Madrit, forat negre econòmic.

De les 35 empreses que componen el IBEX 35 únicament 23 tenen la seua sèu social (és dir, el lloc a on paguen imposts) en Madrit. 23 de 35. El 65%. El 35% restant se’l repartixen les atres 18 autonomies restants juntes. L’imparable fuga de capitals en direcció a la Meseta resulta absolutament sagnant. Inclús empreses que no cotisen en el IBEX 35 i que tenen el seu centre de producció fòra de Madrit tenen la sèu social allí. Aixina, per eixemple, Ford fabrica coches en Almussafes pero paga els seus imposts en Madrit.

Com la Facenda central està en Madrit els dinerets es queden allí. En 2003 per eixemple l’ampliació de l’Aeroport de Barajas s’emportà el triple de lo presupostat per a tot el Regne de Valéncia. Quan se demana un tren d’alta velocitat que vaja des d’Almeria fins a França se mos nega, perque la prioritat és unir Madrit-Valladolit, Madrit-Burgos, Madrit-Villabajo de los Cabezudos…  Un apunt: és més senzill i ràpit anar en tren de Valéncia a Madrit i de Madrit a Saragossa que anar de Valéncia a Saragossa de manera directa.

Valéncia és l’autonomia pijor finançada per habitant de l’Estat: l’única comunitat pobra que en lloc de cobrar, paga. En teoria, i segons l’artícul 138.1 de la Constitució de 1978 deuriem cobrar perque estem per baix de la renta mija espanyola, pero en la pràctica els valencians transferim diners a comunitats més riques que la nostra. I quan demanem una facenda pròpia com la que tenen Euskadi o Navarra mos la neguen (contradient el 138.2 de la Constitució que diu que cap autonomia podrà fruir de privilegis econòmics o socials).

Com els imposts i les infraestructures es queden en la Villa y Corte, les empreses s’instalen allí i generen llocs de treball allí. Açò produïx un èxodo massiu de gent que ha de fer les maletes i migrar a Madrit si no vol morir-se de fam: la Comunitat de Madrit té pràcticament el mateix número d’habitants que Castella i Lleó, Castella-La Mancha, Extremadura, La Rioja i Aragó tots junts. L’Espanya interior és un autèntic desert demogràfic que pert població a tota velocitat per falta d’oportunitats i perspectives de futur.

Diuen els qui entenen que els forats negres engulen tot lo que hi ha al seu voltant: planetes, estreles, inclús la llum i el temps… ¡Absolutament tot! Aixina és Madrit: un autèntic forat negre enmig de la Península Ibérica que s’ho engul tot: imposts, factories, llocs de treball, població, infraestructures… ¡Absolutament tot! Els madrilenys han creat un oasis irreal de riquea i prosperitat sobre les costelles de tots els habitants de l’Estat… ¿Potser soc l’únic que pensa que Espanya seria un lloc millor si tinguera forma de dònut?

¿Quants morts costa ofrenar noves glories a Espanya?

metro.0

Valencia patix un cancer que l’ha de matar: el seu cego amor a Espanya. Els valencians mos sentim més espanyols que ningu, mos sentim espanyols primer i valencians despres, i pensem sempre en l’interes general d’Espanya abans que en l’interes particular de Valencia. A aixo li hem de sumar que Espanya és un estat que mos traïciona de forma sistematica i que mos està venent a trossos als catalans. En unes atres paraules; o canviem el chip o si seguim insistint en ofrenar noves glories a Espanya pagarém un alt preu: acabar sent catalans del Sur.

Fa uns pocs messos ha retornat a la seua ciutat natal la famosa Dama d’Elig. Sols serà de forma temporal puix pronte regressarà a la Meseta. Que cap dels partits valencians –ni tan sols els autodenominats valencianistes- reivindique algo tan just com que la Dama d’Elig estiga en Elig i no en Madrit, és prova notable de lo expost en el paragraf anterior. Ningu dubta de que si la Dama d’Elig es diguera Dama de Girona estaria en Girona. Pero clar, mosatros som més espanyols que ningu i no mos sap mal que els nostres simbols estiguen fora de casa.

En 2002 el port de Barcelona rebe cinc voltes més diners que el de Valencia. En 2003 l’ampliacio de l’aeroport de Barajas s’endugue el triple de lo presupostat per a tota l’autonomia de Valencia. En 2006 l’Estatut Catala s’ha emportat baix del braç 5.000 millons d’euros mentres que l’Estatut Valencià ni un gallet. Mentres que l’aigua de l’Ebre es pert en la mar, el PHN ha segut derogat. El AVE arribarà a la patria en 2020. Alacant no té ni albellons en alguns barris i les comarques valencianes de l’interior mos recorden al Tercer Món.

La falta d’inversions ya comença a causar morts. Un metro ha descarrilat en Valencia capital, entre Plaça Espanya i Jesus. Més de 35 morts i 50 ferits. És normal. Mentres que l’Estat beneix a Madrit i Barcelona en un manà de mils de millons d’euros, en Valencia mos conformem en lo que li sobra als demes. Els metros que hi ha en el Cap i Casal són els de segona mà de Madrit que queden obsolets i antiquats i que en lloc d’enviar-los al desguaix mos els endosen als valencians. ¡I com mai protestem per res puix clar, mosatros estem pagats i tot!

Per la llinia en que ha ocorregut l’accident transiten metros que pareixen trets de la maquina del temps. En uns coches que són autentiques reliquies de museu és normal que hi haja morts. I més que hi haura. Una de dos: o els valencians pensem un poc més en Valencia i un poc menys en Espanya o be continuem com fins ara, ofrenant noves glories a una Espanya que mos furta els diners, substituix el Valencià pel catala i mos diu que ni una gota d’aigua. O actuem en clau valenciana o el dia menys pensat Valencia ya ni apareixerà en el mapa.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: