Josué Ferrer.

¿Quí és el millor futboliste de tots els temps? Hi ha qui apunta a Alfredo Di Stéfano, Johann Cruyff, Marco Van Vasten, Paolo Maldini… Per a gusts, els colors. Pero en esta agria polemica quasi tots els analistes venen a quedar-se en dos noms: Edson Arantes do Nascimiento Pelé i Diego Armando Maradona. No està gens clar qui dels dos és el millor i encara que per a molts siga Pelé, en la meua opinio Dieguito és el numero u.

1) És del tot innegable que Pelé conquistà molts més tituls que Diego. Ara be, el Santos en el que jugà tenía una bona plantilla. Per contra, Diego guanyà dos Lligues, una Copa d’Italia, una Supercopa d’Italia i una UEFA en un club (el Napols) que era Maradona i déu més. Se tirà tot un equip a les esquenes ell a soletes. A un club molt modest, que de fet actualment es troba en la serie C1, el mijapunta d’or el sabe portar a lo més alt.

2) El rei jugà la practica totalitat de sa carrera en la lliga paulista, que si be tenía més nivell que en l’actualitat no era tan forta com les grans d’Europa. Per contra, El Pelusa s’atrevi a eixir del seu païs i a jugar en les dos lligues més potents del món, com l’espanyola i l’italiana. I triumfà en una competicio en la que coincidi en els milanistes Paolo Maldini i Marco Van Basten, que eren respectivament el millor defensa i davanter del mon.

3) És cert que Pelé és un futboliste que ha conquistat tres mundials (1958, 1962, 1970), i u d’ells en tan sols 17 anys, lo qual és molt notable. I que Maradona nomes ne conquistà un (1986). Pero no mos equivoquem, aquell Brasil era una autentica constelacio d’estreles que en el fondo podia guanyar tituls inclus encara sense Pelé. Pero l’Argentina del Mundial 86 no tenía una plantilla tan gran i sense el 10 albicelest no haguera fet res.

4) Edson anotà més de 1.000 gols i fon pichichi 11 voltes en la lliga paulista. Pero en sa epoca el futbol era molt ofensiu i lo habitual era jugar en cinc davanters i en tres defenses. L’astre argenti era molt més complet. Fon 5 voltes pichichi en Argentina i 1 en Italia. Ademes, fea molts passes, dirigia el joc i anotava gols superbis, com la celeberrima “mà de Deu” o el sempre admirat gol contra Anglaterra en que regatejà a set jugadors ell sol.

5) Resulta més senzill substituir a El rei que a Diego Maradona, perque a un bon davanter si li fan bons passes de segur que clavarà molts gols. De fet, despres de retirar-se Pelé ha hagut grans golejadors en la seleccio brasilera com Zico, Romario da Souza, Ronaldo Nazario, etc. Ara be, la Seleccio Argentina i el Napols orbitaven en torn al joc de Dieguito, fins al punt de que cap dels dos equips funcionava be si un dia no jugava ell.

En fi, que a Pelé el comparen en un rei pero a Diego Maradona en un deu. I un deu sempre és més que un rei. He de confessar que m’haguera agradat que el mijapunta haguera militat en el Valencia C.F. Encara que tan sols haguera segut durant una temporada en l’ocas de la seua carrera deportiva, com en el seu pas pel Sevilla. Excessos a banda, no tinc cap de dubte de que l’astre argenti és el millor. Maradona, en el futbol, ho ha segut tot.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!