¿Y si nos saliéramos de la Unión Europea? (2/2).

Euroscepticism-EU

¿En qué nos beneficia la Unión Europea (UE) a los valencianos? A cambio de unas subvenciones que no dejan de ser calderilla, nuestra agricultura ha sido espoleada en beneficio de Francia y Austria, hemos construido un campo sólo para burócratas con costes de sostenimiento imposibles, nos han obligado a desmantelar industrias para que no le hicieran la competencia a Alemania y nos hemos tenido que resignar a ese tristísimo destino de ser los camareros y los botones de los opulentos jubilados ingleses y germanos que vienen tomar el sol. Como en ¡ Bienvenido Mr. Marshall ! somos los paletos que saludamos con alegría; un país de chalet, discoteca y bar.

Por si fuera poco, como ya no podemos controlar las fronteras están arribando a nuestras ciudades toda clase de mafiosos lituanos, mendigos rumanos y otros indeseables que vienen no a trabajar sino a parasitarnos. No sólo no los podemos expulsar, sino que además tienen derecho a voto. Esto –junto con los jubilados europeos que se instalan en nuestras costas- está suponiendo un incremento en la demanda de vivienda (y por lo tanto en el precio), y un colapso en la Seguridad Social, la sanidad y la educación. Y la Constitución Europea busca imponer una dictadura disfrazada de democracia sustentada en una catedralicia burocracia… Ojalá que no salga.

Y lo más grave de todo. La gran estafa del euro. Con la moneda única lo que antes valía 100 pesetas pasó de un día para otro a costar un euro; es decir, una inflación del 66% en tan sólo 24 horas. Nos ha empobrecido; hoy contamos con los mismos salarios de hace diez años pero los productos tienen precios alemanes. El euro ha disparado la especulación urbanística. Comprar una casa es misión imposible, tener hijos una utopía, llegar a final de mes un lujo apto sólo para ricos. Y todo eso que se supone que vivimos en un estado del Primer Mundo que crece al doble que la UE, bla, bla. Estamos innegablemente peor que con la peseta. Pero mucho peor.

La verdadera riqueza para los valencianos pasa por compartir mercado con Europa, lo cual no tiene por qué ser necesariamente dentro de la UE. Abogo por un tratado de libre comercio con la UE como el de Israel o Suiza, para comerciar con el continente sin necesidad de aranceles. Pero a la vez urge recuperar el control de la moneda, de los tipos de interés y las fronteras si no queremos vernos con el malestar creciente que recorre Europa. Y si para ello tenemos que salir de la UE, que así sea. Es preferible vivir bien en un país pequeño que formar parte de un imperio si con ello vamos a padecer la angustia de levantarnos un poco más pobres cada día.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 16-11-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Y si nos saliéramos de la Unión Europea? (1/2).

Capture d’écran 2014-05-26 à 15.12.23

Valencia –y España en general- siempre ha sentido un profundo anhelo europeísta. Y quizás sea por los siglos de decadencia que hemos afrontado, nuestras guerras civiles y discordias internas, por haber perdido todos los trenes de progreso que nos han conducido a una situación de varias décadas de retraso con respecto a otros países. Para nosotros, entrar en la Comunidad Económica Europea (C.E.E.) en 1986 supuso un hito histórico; por fin superábamos el histórico aislamiento, África ya no comenzaba en los Pirineos, al fin éramos dignos de ser llamados europeos. El reencuentro de España con Europa cerró una herida psicológica que duró doscientos años.

Ahora ese complejo de inferioridad que existía con respecto a Europa –el complejo del españolito– ha pasado a mejor historia. Aún persiste por desgracia un sentimiento de inferioridad de los valencianos con respecto a los catalanes –el complejo del valencianito, podríamos llamarlo-, que esperemos desaparezca en un futuro. En cualquier caso, hemos demostrado que cuando tenemos fe en nosotros mismos podemos alcanzar las mismas metas que alemanes, austríacos, holandeses o británicos. Así pues, sacudidos los complejos y convencidos de que podemos ser tan europeos como el que más… ¿tiene sentido permanecer dentro de la Unión Europea (UE)?

La UE solamente es útil para dos tipos de países. Primero, para aquellos que ven en la UE un sucedáneo de sus antiguos imperios (Alemania y Francia). Estas dos potencias (la tercera y cuarta del orbe, respectivamente) junto con la oleada de pequeños estados satélite centroeuropeos que les rodean, dominan aplastantemente sobre los pueblos del Sur (es decir sobre nosotros). El problema se puede agravar aún más si Rusia ingresa en la unión algún día ya que con sus 150 millones de habitantes, Rusia nos gobernará sin ninguna resistencia. Moscú puede reeditar la Unión Soviética –sólo que en esta ocasión sería capitalista- si finalmente entra en la UE.

Segundo, los estados limosneros que viven de las subvenciones. España, Portugal o Grecia se encontraban en ese segundo grupo, pero con la entrada de los estados de Europa del Este, los nuevos beneficiarios del maná europeo van a ser Polonia, Chequia, Letonia, etc. Ciertamente, los valencianos hemos crecido mucho gracias a la UE; Bruselas nos dio numerosas autopistas, carreteras e infraestructuras. Pero ahora vamos a ser nosotros quienes tengamos que rascarnos el bolsillo en lugar de pasar la bandeja… ¿la unión pues nos seguirá siendo útil? ¿Es justo costear las carencias de otras naciones cuando aún tenemos múltiples déficits en nuestro propio país?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 15-11-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (8).

271 jordi bilbeny

Mireu lo que trobem en el diari 20 minutos, edicio de Barcelona, del 10-3-2006.

Cristòfor Colom, noble de Barcelona
Redacción. 10.3.2006.
Va ser diputat, governador, militar, corsari i va tenir un germà president de la Generalitat.
L’Historiador Jordi Bilbeny, a Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya (Editorial Proa), argumentava que aquest famós personatge va formar part de la noblesa barcelonina.
Bilbeny assegura que, al llarg de la seva vida, va ser diputat, governador, militar, corsari, membre del Consell d’Estat i, fins i tot, va tenir un germà president de la Generalitat.
L’autor hi ha estat investigant gairebé 20 anys, amb l’interès inicial d’escriure una novel·la sobre la figura de l’almirall. A poc a poc, va anar descobrint “contradiccions”, que el van moure a intentar trobar “la veritable història” de Colom.
Bilbeny apunta que va arribar a tenir més poder que el rei, ja que va crear “un virregnat hereditari, que va continuar el seu fill i el seu nét”. Colom hauria salpat amb les tres calaveres del port de Pals (Alt Empordà) i, finalment, “devia morir de vell a Barcelona” ”.

 

El pseudohistoriador Jordi Bilbeny –conegut per la seua proximitat ideologica a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)- continúa en la seua creuada personal de demostrar que tots els grans personages universals del planeta Terra son catalans. Est home, sense cap tipo de credibilitat, ha dit que Miguel de Cervantes era en realitat catala, que escrigue En Quixot de la Mancha en catala i que li dien Miquel Servent. En fi, si l’Encarta diu que Ausias March i Joanot Martorell–els dos de Gandia- eren catalans ¿puix Cervantes per qué no?

El seu gran descobriment fon no obstant que Cristofol Colon era catala en una epoca en la que Catalunya no havia naixcut i lo que existien eren els comtats de Barcelona, Girona, Ausona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Els Dos Pallars, Ampuries i Rosello. Sincerament, si Colon haguera segut valencià m’avergonyiria d’ell, ya que sería un traïdor que en lloc de dirigir-se al seu païs, s’adreçà al Regne de Portugal i al de Castella. No entenc per lo tant, la febra catalana per Colon, com no siga incloure America dins dels Països Catalans, que podria ser.

Cristofol Colom i Miquel Servent… Pero ¿per qué detindre’s ahi, senyor Bilbeny? ¿I si Fernando de Magallanes no fora Magallanes? ¿I si Magallanes fora en realitat Marga Llanés? ¿I si Nicolau Copernico no fora Copernico? ¿I si en realitat Copernico fora Nico Copes, pero que en tots els llocs es presentara com Copes, Copes Nico (igual que Bond, James Bond)? ¿I si Alberto Herreros fora en realitat Albert Ferrer? No mos oblidem tampoc a Guillem Shakespeare, Josep Lluïs Rodríguez Savater, Francesc Franc i Bahamond, etc, etc.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 11-11-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’importancia de la nacionalitat del capital.

roto3.0

Estem acostumats ya a sentir uns dogmes de fe neolliberals que despres no s’acaben de correspondre en el dia a dia: que si som tots ara un mercat, que si el capital no té nacionalitat, que si dona igual que una empresa siga nacional o estrangera, etc. En el món real, tots els països volen que els demes obriguen els seus mercats mentres ells aposten per aplicar mides proteccionistes, o a sovint es fiquen tot tipo d’obstaculs afegits per a que evitar que una empresa estrangera es menge a una nacional, com passà en el fracassat intent de fusio que van protagonisar el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) i Banca Nazionale del Lavoro (BNL) en l’any 2005.

En contra de l’opinio majoritaria dels economistes, yo afirme que sí importa la nacionalitat del capital. ¿Les raons?

1) Si compres productes valencians crees puestos de treball en Valencia, mentres que si compres productes de fora crees puestos de treball fòra. Per tant sí que importa mirar on està fabricat un producte abans d’adquirir-lo.

2) A nivell de Caixes importa el seu orige, puix si poses els teus estalvis en una caixa valenciana, sos beneficis repercutiran en inversions per a Valencia, pero si els poses en una caixa catalana o una madrilenya, invertixes fòra.

3) Si els empresaris són valencians, és provable que s’identifiquen més en els problemes de la seua societat que si són estrangers… Per eixemple, Joan Lladró ha invertit en la llengua, cosa que no faria una empresa de Japo.

4) D’igual modo, aquells empresaris que són d’una terra, encara que siga per motius sentimentals, solen ser més reticents a deslocalisar el seu negoci que una empresa de capital estranger que sols ha vingut a fer diners i ya.

5) Les empreses estrangeres tenen el seu centre de decisions fòra, lo que pot dur conseqüencies desagradables. Per eixemple, quan Espanya superà a Canada en PIB i demanà l’ingres en el G7 li contestaren que ya que la majoria de les seues grans empreses eren multinacionals de fòra, entenien que els interessos d’’Espanya ya estaven representats pels membres del G7, per lo qual no veïen oportu l’inclusio d’Espanya en tan selecte grup. Un atre eixemple, Iberdrola, que té part de capital catala, apostà per treballar junt en el Club Nautic de Barcelona –i no en el de Valencia, com sería llogic- de cara a fer un barco per a la Copa America de Valencia 2007.

En resum, que la nacionalitat del capital influix directament en decisions i si el capital es valencià millor per al païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-11-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Quan dona igual una cosa que la contraria.

Vineta2.0

Lo pijor que hi ha en esta vida és una persona que li dona igual una cosa que la contraria, perque aixo no és una persona; aixo és un borrego. Si et dona igual Valencià que catala, si et dona igual que hi haja un transvas d’aigua per a la teua terra o tindre huit hores diaries de restriccions d’aigua, ya nomes resta parlar de futbol i l’orage.

Quan arriba un moment en que et dona igual l’Idioma Valencià que el catala, quan et dona igual ser valencià, catala, espanyol o pakistani, quan et dona igual ser un poble lliure o ser esclau, quan et dona igual que et donen pel cul o no, eixe poble esta llest per a la seua dominacio i si m’apures per a sa condena, extincio i mort.

Si yo fora un dictador m’encantaria governar un poble com el valencià. Perque est és el tipic poble moll al que pots chafar tot lo que vullgues i no es rebela mai. Alla a on vajes nomes trobes complex d’inferioritat, ignorancia i meninfotisme. Ser valencià per desgracia no és un orgull, és més be una vergonya. Aixina de dur i de trist.

No compartixc les idees dels catalanufos, no les soporte, pero com a minim tenen uns ideals en els que creuen. Ara be, lo que més m’indigna és tota eixa gent meninfot que igual li dona una cosa que la contraria. Aixo és lo pijor que li pot arribar a ocorrer a un poble, perque constituix ni mes ni manco que l’antesala de la seua mort.

En aço no em referixc a la desaparicio fisica de Valencia. Sino a la desaparicio de la cultura, de l’historia, de fins i tot el mapa… Ya ha començat. Valencia es diluix com un tarroç de sucre i molt pronte quedara totalment assimilada. Nomes mos falta coneixer la nostra futura identitat: o be la Castella Valenciana o be la Catalunya Sur.

Valencia conta en uns politics que no li’ls desige ni al pijor enemic, en un poble meninfot que passa de tot, i en un complex d’inferioritat i un servilisme que porta a considerar progressiste el defendre lo del veï i facha defendre lo de ta propia casa. Aci nomes importa la paella, la plaja i la festa. Este és un païs per a plorar i punt.

Els pocs que mos rebelem contra ser un poble de borregos encara estem mal mirats. Per a pegar-se un tir. Si la gent és tan meninfot com per a no defendre la Llengua Valenciana s’acabarà imponent el catala, ara be, que els catalanufos no esperen gran entusiasme dels valencians cap a esta llengua: indiferencia i meninfotisme en el millor cas.

Preferixc ser optimiste i pensar que uns atres pobles han passat per lo mateix a lo llarc de l’historia. Com ara China, Irlanda o Alemanya, els quals experimentaren situacions molt semblants a la nostra, i hui són països molt importants en el món. Tot gracies a que recuperaren la seua autoestima i el seu amor propi. Lo que mos cal aci.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 23-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Forasters vindran que de casa mos trauran (2/2).

259 eto.1

Quan u mira a França (el païs de la Revolucio Francesa, en la nacio humillada per Adolf Hitler) es pregunta cóm és possible que el fasciste Front Nacional de Jean Marie Le Pen siga la segona força politica. Despres, quan te diuen que els immigrants musulmans de Marsella –per la sola rao de ser molts- volen constituir la Republica Islamica de Marsella, entens per que precisament alli es que es troba el major graner de vots de Le Pen.

No sé si aço mos toca molt de llunt o de prop. Si parle d’Al-Andalus, possiblement li vejam les orelles al llop. Els musulmans són possiblement els més reacis a integrar-se. Pensen que som mosatros els qui mos hem d’adaptar ad ells. Ya hi ha els qui exigixen la llegalisacio de la poligamia o la prohibicio de la festa de Moros i Cristians. Sincerament, si tan maravellos es viure en una teocracia medieval, no sé per que se’n venen a viure aci.

Que molts d’estos immigrants no entenguen que la democracia, la llibertat d’expressio i els drets humans són uns principis innegogiables de la nostra civilisacio, produix un choc cultural de dimensions catedralicies. Mos ha costat massa llevar-mos de damunt l’integrisme catolic com per a abraçar el musulma. Que m’amenacen en assessinar-me pel sol fet de criticar l’islam colma la meua paciencia. ¡Fins ahi podriem arribar! ¡Ya n’hi ha prou!

La multiculturalitat –aplaudida pels bovos- és una estafa. En una nacio deu haber una cultura; la local, la dels natius. I qui vinga de fora l’ha de respectar. Multiculturalitat no, integracio sí. Quan he anat a l’estranger he fet tot lo possible per interessar-me per les costums locals i tractar de ser un més des del primer dia. D’igual forma els forasters s’han d’adaptar als nacionals i no mosatros ad ells. I qui no estiga d’acort que se’n vaja fòra.

Res tinc contra l’immigracio (un fet social que és beneficios i necessari) pero sí del descontrol, l’anarquia i l’injusticia de les que adolixen les politiques del govern d’esta materia, que provoquen uns agravis comparatius molt dificils d’entendre per la classe obrera i que necessariament alimentaran el racisme i la xenofobia en este païs. O se regula com cal els fluxos migratoris o la nostra societat acabarà explotant d’odi d’aci a uns pocs anys.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 16-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Forasters vindran que de casa mos trauran (1/2).

258 fotofalsa

Si no en tinguerem prou en els immigrants espanyols de tota la vida (eixos que han vingut morts de fam en la maleta baix del braç i que el seu agraïment a mosatros per acollir-los i donar-los treball ha consistit en bramar que el Valencià deuria estar prohibit) ara arriben a les nostres fronteres immigrants d’America Llatina, Africa, Europa, Asia, etc. que estan assentant les bases d’una bomba de rellongeria que ha d’esclatar en els proxims anys.

Si vaig a la farmacia, per determinats medicaments he de pagar el 40% del seu valor. Eixos mateixos farmacs els tenen gratis els nouvinguts. ¿És just aixo? ¿M’he de nacionalisar equatorià per a que m’atenguen en igualtat de condicions? No entenc tampoc com els immigrants sense papers –més de 200.000 en la nostra autonomia- poden tindre la targeta sanitaria i un acces gratuit a la sanitat si despres resulta que no cotisen per a sostindre-la.

Hi ha persones que apunten que els nacionals deuriem ser primer. És dir, que a l’hora de repartir ajudes, l’estat benefactor atenga primer als nacionals, i al final de tot, als estrangers. Yo no defenc aço sino que tots estigam en un pla d’igualtat a l’hora de beneficiar-mos de les ajudes. I aci, tal i com estan plantejades les lleis un Dumistrescu qualsevol té més drets que un Ferrer o un Pla. Una llei que permet aço és una llei mal feta.

L’immigracio és una anarquia. Aci lo mateix entra qui té antecedents penals que qui no en té, qui ve en SIDA que qui està sa, la romanesa que ve a viure de demanar almoina que el senegales que treballarà en l’obra, el mafios lituà que blanqueja diners que la cristiana veneçolana, qui és analfabet o qui és una eminencia, qui vol integrar-se que el qui espera que els demes s’adapten ad ell. Cal separar el gra de la palla. No podem seguir aixina.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 13-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: l’afonament d’una nacio.

257 red4

Este 9 d’Octubre l’he vixcut des de la tristor de vore l’afonament d’una patria. Mentres que la mija de deute de l’Estat és del 40% del nostre presupost, en el cas de l’autonomia de Valencia ascendix al 89%. Aixo vol dir que dels 11.000 millons d’euros de presupost, destinem 10.000 a pagar interessos. El bloqueig economic del govern central socialiste i el balafiament del govern autonomic popular està afonant en la miseria al nostre païs.

Des de l’entrada en vigor de l’euro tots mos hem empobrit. Els preus estan pels nuvols. La gent no parla d’una atra cosa que no siga lo cara que està la vida. Els jovens estan cobrant un sous indecents de fa una decada mentres que la complicitat mafiosa de constructors i politics fa que el cost de la vivenda creixca un 15% cada any. Cada volta és més dificil arribar a final de mes, més dificil comprar-se un pis, més dificil poder tindre un fill…

El model sanitari que s’està imponent és el de l’Hospital de la Ribera (Alzira), és dir, titularitat publica i gestio privada que estan fent de la salut publica un negoci privat. El deute és tan galopant que ya casi no es construïxen nous coleges ni instituts, per lo que els jovens professors valencians han d’emigrar a Catalunya per a donar classes. Pareix mentira, pero despres d’emigrar a França i Alemanya en el passat, toca fer maletes de nou.

L’industria tradicional està sent desmantellada per complet. El calcer, el textil, els joguets… en pocs anys mos podem trobar en que tota l’ industria manufacturera de les comarques del Sur pot haver desaparegut del mapa. L’inversio estrangera ha caigut, les empreses es deslocalisen, no tenim AVE, Aeroport de Castello, Parc Central, autopistes ni una fiscalitat foral que pose fre a tot aço. La nula competitivitat mos du explotacio i paro.

L’agricultura té els dies contats. Als nostres ports arriben taronges marroquines i egipcies a les que posen l’etiqueta de “Comunitat Valenciana” i són exportades a Europa com si foren fruites valencianes. I tot aço en l’autorisacio i beneplacit d’una classe politica que té por dels aranzels i condena el camp a la destruccio. Els nostres agricultors li paguen la pensio a uns aragonesos i castellans que no mos volen donar ni una gota d’aigua.

A banda tenim els multiples casos de corrupcio que estan emergent de baix de les pedres com si foren bolets. El cas IVEX, el cas Julio Iglesias, el cas Eduardo Zaplana, Carles Fabra, Luis Díaz Alperi, Terra Mitica, Oriola, Torrevella, etc, etc, etc. S’estan unflant a furtar (a mosatros) i la gent ho be ho ignora tot i és feliç de la vida, o inclus li és indiferent en cas de saber lo que està passant. És una societat encanallada compliç del crim.

Tenim una classe politica que no es mereix ni el dret a respirar i que per contra mos està governant. ¡Ah, i en cap moment he parlat del tema llingüistic o cultural! Aço és lo que n’hi ha. Valencia fa aigües per tots els costats com el Titanic, Valencia s’afona mentres que mosatros continuem parlant de futbol o prenent el solet en la plaja. Vivim en el païs de les maraveles. La millor terreta del món. No passa res. En Valencia mai passa res.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una politica d’immigracio restrictiva, seriosa i responsable?

256 darrerki1.0

Valencia està rebent onades d’immigrants pel seu desenrroll economic i perque historicament Espanya ha segut un pont entre Europa i Africa, i Europa i America. No podem evitar la proximitat geografica i cultural en el Tercer Món, ni tampoc desigem finiquitar el nostre benestar social, pero sí que cal acabar en una politica de portes obertes si volem que molts dels millons de immigrants que volen vindre a Espanya s’ho pensen dos voltes i finalment decidixquen anar a un atre estat (Estats Units, Portugal, França, Italia…) en lloc de vindre aci.

Aço és un colador, entra tot lo món i no expulsen a ningu, encara que no tingues papers et pots quedar a viure tranquilament, tens dret a una sanitat i educacio debades encara que sigues illegal i no cotises, si t’empadrones en l’Ajuntament i no tens els papers este en lloc de denunciar-ho a la policia, t’encobrix front a ella, de tant en tant es fan regularisacions massives, ara parlen de donar-li dret a vot a tots els estrangers llegals, i per si fora poc la justicia és una broma; si furtes un coche i et captura la policia estaras en el carrer en tan sols 24 hores. ¡Prou!

Sense caure en postures racistes o xenofobes –que són incompatibles en l’humanisme cristia en el qual crec- no dixa de ser una obvietat que no poden vindre a viure 600 millons d’africans a Valencia; no en tenim treball per a tots ni tan sols espai fisic. És palés que l’immigracio és un fet que serà constant en les proximes decades pero deuria fer-se politica de mà dura si volem impedir que vinguen molts. Es tracta de crear mijant la politica un efecte muralla en lloc d’un efecte crida que és lo que han fomentat els irresponsables governs de PSOE i PP.

Els immigrants indocumentats deuen ser repatriats, la sanitat deu ser accesible per als illegals pero pagant per ella, el dret de vot deu estar a l’abast sols dels nacionals i front a la multiculturalitat lo que cal és l’integracio dels immigrants en les llengües, cultura i costums de la terra d’acollida. Ademes, per a adquirir els papers de residencia els nouvinguts deurien aprovar un examen de llengua (espanyola i Valenciana) i cultura autoctona, i un examen d’integracio civica a on els quede palés quines són les lleis i principis basics acceptats en el nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Sentandreu: algunes impressions des de la sinceritat.

DSC02790.6

Corria l’any 2003 quan Joan Romero anunciava a un grup de valencianistes que Joan Garcia Sentandreu volia fer un partit politic. Per a ser sincer, la meua primera impressio fon negativa; “Erem pocs i pari la burra, a dividir el vot valencianiste, etc.” No obstant, en el meu forum intern sabia que algo aixina era necessari ya que Unio Valenciana (UV) estava totalment venuda al Partido Popular (PP) –en aixo no ha canviat gens- i que despres de tantes traïcions, desilusions i fracasos electorals potser calia començar a explorar uns atres punts de vista.

Despres pensi que tal volta el partit de Sentandreu podria eixercir una pressio per a reconduir a UV pel bon cami –i aixo estaria be- pero que quan ho conseguira deuria desapareixer per a integrar-se en UV. En febrer de 2004 es feu la presentacio en la sèu del GAV. Ani per simple curiositat i me n’ani encorajat d’alli. Joan García volia fer una coalicio de dos partits, un regionaliste de dretes encapçalat per ell i atre nacionaliste d’esquerres dirigit per Chimo Lanuza. L’idea era brillant pero Chimo, cremat de la politica, no se sumà al carro.

Al principi CV no m’acabava de convencer. Li deya a Romero: “Joan, en CV li pegueu molta canya als rojos pero teniu la mà massa blaneta en el PP i eixos són molt pijors que els socialistes”. Quan a finals de 2005 el diputat Francesc Xavier Tomas Puchol dixava el PP fart de corrupcio i ingressava en CV li vaig dir: “Retire lo dit anteriorment. Aixina m’agrada, que li pegueu hosties a PP i PSOE per igual”. Sentandreu ha demostrat tindre unes dots per a la politica i per a convocar actes i manifestacions que han fet que el veja en molt bons ulls.

Hi ha qui acusa a Sentandreu de tindre un passat politic turbi. Pero lo cert es que cap dels qui argumenta aço critíca a Cipria Ciscar, Ferran Giner o Manuel Fraga. Hi ha qui acusa a Sentandreu de ser regionaliste. Pero la realitat es que el debat de si Valencia és una nacio o regio resulta esteril puix la pura veritat és que no som ni una cosa ni l’atra; som una colonia (dels catalans). Hi ha qui acusa a Joan García de ser de dreta pero poc importa aço ara puix no mos juguem ser dretans o esquerrans; mos juguem ser valencians o catalans del Sur.

Diuen que rectificar és de sabis. I llunt de la cabuderia d’uns atres politics, Joan García ha comés erros que ha sabut solventar sobre la marcha. I aixo el fa gran. La meua valoracio particular de Sentandreu ha creixcut dia a dia i crec sincerament que hui per hui CV és el vot util per a salvar la Llengua Valenciana. Ell té diners i podria viure una vida comoda sense ficar-se en estos mals de cap i no obstant lluita per la seua patria. Ara lo que hem de fer és ajudar-lo lo maxim entre tots per a que esta embarcacio valencianista puga arribar a bon port.

Joan Garcia s’ha clavat en politica sense vocacio nata. I ho ha fet per la mateixa rao per la que ho fan tots els homens honrats: perque la politica és massa important com per a dixar-la nomes en mans dels politics. Si Joan haguera vullgut vendre’s als peperos ya ho haguera fet fa anys. CV està plena de gent honesta que fugi de UV farta de que es venguera als peperos per un plat de lentilles. Sentandreu a banda de valencianiste és un home honrat i coherent, i aixo és algo tan dificil de trobar en politica que sols per aço ya es mereix el nostre vot.

Sentandreu s’escriu en S de Superman. Joan és un autentic superheroe que està fent una tasca colosal. No sols ha resucitat al valencianisme de les seues cendres sino que a mes ho ha fet quan tot ho te en contra. El silenci mediatic, els insults facils i injustificats, la por de la dreta i de l’esquerra… Sentandreu està bregant contra vent i marea, i en esta autentica lluita contra els elements que està duent a terme per a salvar la nostra patria del cancer catalaniste, l’hem d’ajudar tots. En les eleccions de 2007… ¡Coalicio és la solucio! ¡Sentandreu, avant!

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes