Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (7).

21 Sep 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

251 catalanofrikis.0

La professio d’historiador està cada volta més afonada i desprestigiada. Ultimament mos han arribat a l’oit tesis tan ludico-festives com la de que Cristofol Colo era catala (en una epoca en la que Catalunya no existia), Jesús estava casat en Maria Magdalena (i els apostols sense enterar-se), Judes Iscariot no traïcionà a Jesús (sense comentaris), que els humans mai hem arribat a la lluna (l’Unio Sovietica ho sabia pero va preferir callar-se i dixar-se humillar per simples actors de Hollywood) o fins i tot que Elvis Presley encara continúa viu.

Pero ara arriba lo més bo. I cóm no, havia de vindre novament des de Catalunya. Miguel de Cervantes era catala i va escriure En Quixot de la Mancha en catala. Cervantes era «independentiste». El problema és que la «censura» mos ha impedit coneixer la versio en catala i mos ha arribat traduida al castella. Atents ademes a la portada de la pelicula, a on els molt ignorants confonen a Cervantes en El cavaller de la ma en el pit, obra del Greco. ¿Que potser el Greco tambe fon un pintor catala? Ad este pas, acabarém abans senyalant qui no ho va ser.

Publicat en http://www.e-noticies.com el 21-9-2006:

«Una pel·lícula de Pilar Montoliu, Enigma Cervantes, qüestiona que l’obra de Miguel de Cervantes, El Quixot, «símbol del nacionalisme espanyol», fos escrita en català en la seva primera edició. La pel·lícula, que compta amb la participació de Televisió de Catalunya, SA, i el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals, planteja que Miguel de Cervantes es digués «Servent» de cognom i que estigués relacionat amb «Mallorca» i «el País Valencià». Segons s’explica en el film, «la censura» podia haver fet «desaparèixer la primera edició en català» d’El Quixot i hauria obligat Cervantes a escriure la segona en castellà.

Els participants en el film basen aquestes fonamentacions sobre l’origen català de la novel·la en el fet que «la primera edició desapareix» i en unes paraules de Cervantes on explica «que yo, siendo padre, me han convertido en padrastro». Per a Enigma Cervantes, a més a més, existeix una «tendència de catalanofília» en el treball de l’autor i «el públic a qui va adreçat El Quixot és independentista», ja que és un públic que busca «arguments contra la monarquia». En aquest sentit, la carta de presentació de la pel·lícula al·lega que «no és cap secret que la personalitat de William Shakespeare, el més important cultivador de les lletres angleses, sempre ha estat envoltada d’una àurea de misteri. ¿Però què passaria si es dubtés que la seva obra hagués estat escrita en el seu idioma, l’anglès? Això és el que es planteja en aquest documental sobre l’altre gran escriptor universal: Miguel de Cervantes, màxim representant de la literatura castellana» «.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 21-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Nacio Catalana: nacio d’espoliadors i lladres de cultura.

14 Sep 2006 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

somvalencians1

“Són els catalans el lladre de tres mans” Francisco Quevedo (escritor).

¿S’imagina per un moment que des d’un periodic espanyol d’ideologia conservadora es repetira per activa i per passiva que el colombia Gabriel García Márquez, Premi Nobel de Lliteratura, és un escritor espanyol i que pertany a la nacio cultural espanyola? La progressia posaria el crit en el cel. Imperialisme, neocolonialisme espanyol, fascisme, consideren espanyols als colombians per a lo que volen pero per a lo que no volen no, etc. Lo sorprenent és que esta gent que s’escarotaria per una cosa aixina és la mateixa que despres diu que Ausias March fon un poeta catala naixcut en Gandia (en una epoca en la que Catalunya encara no existia, per a més inri). Els catalans carixen de cultura propia destacable i per aixo volen apropiar-se de la cultura dels pobles veïns. Per lo que consideren a Joanot Martorell o Ramon Llull autors “catalans” quan en realitat no ho foren mai.

Esta “nacio cultural catalana” es compon de corsaris i filibusters que es dediquen a apoderar-se de la cultura d’uns atres pobles i despres dir que és seua. La seua excusa és que valencians i balears parlem catala (cosa que és falsa). Tot aço partix d’una premissa equivocada del nacionalisme: identificar llengua en cultura. I aixo és del tot fals perque la llengua és una part de la cultura pero mai al reves. Hi ha moltes expressions culturals a on el paper de l’idioma és irrellevant: pintura, escultura, arquitectura, musica, gastronomia, festes populars, etc. ¿Quína importancia té l’idioma en un quadro de Joaquim Sorolla, en la Tomatina de Bunyol o en la Catedral de Palma de Mallorca? Cap. No obstant ho cataloguen com a cultura “catalana”. Ha quedat demostrat per tant, que la llengua no és igual a cultura sino unicament una part més de la mateixa com be puga ser-ho qualsevol atra.

Com a extensio de tot lo anterior, el fet de que dos pobles compartixquen idioma no significa necessariament que tinguen la mateixa cultura. I si no, que li diguen als irlandesos, que tantissim han patit per a independisar-se d’Anglaterra, que els seu millor escritor –James Joyce– pertany a la “nacio cultural anglesa”. Que li diguen als veneçolans que els seus millors artistes són en realitat colombians (quan Colombia i Veneçuela no es poden ni vore). En fi, que els valencians no sols tenim una llengua distinta de la catalana sino que encara que parlarem la mateixa llengua, aixina i tot seguiriem tenint una cultura propia i diferenciada de la catalana. I si els catalans persistixen en identificar llengua i cultura segur que no tindran cap inconvienient en considerar a Josep Pla o Salvador Dali com a part de la “nacio cultural andorrana”. Aposte a que l’idea els entusiasma molt.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 14-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Bienvenidos a la Castilla Valenciana.

20 Jul 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

octaveta_11

La situacio de les llengües minoritaries ha millorat en Galicia, Euskadi i Catalunya. L’educacio en les aules ha segut un instrument clau. Pero en Valencia l’us del castella s’ha disparat precisament des de que es dona “valencià” en l’escola. La rao és que l’assignatura de Valencià no és tal, sino catala, i mentres que en Galicia, Euskadi i Catalunya s’ensenya la llengua propia d’alli, aci s’educa en un idioma en el qual no s’identifica ningu.

Si els valencians diuen “Mosatros estem aci jugant i botant en els chiquets” i en l’escola els obliguen a dir “Nosaltres estem aquí jugant i saltant amb els infants” algo falla. Perque quan tu i tot el teu voltant parleu d’una forma i en l’escola vos ensenyen una atra cosa que no coincidix en absolut, es crea un conflicte. Per lo tant, lo més senzill de tot és que els valencians acaben dient “Nosotros estamos aquí jugando y saltando con los niños”.

Molts catalanufos pensen que falta poc per a vencer la Batalla de Valencia. Ara be, yo pronostique que si els que defenem una Llengua Valenciana independent de la catalana perdem esta guerra, el bando catalanufo tampoc la guanyarà. Perque al final del dia lo unic que s’obtindra sera una castellanisacio massiva de Valencia en les proximes decades. Una castellanisacio massiva que de fet ya comença a ser realitat a hores d’ara.

En les quatre grans ciutats, en les comarques del Sur i de l’interior tot lo món parla ya en castellà. Pero és que en les comarques valenciaparlants la penetracio del castellà ya fa furor en la joventut. I faltava l’immigracio. En fi, que em pareix trist que en unes poques decades en Valencia es parle tant de Valencià com en Madrit. I tot per voler impondre una llengua aliena (el catala) com a instrument d’un colonialisme més propi del segle XIX.

Vint anys de donar catala en l’escola nomes ha servit per a que es dispare l’us del castella. Els valencians no mos identifiquem en una ortografia, gramatica i lexic que són totalment aliens a la nostra parla. Si es donara una autentica Llengua Valenciana en l’escola, encara estariem a temps de fer front a la castellanisacio. Pero si seguim en el catala pronte hi haura tres Castelles: Castella i Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, clar.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 20-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

El maquiavelisme fret i calculador de Conveniencia i Unio.

12 Jul 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

pujol-tinglado-1

De tots els partits, el més maquiavelic és Conveniencia i Unio (CIU), que fica veles a Deu i al diable per igual. No ho dic sols per la seua capacitat mercenaria de pactar en PP o PSOE sense que importe l’ideologia i segons quina siga l’oferta més sucosa (com a bons catalans tenen el cor en la cartera i la pela és la pela), o per a colonisar autonomies a on no té cap representacio (com Valencia o Balears) sino tambe per a defenestrar a figures politiques relevants de partits rivals segons quin siga l’interes de Conveniencia i Unio en el seu dia a dia.

La primera victima fon Aleix Vidal-Quadras, un catala moderat i brillant que va fer que el PP catala pujara com la bromera en Catalunya i que començara a furtar-li vots a CIU a un ritme escandalos. Quan José María Aznar i Jordi Pujol pactaren en 1996 que CIU recolzara al PP per a governar l’Estat una de les exigencies del nano de Les Rambles fon destruir a Vidal-Quadras. El substitut fon Josep Piqué, un home que ha fet del PP un partit nacionaliste catala que no conecta en el seu electorat i que s’afona en les eleccions. Just lo que volia CIU.

La segona fon Josep Lluïs Carod-Rovira, de ERC. En 2004 José Luis Rodríguez Zapatero consegui una més que apurada victoria en les eleccions estatals. Carod-Rovira es converti en el seu bastio i aprofità la debilitat de ZP per a fer-li chantage i actuar com si ell fora el president d’Espanya. Novament CIU feu una jugada mestra: Artur Mas oferi a ZP donar-li recolzament en Madrit i acceptar un Estatut Catala rebaixat a canvi de que expulsaren a ERC del tripartit i que en les proximes eleccions catalanes CIU torne al poder de nou.

La tercera és més recent, Pasqual Maragall. Pasqual I el breu ha fet lo impossible: trencar l’hegemonia politica de 23 anys de govern de CIU. ¿Cóm li ho ha recompensat ZP? Puix l’ha obligat a trencar el tripartit, a convocar eleccions, i a no presentar-se ad elles. El substitut serà José Montilla, un charnego naixcut en Cordova que dificilment pot ser president, si tenim en conte que hi ha una regla no escrita que diu que el president de la Generalitat ha de ser catala. Artur Mas ya se sap president i el seu principal competidor queda nugat i mort.

A la llum de tot aço em pregunte… Si algun dia Joan García Sentandreu pactara en Paquito Camps a canvi de la Conselleria de Cultura i Educacio i els mijos de comunicacio… ¿qué estaría dispost a fer Conveniencia i Unio per a defenestrar a Sentandreu? I si per contra, fora un tripartit d’esquerres qui governara Valencia l’any que ve ¿que sería capaç de fer Artur Mas en el bloquer Enric Morera si este no seguix les seues ordens al peu de la lletra? Per als valencians CIU és un perill molt major que ERC. El seu maquiavelisme calculador fa por.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Pactar en el diable o els michelins que mos sobren.

22 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

logobloc-logoUV

Pactar en el diable no és un negoci rendible. Primer de tot, perque ell està en una posicio de superioritat. Segon, perque per molt que ell et done (diners, sexe, poder…) el preu que es cobrarà sera molt major (la teua anima i la teua vida). I tercer, perque, precisament per tractar-se del dimoni, no tens cap garantia de que ell vaja a complir la seua part del tracte. És més, lo més provable és que t’enganye i que et quedes en un pam de nas.

¿A qué ve tot aço? A que trobe en alguns jovens valencianistes la voluntat de pactar en el diable. Parlen de que esta guerra d’identitats és estupida, una lluita esteril que no mos porta a cap lloc, etc. Busquen un consens entre totes les forces valencianistes (¡¡¡incloent aci a BNC o ERPV!!!) per a superar lo que és un conflicte esteril: si tots cediren un poc, s’acabaria la Batalla de Valencia i s’unificarien tots els bandos valencianistes en un sol.

Per eixemple, el consens podria passar perque els catalanistes acceptaren la Real Senyera i mosatros el terme Païs Valencià. O que els valencianistes acceptarem l’unitat de les llengües i els catalanufos com a unica o com a preferent denominacio per a la llengua el terme “valencià”. Total, que mos proponen una baixada de pantalons en tota regla, una rendicio a canvi d’unes miguetes, en pro d’un supost consens que no duria a cap lloc.

En els catalanufos no es pot negociar. Almenys no en el tema de la llengua, la cultura i els simbols. Ells no han cedit res en decades. Ells no s’han baixat del burro en res: continuen en el seu Païs Valencià en lloc de Valencia, Comunitat o Regne, Països Catalans en lloc de Valencia, marfega i peno de la rendicio en lloc de Senyera, Muixeranga en lloc de l’Himne Valencià, Joan Fuster en lloc del trellat, catala en lloc de Valencià, etc.

Yo soc un home de dialec. Parlar no fa mal a ningu. I es pot arribar a acorts en alguns temes (¿per qué no?) pero no en el de la llengua. La Llengua Valenciana no es negocia, no es pacta, no es consensua… ¡es defen! No es tracta de fomentar l’us i la normalisacio de la llengua sense més. Cal determinar primer quina llengua. A mi no m’és igual que hi haja llinia en Valencià o que la llinia siga en catala. El blanc és una cosa. El negre una atra.

En este consens que busquen els unics que cedirien serien els valencianistes, perque els catalanufos no cediran en res. Puix res han cedit en decenis. I a tots estos tercerviistes que estan travessant el pont cap a cap lloc, solament els diria la celebre frase de Xabier Arzalluz per a referir-se a un chicotet grapat de desertors de la seua formacio politica, el Partit Nacionaliste Vasc (PNV): “Estos són els michelins que mos sobren”. Puix aixo.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (6).

04 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

182 carodnegre

¡Caga’t, loret! Lo que ve a continuacio és tan brutal que no afegire cap comentari. El cientific catala de torn es diu “Aimerich Despuig” i la seua (ehem) tesis, “Va ser la guerra civil una invasió de Catalunya per part d’Espanya?” fon publicada en el forum de http://www.racocatala.com/ el dia 28-3-2006. Els subrallats són cosa meua.

«És una coincidència que 2 dies abans de la guerra civil Catalunya s’hagués declarat independent? Ja sé que la guerra no es va montar en 2 dies, però segur que l’independència de Catalunya tampoc no es va decidir en un temps curt. Segur que era una cosa que es veia venir. Segur que en Franco tenia un especial odi envers els catalans. Segur que els espanyols quan venien a Catalunya se sentien totalment estrangers (en aquell temps la gran majoria dels habitants de Catalunya eren d’origen català). Segur que els molestava molt que a Catalunya tothom parlés català i que fos un català autèntic, no pas catanyol com ara, el qual devia sonar per a ells tan diferent com el francès. Segurament també tenien enveja del grau de desenvolupament de Catalunya (per exemple, de 24 tallers de fabricació de cotxes que hi havien a l’estat, 20 eren a Catalunya). Segur que els molestava molt que molts catalans tinguessin serioses sospites que Colom era català (en aquell temps hom no ho considerava una idea ridícula, com passa a molts catalans en l’actualitat) . Probablement aquest va ser un dels motius que es construís una estàtua en honor seu al port de Barcelona (és una hipòtesi meva, en realitat no en tinc ni idea). Segur que a molts espanyols els feia molta ràbia que simplement no fossim espanyols, tinguessim o no idees d’independència. Segur que els feia molta ràbia que els catalans portessim el fet de ser catalans com la cosa més normal del món, estiguessim polititzats o no, ja que simplement, erem catalans. Segur que els feia molta rabia que els catalans no tinguessim auto-odi, llavors.

Aquests, de fet, són els motius pels quals es van fer totes les altres guerres entre Castella i Catalunya. La guerra civil va ser una més d’aquestes. Els mateixos que la varen fer, tant d’un costat com de l’altre, podran dir que no, que ho feien per ideals de classe. I així va ser en part. Però allò que va fer que els catalans, valencians i balears ens unissim en el combat no va ser una idea de classe, sinó més aviat una idea de nació, i el fet que parlessim la mateixa llengua. Sí, madrid ere en el nostre bàndol. I? com ja he dit, en part era una qüestió d’ideals de classe, però en la major part, no.

Per què us negueu a acceptar aquest fet? Per què us negueu a acceptar que sou catalans? D’on ve l’auto-odi català? És realment un misteri. Per què tants catalans es resisteixen a creure’s que els catalans vàrem descobrir Amèrica quan està provadíssim per milers de proves tan concloents que es podrien fer servir en un judici i, en canvi, els encanta explicar històries de bascos que varen arribar a Amèrica, que, si bé és perfectament possible, com a màxim només hi ha algun indici que això passés?”

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 4-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (5).

03 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

181 burru

Hem trobat la prova cientifica definitiva de que els valencians som catalans. I es tracta ni més ni manco de la mona de Pasqua, un producte “autocton dels Països Catalans”. El mensage, titulat “Les mones de Pasqua” del dia 18-4-2006, el podeu trobar en el forum de http://www.valencianisme.com/ . L’autor s’autodenomina “Un valencià al Principat” (no sabem si el de Monaco o el d’Asturies). El text no té desperdici. Ciencia en estat pur.

“Hola, no sé si sabieu que les mones de Pasqua són un producte autòcton dels Països Catalans. Ho és, tot i que aquest producte es diferencia molt depenent d’on es faça… Us passe un breu article que hem publicat a http://www.unvalencianetalprincipat.com/ (donem claus per millorar l’enteniment entre valencians i catalans del Principat)….

—————–

Les mones de Pasqua: una altra de les tradicions que uneixen els valencians i catalans. Uns dolços característiques d’aquesta data que, tot i tenir el mateix nom, presenten maneres molt diferenciades de fer-se en aquests dos territoris. I si no que els ho pregunten a alguns gironins que quedaren bocabadats en veure el que era una mona «valenciana».
Si no tinc mal entés (i així m’ho confirmen diverses fonts) la mona de Pasqua tradicional és una mena de pastís en forma de coca rodona adornada amb ous durs que es regalava als infants. Explica la tradició que els ous solien tenir la closca pintada i que era costum posar-ne tants com anys tenia el xiquet a qui se li regalava. Normalment eren les madrines qui feien aquest present al seu fillol fins que complien els dotze anys, època en que se celebrava la seua primera comunió.
Però els catalans del Principat sembla que han abandonat aquesta tradició, ja que actualment anomenen mona a unes despersonalitzades figures de xocolata que, no obstant això, cada cop estan més elaborades i presenten les més estranyes i complicades formes. Autèntiques escultures en forma de xocolata. Els valencians, en canvi, sembla que per un cop hem sabut conservar millor les nostres arrels i hem mantingut en gran mesura la manera d’elaborar la mona, que continua essent aquest pastís de tipus «biscuit» amb un ou dur enmig i que fins i tot ha derivat en cocodrils o altres ninots elaborats, malgrat tot, amb la mateixa massa i sense que mai falte el seu ingredient clàssic: l’ou dur.
I així és que els valencians tenim la costum (un tant agressiva, tot s’ha de dir) de trencar-nos aquests ous al cap amb una misteriosa fórmula màgica: ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona… i ací et trenque l’ou!”.

Lo dit, la mona de Pasqua, una prova irrefutable de l’unitat dels Països Catalans. Be, a banda d’aixo podriem afegir que en Italia mengen macarrons (com en Catalunya), en Estats Units pizza (en Catalunya tambe) i molta carn en Argentina (s’han copiat de Catalunya). Per lo tant yo em pregunte ¿fins a on arriba Catalunya? Yo ho tinc clar, canviem el nom de planeta Terra per planeta Catalunya i ya està. Ho avalen totes les universitats del món.

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Mira, te lo digo en castellano que me aclaro más.

08 Mar 2006 4 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

158

Abans deyem “mosatros”, ara diuen “nosaltres”.
Abans deyem “en”, ara diuen “amb”.
Abans deyem “vore”, ara diuen “veure”.
Abans deyem “furtar”, ara diuen “robar”.
Abans deyem “furt”, ara diuen “robatori”.
Abans deyem “fusta”, ara diuen “madera”.
Abans deyem “esvarar”, ara diuen “relliscar”.
Abans deyem “alçar”, ara diuen “aixecar”.
Abans deyem “herba”, ara diuen “gespa”.
Abans deyem “eme”, ara diuen “ema”.
Abans deyem “baloma”, ara diuen “handbol”.
Abans deyem “bebe”, ara diuen “nado”.
Abans deyem “joguet”, ara diuen “joguina”.
Abans deyem “bascoll”, ara diuen “clatell”.
Abans deyem “bona vesprada”, ara diuen “bona tarda”
Abans deyem “eixir”, ara diuen “sortir”.
Abans deyem “lo”, ara diuen “el”.
Abans deyem “en sa casa”, ara diuen “en casa seva”.
Etc., etc., etc.

Lo que eufemisticament s’ha denominat normalisacio llingüistica no és sino una substitucio llingüistica a on poc a poc totes les paraules valencianes, considerades vulgars pel sol fet de ser valencianes, són desplaçades, anulades i substituides per paraules barcelonines, considerades cientifiques pel sol fet de ser barcelonines. Lo que diuen normalització no és una atra cosa que parlar i escriure en catala i despres dir que és Valencià. Com sona. Ah, i tot aixo en nom de la cultura, de la ciencia i de l’elegancia. I qui diga que no, puix és de fasciste cap a dalt.

Els fruits enverinats de la subnormalització fa anys que els estem collint: des de que es dona catala en l’escola, el numero de valenciaparlants cau en picat i el d’hispanoparlants creix exponencialment. ¿Potser per qué troben que el “valencià” (catala) que han depres en l’escola és estrany i no s’identifiquen en ell? Que ningu s’escandalise si cada dia més valencians, en un intent de millorar, fan l’esforç de dialogar en Valencià en un valenciaparlant pero al remat acaben pronunciant la consabuda frase magica que li dona titul ad este text.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Els valencians som catalans o no ho som?

07 Mar 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

157 erc eta

Els catalanufos constantment insistixen en que els valencians som catalans, que Valencia forma part integral d’un poble i d’una nacio que no és una atra que la “Nacio Catalana”. Ara be, pels seus fets pareix que a voltes mos consideren catalans i unes atres voltes no. Per tant ¿per a Catalunya els valencians som catalans o no ho som? Puix depen. A voltes sí i a voltes no. Aixo depen de les circumstancies. Per a lo que els conve, resulta que els valencians sí que som catalans. Pero per a lo que no els conve, els valencians dixem de ser catalans del Sur.

¿Casos en que sí som catalans? Per a que el Segle d’Or de les Lletres Valencianes siga el Segle d’Or de la Lliteratura Catalana, sí som catalans. Per a que Ausias March es considere un poeta catala naixcut en Gandia sí som catalans. Per a que la Llonja es classifique com a estil gotic catala sí som catalans. Per a que el Vilarreal C.F. siga un club dels Països Catalans sí som catalans. Per a que les figures de Lladro siguen considerades ceramica catalana sí som catalans. Per a que Valencia estiga dins l’Eurorregio sí som catalans, etc.

Pero per a que es respecte la Llengua Valenciana en Valencia no som catalans. Per a que es faça un transvas de l’Ebre als “germans valencians” com mos diuen en el Nort, no som catalans. Per a que Valencia siga la sèu de la Copa America (recordem que els catalans digueren que preferien a Napols), no som catalans. Per a ampliar el port de Valencia capital, no som catalans. Per a que es respecte la denominacio de Regne de Valencia, no som catalans. Per a estendre la treva del Protectorat Etarra de Catalunya a terres valencianes no som catalans, etc.

O soc estupit o esta germanor em recorda a la d’una metropolis en una colonia. Per als britanics els indis tambe eren britanics quan es tractava d’espoliar les seues riquees, pero en el moment en que Londres començà a rebre immigrants de l’India en busca de treball, els indis automaticament dixaven de ser britanics. No entenc per qué els valencians deuriem federar-mos en sis millons d’antivalencians. Valencia i Catalunya no són pobles germans, sino simplement veïns. Perque, en fi… en germans com els catalans, millor ser fill unic.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Junt a Valencia no hi ha independencia.

03 Mar 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

zproviretxe

Un dels crits de guerra més famosos del catalanofascisme de les decades dels 70 i 80 era el de “Sense Valencia no hi ha independencia”. Aço vol dir ni més ni manco que Catalunya per sí a soles no tenía suficient pes com per a poder obtindre l’independencia d’Espanya i que necessitava de l’ajuda de Valencia i Balears si volia atenyer este objectiu. Es tractava de construir una especie de Portugal de l’Est (els Païsus Imaginaris) que en este cas sí, contarien en la suficient força demografica com per a lliberar-se al fi de Castella i del seu jou.

Pero la realitat és precisament la contraria. Si Catalunya s’anexionara Valencia no tindria cap possibilitat d’atenyer un estat independent. Perque no es tracta simplement de sumar més poblacio per que sí, sino de sumar més poblacio independentista (la qual sería la clau en un referendum d’autodeterminacio) i és un fet que els valencians se senten a gust dins d’Espanya. Aixo podra agradar o no no, es podra estar d’acort o no, podra considerar-se una benediccio o una malediccio, pero lo que no pot negar ningu és que és la veritat. Agrade o no.

Ara m’estic enrecordant d’una enquesta que feren fa temps. Es tractava d’analisar el grau d’espanyolitat que hi havia autonomia per autonomia. Els més espanyolistes de tota Espanya eren els balears, els segons n’eren els valencians, tercers navarresos i quarts madrilenys. Lo de Madrit més o manco s’enten –és la capital de l’Estat-, ara be, no dixa de ser curios que els tres pobles més espanyolistes de tota Espanya tinguen els tres una cosa en comu: que se senten amenaçats d’anexio per atres pobles veïns… Aço deuria fer reflexionar a més d’u.

En Catalunya la poblacio que és favorable a independisar-se d’Espanya és aproximadament d’un 30% (és dir, els votants de ERC i una part dels votants de CIU). Pero el percentage d’independentistes en Valencia deu ser d’un 5 o 6% com a molt. Aixo significa que si Catalunya s’anexionara Valencia, s’estaria anexionant una terra a on quatre millons de persones es senten espanyoles en major o menor grau. ¿Cóm podria guanyar-se un supost referendum d’autodeterminacio als Païsus Imaginaris en una cantitat tan gran de botiflers com diuen ells?

Lo cert és que els catalans mai podrien independisar-se d’Espanya si contaren en una carrega aixina. Si yo fora un independentiste catala lo primer que faria seria oblidar-me de Valencia i Balears, dos pobles que en el fondo no serien sino un obstacul insalvable per a l’independencia de Catalunya. Els valencians i els balears sols serien un llastre del que cal lliberar-se lo més pronte possible si és que els catalans volen mamprendre el vol. Sense Valencia sí hi ha independencia. Pero junt ad ella no. La microscopica Andorra és bona prova d’aixo.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 3-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes