Valéncia o Espanya. Fèrtils terres d’arrossars i tarongers o una estèril planura plena de matolls treta de Mad Max. Un païsage replet de vida i esperança o un digne d’un holocaust atòmic. Mamprendre una empresa o viure dels subsidis. Currar prop de casa o nàixer en la maleta baix del braç. Parlar castellà, valencià i anglés o a mí me habla usted en cristiano. Jaume I el Conquistador o Felip V. Cremar Falles o torturar bous. Els Moros i Cristians o la Feria de Abril. Treballar o fer palmes en un bar. Francesc de Vinatea o Zapatero. Decidir el nostre propi destí o que el decidixquen per mosatros des de Madrit i Barcelona. La RACV o la AVL. Valéncia C.F. o Real Madrit. El Palleter o Rita Barberà. Acollir al foraster o ni una gota d’aigua per als valencians. Valencià en les escoles o països catalans. El segle XV o un país de caspa i pandereta. Ofrenar noves glòries a Valéncia o l’espoli fiscal. Un poema d’Ausias March o el soroll d’escopir quan pronuncies la jota. Cultura o analfabetisme. Civilisació o barbàrie. Primer Món o Tercer. Un Estat Valencià o una comunitat autònoma. Ser lliures o ser esclaus.
Valéncia o Espanya.
25 Abr 2011 12 comentarios
en Valencia Etiquetas:25 d'Abril, 25 de Abril, catalanisme, catalanismo, España, Españolismo, Felip V, Felipe V, nacionalisme, nacionalismo, Valencia, valencianisme, valencianismo
25 d’Abril: ¿Catalans «per just dret de conquista»?
25 Abr 2010 Deja un comentario
en Valencia Etiquetas:25 d'Abril, 25 de Abril, 9 d'Octubre, 9 de Octubre, Actualidad, catalanismo, catalán, Cataluña, Cultura, Felipe V, Guerra de Sucesión, historia, lengua, nacionalismo, països catalans, pancatalanismo, Política, Sociedad, Valencia, valencianisme, valencianismo, valenciano
El 25 d’Abril és un dia gran per als valencians. És un dia històric en que reivindiquem llibertats nacionals i en que conmemorem la derrota que patírem en la Batalla d’Almansa contra les tropes borbòniques del rei Felip V, qui suprimí els nostres Furs i en conseqüència acabà ab el Regne de Valéncia com un estat independent, lliure i sobirà en Europa. Aixina passàrem de ser nacionalment valencians a ser nacionalment espanyols de la nit al matí. Fa més de 300 anys ya. I tot per la força salvage de les armes.
Lo que em crida l’atenció és que el pancatalanisme pretenga apoderar-se d’esta cita. Cada 25 d’Abril uns pocs mils de renegats ¿valencians? es manifesten en favor de que Valéncia siga anexionada cultural i territorialment per Catalunya. Es queixen de que mos feren espanyols «per just dret de conquista» pero ells volen que sigam catalans ab els mateixos arguments. Diuen voler l’independència pero… ¿cóm podriem ser independents els valencians depenent de Barcelona? El catalanisme no té ni cap ni peus.
Que uns pocs traïdors antivalencians se vullguen apoderar de l’ideologia progressita promou paradoxes tan increïbles com que una manifestació antiglobalisació que en una atra autonomia tindria decenes de mils de manifestants ací només tinga 500. O que el poble valencià acodixca massivament al 9 d’Octubre pero rebuge el 25 d’Abril, per haver-se convertit en niu de rates catalanistes. El pancatalanisme s’ha convertit en el primer obstàcul per a que sorgixca un nacionalisme valencià arrelat i fort.
Perque si algun dia ha d’haver d’algun nacionalisme fort serà d’estricta obediència valenciana i no un moviment que en el fondo amaga un regionalisme valencià dins d’uns utòpics països catalans rebujats pel 99% de la societat. L’independentisme només pot vindre de l’orgull de ser valencians, no d’un complex d’inferioritat de voler ser lo que no som. Si este 25 d’Abril els catalanistes ¿valencians? realment volen fer algo útil per la seua terra, que facen les maletes, que emigren a Barcelona i que mos deixen en pau.
300 anys d’humillacions.
25 Abr 2007 Deja un comentario
en Valencia Etiquetas:25 d'Abril, Espanya, Guerra de Successio, Política, Valencia
El 25 d’Abril de 1707 significà l’acte de defunció d’una nacio sobirana: el Regne de Valencia. En la Batalla d’Almansa (que cal contextualisar dins de la Guerra de Succesio (1701-1714)) les tropes borboniques venceren a l’eixercit austraciste i aixo fon el principi de la fi. El rei Felip V per just dret de conquista aboli els nostres Furs. La majoria de la societat pensa que aixo és comparable a que hui eliminaren el nostre Estatut i suspengueren l’autogovern de la Comunitat Autonoma de Valencia. Pero aixo no és cert. En aquella epoca Arago, Valencia o Mallorca eren tres regnes independents en un unic rei, tres Estats sobirans en un sol cap d’Estat.
Igual que hui Canada, Gran Bretanya o Australia són tres Estats independents pero en un sol cap d’Estat (la reina d’Anglaterra). Que Castella conquistara el Regne de Valencia i s’aboliren els seus Furs és tant com si en actualment China conquistara Australia i eliminara la Constitucio Australiana: no és la perdua d’un autogovern, sino la perdua de l’independencia. Lo que eren les Espanyes (en plural) passà a ser Espanya (en singular). Lo que eren varis Estats sobirans (Castella, Aragó, Mallorca, Valencia…) passà a ser u sol: Espanya. Passarem per la força salvage de les armes de ser valencians a ser espanyols. Tot en un 25 d’Abril de 1707.
Hem perdut els Furs, la sobirania, l’independencia, l’identitat. Fins fa no res encara imperava el dret castellà per damunt del dret foral valencià. Al 25 d’Abril cal sumar atres tres dates infaustes. El Decret de Francisco Javier de Burgos de 20 de novembre de 1833 pel que el Regne de Valencia és esquarterat en tres provincies que tan sols han servit per fabricar provincians i dividir al poble. El dictamen de l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL) de 9 de febrer de 2005 que proclama que valencià i catala son un sol idioma. I la reforma estatutaria de 11 d’Abril de 2006 a on el president Paco Camps introduïx dins de l’Estatut l’AVLL (és dir, el català).
Portem 300 anys sent espanyols. I sols hem rebut patades en el cul, a vore quina més gran. Els nostres compatriotes, als quals estem pagant les pensions de la nostra bojaca, mos diuen, “ni una gota de agua para los valencianos”. Espanya mos vol per a pagar i callar. Damunt dels 300 anys d’imposicio del castellà, ara el Valencià deu patir la substitucio llingüistica en favor del catala. Per primera volta en l’historia, el Valencià està en perill real d’extincio. I tot anira a pijor fins al dia en que els valencians decidim deixar d’ofrenar noves glories a Espanya i començar a ofrenar-li-les a Valencia. Li pregue a Deu per a que eixe dia ya no siga massa tart.
FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 25-4-2007.
—————————————————————————–
¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!
25 d’Abril: l’enemic no és Catalunya.
28 Abr 2005 1 comentario
en Valencia Etiquetas:25 d'Abril, catalanisme, Catalunya, enemic, Espanya, espanyolisme, Valencia
El 25 d’Abril es commemora la derrota en la Batalla d’Almansa i es reivindiquen les llibertats nacionals… És un dia significat per als valencians. Tots sabem lo que va ocorrer, la guerra, l’abolicio dels Furs, la repressio politica, la persecucio de la Llengua Valenciana… Pero hui és absurt culpabilisar de la desfeta a este o aquell puix, com és evident, ningu és responsable dels actes dels seus antepassats. Ya fa moltissim de temps de tot allo.
El problema radica en que, com en 1707, Espanya continúa humillant al poble valencià en 2005. ¿Eixemples? El president del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, a favor d’incloure a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana. Un nou canal panca –Info TV– ya emet la seua propaganda en el païs. El Canal Eurorregio sera una realitat als proxims anys. La policia nacional dete a un chic per parlar en Valencià. I la cosa no acaba aci.
La Biblioteca Nacional –d’Espanya- cataloga els llibres escrits en Valencià com a lliteratura en catala. La Real Academia Espanyola (RAE) publica un diccionari a on diu que el Valencià és un dialecte del catala (abans deya que era una llengua) i el seu director, Victor García de la Concha, mos ho restrega per la cara. Els politics valencians –per orde de Zapatero i de Mariano Rajoy– promouen la paulatina catalanisacio del païs.
PP i PSOE –partits espanyols- d’acort en fer oficial el catala en l’Estatut. Els aragonesos, als quals paguem les seues pensions, es manifesten contra el transvas de l’Ebre. I ara els manchecs es neguen tambe a fer un transvas del Tajo. Les Escoles Oficials d’Idiomes acorden que el Valencià no existix. ZP es nega a acceptar el Valencià en el seu memorandum de les llengües. Derogacio del PHN i marginacio pel que fa a infraestructures, etc.
Tots els eixemples que he citat ades –absolutament tots- són humillacions que provenen… ¿De Catalunya? ¡No! ¡D’Espanya! No sigam ingenus… els nacionalistes catalans no podrien fer-mos cap mal si Madrit no vullguera que mos el feren. Són els partits espanyols (PP i PSOE) els disposts a regalar a Valencia als catalans. La traïcio, el perill, l’amenaça, l’ultrage… mos arriben d’Espanya. El mal ve d’Almansa. Hui, igual que en 1707.
No, l’enemic no és Catalunya. L’enemic és Espanya, perque és la que permet que el catalanofascisme s’estiga menjant a Valencia. Hui en dia el catalanisme no prove de Barcelona, sino de Madrit. Al cap i a la fi, els que tracten a Valencia com si fora una prostituta que es ven al millor postor són els partits estatals (PP i PSOE). ¿Val la pena oferir noves glories a un estat (Espanya) que mos diu als valencians que som catalans del Sur?
FONT: Llengua Valenciana Sí. 28-4-2005.
—————————————————————————–
¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!
Josué Ferrer. 
Comentarios recientes