espanyola podria collir un nou entorchat, una nova medalla d’or per a brindar honor i gloria a la patria espanyola, comuna i indivisible de tots els espanyols. ¡No tots els estats poden presumir de tindre els millors llançadors de cabres del món! Tambe és bonico comprovar cóm els nostres fills, hereus ells de la patria, conserven les tradicions i les perpetuen de generacio en generacio, com el fi i elegant llançament de pedres contra els nius dels pardalets. ¡Que no es perguen els valors i el pes de la tradicio, per favor! ¡Aixo mai! ¡Quín orgull ser espanyol, pertanyer a esta patria, que és cada dia més una, més gran i més lliure! Ya podrien deprendre de mosatros tota eixa panda de barbars que hi ha pertot a Europa, eixos salvages plens de prejuïns i supersticions que mantenen costums migevals i que viuen en països pobretons i retrasats com Holanda, Suïssa, Luxemburc, Suecia, Islandia… ¡Més valdria que es fixaren un poc eixos barbars en la nostra evolucionadissima Espanya, breçol de la civilisacio i reserva espiritual d’Occident! ¡Qué més voldrien ells!

 

FONT: Critica Social. 10-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Realitat virtual catalanufa (2).

046 llengua2

A voltes –i és algo que ocorre més a sovint de lo que pareix- mos podem arribar a fer juïns equivocats de tota una societat a partir d’un grapat d’individus. És com aquell que viaja a Canada de turiste i es troba eixe dia en gent molt maleducada que no li diu l’hora o que ni es molesta en contestar-li a on està tal o qual lloc. Clar, d’ahi a generalisar i pensar que els trenta millons de canadencs són maleducats, descortesos i prepotents va un pas. Pero aixo no significa que tots siguen aixina sino tan sols que el reduït grup en que has tractat ho era. És lo que ocorre quan no coneixem la realitat social d’un poble, mos guiem per prejuïns, mos fem l’image mental d’un individu i més tart transplantem eixa image estereotipada a tot un colectiu i clar, confonem la part en el tot.

Crec que algo aixina és lo que li ocorre als catalans en respecte a Valencia. I més concretament, als panques. Ells no han chafat Valencia en sa vida en la gran majoria de casos, o si ho han fet solament s’han relacionat en un microscopic i marginal grupuscul: el guetto dels catalanufos valencians. I este guetto els vol fer creure que en el nostre païs, els valencians estem desijant convertir-nos en catalans del Sur de la nit al mati, que sentim el catala com a propi i que estariem encantats en que Valencia fora una provincia catalana mes. I clar, els catalans es pensen que quatre millons de valencians pensen igual que els quatre gats en els que han tractat. Despres venen els malentesos, perque quan retornen a Catalunya s’emporten una image de Valencia que és falsa.

Este guetto –que com a molt es el 1% de la societat valenciana- vol fer vore que és la majoria i que en tot cas el restant de la societat –eixe 99% que no pensa com ells- és un tall de faches als que no cal tindre en conte. Pero lo cert és estos grupusculs confonen les seus fantasies en la realitat i ahi venen els malentesos. O es tracta de gent que viu de subvencions de Catalunya i clar, quan arriba l’amo i senyor del Nort a vore els progressos que estan fent en els seus diners, volen amagar al 99% de valencians i fer vore que en Valencia tots pensem com ells. Tot siga perque continuen amollant la pasta i no es donen conte de que són diners balafiats. Aixina són els catalanufos: confonen la fantasia en la realitat i parlen en nom de tot el poble valencià sense escoltar-lo mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes