Valencia ¿una capital de provincies?

Hi ha un dit que resa que Madrit és una gran capital d’Estat, Barcelona una gran capital europea i Valencia una gran capital de provincies. Si som rigorosos determinarém que si Valencia és una capital de provincies, Madrit tambe ho és perque que yo sapia existix una provincia nomenada Madrit o que Barcelona no és una gran capital europea ya que la capital d’Europa és Brusseles, juntament en Estrasburc i Luxemburc. I no cap atra.

Dir de Valencia que és una mera ciutat de provincies és per a morir-se de riure. Valencia era ya la capital d’una nacio sobirana –el Regne de Valencia- segles abans de que Madrit fora una capital d’Estat. Quan Toledo era la capital de Castella, quan Madrit no era sino una minuscula vila d’ignorants, poblerins i analfabets, Valencia era capital d’un Estat sobira. Innegablement Madrit hui és una gran ciutat. Pero Valencia tambe ho és.

Que es diga de Barcelona que és una gran capital europea novament és per a esclatar de tant de riure. Nomes un profunt desconeiximent de l’historia pot asignar-li tal estatus a una ciutat –Barcelona- que a lo maxim que ha aplegat mai és a ser la capital d’un comtat de mig pèl primer, i la capital d’una comunitat autonoma despres. Nomes el complex d’inferioritat a Catalunya i l’odi provincià a Valencia capital pot espentar a dir aço.

Yo no vaig a dir que Valencia capital siga la millor ciutat del món, perque sería mentir. Com qualsevol atra gran ciutat del món -perque Valencia ho és- té els seus problemes i les seues deficiencies. Negar-ho sería de necis. No m’agrada el patrioterisme barat. Ara be, Madrit i Barcelona no són més que Valencia capital en tant que les tres –juntament en Sevilla, Saragossa, etc.- entren en la classificacio de grans ciutats. I ho són de ple dret.

Tildar a Valencia de mera ciutat de provincia quan ha segut la capital no d’u, sino de dos Estats independents (el Regne de Valencia primer i la Republica Espanyola durant la Guerra Civil despres), és de tindre poc trellat. Valencia capital és una gran ciutat que acumula una gran historia. Que tinga menys poblacio que Madrit o Barcelona no significa res; la menuda Washington, en nomes 600.000 habitants, és la ciutat més influent del món.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

300 anys d’humillacions.

El 25 d’Abril de 1707 significà l’acte de defunció d’una nacio sobirana: el Regne de Valencia. En la Batalla d’Almansa (que cal contextualisar dins de la Guerra de Succesio (1701-1714)) les tropes borboniques venceren a l’eixercit austraciste i aixo fon el principi de la fi. El rei Felip V per just dret de conquista aboli els nostres Furs. La majoria de la societat pensa que aixo és comparable a que hui eliminaren el nostre Estatut i suspengueren l’autogovern de la Comunitat Autonoma de Valencia. Pero aixo no és cert. En aquella epoca Arago, Valencia o Mallorca eren tres regnes independents en un unic rei, tres Estats sobirans en un sol cap d’Estat.

Igual que hui Canada, Gran Bretanya o Australia són tres Estats independents pero en un sol cap d’Estat (la reina d’Anglaterra). Que Castella conquistara el Regne de Valencia i s’aboliren els seus Furs és tant com si en actualment China conquistara Australia i eliminara la Constitucio Australiana: no és la perdua d’un autogovern, sino la perdua de l’independencia. Lo que eren les Espanyes (en plural) passà a ser Espanya (en singular). Lo que eren varis Estats sobirans (Castella, Aragó, Mallorca, Valencia…) passà a ser u sol: Espanya. Passarem per la força salvage de les armes de ser valencians a ser espanyols. Tot en un 25 d’Abril de 1707.

Hem perdut els Furs, la sobirania, l’independencia, l’identitat. Fins fa no res encara imperava el dret castellà per damunt del dret foral valencià. Al 25 d’Abril cal sumar atres tres dates infaustes. El Decret de Francisco Javier de Burgos de 20 de novembre de 1833 pel que el Regne de Valencia és esquarterat en tres provincies que tan sols han servit per fabricar provincians i dividir al poble. El dictamen de l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL) de 9 de febrer de 2005 que proclama que valencià i catala son un sol idioma. I la reforma estatutaria de 11 d’Abril de 2006 a on el president Paco Camps introduïx dins de l’Estatut l’AVLL (és dir, el català).

Portem 300 anys sent espanyols. I sols hem rebut patades en el cul, a vore quina més gran. Els nostres compatriotes, als quals estem pagant les pensions de la nostra bojaca, mos diuen, “ni una gota de agua para los valencianos”. Espanya mos vol per a pagar i callar. Damunt dels 300 anys d’imposicio del castellà, ara el Valencià deu patir la substitucio llingüistica en favor del catala. Per primera volta en l’historia, el Valencià està en perill real d’extincio. I tot anira a pijor fins al dia en que els valencians decidim deixar d’ofrenar noves glories a Espanya i començar a ofrenar-li-les a Valencia. Li pregue a Deu per a que eixe dia ya no siga massa tart.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 25-4-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Espanya contra Espanya.

No és normal que un Estat estiga sumit de forma constant en convulsions internes. De fet, aquells Estats que han passat per ahi sempre han acabat rebentant com una pinyata: Unio Sovietica, Checoslovaquia, Yugoslavia, etc. I en Espanya les tensions són continues, aço s’ha convertit en un tots contra tots. A la lluita cainita de les dos Espanyes que continúa despertant un rencor i un odi extraordinaris inclus en la joventut de 20 anys que no ha vixcut la guerra ni la dictadura, cal sumar els nacionalismes: Galicia contra Madrit, Euskadi contra Madrit, Navarra, La Rioja i Osca, Catalunya contra Madrit, Arago, Valencia, Balears i Murcia, inclus Castella contra Lleo.

Com aço no és suficient, faltava la guerra de l’aigua. Arago, Catalunya i La Mancha contra Valencia, Murcia i Almeria. I com a cas excepcional i fòra de la norma tenim a Ceuta i Melilla, absolutament avassallades pel Marroc, que reprochen a Madrit que no els defenga del tirà de Rabat o que el Cap de l’Estat no haja tengut ni tan sols la delicadea de visitar-les una miserable volta en més de 25 anys de regnat del Borbo. És la demencia. És l’Espanya roja contra l’Espanya facha. L’Espanya centralista contra l’Espanya separatista. L’Espanya humida contra l’Espanya seca. Espanya contra Espanya. Espanyols contra espanyols. Aço és el tots contra tots.

La cosa està molt mal. La relacio entre els espanyols s’ha deteriorat de forma galopant en poques decades. I aci nomes es pot fer dos coses; canviar el model d’Estat per a alleugerar la tensio o assistir a la desaparicio de l’Estat Espanyol. El que aposten per la primera opcio demanen per eixemple que Espanya siga un Estat federal, que Euskadi puga ser un Estat lliure associat a Espanya o que els Tribunals Superiors de Justicia siguen l’ultima instancia en lloc del Suprem, que hi haja agencies tributaries propies per a les autonomies o que cada autonomia puga fer lleis propies més conservadores o més progressistes segons siga la mentalitat del lloc.

Pero tals demandes millorarien l’estabilitat interna d’Espanya. De fet, estes propostes són una realitat al païs més unit del món. Estats Units es un Estat federal (i no per aixo deixen d’estar units), té un Estat lliure associat (Puerto Rico), ne tenen no 19 sino 52 administracions de justicia, puix el Tribunal Suprem practicament està per a unificar doctrina (i per qüestions consitucionals), que és per a lo que deu estar un Tribunal Suprem. Tambe alli tenen 52 agencies tributaries i mentres que als Estats més conservadors encara apliquen la pena capital en els més progressistes és llegal fumar marihuana. I no per aixo els Estats Units deixen de ser el païs més unit del món.

Aci quan es fa qualsevol proposta descentralisadora els periodistes de la Meseta agiten l’espantall de l’unitat d’Espanya per a ficar la por en el cos a la gent, i el PP amenaça en que arribarà l’ Apocalipsis i es desataran les sèt plagues bibliques com algu intente que Espanya canvie el seu model centraliste, jacobi i uniformisador. Els que confonen l’Estat Espanyol en un Estat Castellà, els que entenen que ser espanyol consistix en que Madrit done les ordens i els demes estigam simplement per a dir “Sí, buana” són els autentics trencaespanyes. Espanya té dos models distints a seguir: la descentralisacio d’Estats Units o… el centralisme de Yugoslavia, clar.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-4-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quants morts costa ofrenar noves glories a Espanya?

metro.0

Valencia patix un cancer que l’ha de matar: el seu cego amor a Espanya. Els valencians mos sentim més espanyols que ningu, mos sentim espanyols primer i valencians despres, i pensem sempre en l’interes general d’Espanya abans que en l’interes particular de Valencia. A aixo li hem de sumar que Espanya és un estat que mos traïciona de forma sistematica i que mos està venent a trossos als catalans. En unes atres paraules; o canviem el chip o si seguim insistint en ofrenar noves glories a Espanya pagarém un alt preu: acabar sent catalans del Sur.

Fa uns pocs messos ha retornat a la seua ciutat natal la famosa Dama d’Elig. Sols serà de forma temporal puix pronte regressarà a la Meseta. Que cap dels partits valencians –ni tan sols els autodenominats valencianistes- reivindique algo tan just com que la Dama d’Elig estiga en Elig i no en Madrit, és prova notable de lo expost en el paragraf anterior. Ningu dubta de que si la Dama d’Elig es diguera Dama de Girona estaria en Girona. Pero clar, mosatros som més espanyols que ningu i no mos sap mal que els nostres simbols estiguen fora de casa.

En 2002 el port de Barcelona rebe cinc voltes més diners que el de Valencia. En 2003 l’ampliacio de l’aeroport de Barajas s’endugue el triple de lo presupostat per a tota l’autonomia de Valencia. En 2006 l’Estatut Catala s’ha emportat baix del braç 5.000 millons d’euros mentres que l’Estatut Valencià ni un gallet. Mentres que l’aigua de l’Ebre es pert en la mar, el PHN ha segut derogat. El AVE arribarà a la patria en 2020. Alacant no té ni albellons en alguns barris i les comarques valencianes de l’interior mos recorden al Tercer Món.

La falta d’inversions ya comença a causar morts. Un metro ha descarrilat en Valencia capital, entre Plaça Espanya i Jesus. Més de 35 morts i 50 ferits. És normal. Mentres que l’Estat beneix a Madrit i Barcelona en un manà de mils de millons d’euros, en Valencia mos conformem en lo que li sobra als demes. Els metros que hi ha en el Cap i Casal són els de segona mà de Madrit que queden obsolets i antiquats i que en lloc d’enviar-los al desguaix mos els endosen als valencians. ¡I com mai protestem per res puix clar, mosatros estem pagats i tot!

Per la llinia en que ha ocorregut l’accident transiten metros que pareixen trets de la maquina del temps. En uns coches que són autentiques reliquies de museu és normal que hi haja morts. I més que hi haura. Una de dos: o els valencians pensem un poc més en Valencia i un poc menys en Espanya o be continuem com fins ara, ofrenant noves glories a una Espanya que mos furta els diners, substituix el Valencià pel catala i mos diu que ni una gota d’aigua. O actuem en clau valenciana o el dia menys pensat Valencia ya ni apareixerà en el mapa.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Espanya pert, Valencia guanya.

cantada.1

És curios pero en la Seleccio Espanyola de futbol sempre passa lo mateix. Recorde fa uns anys que la prensa destacava que Espanya era la favorita per a guanyar el mundial. I ho dia unicament perque havia fet una fase de classificacio brillant. Aixo sí, obviaven que en dita fase els rivals eren Chipre, Israel, Austria, Bosnia, etc., etc. Novament s’ha tornat a escampar l’euforia i el triumfalisme pel fet de vencer a equips com Arabia Saudita i de nou s’ha tornat a oblidar que tradicionalment Espanya acostuma a ser forta en els debils i debil en els forts…

Pero l’unica veritat és que Espanya mereixia perdre. ¿Per qué?

-Perque no poden dir que Espanya es troba al mateix nivell que Alemanya, Argentina o Brasil pel sol fet de vencer per quatre gols a zero a una panda d’aficionats com Ucrania.
-Perque aci es pensaven que per vencer a Tunisia, Espanya guanyaria la Copa del Món.
-Perque l’alineacio la fa el Marca, la SER i la prensa de la Meseta.
-Perque Luis Aragonés ya no és lo que era.
-Perque no pots dixar en la banqueta a un porter quatre voltes vencedor del Zamora com Santiago Cañizares i ficar de titular a Iker Casillas, que no ha segut el millor porter de la lliga mai.
-Perque no es pot subestimar a una campeona del món com França.
-Perque no es pot subestimar a un tres vegades millor jugador del món com Zinedine Zidane.
-Perque els valencians per un minim de decencia hauriem de donar l’esquena a una Seleccio Espanyola que representa a un estat que mos diu que “els valencians parlen catala” i que “als valencians aigua ni per a paelles”.
-Perque l’alcalde de Paiporta ha insultat als valencians i europeus retirant les banderes valenciana i europea i dixant tota sola la bandera estatal en l’excusa d’animar a la Seleccio de la Gran Madrit.
-Perque la Seleccio dels valencians és la Seleccio Valenciana.

M’alegre de que Espanya haja caigut. Sincerament. Yo sols podria animar a eixe païs si em permetera fer-ho en la meua llengua, pero com que Espanya prohibix i extermina el Valencià, per amor propi em negue a fer-ho. Molts espanyols entenen que Espanya es la Gran Madrit. Per aixo que no es sorprenguen si despres en Galicia, Euskadi, Catalunya o inclus en Valencia en menor mida s’escolten coets i cants celebrant els gols de França. Algo rar està passant en esta Espanya en la que cada dia més espanyols pareixen no tindre cabuda ni lloc.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡¡¡Parlar valencià és parlar en cristia!!!

separata13.gif

El despreci dels hispanoparlants cap a la llengua d’Ausias March no coneix llimits. Primer, mos trobem en el cas de Xativa, a on la policia demana a un menor d’edat que s’identifique. Este ho fa en Valencià. La policia li diu que “parle en cristia”. El chicon torna a identificar-se en Valencià, puix sa documentacio està en eixe idioma i la policia se l’emporta detingut a comissaria. Detingut per fer us d’un dret amparat per l’Estatut i la llei.

Poc despres, el cas de Gandia. A un veï de Tavernes de la Valldigna li furten la cartera en Barcelona. Com que ha perdut la documentacio acodix a la comissaria de policia de Gandia –ciutat en que treballa- per a preguntar els requisits per a expedir un nou DNI. Al sentir-lo parlar en Valencià, la policia li contesta: “En castellà”. Cap dels policies volia parlar el Valencià. Al final li diuen que no l’atenen si no parla espanyol i ell endafat se’n va.

Més tart toca Vilarreal. Un regidor d’eixa ciutat vol denunciar en la comissaria que el seu fill ha segut apalisat per un grup de neonazis pero no li dixen presentar la denuncia en Valencià. “Si voste vol que li atenga deura parlar en castellà. En Valencià no li entenc” -diuen-. Fa nomes uns dies, el contertuli Juan Adriansens en un programa de la TVV de la qual cobra li contestà a un atre contertuli: “¡A mi em parles en cristia!”. En el sigle XXI.

Com a colofo final, la Policia Estatal Espanyola –sí, novament ella- dete, i colpeja en les porres a un ciutada, Toni Siles, tan sols per fer us del seu dret a la llibertat d’expressio durant la manifestacio del 25 d’Abril. Com que portava una Real Senyera “incitava a la violencia” segons la policia. Novament la policia del costat dels catalanufos, els que donen vives a ETA i Terra Lliure. Ya els ho recordarem quan ETA torne a assessinar-los.

I tot aço quan encara tenim recent en la memoria el cas de Tony Cabban, regidor de l’Ajuntament de Xabia que va dir en el periodic The New Entertainer que “encara que l’enten, per principis no contesta cap pregunta feta en Valencià en els plens”. O el cas d’eixa parella de valencians als que li negaren el dret d’adoptar chiquets tan sols perque nomes sabien parlar en Valencià. Quan si és una parella que nomes sap parlar castellà no passa res.

Nomes volia dir-los a estos maleducats tres coses. 1) El Valencià és un idioma tan cristia com l’espanyol puix Valencia no és territori musulma. 2) Si tingueren un minim de cultura, respectarien una llengua –el Valencià- que tingue un Segle d’Or lliterari abans que l’espanyol. 3) Si tingueren un minim de decencia es molestarien en deprendre a parlar en Valencià en agraïment a la terra que els donà treball quan eren uns mesetaris morts de fam.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 20-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Les mil i una ventages de ser espanyol.

109 elstempscanvien

1) La primera i fonamental és que ofrenem noves glories a un estat que diu que els valencians parlem catala.
2) Valencia aporta l’11% de la riquea total de l’Estat pero tan sols rep el 5%.
3) Com a premi per la nostra solidaritat, els aragonesos mos bramen: “¡Ni una gota d’aigua als valencians!”.
4) Els forasters (madrilenys, etc.) en la nostra propia terra mos diuen: “¡Eh tu, a mi em parles en cristia!”.
5) Els nostres diners servixen per a construir infraestructures en la Meseta i Catalunya.
6) En 2002 el port de Barcelona rebe cinc voltes més diners que el de Valencia.
7) En 2003 l’ampliacio de Barajas s’emportà el triple de lo pressupostat per a tota l’autonomia de Valencia.
8) ¿PHN, AVE, Parc Central, Parc Industrial de Sagunt…? ¡No passa res, la copa a l’any que ve!
9) José María Aznar, Eduardo Zaplana i Jordi Pujol acordaren fer oficial el catala en Valencia.
10) PP, PSOE i EU –els tres són partits espanyols- van a ficar el catala dins de l’Estatut Valencià.
11) ETA mos fica bombes per ser Valencia territori espanyol.
12) El memorandum de llengües de ZP sols parla de castella, gallec, vasc i catala… ¿I el Valencià qué?
13) El Valencià no és una llengua oficial en l’Unio Europea (UE) perque no som un estat independent.
14) Les taronges marroquines inunden Valencia cada volta que Espanya vol quedar be en Marroc.
15) Els futbolistes valencians juguen en una seleccio –l’espanyola- que sempre cau en octaus de final.
16) Ni Expo ni JJOO ni Capital Cultural Europea ni res de res. Damunt, ¡boicot a la Copa America!
17) La Biblioteca Nacional –d’Espanya- califica els llibres en Valencià dins de l’epigraf de CAT.
18) El diccionari de la RAE diu des de 1970 –abans no- que el Valencià és una variant del catala.
19) Si forem un estat independent, no vindrien a manifestar-se cada 25 d’Abril a favor dels PPCC.
20) En les Escoles Oficials d’Idiomes –dependents d’Espanya- s’ensenya “Valencià-Catala”.
21) El president del Consell d’Estat (Espanyol) inclou a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana.
22) La Policia Estatal Espanyola et dete simplement per identificar-te en Valencià.
23) La Policia Estatal Espanyola et nega la possibilitat de fer una denuncia si és en Valencià.
24) TV3 emet la seua propaganda panca en terres valencianes.
25) La festa de la Geperudeta –patrona dels valencians- no ix en cap mig de comunicacio estatal.

Etc.
Etc.
Etc.

¡Ale, a ofrenar noves glories a Espanya!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿En Espanya ya teniu coches o encara aneu montats en ruc?

108 franco rei

Molts espanyoleros argumenten que si Valencia fora un estat independent sería un estat insignificant sense cap pes en el món, que un estat tan chicotet no podria defendre be els seus interessos i que ningu el sabria situar en el mapa. Per als interessos valencians lo més convenient és estar dins d’Espanya –segons els espanyoleros- puix és este un estat que conta en un relatiu prestigi, influencia, poder i força a escala internacional. Pero ¿és cert aço?

El governador de Florida, Jeb Bush, presentà en el seu dia a José María Aznar no com a president del govern del Regne d’Espanya, que és lo que era llavors, sino com “el primer ministre de la Republica Espanyola” quan el de primer ministre és un carrec que no existix en l’Estat i des de 1939 Espanya ya no és una republica. El president d’Estats Units, George W. Bush, preguntà “si la Moncloa era el rancho d’Aznar”. En aixo està dit tot.

En la foto de les Açores sols els diaris espanyols retrataren als tres mosqueters. En l’estranger, publicaren la foto de Bush i del primer ministre britanic Tony Blair i retallaren la cara d’un president trivial (Aznar) d’un estat insignificant (Espanya). Si vas a Estats Units i dius que vens d’Espanya, es pensen que eres mexicà i et pregunten si en Espanya la gent té duches o si es banya en el riu, si dispon de coches o si encara va montada en ruc.

Recorde un programa de Caiga qui caiga en que u dels periodistes es traslladà a Estats Units i abordà a la gent en mig del carrer: “Per favor, situe Espanya en este mapa d’Europa”. El primer va senyalar França, el segon Finlandia i nomes el tercer situà correctament Espanya. Potser alguns diran que aço es deu a que el poble estadounidenc és ignorant en general i no sap a on es troba Espanya perque ni sap d’Espanya ni sap de res.

Pero Espanya és ningunejada en tot lo món. En 2003 tenistes espanyols acodiren a Australia per a disputar un partit i alli sonà l’himne de la Republica Espanyola… ¡Ignoren inclus quin és l’himne de l’Estat! En la prensa internacional apenes es parla d’Espanya, en la boda del Princip Felip hi hague un rosari d’absencies de caps d’estat, i ni tan sols America Llatina considera important hui per hui a Espanya, ¡i aixo que parlem del Tercer Món!

Esta és la proyeccio internacional d’Espanya. Est és l’orgull i el prestigi internacional de ser espanyol. És per lo tant que yo em pregunte: Ya que ni dins d’Espanya ni tampoc fòra d’ella, van a saber en l’estranger a on està situada Valencia ¿per qué no optem per una Nacio Valenciana lliure i sobirana en lloc d’argumentar una inexistent força i prestigi internacionals com grans ventages de permaneixer en un Estat sense cap pes en el món?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 18-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

25 d’Abril: l’enemic no és Catalunya.

100 homenage

El 25 d’Abril es commemora la derrota en la Batalla d’Almansa i es reivindiquen les llibertats nacionals… És un dia significat per als valencians. Tots sabem lo que va ocorrer, la guerra, l’abolicio dels Furs, la repressio politica, la persecucio de la Llengua Valenciana… Pero hui és absurt culpabilisar de la desfeta a este o aquell puix, com és evident, ningu és responsable dels actes dels seus antepassats. Ya fa moltissim de temps de tot allo.

El problema radica en que, com en 1707, Espanya continúa humillant al poble valencià en 2005. ¿Eixemples? El president del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, a favor d’incloure a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana. Un nou canal panca –Info TV– ya emet la seua propaganda en el païs. El Canal Eurorregio sera una realitat als proxims anys. La policia nacional dete a un chic per parlar en Valencià. I la cosa no acaba aci.

La Biblioteca Nacional –d’Espanya- cataloga els llibres escrits en Valencià com a lliteratura en catala. La Real Academia Espanyola (RAE) publica un diccionari a on diu que el Valencià és un dialecte del catala (abans deya que era una llengua) i el seu director, Victor García de la Concha, mos ho restrega per la cara. Els politics valencians –per orde de Zapatero i de Mariano Rajoy– promouen la paulatina catalanisacio del païs.

PP i PSOE –partits espanyols- d’acort en fer oficial el catala en l’Estatut. Els aragonesos, als quals paguem les seues pensions, es manifesten contra el transvas de l’Ebre. I ara els manchecs es neguen tambe a fer un transvas del Tajo. Les Escoles Oficials d’Idiomes acorden que el Valencià no existix. ZP es nega a acceptar el Valencià en el seu memorandum de les llengües. Derogacio del PHN i marginacio pel que fa a infraestructures, etc.

Tots els eixemples que he citat ades –absolutament tots- són humillacions que provenen… ¿De Catalunya? ¡No! ¡D’Espanya! No sigam ingenus… els nacionalistes catalans no podrien fer-mos cap mal si Madrit no vullguera que mos el feren. Són els partits espanyols (PP i PSOE) els disposts a regalar a Valencia als catalans. La traïcio, el perill, l’amenaça, l’ultrage… mos arriben d’Espanya. El mal ve d’Almansa. Hui, igual que en 1707.

No, l’enemic no és Catalunya. L’enemic és Espanya, perque és la que permet que el catalanofascisme s’estiga menjant a Valencia. Hui en dia el catalanisme no prove de Barcelona, sino de Madrit. Al cap i a la fi, els que tracten a Valencia com si fora una prostituta que es ven al millor postor són els partits estatals (PP i PSOE). ¿Val la pena oferir noves glories a un estat (Espanya) que mos diu als valencians que som catalans del Sur?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 28-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Fins als collons del Quixot.

092 cervantes

Els collons se’m comencen a unflar ya en lo del quart centenari d’En Quixot de la Mancha. Sents la radio o veus la tele i tot és El Quixot cap amunt, El Quixot cap avall… Que no se m’entenga mal. Està clar que El Quixot és una obra lliteraria universal, en un potencial narratiu veritablement titanic. I està clar que és tot un orgull per a la Lliteratura en llengua espanyola i en general per a la gent que mos agrada llegir. I que Miguel de Cervantes és tot un deu de la lliteratura ningu ho discutix… Tot aço no vaig a ser yo qui ho descobrixca ara.

I està clar tambe que cal promocionar l’obra en l’any del seu centenari. Fins ahi tot be. Lo que me fot és que l’Estat Espanyol pareix que siga l’Estat Castellà puix mai promociona obres lliteraries en uns atres idiomes que no siguen l’espanyol. En el 500 aniversari de l’epic Tirant lo Blanch (fon en 1990) l’Estat Espanyol no el va promocionar ni el donà a coneixer al conjunt dels espanyols, ni els digue en cap moment que tambe es pot fer excelent lliteratura en unes atres llengües de l’Estat com ara el Valencià. I tal tracte discriminatori no em pareix just.

Encara que, ben pensat, quasi es preferible que siga aixina… Perque en cas de promocionar el Tirant de segur que dirien coses tan cientifiques com que Joanot Martorell era un autor catala naixcut en Gandia i que escrivia en catala, a pesar de que Joanot dixà firmat del seu propi puny: «Mas encara, de portoguesa en vulgar lengua valenciana perço de la nacio don yo so natural se puxa alegrar e molt auidar (…)» O siga que la cultura valenciana es debat entre ser presentada en el món com cultura catalana o simplement no ser presentada al món.

Tampoc el president d’Espanya, José  Luis Rodríguez Zapatero, se’n recorda de que fon precisament el propi Miguel de Cervantes al que tant idolatra el qui casualment en En Quixot de la Mancha va dir del Tirant que era «el millor llibre del món». Tampoc se’n recorda la RAE ni els promotors del Premi Cervantes que fon precisament Miguel de Cervantes el qui enaltí la Llengua Valenciana (no la catalana), a la qual considerava una «graciosa llengua en la qual nomes la portuguesa pot competir en ser dolça i agradable», etc.

Aixina és que, i molt al meu pesar, continuarém com estem. Continuarém en un estat en que nomes importa la candidatura de Madrit 2012 als Jocs Olimpics pero no la Copa America 2007 de Valencia, un estat a on nomes conta l’idioma de Cervantes pero no l’idioma de Martorell, un estat a on nomes conta El Quixot pero no el Tirant. I mentres que el Quixot s’enfronta als molins, els valencians continuarém enfrontant-mos en les rodes de moli del catalanoespanyolisme, en Paquito Camps, Josep Lluïs Carod-Rovira i, com no, l’amic ZP.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 7-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes