Paranoia catalanista.

En els ultims temps mos hem anat acostumant cada volta més a contemplar cóm el nacionalisme expansioniste catala confon els seus deliris més esperpentics en la realitat. Lo gros no és ya que, a falta d’historia, se la inventen. El problema és que arriba un moment en que es creuen les seues propies mentires, un moment en que els imperialistes catalans són incapaços de distinguir fantasia de realitat, en una paranoia que voreja l’esquizofrenia i digna d’una tesis doctoral de psiquiatria. Els pancatalanistes estan inundant de mentires els llibres de text, les aules i les ments dels nostres fills i és la nostra obligacio denunciar-ho o de lo contrari, les generacions futures heretaran una historia manipulada que diu Catalunya és el melic de l’Univers i que tot lo valios i precios que hi ha en el planeta Terra és catala.

Estem acostumats ya a la seua predica esoterica dels països catalans. L’aragones, el valencià, el balear i l’algueres són nomes dialectes del catala. El Sigle d’Or de la Llengua Valenciana fon per ad ells un sigle d’or catala. En l’excusa d’una suposta unitat de les llengües arramblen en tot, inclus en allo que no té res a vore en l’idioma. Aixina, la Llonja de Valencia és gotic catala, la paella gastronomia catalana, les Falles una festa catalana, el Mallorca un club de futbol dels països catalans i Joaquim Sorolla el gran pintor de la catalanitat. De moment encara no s’han atrevit a dir Pilota Catalana al nostre deport més autocton pero dona-li temps als nostres amics del bunquer barretina i voras com te diuen que en la prehistoria els diplodocus pegaven chillits en catala i els pterodactils ballaven la sardana.

Hi ha una autentica febra en considerar catalans a tots aquells personages ilustres de l’humanitat. Em recorda molt a la paranoia dels nazis, que asseguraven que tots els genis de l’humanitat eren de raça aria perque era impossible que una raça inferior poguera crear una cultura esplendorosa. Pero quan els mencionaves que hi havia gent brillant en totes les races del món (com ara Buda o Confuci) en seguida ho justificaven trobant un besyayo ari. Sempre hi havia un besyayo ari. Els nazis arribaren a enviar expedicions cientifiques al Tibet per a provar que els alemans eren descendents d’una raça de semideus que habità en l’Atlantida i que en acabant d’afonar-se el seu païs els supervivents es refugiaren en l’Himalaya. Ahir tots els genis tenien un besyayo ari. Hui tots els genis tenen un besyayo catala.

Per aci baix, en la Colonia Autonoma Valenciana, ya estem acostumats a que mos diguen que Ausias March i Ramon Llull eren escritors catalans. O que el Regne d’Arago era la Confederacio Catalano-Aragonesa, o inclus el Regne de Catalunya, segons les versions, que en esta vida hi ha gent en molt d’atreviment. Pero la cosa no acaba ahi. Fa poc hem vist com l’Institut Nova Historia (INH) parlava de “familia real catalana” -per a referir-se als reis d’Arago, Mallorca i Valencia- o “imperi catala” per a parlar del Regne d’Arago i la seua expansio per la Mediterrania o inclus de «descobriment catala d’America» en clara alusio a la fita de Cristofol Colon, que en realitat es deya «Cristofol Colom» i, cóm no, era catala. Realment fa honors al seu nom l’Institut Nova Historia… ¡Recollons! ¡I tan nova!

Aixina és que per al director del INH, el pseudohistoriador Jordi Bilbeny,  America fon «un descobriment catala». Miraculos. Sobretot perque en aquella epoca encara no existia Catalunya sino un grapat heterogeneu i disgregat de comtats que poc tenien a vore uns en atres. ¿Pero i qué? Si per als franquistes “Espanya és eterna”  i «existia ya en l’epoca dels romans» ¿qué importa que Catalunya siga tambe una realitat més alla del temps i de l’espai? Bilbeny assegura que la bandera d’Estats Units està inspirada en la de Catalunya, que l’escritor Miguel de Cervantes era catala, es deya Miquel Servent i va escriure el Quixot en catala i que Lleonart da Vinci era catala i va pintar La Mona Lisa inspirant-se en la moreneta. Un dia d’estos mos diu que Barack Obama és de Salou.

Pero ¿per qué detindre’s ahi, senyor Bilbeny? ¿I si Magallanes no fora Magallanes? ¿I si Magallanes fora Marga Llanés? Un dels millors navegants de l’historia sería dona, i ademes catalana. ¿I si Alberto Herreros fora Albert Ferrer? El maxim anotador de l’historia de la ACB sería un catala, pero encara quedaria per resoldre el misteri insondable de per qué jugà en Estudiantes i Real Madrit en lloc de fer-ho en el Barça. Puge l’aposta: ¿I si Michael Jordan fora Miquel Jordà? ¡No em direu que no té cara de ser del Baix Ampurda! ¿I si George Washington fora Jordi Guasch i Ton? La primera potencia del món hauria segut fundada per un catala i per tant igual dona dir-li Estats Units d’America que Estats Units de Catalunya. De Salses a Guardamar i d’Alaska a Maho.

FONT: Som nº 256. Giner de 2013.

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (8).

271 jordi bilbeny

Mireu lo que trobem en el diari 20 minutos, edicio de Barcelona, del 10-3-2006.

Cristòfor Colom, noble de Barcelona
Redacción. 10.3.2006.
Va ser diputat, governador, militar, corsari i va tenir un germà president de la Generalitat.
L’Historiador Jordi Bilbeny, a Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya (Editorial Proa), argumentava que aquest famós personatge va formar part de la noblesa barcelonina.
Bilbeny assegura que, al llarg de la seva vida, va ser diputat, governador, militar, corsari, membre del Consell d’Estat i, fins i tot, va tenir un germà president de la Generalitat.
L’autor hi ha estat investigant gairebé 20 anys, amb l’interès inicial d’escriure una novel·la sobre la figura de l’almirall. A poc a poc, va anar descobrint “contradiccions”, que el van moure a intentar trobar “la veritable història” de Colom.
Bilbeny apunta que va arribar a tenir més poder que el rei, ja que va crear “un virregnat hereditari, que va continuar el seu fill i el seu nét”. Colom hauria salpat amb les tres calaveres del port de Pals (Alt Empordà) i, finalment, “devia morir de vell a Barcelona” ”.

 

El pseudohistoriador Jordi Bilbeny –conegut per la seua proximitat ideologica a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)- continúa en la seua creuada personal de demostrar que tots els grans personages universals del planeta Terra son catalans. Est home, sense cap tipo de credibilitat, ha dit que Miguel de Cervantes era en realitat catala, que escrigue En Quixot de la Mancha en catala i que li dien Miquel Servent. En fi, si l’Encarta diu que Ausias March i Joanot Martorell–els dos de Gandia- eren catalans ¿puix Cervantes per qué no?

El seu gran descobriment fon no obstant que Cristofol Colon era catala en una epoca en la que Catalunya no havia naixcut i lo que existien eren els comtats de Barcelona, Girona, Ausona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Els Dos Pallars, Ampuries i Rosello. Sincerament, si Colon haguera segut valencià m’avergonyiria d’ell, ya que sería un traïdor que en lloc de dirigir-se al seu païs, s’adreçà al Regne de Portugal i al de Castella. No entenc per lo tant, la febra catalana per Colon, com no siga incloure America dins dels Països Catalans, que podria ser.

Cristofol Colom i Miquel Servent… Pero ¿per qué detindre’s ahi, senyor Bilbeny? ¿I si Fernando de Magallanes no fora Magallanes? ¿I si Magallanes fora en realitat Marga Llanés? ¿I si Nicolau Copernico no fora Copernico? ¿I si en realitat Copernico fora Nico Copes, pero que en tots els llocs es presentara com Copes, Copes Nico (igual que Bond, James Bond)? ¿I si Alberto Herreros fora en realitat Albert Ferrer? No mos oblidem tampoc a Guillem Shakespeare, Josep Lluïs Rodríguez Savater, Francesc Franc i Bahamond, etc, etc.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 11-11-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: