Josué Ferrer.

Valencia patix un cancer que l’ha de matar: el seu cego amor a Espanya. Els valencians mos sentim més espanyols que ningu, mos sentim espanyols primer i valencians despres, i pensem sempre en l’interes general d’Espanya abans que en l’interes particular de Valencia. A aixo li hem de sumar que Espanya és un estat que mos traïciona de forma sistematica i que mos està venent a trossos als catalans. En unes atres paraules; o canviem el chip o si seguim insistint en ofrenar noves glories a Espanya pagarém un alt preu: acabar sent catalans del Sur.

Fa uns pocs messos ha retornat a la seua ciutat natal la famosa Dama d’Elig. Sols serà de forma temporal puix pronte regressarà a la Meseta. Que cap dels partits valencians –ni tan sols els autodenominats valencianistes- reivindique algo tan just com que la Dama d’Elig estiga en Elig i no en Madrit, és prova notable de lo expost en el paragraf anterior. Ningu dubta de que si la Dama d’Elig es diguera Dama de Girona estaria en Girona. Pero clar, mosatros som més espanyols que ningu i no mos sap mal que els nostres simbols estiguen fora de casa.

En 2002 el port de Barcelona rebe cinc voltes més diners que el de Valencia. En 2003 l’ampliacio de l’aeroport de Barajas s’endugue el triple de lo presupostat per a tota l’autonomia de Valencia. En 2006 l’Estatut Catala s’ha emportat baix del braç 5.000 millons d’euros mentres que l’Estatut Valencià ni un gallet. Mentres que l’aigua de l’Ebre es pert en la mar, el PHN ha segut derogat. El AVE arribarà a la patria en 2020. Alacant no té ni albellons en alguns barris i les comarques valencianes de l’interior mos recorden al Tercer Món.

La falta d’inversions ya comença a causar morts. Un metro ha descarrilat en Valencia capital, entre Plaça Espanya i Jesus. Més de 35 morts i 50 ferits. És normal. Mentres que l’Estat beneix a Madrit i Barcelona en un manà de mils de millons d’euros, en Valencia mos conformem en lo que li sobra als demes. Els metros que hi ha en el Cap i Casal són els de segona mà de Madrit que queden obsolets i antiquats i que en lloc d’enviar-los al desguaix mos els endosen als valencians. ¡I com mai protestem per res puix clar, mosatros estem pagats i tot!

Per la llinia en que ha ocorregut l’accident transiten metros que pareixen trets de la maquina del temps. En uns coches que són autentiques reliquies de museu és normal que hi haja morts. I més que hi haura. Una de dos: o els valencians pensem un poc més en Valencia i un poc menys en Espanya o be continuem com fins ara, ofrenant noves glories a una Espanya que mos furta els diners, substituix el Valencià pel catala i mos diu que ni una gota d’aigua. O actuem en clau valenciana o el dia menys pensat Valencia ya ni apareixerà en el mapa.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!