Ni Països Catalans ni Països Valencians.

155 risk

La gran diferencia que hi ha entre els valencians i els catalans és que els catalans volen que els valencians sigam catalans del Sur a tota costa, mentres que els valencians mai de la vida consentiriem que els catalans foren valencians del Nort, ni encara que mos ho pregaren agenollats. No és que els valencians no vullgam que Valencia es convertixca en una provincia de Catalunya per a combregar en les rodes de moli pancatalanufes, és que si un dia els catalans mos propongueren que Catalunya es convertira en una provincia de Valencia, que tots junts formarem un estat nomenat Països Valencians, que tinguera la capital en el Cap i Casal, a on tots els seus habitants foren nacionalment valencians i a on es parlara la Llengua Valenciana en Normes d’El Puig (en lloc del catala), si algun dia els catalans mos propongueren aço –insistixc- els valencians contestariem que no. Els catalans volen que sigam catalans, pero mosatros en cap cas volem que siguen valencians. Aço vol dir algo.

Tot aço no ho dic en un sentit pijoratiu o de despreci, sino més be en el sentit de “cadascu en sa casa i Deu en la de tots”. A ningu se li ocorre anar al pis dels veïns i plantejar-los que podrien ajuntar-se les dos families en un sol pis i viure juntetes. Que vixquen en un pis o en l’atre és lo de menys, la qüestio és que ningu que estiga en els seus cinc sentits acceptaria aixo perque per tots és sabut que dos families vivint en un sol pis, conflicte segur. Puix a nivell de nacions passa igual. Els catalans tenen el seu pis (Catalunya) i mosatros el nostre (Valencia) i ni tenim intencio de mudar-mos al d’ells ni tampoc desigem que ells vinguen a instalar-se al nostre. Cadascu en sa casa i Deu en la de tots. I més encara si tenim en conte que Catalunya i Valencia no tenen bona relacio, que no som pobles germans sino simplement veïns, i que ajuntar als dos pobles en una mateixa nacio sería com ajuntar a hutus i tutsis, a servis i croats, a israelians i palestins o a marroquins i saharauis. 2 + 2 no sempre son 4.

Catalunya viu de llengües inventades i de nacions impossibles. ¿En quín món viviu els catalanufos? ¿Pero en serio penseu que els Païsus Imaginaris són viables? ¿Acas penseu que ERPV guanyarà les eleccions en Valencia alguna volta? ¿O que els tancs francesos es quedaran quets contemplant-vos mentres vosatres vos feu en la vostra anhelada Catalunya Nort (que per cert, en el món real es diu Occitania)? Els Païsus Imaginaris no se faran mai de la vida, pero si se feren, anirien a la guerra civil al dia següent de naixer. ¿No vos doneu conte de que sería un estat inviable que s’autodestruiria? Checoslovaquia, URSS, Yugoslavia… Els estats que se fan de la nit al mati i en els quals els seus ciutadans no s’identifiquen acaben per desapareixer. I voleu que l’historia es repetixca una volta més. En serio, més vos valdria dedicar-vos a resoldre els vostres problemes (vivenda a preu impossible, tancament d’empreses, immigracio illegal…) en lloc de perdre el temps jugant al Risk.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 1-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El fals rebuig de L’Oronella a la AVLLC: de les paraules als fets.

154 BENS

Vaja per davant que a mi tambe m’enganyà l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC). Yo era ben conscient de que es tractava d’un ent de majoria catalanufa pero sempre tingui l’esperança de que per lo manco es “valencianisaria” el catala de l’administracio i escoles, que tindriem catala pero en lexic valencià. La direccio ha segut just l’oposta: des de fa poc mos dirigim a tota velocitat cap a un dialecte barceloni pur i dur.

Tot aço ve a colacio de que comprenc que a L’Oronella tambe l’hagen defraudada. Des de l’editorial es va fer un clar acostament cap a la AVLLC potser en la mateixa vana ilusio que tenía yo. No sols s’equivocaren sino que insistiren en arrossegar als demes en el seu erro. En el temps s’han donat conte de que s’han enganyat –els han enganyat- pero per desgracia són tan orgullosos que no s’atrevixen a rectificar i tallar en la AVLLC per lo sà.

Han tractat d’influir en totes les arees possibles del valencianisme, pero s’han donat conte de que estan a soles. Més del 90% dels usuaris de les Normes d’El Puig continuen fidels a les originals sense accents, tan sols una minoria molt minoritaria accentua. En L’Oronella es troben nerviosos, desquiciats, especialment des de que en la Plataforma Jovenil Valencianista (PJV) han rebujat la OPA hostil d’Andreu Tintorer i Felip Bens.

És cert que el recent discurs de Felip Bens denota un colp de timo en L’Oronella. Ara critiquen la AVLLC, diuen que els ha decepcionat, etc. Pero tambe diu aixo mateix Ferran Giner o Enric Esteve. Les paraules són aixo; paraules. Les obres són amors. Si de veritat L’Oronella rebuja la AVLLC lo que ha de fer és una serie de canvis reals en la seua politica cultural que ajuden a l’unio del valencianisme i tornen a un punt de partida zero.

1) Lo primer de tot és rectificar en el tema de l’accentuacio. Ha quedat pales que l’introduccio unilateral dels accents ni fa que es venguen més llibres, ni que la AVLLC done passos cap a una “valencianisacio” del catala. Sols ha servit per a dividir el valencianisme i trencar-lo en dos. Rectificar és de sabis. Si Bens corrig el seu erro, estic convençut de que no hi haura reproches, sino aplaudiments, gratitut i una retrobada en els braços oberts.

2) Dixar de recolzar en els forums a partits catalanistes (¡catalanistes, sí!) com ONV i ENV, perque la primera està a favor de la AVLLC i la segona usa el catala directament. I entre les dos, no sumaran mes de 2.000 vots. Si de veritat amen el Valencià deurien dixar de ficar pedres en l’unitat del valencianisme politic i apostar per una gran entesa de CV, UV, ANV i uns atres partits valencianistes de cara a concorrer tots junts a les eleccions de 2007.

3) Dixar a un costat la prepotencia i l’orgull. Tintorer es pensa que tots aquells que no editen llibres carixen de criteri per a opinar sobre el tema de la llengua i la realitat és que en el valencianisme no hi ha ningu que siga imprescindible. Insistixc: ningu. La llabor de L’Oronella ha segut fructifera pero aixo els ha emborrachat de superbia. Fixem-nos tots en Alexander Fleming que descobri la penicilina i fon un home humil tota la vida.

En resum, que fer un discurs anti-AVLLC està be pero ara cal passar a l’accio. Obres són amors i no bones raons.

 

FONT: El Palleter. 23-2-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (4).

139 mascatala3qg

A continuacio reproduïxc lo que diu l’amic “Patriota” en un mensage del dia 16-7-2005 titulat “Fins on arriba Catalunya?” en el forum del Raco Catala. Mos dona una més que magistral lliço de geografia. ¡Prengau nota!

«L´altre dia vaig estar per la zona sudest de la comunitat andalusa, a Castell de Ferro, on vaig fer unes fotos amb una estelada i una Creu de Sant Jordi ben maques.

Tota la zona d´Almeria i part de Granada i Jaen, és plena de toponímia catalana. Aprop de Sevilla existeix un poble que es diu La Roda de Andalucia. A la costa granadina tenim Castell de Ferro, amb les restes d´un castell possiblement català, car he llegit que és possible que aquell poble costaner fos base militar de la flota catalana; a l´escut de la localitat hi apareix la senyera, tot i que li han tret un pal vermell. A Almeria, la bandera local és la Creu de Sant Jordi. Per la província, n´hi han tot de «rambles», i encara es conserva vocabulari català (embolicar, «boria» (per «boira»…). Per la zona de Granada tenim noms de pobles tals com Castell de Ferro, Colomera, Las Gabias….

Jo penso que la província d´Almeria i, com a mínim fins a Castell de Ferro, caldria incloure´ls en una regió juntament amb Múrcia, i que junts foren la regió sud de la Nació Catalana. Ben és cert que no hi ha gent, que jo sàpiga, que es tingui per catalana (tot i que fa temps, vaig llegir una lletra a El Temps d´un home d´Almeria resident a Mallorca que reivindicava Almeria com a part dels Països Catalans), però també és cert que pocs es tenen per catalans al sud del País Valencià, i ningú per la franja valenciana de ponent, tocant a Castella.

Ni que sigui per respecte als nostres compatriotes morts en aqueixes terres… Almeria catalana!».

Mante, ad este pas en dos dies vos claveu en Ceuta i Melilla. Si vols més arguments cientifics per a aumentar el vostre imperi, pots dir que en Argentina hi ha descendents d’emigrants catalans. ¡Argentina catalana! Tambe pots afirmar que tots enteneu a Manuel Fraga quan parla gallec, i si l’enteneu és perque el gallec deu ser un dialecte del catala. ¡Galicia catalana! Pero ¿per qué detindre’s ahí? El missioner Vicent Ferrer, naixcut en Barcelona, està des de fa molts anys treballant pels desfavorits en l’India. Ya en teniu 1.000 millons més de catalanoparlants. ¡India catalana! ¿De Salses a Guardamar i de Fraga a Mao? ¡No, home! ¡Fins a Bagdad i més alla!

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 17-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (3).

138 eixemplar de burro catala

El catalanufo “Guillermot” expressa en un mensage del 31-7-2005 al forum del Raco Catala titulat “Una estratègia per al País Valencià” que lo ideal per als valencians sería que Barcelona fora la capital del nostre païs:

«És cosa sabuda que la influència social i política circula sobretot de les capitals cap als pobles.

grans capitals —-> ciutats mitjanes ——> pobles

És cert que les noves tecnologies estan igualant la capacitat d’influència dels individus i dels territoris, però sembla clar que de moment és poc probable que una tendència nascuda en els pobles petits o fins i tot en ciutats mitjanes pugui imposar-se.

Tots sabem que les ciutats grans del País valencià estan fortament espanyolitzades i que, per tant, la tendència actual és a una espanyolització total del territori, mitjançant el camí que he apuntat a dalt. La idea que fa tant de temps que voltava per l’independentisme de que «les comarques salvaran el país» no té fonament per si sola. Les comarques només podran «salvar» el país si, i només si, aconsegueixen reconquerir les capitals per a la nació.

Doncs bé, hi ha una altra alternativa per reconquerir les grans ciutats valencianes i és la següent: fer tombar el País Valencià per fer-lo abandonar l’òrbita de Madrid i fer-lo caure sota la influència de Barcelona. Barcelona està més catalanitzada que la ciutat de València i té més possibilitats de recatalanitzar-se totalment en un futur pròxim. Per tant cal considerar aquesta possibilitat. Un cop Barcelona influint fortament sobre les grans ciutats valencianes, molt probablement aquestes començarien a girar cap a la seva cultura pròpia, enlloc de seguir la de Madrid, com fins ara. Naturalment, alguns matisos de la «valencianitat» podrien «barcelonitzar-se» en el procés.

Doncs bé, la pregunta que us faig és: quina de les dues opcions creieu que és més factible si es vol «renacionalitzar » les ciutats grans el País Valencià?

La que prescindeix de lideratge barceloní o la que pren Barcelona com a gran capital?

Compte!!! No demano quina us agrada més, quina és més «respectuosa» amb no sé quines idiosincràsies o quina és estèticament més formosa. El que demano és quina us sembla més convenient tenint en compte que l’objectiu de tots nosaltres és que el País Valencià torni a la seva cultura genuïna.

PD: Una altra discussió fóra si Barcelona voldria exercir aquest lideratge o en té capacitat, però això deixem-ho per un altre fil».

O siga, Guillermot, que lo millor per als valencians, lo millor per a recuperar la nostra independencia (¿?) i la nostra cultura (¿?) sería passar del centralisme madrileny al centralisme barceloni. Que altruistes els catalans, ¿no?

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 16-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El Bloc ¿un partit satelit del PP?

137 BLOC

A sovint es parla del Bloc Nacionaliste Catala (BNC) com un partit nacionaliste, d’esquerres, progressiste, etc. Pero la veritat és que en el fondo fa una certa olor a dreta i catolicisme. El problema del Bloc és que hi ha molts blocs: hi ha blocs de dretes, d’esquerres i de centre. Hi ha blocs catalanistes i atres pancatalanistes. I fruit d’esta cerimonia de la confusio i donat els continuats fracassos electorals del BNC, és més que evident que algu deu estar finançant ad este partit des de les ombres ya que si estas fòra de les Corts es passa molt de fret.

És un secret a veus que el Bloc està financiat pel Partido Popular (PP) i Convergencia i Unio (CIU). El BNC en el fondo no és sino una filial de CIU en Valencia. Durant decenis ha rebut diners des de la Generalitat Catalana per a poder mantindre el proyecte. Aixina com ERPV és la filial de ERC, el BNC és la de CIU. Jordi Pujol en innumerables ocasions ha eixit en defensa dels bloqueros i li ha exigit a ERC-ERPV que dixe d’immiscuir-se en Valencia i que no li furte vots a l’autentica força catalanista valenciana: el Bloc, és dir… CIU.

I és pales que al PP li va molt be que hi haja un grup que li reste vots al PSPV. El conseller Rafel Blasco en més d’una ocasio ha elogiat al BNC i ha expressat la necessitat de que hi haja un partit com este. I en les ultimes eleccions autonomiques de 2003 era obvi que existia un acort entre Paquito Camps i Pere Mayor per a fer un pacte de govern en cas de que el PP perguera la majoria absoluta i el Bloc entrara. Sols deus vore els videos del debats electorals en el Canal 9 per a apreciar que lo de Camps i Mayor era un idilic amor a primera vista.

Tot es veu encara més clar si mos donem conte que el BNC s’ha negat per activa i per passiva a ingressar en una Entesa a on formaria part d’una aliança en Esquerra Unida, Els Verts i uns atres partits d’ esquerres… ¿La rao? Perque el BNC és l’apendix de CIU, i pareix improvable que CIU vaja a usar sa filial valenciana per a donar-li el poder en Valencia a un tripartit que és el mateix que ha derrocat a Jordi Pujol en Catalunya. Totes les peces del trencacaps encaixen. El BNC va fugint de l’Entesa perque en el fondo pot haver un pacte PP-Bloc.

Qui paga mana i si el Bloc està finançat des de les ombres pel PP sería absurt que li donara el poder a Joan Ignaci Pla. Sería mes llogic un pacte en el PP en l’excusa de ser este “el partit més votat” a canvi de fer-se en el control de la cultura. Camps busca a tota costa evitar a Joan García Sentandreu i és pales que tan sols un pacte postelectoral PP-Bloc permetria perpetuar a Paquito en el poder, desactivar a Coalicio Valenciana (CV) i derrotar a Pla tot al mateix temps. Ara be, ¿qué és lo que deuen pensar els militants del Bloc de pactar en el PP?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Boicot als productes catalans: qui sembra vents recull tempestats.

133 alcampo1
El politic de ERC Josep Huguet ha montat en colera pel boicot als productes catalans. Diu que és comparable a la persecucio dels judeus a mans dels nazis. Pero realment… ¿quí ha començat este boicot? ¿Quí boicoteja a quí?

1) En quant es produï el canvi electoral en 2004, a ERC li faltà el temps per a pressionar a José Luis Rodríguez Zapatero per a derogar el PHN. Pensarien: “¡Ni una gota d’aigua per als nostres germans del Sur!”.

2) Quan Barcelona quedà descalificada en el concurs per acollir la Copa America de Vela 2007, el seu alcalde, Joan Clos, afirmà que ell preferia que Napols s’adjudicara el torneig en lloc de Valencia capital… Ya ne van dos.

3) A proposit de la candidatura de Madrit per als Jocs Olimpics, Josep Lluïs Carod-Rovira, inicià una dura i polemica campanya de boicot contra ella … Tot aixo, a pesar de que Madrit recolzà a Barcelona en els Jocs del 92.

4) En la cistella de Nadal que sorteja entre els seus clients, La Caixa retirà tots els productes no catalans (com els torrons de Xixona). I aixo a pesar de que la majoria de la clientela de La Caixa es troba fora del seu menut païs.

5) La Generalitat Catalana subvenciona des de fa anys webs que promouen els boicot als productes espanyols. Lo curios és que s’irrite si despres els consumidors espanyols diuen de no volen cava catala pero si d’uns atres llocs.

6) En la Pasarela Gaudi han decidit que no deixaran participar a dissenyadors no catalans. Despres, quan puge com la bromera Cibeles i la Pasarela del Carmen, sempre els quedarà el recurs d’acusar-los de catalanofobia, etc.

7) Per a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, la Generalitat Catalana volia que en l’espai dedicat als lliterats catalans no aparegueren els qui escriuen en espanyol. De no ser per la negativa de la Fira, el boicot hauria eixit avant.

I aixina podriem afegir un infinit etcetera. Ara circula en internet una molt copiosa llista de productes catalans als que boicotejar. I mentres el cava catala cau en picat, les vendes del cava valencià han creixcut més del 400%.

Tiren la pedra i despres amaguen la mà. Catalunya no pot tractar en despotisme als seus clients i despres ficar el crit en cel si no li compren res. El boicot als productes catalans se l’han fet els mateixos catalans ells a soles.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

5-11-2005: 150.000 valencians protesten contra els països catalans.

5ncolon-copia

Som un païs anormal. L’atmosfera de malestar i crispacio va en aument. Aixo no és cap secret i es nota en la gran cantitat de manifestacions que s’estan duent a terme. El passat dissabte més de 150.000 valencians varen acodir a la crida de Coalicio Valenciana (CV) i de Joan García Sentandreu per a manifestar la seua repulsa contra els països catalans i les agressions imperialistes de Joan Laporta i el correllengua en el Nou Camp. A la cita acodiren Fermín Palacios del Sindicat Independent (SI) i Rosa García Fuster de Gival. Una immensa marea humana ha pres el carrer per clamar no al nazisme catala hereu d’Adolf Hitler i Slobodan Milosevic. “Llengua Valenciana, mai catalana”, “No som ni serem mai catalans” i “No a la AVLL” eren els cantics de la gent.

Temor. Eixa és la paraula clau. Temor a Coalicio. El panic del Partido Popular (PP) a un partit que li furte l’electorat valencianiste, democristia i conservador. Per aixo, a pesar de carregar durament contra els sociates, Joan deuria tindre clar que el principal enemic no és Josep Lluïs Carod-Rovira sino Paquito Camps, no són “els rojos cremaesglesies” sino la dreta espanyolera. El PP està fent lo impossible per a frenar a Coalicio. Prova d’aixo és que en este multitudinari acte la policia local (que està controlada pel PP) ha informat de que tan sols eren 2.500 persones. Pero clar, a Paquito Camps li cau la merda pel camal. L’hemorragia de vots en L’Horta i La Ribera ya és un fet i la majoria absoluta penja d’un fil. Coalicio pren força i fa por. I Paquito ho sap.

El PP desqualifica a Coalicio acusant-la de ser partit un ultra i raciste, ordena als mijos de comunicacio afins que no parlen de CV, que la silencien, la boicoteja a través de les caixes d’aforros valencianes per a que el partit no cobre les quotes als seus afiliats. I que ningu s’estranye si quan arriben les eleccions Paquito Camps li posa un chec en blanc damunt la taula a Joaquim Ballester per tal de que Unio Valenciana (UV) es presente en solitari i aixina neutralise l’esforç de CV per entrar a les Corts. UV és un mort que pot convertir-se en mort vivent quan s’acosten els comicis per obra i gracia del PP. No hi ha elements de juï per a pensar que Ballester vaja a ser distint de tots els seus predecessors en el carrec. Si Sentandreu no és dur en el PP, ho hi haura res a fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-11-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Esteban González Pons, un «catalaniste faciste» a favor dels PPCC.

128 noucamp

El darrer dissabte 22-10-2005 tota Espanya assisti a un repugnant espectacul d’imperialisme catalanufo. En el Nou Camp, abans del partit de futbol Barcelona-Osasuna, es dugue a terme un acte politic d’exaltacio a favor de l’unitat de les llengües en la participacio de l’actor Joel Joan i un mapa jagant dels països catalans. Tot aço contà ademes en l’efecte multiplicador que constituïx la retransmissio en directe del partit de futbol per la FORTA.

El portaveu del Consell Valencià i Conseller de Relacions Institucionals, Esteban González Pons, digue en el seu habitual to de cinisme: “El deport no pot utilisar-se per a ofendre els sentiments de cap poble ni per a fer propaganda politica del catalanisme fasciste. Un catalanisme que fa de la Comunitat Valenciana i Balears els seus objectius com un dia Alemanya ho feu de Checoslovaquia, Austria i Polonia”. ¡Que valencianiste el noi Pons!

I dic yo que si igual que l’Alemanya nazi tenía el seus colaboradors filonazis en els països ocupats, tambe en Valencia i Balears hi ha colaboracionistes d’eixe “catalanisme fasciste” que diu Pin i Pons. I u d’ells és el propi Pons perque dic yo que en el Nou Camp no podrien fer actes a favor de l’unitat de catala i valencià si no fora perque el PP valencià ha oficialisat el catala en Valencia. I aço convertix en “catalaniste fasciste” al noi Pons.

¿De qué s’escandalisa el noi González Pons? ¿D’un mapa dels Països Catalans en el Nou Camp? Che Pons ¿no t’escandalises de que hi haja mapes dels Països Catalans en els llibres de text de les escoles valencianes? ¿De que en l’assignatura de “Valencià” s’ensenye catala? ¡Pero si en el Canal Noi dixen ben clar que parlem catala! Ya veus, Pons escandalisant-se per un “catalanisme fasciste” que ell és el primer en propagar en la nostra terra.

Suponc que tambe s’escandalisarà de l’acte al Camp Nou, José María Aznar. Sí, sí, és eixe que parla catala en l’intimitat. El mateix. I segur que tambe es troba profundament afectat Eduardo Zaplana, el que creà l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC). I per supost Paquito Camps, que ha fet oficial el catala en l’Estatut Valencià. I és clar, Mariano Rajoy, qui digue publicament que l’Estatutet Valencià el fa seu.

Ya que tan escandalisats estan en el PP ¿esborraran el “catalanisme fasciste” i oficialisaran l’Idioma Valencià? ¿I els clubs de futbol valencians declararan persona non grata al president del Barcelona, Joan Laporta? ¿Prendra cartes en l’assunt el Comite Antiviolencia o eixe sols pren mides en contra dels equips menuts? ¿O més be tots estos faran com els fariseus que s’escandalisen per una cosa que ells mateixos són els primers en fer?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 25-10-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

La vostra llengua.

118 llengua3

Em sorpren que els catalanufos valencians parlen de “la nostra llengua” per a referir-se a l’idioma que parlem els valencians, que, segons ells, és el catala. Pel que es veu, tant els catalanufos com els espanyoleros estan molt contents de que Valencia no tinga una llengua ni cultura propia. Perque aixo és lo que significa que el Valencià siga un dialecte del catala i no una llengua propia naixcuda i conreada en terres valencianes. No sé a que ve aixo de “la nostra llengua”, eufemisme per a referir-se a una llengua –el catala- que no és nostra sino d’ells.

Seguint la tesis catalanufa si en Valencia parlem catala no hi ha per qué identificar-ho en “la nostra llengua” puix no és una llengua propiament nostra. El castellà prove de Castella i el catala dels comtats precatans / Catalunya per lo tant abdos són llengües foranees, estrangeres, cap de les dos ha naixcut propiament en Valencia, sino que foren importades com ho fon el llati en els romans o l’arap en els al-andalusis. Si resulta que en Valencia tenim dos llengües i les dos les han portat de fòra ¿cóm puc dir “nostra llengua” a una de les dos?

¿Per qué he de sentir com “nostra” la llengua catalana? ¿Al cap i a la fi no ve de fòra igual que el castellà? ¿Per qué hauria de sentir com a propia una de les dos llengües i com estrangera i aliena una atra? Al remat, les dos venen de fòra segons els catalanufos ¿no? En principi tan estrangera és l’una com l’atra, i per tant tan nostra pot ser l’una com l’atra. Una atra cosa sería que el Valencià haguera naixcut en Valencia pero com eixa tesis la rebugen visceralment els catalanufos resulta que els valencians no tenim cap llengua “nostra” propiament dita.

Yo tinc clar que el Valencià és una llengua que naixque en terres valencianes, i que és una llengua independent i distinta de la catalana. Per aixo sent el Valencià com una llengua nostra propiament dita. I els valencians no sentim com a propia una llengua estrangera –la catalana- que no és la nostra sino que és la vostra llengua, la dels catalanufos, pero que no és la dels valencians. Si el catala és un idioma de filolecs i cientifics que el parlen ells, yo preferixc la Llengua Valenciana, eixa en la que el gran Joanot Martorell assegurà escriure sa obra.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 13-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Llengua Valenciana i dialecte catala.

115 ruc

Els catalanufos sostenen la tesis de que a partir de la reconquista en Valencia es parla el catala i que si ara el poble valencià no ho vol reconeixer és perque ha segut manipulat per la dreta espanyolera que vol dividir-mos. A continuacio ne ficare dos cites, una d’un autor valencià i una atra d’un catala, per a comprovar si aixo és cert o no.

1) «E com, entrels altres hystorials qui han tractat dels fets virtuosos de Roma, en compendios o breus stil e molt sentenciosos, sia valeri, lo qual vos, Senyor, hauets singularment per mans, qui, designants quels homens qui no son gramatichs entenguen lo dit Valeri perfectament, lo qual es peregri e poch comunicat per lo regne d’ Arago, e aço per lo estret estil que serua en sa ordinacio: per que yo, a manament de vostra senyoria, el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana».

FRA ANTONI CANALS. Valencià. Sacerdot, escritor i traductor.
FONT: Prolec de l’obra Fets i dits memorables de Valeri Maxim. 1395.
NOTA: ¿Secessionisme en el segle XIV? Esta és una cita de valor incalculable puix demostra que ya en el segle XIV es diferenciava clarament entre Valencià i catala i que no existia consciencia de que el Valencià fora un dialecte del catala.

2) «No és el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent».

ANTONI BADIA MARGARIT. Catala. Rector de l’Universitat de Barcelona. Academic de la RAE i del IEC. Catedratic de Gramatica Historica de la Llengua Espanyola i de Gramatica Historica Catalana en l’Universitat de Barcelona. President d’honor de la Societat de Llingüistica Romanica.
FONT: Gramatica historica catalana d’Antoni Badia Margarit. 1952.

PREGUNTA: ¿Cóm pot ser el Valencià dialecte del catala si el Valencià es considerava idioma independent ya en el segle XIV mentres que el catala encara a principis de segle XX era un dialecte del provençal? ¿No sera més be que l’independencia de la Llengua Valenciana nomes comença a qüestionar-se a partir del naiximent del nacionalisme expansioniste catala a finals de segle XIX? ¿A la llum d’estes dos cites no resulta més coherent pensar que una volta que els catalans decidixen a començaments de segle XX independisar el dialecte catala de la llengua provençal decidixen tambe reduir la Llengua Valenciana a mera variant dialectal del recent naixcut idioma catala per anexionar-se la seua lliteratura classica del Segle d’Or? ¿Acas té dret el catala de ser un idioma independent pero el Valencià no? ¿No sera que lo que t’han contat en l’escola podria ser fals?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 29-6-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes