¿Sabías que el Palmeral de Elche es el más grande de Europa?

palmeral_de_elche_11

El Palmeral de Elche (Palmerar d’Elig en valenciano) es el más grande de toda Europa con sus más de 200.000 ejemplares (a los que se deben sumar otros 50.000 en los viveros municipales esperando a ser plantados) y sus 507,4 ha divididas en dos conjuntos: por un lado el palmeral disperso (358,5 ha) y por otro el palmeral histórico (148,9 ha) que rodea por completo la villa amurallada medieval.

Todo apunta a que el palmeral surgió con los musulmanes que ocuparon la Península Ibérica en los tiempos de Al-Andalus y que levantaron este oasis para que les recordara a su añorada tierra árabe. No obstante, hay quien dice que su origen es anterior y data de tiempos de los fenicios y los romanos. Se cree que en los tiempos del rey Jaime I el Conquistador llegó a tener más de 500.000 palmeras.

El principal tipo de palmera es la Phoenix dactyliphera aunque hay de otros muchos tipos. Sobresale de forma especial el Huerto del Cura, un precioso jardín de palmeras de 12.000 m2, y la Palmera Imperial, un raro ejemplar de palmera de siete vástagos enormes en forma de candelabro que debe su nombre a la famosa emperatriz Sissí de Austria, quien dijo de ella que era digna de un imperio.

Dentro del mismo palmeral existen diversos jardines, huertos y rutas, así como un Museo del Palmeral. Este impresionante vergel no solamente constituye un enclave de incomparable belleza sino que además a nivel económico promueve el turismo, la industria datilera y la confección de palmas.  El Palmeral de Elche fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco el 30 de noviembre de 2000.

 

Fuentes consultadas:

Martínez, Luis Pablo. El Palmeral de Elche. Un Paisaje Cultural Heredado de Al-Andalus. Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

-Palmeral de Elche. Visiteelche.com.

-Palmeral de Elche. Wikipedia.

-Valencia Bonita. ¿Sabías que el Palmeral de Elche, Patrimonio de la Humanidad, es el más grande de Europa? Valencia Bonita. 11-9-2017.

L’intolerable i vergonyosa marginació de les comarques del sur.

En el moment en que escric estes llínes tres són els equips valencians que lluiten desesperadament per conseguir l’anhelat ascens a primera divisió. Un d’ells és l’ínclit Llevant. Els atres dos són de les comarques del sur: Hércules i Elig. L’última volta que el conjunt alacantí estigué en la màxima categoria del fútbol estatal fon en le temporada 1996-97 de la mà del mític defensa croata Dubravko Pavlicic. Ara els artífexs de l’ascens podrien ser dos héroes de la Selecció Valenciana, Francesc Farinós i Francesc Rufete. L’Elig jugà en primera per última volta en 1988-1989.

Es curiós que Alacant, en 330.000 habitants o Elig, en 230.000 no tinguen cap equip en primera perque hi ha moltes ciutats d’un tamany paregut que tenen o han tengut un equip en primera tota la vida: Corunya, Vigo, Sant Sebastià, Bilbao, Oviedo, Gijón, Santander… Pero mosatros no. I si parle de deport és perque pense que va vinculat directament a la riquea. Només pots tindre èxits deportius quan tens una economia puixant i saps fer les coses ben fetes. L’històric fracàs deportiu d’Alacant i Elig no pot deslligar-se de l’intolerable marginació que patix tot el sur valencià.

Espanya té huit grans àrees metropolitanes: Madrit, Barcelona, Saragossa, Bilbao, Sevilla, Màlaga, Valéncia i Alacant-Elig. Això significa que dels huit núcleus demogràfics més importants de l’Estat, dos es troben en la nostra autonomia. La regió d’Alacant-Elig és ademés una de les més dinàmiques i prósperes d’Europa, en un turisme, una indústria tradicional i una agricultura de primer orde. No obstant, el significatiu pes demogràfic i econòmic de les comarques del sur no se veu traduït en el pes polític i social que per dret, població i economia li pertoca.

En Alacant començaren exigint el transvàs de l’Ebre i ara mateix ploren perque temen el fi del transvàs Tajo-Segura. No només se torpedeja el progrés de la nostra terra sino que ademés no se mos aporta cap solució perque les desaladores que mos havien promés per a garantisar el suministre hídric de la regió tampoc arriben. És increïble que l’Estat Espanyol decidixca dinamitar una agricultura rendible i no subvencionada com la valenciana o matar la gallina dels ous d’or del turisme. Només es pot entendre si és per a beneficiar a unes atres regions que són competidores directes.

¿Cóm si no es pot explicar que la Costa del sol o la Costa Dorada tinguen AVE i la Costa Blanca no? Pero és més… ¿Cóm es pot explicar que núcleus turístics com Torrevella o Benidorm no disponguen d’accés per via ferroviària? ¿O qué no existixca un tren de rodalies que vertebre a tot del nostre Regne per la costa, de Vinaròs a Oriola? És francament alucinant. Lo més curiós de tot és que des de la ciutat d’Alacant es culpabilisa al Cap i Casal per tot i s’exalta el provincianisme quan la falta d’inversions és responsabilitat directa no de la Generalitat Valenciana sino de Madrit.

Yo vullc un Alacant i un Elig de primera. Pero no només en el fútbol, sino en pressupost, obres públiques, infraestructures… I lo mateix dic per al restant de les comarques del sur i el Regne de Valéncia en general. Pero això només ho conseguirem quan en lloc d’estar mirant en un ull a Madrit i en un atre a Barcelona, mos centrem en defendre  la nostra terra, quan en lloc d’ofrenar noves glòries a Espanya li les ofrenem a lo Regne, quan en lloc de fomentar provincianismes fomentem la germanor entre  tots els valencians per a fer sentir la nostra veu alta i clara en Espanya i el món.

A %d blogueros les gusta esto: