¿Sabías que Benicarló es el mayor productor de alcachofa de la Península Ibérica?

alcachofas-benicarlo-l-qdubd6

Agradecimientos a Paco Remolina (Benicarló).

Si por algo es famosa la ciudad de Benicarló (en El Baix Maestrat) es por la alcahofa, puesto que en esta urbe se cultiva desde hace siglos. Con más de 200.000 toneladas de alcachofas y 15.000 hectáreas, en la actualidad España es el segundo productor mundial de alcachofas, tras Italia (datos del año 2015). Pues bien, aproximadamente un tercio de esta producción surge de Benicarló, lo que convierte a este pequeño municipio en el mayor productor de alcachofas de la Península Ibérica y en uno de los mayores de toda Europa.

No sólo hablamos de cantidad, sino especialmente de calidad, pues la alcachofa benicarlanda está protegida por una Denominación de Origen que garantiza su excelencia. La Denominación de Origen Alcachofa de Benicarló, que sólo acoge las de categoría Extra y Primera, se cultiva en las localidades de Benicarló, Vinaròs, Càlig y Peníscola. La variedad de la alcachofa es la Blanca de Tudela, y su producción se extiende aproximadamente entre los meses de octubre y junio, especialmente en la primavera.

En enero y febrero se celebra la Fiesta de la Alcachofa de Benicarló, donde se ofrece todo tipo de menús hechos a base alcachofa: aperitivos, entrantes, platos variados, postres, empanadillas… Hay incluso un concurso de pinchos y tapas, donde se premia la creatividad. Por otro lado en Benicarló hay una escultura de una alcachofa gigante en una rotonda, en la entrada norte del pueblo. Por último mucha gente piensa erróneamente que es una alcachofa la que aparece en el escudo de Benicarló pero en realidad se trata de un cardo.

 

Fuentes consultadas:

Inboga. La alcachofa de Benicarló, un alimento rico y saludable con D.O. Gastronosfera. 21-1-2015.

España produce un 3,4% más de alcachofa. Fresh Plaza. 6-10-2016.

Velsid. Alcachofa de Benicarló. La República de las ideas. 25-3-2009.

Anuncios

¿Sabías que un valenciano introdujo la mandarina en Europa?

José_Polo_de_Bernabé_y_Borrás

A pesar de que la mandarina es una fruta muy consumida por los valencianos, su origen es, en realidad, chino. Eso sí, el responsable de que hoy la conozcamos en Valencia es Josep Polo de Bernabé i Borràs (Quartell 1812-Villarreal 1889). Este señor fue comerciante, escritor y terrateniente. También político (llegó a ser teniente de alcalde de la ciudad de Valencia, diputado y senador). Su ideología, en principio conservadora, tuvo un giro progresista en los últimos años.  Ahora bien, a Polo de Bernabé hoy lo recordamos por ser el introductor de la mandarina en Europa.

De muy joven heredó las tierras familiares de algarrobos, vides y olivos. En 1835 arrancó los árboles de sus tierras y plantó mandarinos. Sus propiedades superaban las 2500 hanegadas de tierra cultivada en los términos de Burriana, Villarreal y Almenara, así como extensas plantaciones de arroz en La Ribera. Polo introdujo la mandarina en la comarca de La Plana, y desde el Grao de Burriana comenzó a exportarse a Francia, Alemania, Reino Unido y Suiza. Polo de Bernabé alentó las exportaciones citrícolas a Europa, que sustentaron la riqueza de la nueva burguesía.

Polo de Bernabé mejoró la presentación de la naranja: fue el primero en envolverlas en papel de seda blanco, y el primero en utilizar las cajas de madera desde los primeros envíos patrocinados por el naviero valenciano Josep Aguirre Matiol desde el puerto de Valencia. Posteriormente se enviaron por ferrocarril a finales del siglo XIX. También fue uno de los primeros agricultores en abonar sus tierras con guanos del Perú, superfosfatos y otros abonos naturales en 1850. Gracias a él, el guano se convirtió en el principal fertilizante de la agricultura valenciana.

Bibliografía consultada:

Llueca Úbeda, Emilio. “Polo de Bernabé y Borrás, José”, en Diccionario biográfico de Camp de Morvedre, Sagunt, Associació Cultural L’Arxiu. 2008.

¿Sabías que el Centro de Control Biológico de Plagas de Caudete de las Fuentes es el más grande de Europa?

Naranjas_Enan 002

El Centro de Control Biológico de Plagas situado en Caudete de las Fuentes (Utiel-Requena) es la biofábrica que constituye la mayor innovación en materia de protección vegetal de la Unión Europea (UE), la única planta de producción de insectos útiles de Europa y la segunda de mayor producción del mundo, sólo por detrás de la de Guatemala que suministra pupas a los programas de erradicación de Estados Unidos y Centroamérica.

El coste del Centro de Control Biológico de Plagas es de 8 millones de euros y cuenta con 90 empleados (la cuarta parte de los cuales son investigadores). Cuando esté a pleno rendimiento, producirá unas 5.000 moscas estériles por semana, lo cual supone unos 30.000 millones de machos estériles anuales. La producción máxima de la biofábrica es de 500 millones de pupas estériles a la semana, que combatirán las plagas citrícolas del país.

La mosca de la fruta causa pérdidas anuales de más de 9 millones de euros. El Gobierno Valenciano invierte al año 7 millones de euros (datos de 2007) en la lucha contra la mosca, utilizando métodos biológicos y biotécnicos (trampas, quads, avionetas, etc.) y tiene previsto ampliar esta inversión hasta los 15 millones de euros por año. El coste anual del mantenimiento de la biofactoría que combatirá las plagas es de 8 millones de euros.

L’intolerable i vergonyosa marginació de les comarques del sur.

En el moment en que escric estes llínes tres són els equips valencians que lluiten desesperadament per conseguir l’anhelat ascens a primera divisió. Un d’ells és l’ínclit Llevant. Els atres dos són de les comarques del sur: Hércules i Elig. L’última volta que el conjunt alacantí estigué en la màxima categoria del fútbol estatal fon en le temporada 1996-97 de la mà del mític defensa croata Dubravko Pavlicic. Ara els artífexs de l’ascens podrien ser dos héroes de la Selecció Valenciana, Francesc Farinós i Francesc Rufete. L’Elig jugà en primera per última volta en 1988-1989.

Es curiós que Alacant, en 330.000 habitants o Elig, en 230.000 no tinguen cap equip en primera perque hi ha moltes ciutats d’un tamany paregut que tenen o han tengut un equip en primera tota la vida: Corunya, Vigo, Sant Sebastià, Bilbao, Oviedo, Gijón, Santander… Pero mosatros no. I si parle de deport és perque pense que va vinculat directament a la riquea. Només pots tindre èxits deportius quan tens una economia puixant i saps fer les coses ben fetes. L’històric fracàs deportiu d’Alacant i Elig no pot deslligar-se de l’intolerable marginació que patix tot el sur valencià.

Espanya té huit grans àrees metropolitanes: Madrit, Barcelona, Saragossa, Bilbao, Sevilla, Màlaga, Valéncia i Alacant-Elig. Això significa que dels huit núcleus demogràfics més importants de l’Estat, dos es troben en la nostra autonomia. La regió d’Alacant-Elig és ademés una de les més dinàmiques i prósperes d’Europa, en un turisme, una indústria tradicional i una agricultura de primer orde. No obstant, el significatiu pes demogràfic i econòmic de les comarques del sur no se veu traduït en el pes polític i social que per dret, població i economia li pertoca.

En Alacant començaren exigint el transvàs de l’Ebre i ara mateix ploren perque temen el fi del transvàs Tajo-Segura. No només se torpedeja el progrés de la nostra terra sino que ademés no se mos aporta cap solució perque les desaladores que mos havien promés per a garantisar el suministre hídric de la regió tampoc arriben. És increïble que l’Estat Espanyol decidixca dinamitar una agricultura rendible i no subvencionada com la valenciana o matar la gallina dels ous d’or del turisme. Només es pot entendre si és per a beneficiar a unes atres regions que són competidores directes.

¿Cóm si no es pot explicar que la Costa del sol o la Costa Dorada tinguen AVE i la Costa Blanca no? Pero és més… ¿Cóm es pot explicar que núcleus turístics com Torrevella o Benidorm no disponguen d’accés per via ferroviària? ¿O qué no existixca un tren de rodalies que vertebre a tot del nostre Regne per la costa, de Vinaròs a Oriola? És francament alucinant. Lo més curiós de tot és que des de la ciutat d’Alacant es culpabilisa al Cap i Casal per tot i s’exalta el provincianisme quan la falta d’inversions és responsabilitat directa no de la Generalitat Valenciana sino de Madrit.

Yo vullc un Alacant i un Elig de primera. Pero no només en el fútbol, sino en pressupost, obres públiques, infraestructures… I lo mateix dic per al restant de les comarques del sur i el Regne de Valéncia en general. Pero això només ho conseguirem quan en lloc d’estar mirant en un ull a Madrit i en un atre a Barcelona, mos centrem en defendre  la nostra terra, quan en lloc d’ofrenar noves glòries a Espanya li les ofrenem a lo Regne, quan en lloc de fomentar provincianismes fomentem la germanor entre  tots els valencians per a fer sentir la nostra veu alta i clara en Espanya i el món.

¿Per a quan sucs valencians?

248 sucs

La nostra terra és una potencia pel que fa a la produccio hortofruticola. Taronges, mandarines, clementines, pomes, raïm, melocotons, melons d’Alger i de tot l’any, llimes, tomaques, albargines, pimentons, encisams, alls porros, cebes, bajoca, arrossos, creïlles, chufa, cacaus, tramussos, garrofons, olives, etc, etc. Produccio molt rica en quantitat, qualitat i varietat. A diferencia d’unes atres autonomies, l’agricultura té un pes notable en la nostra economia i tradicio. Fruites, fruits secs, hortalises i derivats mos garantixen una alimentacio ben rica.

És per aixo que em sorprenc que quan vaig a comprar al supermercat no trobe mai sucs valencians. Es podria dir que practicament no n’hi ha, i si ne trobes, els pocs disponibles solen ser de marques blanques o no consolidades, escasa qualitat i d’un sabor de taronja ben desagradable i amarc. En uns atres països beure suc és una tradicio cultural, i aci en Valencia que produim tonellades de fruites no sols no és costum beure suc a l’hora de dinar, sino que quan ne busques un que estiga fabricat en terres valencianes resulta que no en trobes cap.

Quasi tots els sucs de l’Estat es produixen en Murcia, especialment en Jumilla. No es que tinga res contra eixa autonomia, ni molt manco encara contra tal ciutat (a on encara es parla Valencià), simplement és que soc dels qui pensa que si compres productes valencians crees puestos de treball en Valencia i si els compres fòra crees puestos de treball fòra. M’agrada que a traves de les meues compres l’ocupacio i els imposts es queden en la meua terra i per aixo em sap mal que havent com hi ha tantes fruites cap empresari es moleste en fer sucs.

En esta terra quan se vol fer una beguda, se fa be. En Valencia se produix horchata de pura chufa valenciana, vins, caves, moscatels, cervesa, batuts i per supost aigua. Est és el païs dels inventors de la Coca Cola. És per aixo que no em pot cabre en el cap que el més vitaminic i saludable de tots els refrescs no es desenrrolle aci i que l’hajam d’importar de fòra, més si cap encara quan la produccio de fruites és tan elevada. Esta és una crida als empresaris valencians per a que produixquen i comercialisen sucs valencians que arriben a la nostra taula.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 17-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

 

¿És rendible per als agricultors invertir en Coalicio Valenciana?

moratin2

¿Defen el PP els interessos dels agricultors valencians? No. De fet, utilisa l’agricultura valenciana com l’eterna moneda de canvi per a quedar be en el discol veï del Marroc, no protesta quan els francesos bolquen els camions ni quan Estats Units boicoteja les nostres taronges, ni tan sols n’és capaç de dur als nostres camps la tan anhelada aigua del PHN… Perque si be és cert que els socialistes han brindat en cava per la derogacio del transvas, no mos podem oblidar de que en 8 anys de govern pepero en Espanya i vora 12 en Valencia no mos ha arribat ¡¡¡ni una sola gota!!! Sigam realistes: per a PP i PSOE l’agricultura valenciana importa menys que res.

Si els agricultors valencians com “empresaris del camp” que són velaren per eixa “industria de la terra” que és la seua, invertirien en un partit valencianiste fort que actuara com un grup de pressio a Espanya i el món, per eixemple pressionant per a obtindre el necessari transvas de l’Ebre o subvencions de Brusseles, i molt especialment defenent l’agricultura valenciana en lloc d’usar-la com moneda de canvi com sempre fa PSOE i PP. Cal un partit valencianiste que actue en veu propia en l’Unio Europea (UE) defenent lo que li cal per just dret a Valencia, que conseguixca tot tipo de prebendes per als nostres agricultors com fan els partits d’uns atres llocs.

Els agricultors han de pensar seriosament si lo que els conve es tindre un partit valencianiste fort en veu i vot propis en el Parlament i els organismes internacionals per a defendre els interessos comercials de Valencia o si per contra, preferixen que estos interessos els defenga un Govern Central que usa l’economia valenciana com a eterna moneda de canvi per a quedar be davant els grups de pressio catalans, marroquins, etc. Eixe partit que defen lo nostre no és PP ni PSOE (a les ordes de Madrit) ni EU ni Bloc (a les ordes de Barcelona). Eixe partit es diu Coalicio Valenciana (CV) i per aixo resulta rendible per als agricultors valencians invertir en el futur de CV.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 19-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La destruccio de l’agricultura valenciana.

agua

Els agricultors valencians estan en peu de guerra. Es lamenten de que en l’ampliacio a l’Est de l’Unio Europea (UE) perdran la practica totalitat de les ajudes i subvencions que fins ara rebia l’agricultura al nostre païs. I aixo és del tot vital en una produccio hortofruticola que viu del manà de Brusseles i el proteccionisme. Aixina i tot cal ser conscients de que la gran ventaja d’estar dins de la UE, per damunt de les subvencions, és que els nostres productes (taronges, arrossos, chufes, ceramica, textil, joguets…) puguen vendre’s a més de 400 millons de potencials clients sense pagar un sol aranzel. Aixo crea riquea i treball i és lo més important de tot.

Pero la situacio de l’agricultura valenciana és agonica. A pesar de que Valencia cultiva els millors arrossos, vins, taronges, orchates i tomaques del món, els seus productes agricoles resulten ser cars i poc competitius. Els llauradors que en una atra epoca eren rics hui viuen en lo minim, els fills ya no volen treballar en el camp com els seus pares, i si no fora per la mà d’obra barata dels immigrants les taronges es quedarien sense collir. I totes les hortes de tarongers i d’arrossars que contemplem quan viagem en tren no són més que un espillisme puix en el moment en que caiga el proteccionisme de la UE poden ser arrasades per no poder competir en les del Tercer Món.

Pareix que el latifundisme sera en el futur l’unica forma de competir en les macroexplotacions de Canada, Estats Units, Argentina o Australia i la fruita barata de Marroc o Brasil. La nostra agricultura és l’eterna perjudicada per una Espanya que l’utilisa com moneda de canvi per quedar be en Marroc, que no sap cóm arrancar-li les ajudes i subvencions a l’Unio Europea, que no protesta quan els francesos bolquen els nostres camions o quan Estats Units fa un boicot a les clementines, o que fins i tot li nega el PHN… Mentres els agricultors valencians no aposten per invertir en un partit valencianiste fort que defenga sos interessos, mai de la vida tindran res a fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 18-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: