Josué Ferrer.

Estem acostumats ya a sentir uns dogmes de fe neolliberals que despres no s’acaben de correspondre en el dia a dia: que si som tots ara un mercat, que si el capital no té nacionalitat, que si dona igual que una empresa siga nacional o estrangera, etc. En el món real, tots els països volen que els demes obriguen els seus mercats mentres ells aposten per aplicar mides proteccionistes, o a sovint es fiquen tot tipo d’obstaculs afegits per a que evitar que una empresa estrangera es menge a una nacional, com passà en el fracassat intent de fusio que van protagonisar el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) i Banca Nazionale del Lavoro (BNL) en l’any 2005.

En contra de l’opinio majoritaria dels economistes, yo afirme que sí importa la nacionalitat del capital. ¿Les raons?

1) Si compres productes valencians crees puestos de treball en Valencia, mentres que si compres productes de fora crees puestos de treball fòra. Per tant sí que importa mirar on està fabricat un producte abans d’adquirir-lo.

2) A nivell de Caixes importa el seu orige, puix si poses els teus estalvis en una caixa valenciana, sos beneficis repercutiran en inversions per a Valencia, pero si els poses en una caixa catalana o una madrilenya, invertixes fòra.

3) Si els empresaris són valencians, és provable que s’identifiquen més en els problemes de la seua societat que si són estrangers… Per eixemple, Joan Lladró ha invertit en la llengua, cosa que no faria una empresa de Japo.

4) D’igual modo, aquells empresaris que són d’una terra, encara que siga per motius sentimentals, solen ser més reticents a deslocalisar el seu negoci que una empresa de capital estranger que sols ha vingut a fer diners i ya.

5) Les empreses estrangeres tenen el seu centre de decisions fòra, lo que pot dur conseqüencies desagradables. Per eixemple, quan Espanya superà a Canada en PIB i demanà l’ingres en el G7 li contestaren que ya que la majoria de les seues grans empreses eren multinacionals de fòra, entenien que els interessos d’’Espanya ya estaven representats pels membres del G7, per lo qual no veïen oportu l’inclusio d’Espanya en tan selecte grup. Un atre eixemple, Iberdrola, que té part de capital catala, apostà per treballar junt en el Club Nautic de Barcelona –i no en el de Valencia, com sería llogic- de cara a fer un barco per a la Copa America de Valencia 2007.

En resum, que la nacionalitat del capital influix directament en decisions i si el capital es valencià millor per al païs.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-11-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!