Quan dona igual una cosa que la contraria.

Vineta2.0

Lo pijor que hi ha en esta vida és una persona que li dona igual una cosa que la contraria, perque aixo no és una persona; aixo és un borrego. Si et dona igual Valencià que catala, si et dona igual que hi haja un transvas d’aigua per a la teua terra o tindre huit hores diaries de restriccions d’aigua, ya nomes resta parlar de futbol i l’orage.

Quan arriba un moment en que et dona igual l’Idioma Valencià que el catala, quan et dona igual ser valencià, catala, espanyol o pakistani, quan et dona igual ser un poble lliure o ser esclau, quan et dona igual que et donen pel cul o no, eixe poble esta llest per a la seua dominacio i si m’apures per a sa condena, extincio i mort.

Si yo fora un dictador m’encantaria governar un poble com el valencià. Perque est és el tipic poble moll al que pots chafar tot lo que vullgues i no es rebela mai. Alla a on vajes nomes trobes complex d’inferioritat, ignorancia i meninfotisme. Ser valencià per desgracia no és un orgull, és més be una vergonya. Aixina de dur i de trist.

No compartixc les idees dels catalanufos, no les soporte, pero com a minim tenen uns ideals en els que creuen. Ara be, lo que més m’indigna és tota eixa gent meninfot que igual li dona una cosa que la contraria. Aixo és lo pijor que li pot arribar a ocorrer a un poble, perque constituix ni mes ni manco que l’antesala de la seua mort.

En aço no em referixc a la desaparicio fisica de Valencia. Sino a la desaparicio de la cultura, de l’historia, de fins i tot el mapa… Ya ha començat. Valencia es diluix com un tarroç de sucre i molt pronte quedara totalment assimilada. Nomes mos falta coneixer la nostra futura identitat: o be la Castella Valenciana o be la Catalunya Sur.

Valencia conta en uns politics que no li’ls desige ni al pijor enemic, en un poble meninfot que passa de tot, i en un complex d’inferioritat i un servilisme que porta a considerar progressiste el defendre lo del veï i facha defendre lo de ta propia casa. Aci nomes importa la paella, la plaja i la festa. Este és un païs per a plorar i punt.

Els pocs que mos rebelem contra ser un poble de borregos encara estem mal mirats. Per a pegar-se un tir. Si la gent és tan meninfot com per a no defendre la Llengua Valenciana s’acabarà imponent el catala, ara be, que els catalanufos no esperen gran entusiasme dels valencians cap a esta llengua: indiferencia i meninfotisme en el millor cas.

Preferixc ser optimiste i pensar que uns atres pobles han passat per lo mateix a lo llarc de l’historia. Com ara China, Irlanda o Alemanya, els quals experimentaren situacions molt semblants a la nostra, i hui són països molt importants en el món. Tot gracies a que recuperaren la seua autoestima i el seu amor propi. Lo que mos cal aci.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 23-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: