Els bous: oda a la festa nacional dels espanyols.

10 Sep 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

047 infamia21

No entenc a qué ve fer un drama per l’espanyolissima festa dels bous. I a que es retransmeten les corregudes per la televisio. Yo mateix he reivindicat –sense sort, aixo sí- la retransmissio en directe de les baralles de galls pero no m’han fet cas. ¡En lo divertit que sería vore com s’arranquen els ulls a picotades, tu! Tampoc no estaria gens malament que el llançament de cabres des de lo alt del campanari fora deport olimpic perque aixina la gloriosa seleccio espanyola podria collir un nou entorchat, una nova medalla d’or per a brindar honor i gloria a la patria espanyola, comuna i indivisible de tots els espanyols. ¡No tots els estats poden presumir de tindre els millors llançadors de cabres del món! Tambe és bonico comprovar cóm els nostres fills, hereus ells de la patria, conserven les tradicions i les perpetuen de generacio en generacio, com el fi i elegant llançament de pedres contra els nius dels pardalets. ¡Que no es perguen els valors i el pes de la tradicio, per favor! ¡Aixo mai! ¡Quín orgull ser espanyol, pertanyer a esta patria, que és cada dia més una, més gran i més lliure! Ya podrien deprendre de mosatros tota eixa panda de barbars que hi ha pertot a Europa, eixos salvages plens de prejuïns i supersticions que mantenen costums migevals i que viuen en països pobretons i retrasats com Holanda, Suïssa, Luxemburc, Suecia, Islandia… ¡Més valdria que es fixaren un poc eixos barbars en la nostra evolucionadissima Espanya, breçol de la civilisacio i reserva espiritual d’Occident! ¡Qué més voldrien ells!

 

FONT: Critica Social. 10-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Zapatitos, un ninot per a la foguera.

08 Jun 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

023 elabrazodeloso

El nou president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, és un home tocat per la fortuna. Es presentà a les primaries del PSOE i contra tot pronostic les acabà guanyant en detriment del maxim favorit, José Bono. A ultima hora es produï una fuga de vots de la candidatura guerrista de Matilde Fernández cap a zapatitos. Tot siga perque no ixca el dretos de Bono. En les eleccions estatals 2004 es repeti l’historia: un imprevist d’ultima hora (els atentats del 11-M) permete la carambola: ¡zapatitos president! Un triumfo que no esperava ni ell.

S’ha presentat a dos eleccions i les dos les ha guanyades a la primera. Ara be, una cosa és que la tombola de la vida t’acabe espentant a governar un estat i una atra cosa molt distinta és saber governar-lo… A lo llarc de tota la campanya hem vist a zapatitos com un home sense espenta ni caracter i que es contradia ell a soles. La crisis del tripartit catala, en que Pasqual Maragall demostrà manar més que zapatitos, i Carod-Rovira més que abdos junts, a punt estigue de convertir-lo en cadaver politic. Pero una atra volta la fortuna tocà a la porta un 11 de Març.

El PSOE cada dia pensava una cosa distinta. Sobre el PHN, els sociates estaven en contra en Catalunya, Arago i Valencia, a favor en La Mancha, Murcia i Andalusia i zapatitos no sap, no contesta. Un dia et parlava de que baixaria més els imposts i al sandema prometia una educacio publica de lux. Igual el PSOE presumia de l’Espanya plural i al poc eixia el president d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, reclamant el desterrament dels partits nacionalistes del Parlament Espanyol i el retorn al bipartidisme de la Restauracio, etc.

Ya en el govern tot seguix igual. Es promet 180.000 noves vivendes. Despres resulta que de vivendes res, que eren 180.000 “actuacions” o “solucions habitacionals”. Un dia Josep Borrell diu adeu al deficit zero i acte seguit Pedro Solbes li contradiu. El PSOE autorisa al Parlament que les seleccions autonomiques disputen tornejos internacionals i al sandema Bambi aclarix que seran competicions no oficials. És tanta l’inutilitat i les hipoteques que els malabaristes de l’interpretacio del PSOE fan de l’improvisacio la seua millor i unica arma.

Diuen –i és una veritat- que en eixe païs veï anomenat Espanya quan més inutil i incompetent és una persona, més possibilitats te d’arribar llunt en la vida. I l’amic zapatitos és la prova vivent d’este apotegma. Sera francament divertit vore els proxims quatre anys a zapatitos tractant de governar tot un estat quan ni tan sols pot governar el seu partit, o dur a la practica un programa electoral dissenyat des de i per a l’oposicio. Zapatero va pegant bacs. És un ninot com el de les Fogueres de Sant Joan. I no sere yo qui l’indulte. ¡Foc en ell!

FONT: El Palleter. 8-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

De la regeneracio democratica i el nou talant.

19 May 2004 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

zp5

¿S’enrecorden del president espanyol Felipe González? ¿S’enrecorden d’allo de “OTAN, d’entrada no”, els 800.000 puestos de treball que anava a crear i el cent anys d’honradea? Al final Espanya acabà ingressant en l’aliança atlantista, patint una desocupacio de més de tres millons de parats i la major orgia de corrupcio des de l’inici de la pseudodemocracia espanyola en 1975. A nivell de Valencia, els sociates mos impongueren el catala en 1983 i sumiren al nostre païs en una llarga, angoixosa i continuada decadencia durant més de dèu anys.

Despres li aplegà el torn a José María Aznar. Front al caos heretat dels sociates, bigotes va prometre una “regeneracio democratica”; ell ho explicaria tot en el Parlament, crearia unes comissions d’investigacio quan li ho demanara les Corts o l’oposicio i governaria per a tots. O aixo dia. Al final mireusté ni es molestava en compareixer en el Parlament, de les comissions d’investigacio no saberem mai res més, i acabarem enrolats tots en una guerra contra Iraq en l’oposicio del 90% del poble. El PP valencià oficialisà el catala en el nostre païs.

Huit anys de fascisme més tart, ha arribat al poder per pura carambola José Luis Rodríguez Zapatero. A lo llarc de tota la campanya ha insistit mils de voltes en que ell tindria un “nou talant”, un atre estil de governar, que el poder no li canviaria, que ho faria tot en consens i dialec. La qüestio és que sa primera decisio –la retirada de tropes d’Iraq- fon presa sense ni tan sols consultar-li al Parlament. I ya ha anunciat que paralisarà el PHN via decret. No fa ni quatre dies que està en el poder i ya té el mateix bigot de facha que Aznar. Este talant no és nou.

No puc evitar fer una caraça d’oix i de repugnancia quan veig un politic espanyol. És com si una panderola passara per davant de mi. No es tracta de dretes ni d’esquerres… ¿No vos doneu conte de que tots són iguals? ¿No vos doneu conte de que són uns cacics? No espereu res bo d’Espanya ni dels espanyols. No confieu mai en ells. Espanya nomes veu en Valencia una puta moneda de canvi. Sols quan els valencians tingam un partit valencianiste fort en Espanya i en Europa, els espanyols dixaran de riure’s en la nostra cara i de prendre’ns el pèl.

FONT: El Palleter. 19-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’atre milacre economic espanyol.

10 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

capitalism

Els ultims huit anys de govern del PP en Espanya s’han caracterisat per un auge economic notable, tal és aixina que la prensa anglosaxona -sorpresa ella- batejà el fenomen com “milacre economic espanyol”. El paro ha baixat d’un 20% a un 9%, s’ha batut l’ historica sifra de setze millons de cotisants a la Seguritat Social, els resultats economics de les multinacionals i els bancs han superat totes les expectatives, Espanya s’ha converit en una semipotencia economica que competix en Canada per entrar en el G-8 i quasi s’ha conseguit el deficit zero.

Tot aço és veritat pero nomes és mija veritat. Anem a completar en l’atra mija: Per a crear puestos de treball s’han rebaixat els salaris d’una generacio a la següent fins en un 50%. Cada any el sou d’un treballador puja un 2% i el preu de la vivenda el 20%. Com a nivell municipal la corrupcio és generalisada (comparable a la d’America Llatina) molts alcaldes es pugen el salari un 100% nomes arribar al poder pero despres prediquen les bondats de la moderacio salarial per a creixer. Els espanyols de 18-35 anys cobren uns 600-700 € al mes (cal 1.200 € per a viure en dignitat, per baix dels 900 € n’eres oficialment pobre i el salari minim interprofessional es d’uns 450 €). Si tens un contracte temporal cobres un 50% menys que algu que té un contracte fix per fer la mateixa faena (el 90% dels contractes són temporals i alguns són de dies o d’hores). Les dònes cobren un 25% menys que els varons per igual treball. Espanya té una de les tases de sinistralitat laboral més altes de la UE.

El deute de les families ha aumentat a mida que ha disminuit el de l’Estat. El 60% de les families no arriba a final de més, un jove d’entre 18-35 anys destina el 60% del seu salari a pagar l’hipoteca del pis. Si té de 18 a 25 anys llavors destinaria el 91%. Els bancs informen de que el maxim llimit que es pot soportar es el 30% del sou. En Espanya una vivenda (normaleta) de 120.000 € és barata. En alguns puestos et demanen més del doble. Espanya és l’estat en la natalitat més baixa del món (un fill per parella) i a on més tart s’independisen els jovens (en més de 30 anys i tan sols si tens una parella estable). No es compatibilisa els horaris laborals i la vida familiar, i quedar-te embarasada sol ser un motiu de despediment o de no renovacio del contracte encara hui.

Hui estudiar cinc anys una carrera en la Facultat val per a guanyar 600 € al més. Un amic meu, mege, percep als seus vora 30 anys 700 € al mes. Un atre amic, quimic, cobra menys que sa germana que ven borles en el cine. Els mijos i els politics diuen que mos acostumem, que lo del treball per a tota la vida s’ha acabat, que aço és el futur (pero ells tenen sous millonaris). En un panorama aixina l’autentic milacre economic espanyol és el de qui paga l’hipoteca, les despeces del dia a dia, cria un fill i encara té l’heroïcitat i l’audacia d’arribar a final de més.

FONT: El Palleter. 10-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Aznar, el Nixon espanyol.

22 Abr 2004 10 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , ,

aznar

El president dels Estats Units Richard Nixon hague de dimitir per l’escandal del Watergate. A Espanya el ya ex-president José María Aznar s’ha convertit en el Nixon espanyol puix fon expulsat del poder pel poble en les urnes al descobrir-se un escandal encara més gran que el Watergate: que Aznar menti sobre l’autoria del 11-M.

Clar, que mireusté no ha dimitit. I aço trenca l’analogia entre abdos antipresidents. Pero és que en un estat bananer com Espanya de llarga tradicio caciquil en la que la gent es pensa que la democracia consistix en votar una volta cada quatre anys i en que la conjugacio del verp dimitir comença en la segona persona del singular, demanar-li a un politic que se’n vaja, encara que siga per una cosa tan greu, poster és massa demanar aci.

Charlot ha mentit, és cert. Pero no ha mentit perque ho diga els rojos o la Cadena Ser. Aznar ha mentit perque aixina ho diu el govern d’Estats Units, tots els governs d’Europa, els servicis d’espionage estrangers, el director de l’Interpol i tota la prensa internacional. ¡Pero si fins i tot telefonà als directors dels diaris estatals i als corresponsals estrangers per a aconsellar-los qué es lo que havien de publicar! ¡Igualet que en el Tercer Món!

Aznar volia passar a l’historia com un gran estadiste de talla internacional, com un president que se n’anà per la porta gran, en les mans netes i els contes clars. Pero els llibres d’historia el recordaran per ser el Nixon espanyol, un home autoritari i prepotent, un manipulador que pergue unes eleccions que tenía guanyades per haver mentit als subdits espanyols i que degue aguantar que el poble es manifestara acusant-lo de falsari. Aznar, l’ home que escopi en les tombes dels 200 cadavers del 11-M quan menti al dir que els havia matat ETA.

FONT: El Palleter. 22-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Se’n van els fascistes del PP i tornen els lladres del PSOE.

20 Abr 2004 3 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

quien1

Els resultats de les eleccions estatals del 14 de Març són eloqüents: el sociata José Luis Rodríguez Zapatero ha desbancat -en un gir sense precedents en l’historia de la pseudodemocracia espanyola- a un govern que tenía la majoria absoluta practicament assegurada a escasos dies dels comicis. Els atentats del 11-M i la posterior i vergonyant manipulacio mediatica que l’eixecutiu feu de la crisis, insistint per activa i per passiva en l’autoria de ETA i negant la més que probable implicacio del terrorisme islamic, movilisà un electorat esquerrà tradicionalment abstencioniste que més que votar a favor del PSOE eixerci un vot de castic contra el PP.

Pero no ha segut sols el 11-M. La botella ya estava que se n’eixia. Han segut huit anys de fascisme molt llarcs i durs. El Prestige, el decretas, les vaques folles, l’invasio de l’Iraq, la precarietat laboral, la carestia de la vida i la vivenda, les subvencions a la Fundacio Francisco Franco, el malestar general, la sumissio a Estats Units…

Ya anava sent hora de passar pagina. A partir d’ara tot sera diferent. Ya podem donar-li la benvinguda al deficit, la pujada d’imposts, el boicot al Pla Hidrologic Nacional (PHN) i al Tren d’Alta Velocitat (TAV), la sumissio a l’eix franc-alema, la corrupcio generalisada… Aixo sí, hi ha una cosa en que tot continuarà igual que abans i és l’antivalencianisme. I és que eixa és una de les poques coses en que PP i PSOE sí estan d’acort.

FONT: El Palleter. 20-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Siguiente Entradas recientes