Josué Ferrer.

Vaja per davant que a mi tambe m’enganyà l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC). Yo era ben conscient de que es tractava d’un ent de majoria catalanufa pero sempre tingui l’esperança de que per lo manco es “valencianisaria” el catala de l’administracio i escoles, que tindriem catala pero en lexic valencià. La direccio ha segut just l’oposta: des de fa poc mos dirigim a tota velocitat cap a un dialecte barceloni pur i dur.

Tot aço ve a colacio de que comprenc que a L’Oronella tambe l’hagen defraudada. Des de l’editorial es va fer un clar acostament cap a la AVLLC potser en la mateixa vana ilusio que tenía yo. No sols s’equivocaren sino que insistiren en arrossegar als demes en el seu erro. En el temps s’han donat conte de que s’han enganyat –els han enganyat- pero per desgracia són tan orgullosos que no s’atrevixen a rectificar i tallar en la AVLLC per lo sà.

Han tractat d’influir en totes les arees possibles del valencianisme, pero s’han donat conte de que estan a soles. Més del 90% dels usuaris de les Normes d’El Puig continuen fidels a les originals sense accents, tan sols una minoria molt minoritaria accentua. En L’Oronella es troben nerviosos, desquiciats, especialment des de que en la Plataforma Jovenil Valencianista (PJV) han rebujat la OPA hostil d’Andreu Tintorer i Felip Bens.

És cert que el recent discurs de Felip Bens denota un colp de timo en L’Oronella. Ara critiquen la AVLLC, diuen que els ha decepcionat, etc. Pero tambe diu aixo mateix Ferran Giner o Enric Esteve. Les paraules són aixo; paraules. Les obres són amors. Si de veritat L’Oronella rebuja la AVLLC lo que ha de fer és una serie de canvis reals en la seua politica cultural que ajuden a l’unio del valencianisme i tornen a un punt de partida zero.

1) Lo primer de tot és rectificar en el tema de l’accentuacio. Ha quedat pales que l’introduccio unilateral dels accents ni fa que es venguen més llibres, ni que la AVLLC done passos cap a una “valencianisacio” del catala. Sols ha servit per a dividir el valencianisme i trencar-lo en dos. Rectificar és de sabis. Si Bens corrig el seu erro, estic convençut de que no hi haura reproches, sino aplaudiments, gratitut i una retrobada en els braços oberts.

2) Dixar de recolzar en els forums a partits catalanistes (¡catalanistes, sí!) com ONV i ENV, perque la primera està a favor de la AVLLC i la segona usa el catala directament. I entre les dos, no sumaran mes de 2.000 vots. Si de veritat amen el Valencià deurien dixar de ficar pedres en l’unitat del valencianisme politic i apostar per una gran entesa de CV, UV, ANV i uns atres partits valencianistes de cara a concorrer tots junts a les eleccions de 2007.

3) Dixar a un costat la prepotencia i l’orgull. Tintorer es pensa que tots aquells que no editen llibres carixen de criteri per a opinar sobre el tema de la llengua i la realitat és que en el valencianisme no hi ha ningu que siga imprescindible. Insistixc: ningu. La llabor de L’Oronella ha segut fructifera pero aixo els ha emborrachat de superbia. Fixem-nos tots en Alexander Fleming que descobri la penicilina i fon un home humil tota la vida.

En resum, que fer un discurs anti-AVLLC està be pero ara cal passar a l’accio. Obres són amors i no bones raons.

FONT: El Palleter. 23-2-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!