Pactar en el diable o els michelins que mos sobren.

22 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

logobloc-logoUV

Pactar en el diable no és un negoci rendible. Primer de tot, perque ell està en una posicio de superioritat. Segon, perque per molt que ell et done (diners, sexe, poder…) el preu que es cobrarà sera molt major (la teua anima i la teua vida). I tercer, perque, precisament per tractar-se del dimoni, no tens cap garantia de que ell vaja a complir la seua part del tracte. És més, lo més provable és que t’enganye i que et quedes en un pam de nas.

¿A qué ve tot aço? A que trobe en alguns jovens valencianistes la voluntat de pactar en el diable. Parlen de que esta guerra d’identitats és estupida, una lluita esteril que no mos porta a cap lloc, etc. Busquen un consens entre totes les forces valencianistes (¡¡¡incloent aci a BNC o ERPV!!!) per a superar lo que és un conflicte esteril: si tots cediren un poc, s’acabaria la Batalla de Valencia i s’unificarien tots els bandos valencianistes en un sol.

Per eixemple, el consens podria passar perque els catalanistes acceptaren la Real Senyera i mosatros el terme Païs Valencià. O que els valencianistes acceptarem l’unitat de les llengües i els catalanufos com a unica o com a preferent denominacio per a la llengua el terme “valencià”. Total, que mos proponen una baixada de pantalons en tota regla, una rendicio a canvi d’unes miguetes, en pro d’un supost consens que no duria a cap lloc.

En els catalanufos no es pot negociar. Almenys no en el tema de la llengua, la cultura i els simbols. Ells no han cedit res en decades. Ells no s’han baixat del burro en res: continuen en el seu Païs Valencià en lloc de Valencia, Comunitat o Regne, Països Catalans en lloc de Valencia, marfega i peno de la rendicio en lloc de Senyera, Muixeranga en lloc de l’Himne Valencià, Joan Fuster en lloc del trellat, catala en lloc de Valencià, etc.

Yo soc un home de dialec. Parlar no fa mal a ningu. I es pot arribar a acorts en alguns temes (¿per qué no?) pero no en el de la llengua. La Llengua Valenciana no es negocia, no es pacta, no es consensua… ¡es defen! No es tracta de fomentar l’us i la normalisacio de la llengua sense més. Cal determinar primer quina llengua. A mi no m’és igual que hi haja llinia en Valencià o que la llinia siga en catala. El blanc és una cosa. El negre una atra.

En este consens que busquen els unics que cedirien serien els valencianistes, perque els catalanufos no cediran en res. Puix res han cedit en decenis. I a tots estos tercerviistes que estan travessant el pont cap a cap lloc, solament els diria la celebre frase de Xabier Arzalluz per a referir-se a un chicotet grapat de desertors de la seua formacio politica, el Partit Nacionaliste Vasc (PNV): “Estos són els michelins que mos sobren”. Puix aixo.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Gente bajo cero.

12 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

reyfadh

Tengo un amigo marroquí que como casi todos los marroquíes se llama Mohamed. El otro día me explicó un concepto muy curioso que yo desconocía desde mi óptica occidental: la “gente bajo cero”. Me explico, los reyes, sultanes, emires y demás multimillonarios de los países petroleros de Oriente suelen llevar en la cabeza un pañuelo junto con un anillo; ese anillo por su forma recuerda al número cero. Esto es, hay un cero y debajo del mismo se encuentra el jeque de turno. Se trata de una persona que está por debajo del cero, que vale menos que cero, un individuo que atesora una inmensa fortuna de petrodólares y sin embargo no sabe hacer nada de nada.

En Valencia no tenemos petróleo pero pese a ello abunda la gente bajo cero. Empezando por el presidente de la Generalitat Catalano-Valenciana, Paquito Camps, que gana más de 6.000 € al mes por leer Las Provincias y beber café. Paquito ha hecho que los valencianos seamos los primeros en todo. Somos los primeros en deuda per cápita (Valencia es la autonomía más hipotecada del Estado), los primeros en cuanto a aumento de paro, a cierre de las empresas y a caída de las exportaciones, los primeros en tener un estatuto de autonomía que nace tan obsoleto que ya se ha quedado desfasado con respecto al de otras autonomías. Nuestro país va de mal en peor.

Se puede afirmar con total rotundidad que Paquito Camps es el peor presidente de la historia valenciana. Nunca en siglos, un gobierno hizo una gestión tan despilfarradora y calamitosa como el Partido Popular (PP). Tan sólo un dato: el Ayuntamiento de Valencia no paga los recibos de la luz, el agua y el teléfono desde enero. Eso sí, dinero para los amigotes que no falte. Hay una cantidad enorme de cargos dispersos por doquier que por el solo hecho de ser “amigos de” cobran más de 3.000 euros al mes por tocarse los huevos. Y millones para toda suerte de viajes, privilegios y prebendas los hay a raudales. Ricos por no hacer nada. Gente bajo cero.

La deuda que atesora el pueblo valenciano es absolutamente astronómica. Estamos en la bancarrota. De hecho, si no fuera porque el PP está exprimiendo a Bancaixa y a la CAM como a dos limones, ni si quiera se podría pagar a los funcionarios. Endeudados hasta las cejas y ¿se ha logrado algo a cambio? En 12 años de gobierno pepero no ha llegado ni una gota de agua, el Parc Central lo prometen desde 1991, el AVE se prevé para 2020, las colas en la Seguridad Social se disparan, los niños estudian en barracones, el Terra Mitica en quiebra, nulo alcantarillado en Alicante, etc, etc. Tantísima deuda para nada. Partido Popular… gente bajo cero.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

V Encontre Mundial de les Families… ¿servirà per a algo?

09 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

habemus.0

Done per assentat que l’Esglesia Catolica és la més numerosa del món, que el Papa Joan Pau II fon un home de gran carisma i el seu successor Benet XVI un gran intelectual, que el V Encontre Mundial de les Families sera un acontenyiment de repercussio mundial i que situarà a la sèu acollidora, Valencia capital, en el mapa de tots els informatius del món. De tot aço no tinc cap dubte. Ara be, disculpe’m si opine que un acte tan costos no valdra per a evangelisar a ningu o per a acostar més gent al cristianisme. Sincerament dubte que vaja a ser util.

La prensa mos dira lo de sempre. Que este és el Papa dels jovens, la joventut vol al Papa, l’Esglesia rejovenix, etc. Res més llunt de la realitat. La riuada de jovens que vindrà a Valencia anirà a vore al Papa com qui va a vore a Alejandro Sanz o als Rolling Stones, és dir, a vore una celebritat més que ix per la TV. ¿A on se claven els dumenges tots eixos centenars de mils de jovens que assistiran a l’encontre de les families? En missa segur que no, perque en les parroquies nomes veus que ancians la mija d’edat dels quals és d’uns 65 anys.

Vivim un temps en que se li concedixen drets als simis (que me pareix be) mentres se li nega el més elemental dels drets, el de la vida, a decenes de mils d’embrions (de sers humans) que són abortats (assessinats) cada any. Vivim un temps en que les parelles desprecien el sacrament del matrimoni i fan vida de casats sense estar-ho, un temps en que segons totes les estadistiques l’immensa majoria dels jovens “passa de la religio” i “desconfia molt de l’Esglesia”, un temps en que venen cures i monges de Sudamerica per falta de vocacions aci.

Vivim un temps en que els partits d’esquerres consideren progressiste l’islam i una remora el cristianisme, i que impulsen un llaïcisme atroç que vol reduir la religio a una cosa d’anar per casa. I els politics dels partits de dreta que abans votaven contra la llei del divorç hui estan tots divorciats i tornats a casar en dònes 30 anys més jovens. I els que abans votaven en contra d’investigar en celules mare han segut els primers en autorisar-les. L’ateisme per l’esquerra i el fariseisme per la dreta volen estrangular al cristianisme i erradicar-lo poc a poc.

L’Esglesia Catolica pert fidels a favor del protestantisme en America, de l’ateisme en Europa i de l’islam en Africa. Esta és la cruda realitat i no la que mos contarà el Canal Noi. Per lo tant em pregunte ¿servirà d’algo este encontre? L’Esglesia deuria recapacitar i replantejar la seua estrategia si vol que les coses canvien. Un païs no pot ficar-se d’esquenes a Deu, negar la seua existencia o viure la vida com si no existira. Perque quan eixe dia aplega ya no hi ha cap diferencia entre un animal que te gruny quan t’acostes al seu menjar i un ser huma.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una carta otorgada de drets dels animals?

05 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

184 porc

“¿Qué és l’home sense els animals? Si tots els animals hagueren desaparegut, l’home moriria d’una gran soletat d’esperit. Perque tot lo que ocorre als animals pronte haurà d’ocorrer tambe a l’home. Totes les coses estan relacionades entre sí”.
Gran cap indi Seattle.

Espanya té la plusmarca d’Europa d’animals abandonats i de llebrers aforcats. És l’estat a on la tortura i la matança de bous és “festa nacional”. En nom de la “tradicio”, es llancen cabres des de lo alt dels campanaris. Ya tan sols queden 200 gats cervals iberics en el planeta (el 90% en Espanya) i la sifra continúa a la baixa… Les baralles de gossos (a mort i en apostes de per mig) són habituals en tot l’Estat. En les Illes Canaries les de galls són una mostra de “cultura”. En Navarra estan els Sant Fermins. I en Valencia els bous embolats i bous a la mar.

Ni cal dir que els nostres veïns europeus mos contemplen en els mateixos ulls en que mosatros contemplem el fet de que es lapide a una dòna per adulteri en Nigeria: és dir, mos contemplen com el païs barbar i medieval que en efecte mai hem dixat de ser. Em ve al cap ara mateix les sabies paraules del gran cap indi Seattle quan va dir allo de que tot lo que tot lo que ocorre als animals pronte haurà d’ocorrer tambe a l’home. Cada dia més i més especies animals s’estan extinguint… ¿quant de temps passarà abans de que mosatros seguim el seu desti?

Ara alguns politics es plantegen a nivell internacional la possibilitat de concedir alguns drets als grans simis, serien drets basics com el dret a la vida, a la dignitat, a no ser torturats, no ser assessinats innecesariament, etc. És una mida positiva pero insuficient. Soc partidari de crear una Carta otorgada de drets per a tots els animals, una serie de drets basics que anirien a recolzar el dret dels animals de ser tractats respectuosament i el deure de les persones (que som els amos del planeta) a protegir i cuidar als animals, els nostres germans menuts en el món.

¿Per qué s’ha de degollar a un porc en un matador i dixar que es dessagne durant mija hora entre bramits de dolor si en una simple descarrega li dones una mort immediata? ¿Per qué usar la mà d’un gorila de cendrer? ¿Per qué s’han de cosir les palpebres d’un bebe chimpanse i privar-lo de visio de per vida en un experiment inutil? El sers humans tenim dret a matar als animals i a experimentar en ells sempre que siga per necessitat, pero mai per plaer o sadisme. I totes les lleis que vagen per eixa senda, faran de l’home un ser més civilisat i huma.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 5-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (6).

04 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

182 carodnegre

¡Caga’t, loret! Lo que ve a continuacio és tan brutal que no afegire cap comentari. El cientific catala de torn es diu “Aimerich Despuig” i la seua (ehem) tesis, “Va ser la guerra civil una invasió de Catalunya per part d’Espanya?” fon publicada en el forum de http://www.racocatala.com/ el dia 28-3-2006. Els subrallats són cosa meua.

«És una coincidència que 2 dies abans de la guerra civil Catalunya s’hagués declarat independent? Ja sé que la guerra no es va montar en 2 dies, però segur que l’independència de Catalunya tampoc no es va decidir en un temps curt. Segur que era una cosa que es veia venir. Segur que en Franco tenia un especial odi envers els catalans. Segur que els espanyols quan venien a Catalunya se sentien totalment estrangers (en aquell temps la gran majoria dels habitants de Catalunya eren d’origen català). Segur que els molestava molt que a Catalunya tothom parlés català i que fos un català autèntic, no pas catanyol com ara, el qual devia sonar per a ells tan diferent com el francès. Segurament també tenien enveja del grau de desenvolupament de Catalunya (per exemple, de 24 tallers de fabricació de cotxes que hi havien a l’estat, 20 eren a Catalunya). Segur que els molestava molt que molts catalans tinguessin serioses sospites que Colom era català (en aquell temps hom no ho considerava una idea ridícula, com passa a molts catalans en l’actualitat) . Probablement aquest va ser un dels motius que es construís una estàtua en honor seu al port de Barcelona (és una hipòtesi meva, en realitat no en tinc ni idea). Segur que a molts espanyols els feia molta ràbia que simplement no fossim espanyols, tinguessim o no idees d’independència. Segur que els feia molta ràbia que els catalans portessim el fet de ser catalans com la cosa més normal del món, estiguessim polititzats o no, ja que simplement, erem catalans. Segur que els feia molta rabia que els catalans no tinguessim auto-odi, llavors.

Aquests, de fet, són els motius pels quals es van fer totes les altres guerres entre Castella i Catalunya. La guerra civil va ser una més d’aquestes. Els mateixos que la varen fer, tant d’un costat com de l’altre, podran dir que no, que ho feien per ideals de classe. I així va ser en part. Però allò que va fer que els catalans, valencians i balears ens unissim en el combat no va ser una idea de classe, sinó més aviat una idea de nació, i el fet que parlessim la mateixa llengua. Sí, madrid ere en el nostre bàndol. I? com ja he dit, en part era una qüestió d’ideals de classe, però en la major part, no.

Per què us negueu a acceptar aquest fet? Per què us negueu a acceptar que sou catalans? D’on ve l’auto-odi català? És realment un misteri. Per què tants catalans es resisteixen a creure’s que els catalans vàrem descobrir Amèrica quan està provadíssim per milers de proves tan concloents que es podrien fer servir en un judici i, en canvi, els encanta explicar històries de bascos que varen arribar a Amèrica, que, si bé és perfectament possible, com a màxim només hi ha algun indici que això passés?”

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 4-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (5).

03 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

181 burru

Hem trobat la prova cientifica definitiva de que els valencians som catalans. I es tracta ni més ni manco de la mona de Pasqua, un producte “autocton dels Països Catalans”. El mensage, titulat “Les mones de Pasqua” del dia 18-4-2006, el podeu trobar en el forum de http://www.valencianisme.com/ . L’autor s’autodenomina “Un valencià al Principat” (no sabem si el de Monaco o el d’Asturies). El text no té desperdici. Ciencia en estat pur.

“Hola, no sé si sabieu que les mones de Pasqua són un producte autòcton dels Països Catalans. Ho és, tot i que aquest producte es diferencia molt depenent d’on es faça… Us passe un breu article que hem publicat a http://www.unvalencianetalprincipat.com/ (donem claus per millorar l’enteniment entre valencians i catalans del Principat)….

—————–

Les mones de Pasqua: una altra de les tradicions que uneixen els valencians i catalans. Uns dolços característiques d’aquesta data que, tot i tenir el mateix nom, presenten maneres molt diferenciades de fer-se en aquests dos territoris. I si no que els ho pregunten a alguns gironins que quedaren bocabadats en veure el que era una mona «valenciana».
Si no tinc mal entés (i així m’ho confirmen diverses fonts) la mona de Pasqua tradicional és una mena de pastís en forma de coca rodona adornada amb ous durs que es regalava als infants. Explica la tradició que els ous solien tenir la closca pintada i que era costum posar-ne tants com anys tenia el xiquet a qui se li regalava. Normalment eren les madrines qui feien aquest present al seu fillol fins que complien els dotze anys, època en que se celebrava la seua primera comunió.
Però els catalans del Principat sembla que han abandonat aquesta tradició, ja que actualment anomenen mona a unes despersonalitzades figures de xocolata que, no obstant això, cada cop estan més elaborades i presenten les més estranyes i complicades formes. Autèntiques escultures en forma de xocolata. Els valencians, en canvi, sembla que per un cop hem sabut conservar millor les nostres arrels i hem mantingut en gran mesura la manera d’elaborar la mona, que continua essent aquest pastís de tipus «biscuit» amb un ou dur enmig i que fins i tot ha derivat en cocodrils o altres ninots elaborats, malgrat tot, amb la mateixa massa i sense que mai falte el seu ingredient clàssic: l’ou dur.
I així és que els valencians tenim la costum (un tant agressiva, tot s’ha de dir) de trencar-nos aquests ous al cap amb una misteriosa fórmula màgica: ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona… i ací et trenque l’ou!”.

Lo dit, la mona de Pasqua, una prova irrefutable de l’unitat dels Països Catalans. Be, a banda d’aixo podriem afegir que en Italia mengen macarrons (com en Catalunya), en Estats Units pizza (en Catalunya tambe) i molta carn en Argentina (s’han copiat de Catalunya). Per lo tant yo em pregunte ¿fins a on arriba Catalunya? Yo ho tinc clar, canviem el nom de planeta Terra per planeta Catalunya i ya està. Ho avalen totes les universitats del món.

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Estado de desecho.

01 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

okingma001p1

Decían ya en tiempos de Roma que si una ley es injusta no es ley. Y España, al fundamentarse en leyes injustas y antidemocráticas, es no un estado de derecho sino un estado de desecho, no una democracia sino una dictadura disfrazada de democracia. Los ciudadanos debemos cumplir todos los imperativos legales que sean justos, mas cuando nos topamos ante una ley injusta, es nuestra obligación desobecerla y rebelarnos ante ella.

No puedo acatar la Constitución por ser una ley injusta. La democracia requiere de un elemento indispensable sin el cual no puede existir; la separación de poderes. Y la Carta Magna impulsa la unión de los poderes, ya que permite que las mismas personas que gobiernan (poder ejecutivo) puedan además ser parlamentarias (poder legislativo) y para colmo elegir a dedo a magistrados (poder judicial). Es una ley injusta… luego no es ley.

No puedo acatar el Estatuto Valenciano por ser una ley injusta. De Estatuto sólo tiene el nombre. En realidad es una carta colonial redactada en Madrid a espaldas de los valencianos e impuesta sin ni tan quisiera ofrecer la opción de una consulta popular. Una carta colonial que convierte además el valenciano en catalán en contra de la voluntad mayoritaria del pueblo, que los considera dos lenguas distintas. Es una ley injusta… luego no es ley.

No puedo acatar el sistema judicial de España por ser una burda farsa teatral. La justicia, para ser justa, debe ser independiente. Y es obvio que si los miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial son elegidos a dedo por políticos, dichos altos cargos serán las marionetas de los partidos que les han colocado en el sillón. Es como si los árbitros de la liga fueran escogidos a dedo por el Real Madrid y el Barça.

La democracia no consiste en votar cada cuatro años y dejarnos pisotear el resto del tiempo. La democracia es que los políticos obedezcan la voluntad mayoritaria del pueblo siempre y en todo momento. Y que existan medios ejecutivos para forzarles a ello, como en Suiza. Porque los políticos deben estar para servir a la gente y no la gente para servir a los políticos, porque los ladrones tienen que estar entre rejas y no ocupando un escaño.

Las leyes españolas, comenzando por su propia Constitución, convierten al Estado en una dictadura disfrazada de democracia que permite casos tan sangrantes como que el Gobierno español apoyara la Guerra de Irak de 2003 con la oposición del 91% de los ciudadanos o que el catalán sea oficial en Valencia cuando más del 70% de los valencianos considera al Valenciano como un idioma independiente y distinto del catalán o de cualquier otro.

Como demócrata que soy invoco el derecho natural -inherente a todos los seres humanos- para rebelarme ante lo que es un estado de desecho y unos gobernantes que, pese a haber sido escogidos, no dejan de ser tiranos. No reconozco la autoridad del Estado, de sus leyes viciadas de raíz ni de sus tribunales, que son pantomima. Y a falta de leyes justas redactadas por los hombres, en adelante me guiaré por la Santa Biblia como mi única ley.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

25 de Abril: Ofrendar nuevas glorias a quien nos niega la lengua y el agua.

25 Abr 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

178

¿Se imagina que un alemán judío se sintiera orgulloso de pertenecer a la Alemania nazi? ¿A un sudafricano negro defendiendo la bandera de la Sudáfrica del apartheid? Muy tonto debe ser alguien para amar a un país que le odia por el solo hecho de existir. Lo que en otros nos llamaría la atención no lo hace sin embargo en nosotros mismos. Los valencianos estamos muy orgullosos de ofrendar nuevas glorias a esta España que nos niega la lengua, que no nos da ni una gota de agua y que poco a poco nos está transformando en catalanes del Sur.

A ver si abrimos un poco los ojos. Porque el catalanismo no viene de Barcelona, sino de Madrid. Ahí van unos cuantos ejemplos de lo que podríamos denominar “catalanoespañolismo”, es decir, catalanismo puro y duro que viene de una España que se está destacando por su irredenta antivalencianía. La Real Academia Española (española sí, no catalana no, española), define el término “valenciano” como “variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia”. Eso la admirada RAE.

El Partido Popular (que tanto ama a España) y el Partido Socialista Obrero Español (no catalán no, español) han creado la Academia Valenciana de la Lengua Catalana que dice que el valenciano no existe. Precisamente gracias a esta academia creada por partidos españoles (no catalanes no, españoles), el Tribunal Supremo (con sede no en Barcelona no, sino en Madrid, la capital de España) ha restablecido la convalidación de los títulos de valenciano y catalán, lo que implica que para este tribunal (español) se trata de una única lengua y no de dos.

Y el rey que con su firma ha autorizado un Estatuto de Autonomía que convierte el valenciano en catalán es Juan Carlos I, el rey de España (no rey de Cataluña no, rey de España). Ese mismo rey de España al que nunca en 30 años de reinado hemos escuchado hablar a favor de la independencia de la Lengua Valenciana (no digamos ya decir unas palabras en valenciano). Y cuando no, tenemos a manchegos y aragoneses (que no son catalanes sino españoles) con su “ni una gota de agua para los valencianos”. Una españolada detrás de otra.

¿Pero cómo puede alguien que se haga llamar valencianista y que ame a su tierra amar a esta España? ¿Ofrendar nuevas glorias a esta España? ¿Es que nos hemos vuelto locos o qué, señores? España nos está transformando poco a poco en catalanes del Sur y nosotros orgullosos de nuestra españolidad. ¡Ver para creer! Hombre, es que ya estará bien, coño. Aquí nos están dando por el culo desde Madrid todos los días y nosotros ofrendando nuevas glorias a quien nos niega la lengua y hasta el agua. ¿Es que no nos espabilaremos nunca o qué?

No es incompatible que un negro ame Sudáfrica. Pero sí que un negro antirracista ame la Sudáfrica del apartheid. No es incompatible que un judío alemán ame Alemania. Pero sí que un judío sionista ame a la Alemania nazi. No es incompatible que un valenciano ame a España. Pero sí que lo es que un valencianista ame a esta España que se caracteriza por ser catalanista y antivalenciana. Y por amar a España, por votar a partidos españoles, por querer ser más españoles que nadie los valencianos acabaremos siendo catalanes del Sur.

Ojo, que nadie se equivoque: en ningún momento he defendido en este artículo una tesis independentista. Quien así lo crea que lo relea y verá que no he afirmado nada de eso. Lo único que digo es que una cosa es ser español y otra español a toda costa, incluso al precio de dejar de ser valenciano. Que una cosa es ser español y otra ser gilipollas. Si no queremos ser la quinta provincia de Cataluña tendremos que ofrendar más glorias a Valencia y menos a España. De lo contrario, Valencia acabará siendo una mierda catalana pinchada en un palo.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 25-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿És rendible per als agricultors invertir en Coalicio Valenciana?

19 Abr 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

moratin2

¿Defen el PP els interessos dels agricultors valencians? No. De fet, utilisa l’agricultura valenciana com l’eterna moneda de canvi per a quedar be en el discol veï del Marroc, no protesta quan els francesos bolquen els camions ni quan Estats Units boicoteja les nostres taronges, ni tan sols n’és capaç de dur als nostres camps la tan anhelada aigua del PHN… Perque si be és cert que els socialistes han brindat en cava per la derogacio del transvas, no mos podem oblidar de que en 8 anys de govern pepero en Espanya i vora 12 en Valencia no mos ha arribat ¡¡¡ni una sola gota!!! Sigam realistes: per a PP i PSOE l’agricultura valenciana importa menys que res.

Si els agricultors valencians com “empresaris del camp” que són velaren per eixa “industria de la terra” que és la seua, invertirien en un partit valencianiste fort que actuara com un grup de pressio a Espanya i el món, per eixemple pressionant per a obtindre el necessari transvas de l’Ebre o subvencions de Brusseles, i molt especialment defenent l’agricultura valenciana en lloc d’usar-la com moneda de canvi com sempre fa PSOE i PP. Cal un partit valencianiste que actue en veu propia en l’Unio Europea (UE) defenent lo que li cal per just dret a Valencia, que conseguixca tot tipo de prebendes per als nostres agricultors com fan els partits d’uns atres llocs.

Els agricultors han de pensar seriosament si lo que els conve es tindre un partit valencianiste fort en veu i vot propis en el Parlament i els organismes internacionals per a defendre els interessos comercials de Valencia o si per contra, preferixen que estos interessos els defenga un Govern Central que usa l’economia valenciana com a eterna moneda de canvi per a quedar be davant els grups de pressio catalans, marroquins, etc. Eixe partit que defen lo nostre no és PP ni PSOE (a les ordes de Madrit) ni EU ni Bloc (a les ordes de Barcelona). Eixe partit es diu Coalicio Valenciana (CV) i per aixo resulta rendible per als agricultors valencians invertir en el futur de CV.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 19-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La destruccio de l’agricultura valenciana.

18 Abr 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

agua

Els agricultors valencians estan en peu de guerra. Es lamenten de que en l’ampliacio a l’Est de l’Unio Europea (UE) perdran la practica totalitat de les ajudes i subvencions que fins ara rebia l’agricultura al nostre païs. I aixo és del tot vital en una produccio hortofruticola que viu del manà de Brusseles i el proteccionisme. Aixina i tot cal ser conscients de que la gran ventaja d’estar dins de la UE, per damunt de les subvencions, és que els nostres productes (taronges, arrossos, chufes, ceramica, textil, joguets…) puguen vendre’s a més de 400 millons de potencials clients sense pagar un sol aranzel. Aixo crea riquea i treball i és lo més important de tot.

Pero la situacio de l’agricultura valenciana és agonica. A pesar de que Valencia cultiva els millors arrossos, vins, taronges, orchates i tomaques del món, els seus productes agricoles resulten ser cars i poc competitius. Els llauradors que en una atra epoca eren rics hui viuen en lo minim, els fills ya no volen treballar en el camp com els seus pares, i si no fora per la mà d’obra barata dels immigrants les taronges es quedarien sense collir. I totes les hortes de tarongers i d’arrossars que contemplem quan viagem en tren no són més que un espillisme puix en el moment en que caiga el proteccionisme de la UE poden ser arrasades per no poder competir en les del Tercer Món.

Pareix que el latifundisme sera en el futur l’unica forma de competir en les macroexplotacions de Canada, Estats Units, Argentina o Australia i la fruita barata de Marroc o Brasil. La nostra agricultura és l’eterna perjudicada per una Espanya que l’utilisa com moneda de canvi per quedar be en Marroc, que no sap cóm arrancar-li les ajudes i subvencions a l’Unio Europea, que no protesta quan els francesos bolquen els nostres camions o quan Estats Units fa un boicot a les clementines, o que fins i tot li nega el PHN… Mentres els agricultors valencians no aposten per invertir en un partit valencianiste fort que defenga sos interessos, mai de la vida tindran res a fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 18-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes