Per qué Valencia sí és nacionalitat historica i Catalunya no.

049 catalunyanazi

En Catalunya hi ha un millo de pobres en una societat d’un total de sis millons, jovens barcelonesos s’han de marchar a 50 km de distancia de la seua Barcelona natal per a poder comprar-se un pis (algo més a prop és del tot impossible pel preu prohibitiu de la vivenda), dònes maltractades que són apalissades pels seus homens, un Forum Barcelona 2004 que ha especulat en més de 3.000 millons d’euros… I davant estos problemes ¿quína és la prioritat d’un govern que s’autoproclama socialiste, progressiste, d’esquerres i republicà? Puix discutir al voltant de si Catalunya és “nacionalitat historica” o de si és “comunitat nacional”. Per a cagar-se i no torcar-se.

Mentres les empreses tanquen i dixen a les families obreres sense pa, el tripartit discutix sobre la quadratura del circul en un debat d’intelectuals de salo. Catalunya, Nacio Catalana, Nacionalitat de Catalunya, Principat de Catalunya (sense princip conegut), Comunitat Nacional Catalana… Ha d’apareixer algun nom que siga encara més rupturiste, algo que cap atra autonomia puga copiar mai. Yo, si fora Pasqual Margall, convocaria un concurs d’ idees. ¿Qué tal “Catalunya, mare de totes les nacions, patries i pobles de la Terra”? No estaria mal. Pero lo cert és que quan Margall afirma que Catalunya és una “nacionalitat historica” mentix puix aço és fals.

¿Qué és una “nacionalitat historica”? Uns diuen que els territoris que en 1936 tenien un Estatut d’ Autonomia (Galicia, Euskadi i Catalunya). La veritat és que este és un criteri ben ridicul… ¿Per qué no tirem més arrere en l’historia quan Valencia tenía els seus Furs propis i ni Galicia ni Euskadi ni Catalunya existien? Uns atres diuen que nacionalitat historica és un territori en llengua propia. En tot cas aixo sería una “nacionalitat llingüistica” i en cas que fora historica, la Vall d’Aran -a on es parla l’idioma aranes (reconegut com a tal per la Generalitat, abans deyen que era un dialecte del catala) sería una “nacionalitat historica” pero al marge de Catalunya, és clar.

Tots podem jugar a inventar significats estrambotics que adeqüen un concepte als nostres interessos. Pero sigam serios, ¿qué pot significar el terme “nacionalitat historica”? El propi nom ho diu. Es tracta d’un territori que historicament és o ha segut nacio. Aixina de clar. Nacionalitats historiques són Castella, Lleo, Navarra, Arago, Balears, Valencia… Totes elles foren nacions sobiranes en algun moment de l’historia, pero lamente dir-li a Margall que si Valencia fon un Regne independent en el passat, Catalunya no fon nacio independent mai. Per esta rao Valencia sí es una nacionalitat historica mentres que els catalans no passen de comtat de mig pèl.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Realitat virtual catalanufa (2).

046 llengua2

A voltes –i és algo que ocorre més a sovint de lo que pareix- mos podem arribar a fer juïns equivocats de tota una societat a partir d’un grapat d’individus. És com aquell que viaja a Canada de turiste i es troba eixe dia en gent molt maleducada que no li diu l’hora o que ni es molesta en contestar-li a on està tal o qual lloc. Clar, d’ahi a generalisar i pensar que els trenta millons de canadencs són maleducats, descortesos i prepotents va un pas. Pero aixo no significa que tots siguen aixina sino tan sols que el reduït grup en que has tractat ho era. És lo que ocorre quan no coneixem la realitat social d’un poble, mos guiem per prejuïns, mos fem l’image mental d’un individu i més tart transplantem eixa image estereotipada a tot un colectiu i clar, confonem la part en el tot.

Crec que algo aixina és lo que li ocorre als catalans en respecte a Valencia. I més concretament, als panques. Ells no han chafat Valencia en sa vida en la gran majoria de casos, o si ho han fet solament s’han relacionat en un microscopic i marginal grupuscul: el guetto dels catalanufos valencians. I este guetto els vol fer creure que en el nostre païs, els valencians estem desijant convertir-nos en catalans del Sur de la nit al mati, que sentim el catala com a propi i que estariem encantats en que Valencia fora una provincia catalana mes. I clar, els catalans es pensen que quatre millons de valencians pensen igual que els quatre gats en els que han tractat. Despres venen els malentesos, perque quan retornen a Catalunya s’emporten una image de Valencia que és falsa.

Este guetto –que com a molt es el 1% de la societat valenciana- vol fer vore que és la majoria i que en tot cas el restant de la societat –eixe 99% que no pensa com ells- és un tall de faches als que no cal tindre en conte. Pero lo cert és estos grupusculs confonen les seus fantasies en la realitat i ahi venen els malentesos. O es tracta de gent que viu de subvencions de Catalunya i clar, quan arriba l’amo i senyor del Nort a vore els progressos que estan fent en els seus diners, volen amagar al 99% de valencians i fer vore que en Valencia tots pensem com ells. Tot siga perque continuen amollant la pasta i no es donen conte de que són diners balafiats. Aixina són els catalanufos: confonen la fantasia en la realitat i parlen en nom de tot el poble valencià sense escoltar-lo mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Realitat virtual catalanufa.

045 pe28

Si el llector ha vist la pelicula “La Matriu (The Matrix)” sabra que tracta d’uns individus que viuen aventures en un món de realitat virtual… Ells les viuen intensament, quasi com si fora el món real… Pero no ho és. És sols una ficcio. Algo aixina passa en els catalanufos, que construixen la seua realitat virtual particular, creada i dissenyada al seu gust i –com en Matrix– acaben pensant que la seua fantasia es corresponen en el món real. Molts confonen cóm els agradaria que fora la societat valenciana (segons ells) en cóm és esta realment. De fet, hi ha alguns casos de negacio de la realitat tan alucinants que deurien ser tractats per psiquiatres o psicolecs. Analisem ara els arguments d’un tal “Vinaros”, catalanufo habitual dels forums valencianistes, i vejam qué diu.

Sobre el seu propi poble, el catalanufo “Vinaros” mos comenta: “Vinaros està en el centre dels Països Catalans, i tant se’n fot dir-se catala o valencià, sols és una paraula”. No content en situar a Vinaros en un païs que no existix, este autentic taliba del catalanofascisme mos continúa ilustrant. Sobre la bandera valenciana mos diu: “Tot el Regne no la va assumir, ya que no arribà mes alla de Valencia ciutat i prou. El Regne de Valencia s’identifica en la quatribarrada i el blau és un insignificant que té la bandera. Parle a nivell de poble ras. Degut a les confusions en el per què del blau, als valencians mos dona igual el blau o no, pero som fidels a les quatre barres. I no parle per Vinaros nomes”. Caram, nomes li ha faltat acabar en un sonor “ ¡Cataluña, una, grande y libre!

O siga, que per a “Vinaros” resulta que el seu poble es troba en el centre dels Païsus Imaginaris, que als vinarossencs els és igual ser valencians o catalans, que la Real Senyera no és la bandera de tota la nacio sino nomes la de la capital i que els valencians nos identifiquem en la bandera de Catalunya. Aixo és lo que es diu realitat virtual. Desgraciadament per ad ell en el món real Vinaros està en Valencia, els Païsus Imaginaris sols existixen en la ment delirant de quatre gats, els valencians no volem ser catalans ni de broma, la Real Senyera és la bandera de tots els valencians i aixina la sentim. Gent aixina que no fa sino negar la realitat en els seus deliris és digna de llastima. Pero d’ilusio tambe se viu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 3-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Coalicio Valenciana: un proyecte ilusionant.

043 cv

Des de fa mesos els valencianistes hem recobrat l’ilusio gracies a Coalicio Valenciana (CV), en Joan García Sentandreu al capdavant. Joan treballa sense pressa pero sense pausa per a construir un partit valencianiste fort que opte a les Corts en 2007. En sols uns mesos ha unit al valencianisme politic, social i cultural en torn al seu proyecte: un partit foraliste, conservador, valencianiste i social que combata el pancatalanisme i el centralisme de la Meseta, que defenga la nostra Llengua Valenciana, les nostres senyes d’identitat i la nostra terra.

Joan és un batallador infatigable contra el catalanisme i -a pesar de les adversitats- demostra tindre moltes aptituts per a la politica. No és just que hi haja gent que diga que lo unic que vol és chuplar del pot com Josep Maria Chiquillo o Vicent González Lizondo. Si d’algo no se li pot acusar es de deshonest, incoherent o fals. ¿O és que ya no s’enrecorda la gent de que Sentandreu fon un dels qui més implacablement criticà la venda de UV al PP? Yo, de moment, li done el meu vot de confiança a l’espera de que no es desvie del bon cami.

Crec que hi ha raons que conviden a l’optimisme. CV està rebent finançacio per part de l’empresariat, en uns mesos tindrà 60 seus locals i comarcals, cada volta més valencians s’estan afiliant, els descontents de PP, PSOE i UV la veuen en bons ulls i el partit està eixint en els mijos de comunicacio en les seues moltes iniciatives ciutadanes. El valencianisme no està mort. UV arribà a ser quasi la primera força en el Cap i Casal (¿per qué no pot ser-ho CV?) i més tart o pronte l’actual barrera del 5% per a entrar a les Corts es rebaixarà al 3%.

CV vol aglutinar l’unio de tot el valencianisme baix d’un gran paraigües. Partits com IRV i PRCV pareixen disposts a sumar forces. Qui sap si en un futur pot ser que tambe UV, ONV i ENV. Pero ¿per qué parar ahí? Es podrien sumar uns atres grups com Familia i Vida, Comunio Tradicionalista Carlista, Unio de Centro Lliberal, Partit Cannabis o partits locals que tinguen estiro en els seus respectius municipis. Poc importa aci ser de dretes o d’esquerres, puix tots poden mantindre un nexe d’ unio: una Llengua Valenciana independent per al païs.

No mos hem d’espantar perque CV pacte en PP, PSOE o en Satan si fa falta… Sempre que siga a canvi d’una Llengua Valenciana independent. ¡I si no es conseguix, puix a l’oposicio i a pegar canya contra el govern de torn! CV deuria fer-li la vida impossible en una pressio asfixiant: votar contra totes les iniciatives del govern, fins i tot boicotejar els presuposts… És tanta la codicia i fam de poder de Paco Camps i Joan Ignaci Pla que –si necessitaren de CV per a governar- són capaços de renunciar als ideals catalanufos per tal d’assentar-se en el sillo.

 

FONT: El Palleter. 1-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

15-10-2004: Més de 100.000 firmes a favor de la Llengua Valenciana.

056 madrit1

El 15 d’Octubre de 2004 passarà a l’historia de la lluita dels valencians per la reivindicacio de sa identitat. En este dia 15 un centenar d’autobusos ha traslladat a uns 5.000 valencians a Madrit per a manifestar-se a favor dels interessos dels valencians: a favor de les infraestructures (AVE, PHN, Copa America, ampliacio dels ports de Valencia i Alacant…) i de la Llengua Valenciana i en contra de l’imposicio de la llengua catalana en Valencia, del proyecte imperialiste dels Països Catalans (ara rebatejat eufemisticament com Eurorregio) i del boicot al que el Govern d’Espanya i de Catalunya someten al poble valencià, per a cercenar el seu progrés. Mils de valencians s’han manifestat en Madrit, a pesar de ser la convocatoria divendres, dia llavorable en el païs.

Pero lo més destacat d’esta iniciativa duta a terme per Coalicio Valenciana (CV) i Joan García Sentandreu –per damunt del numero de manifestants- és que hui Sentandreu ha entregat en el Congres dels Diputats més de 100.000 firmes de valencians recolzant este proyecte intitulat Manifest per lo valencià. Més de 100.000 firmes a favor dels interessos valencians. ¡¡¡Més de 100.000 firmes a favor de l’autentica Llengua Valenciana!!! I és que si els catalanufos reunixen a 2.000 manifestants en Gandia en un dia festiu –el 50% dels quals arriba en autobusos des de Catalunya-, els valencianistes reunixen a 5.000 manifestants a Madrit en dia llavorable ademes de 100.000 firmes llargues per la Llengua Valenciana. ¡Ah, i sense subvencions publiques ni ajudes de cap tipo!

¿Imagines 100.000 valencians firmant a favor del catala, els Païsus Imaginaris i el catalanisme? En una novela d’Isaac Asimov potser. En el món real, impossible. Este 15 d’Octubre de 2004 passarà als anals de l’historia del valencianisme, junt a la manifestacio del 9 d’Octubre de 1977, quan un millo de valencians eixi als carrers per a reclamar l’autogovern o el 13 de Juny de 1997, quan més de 500.000 valencians es manifestaren a favor de l’Idioma Valencià i contra el catalanofascisme. Esta iniciativa –junt a les 15.000 firmes que Sentandreu arreplegà per a reclamar l’oficialitat del Valencià en l’Unio Europea (UE)- ha segut una bona pedra de toc per a Coalicio Valenciana. Que el valencianisme politic torne a tindre representacio en les Corts és més factible que mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 18-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ara els tituls d’historiador els sortegen en la tombola.

038

Yo pensava que u obtenia la llicenciatura en la Facultat, pero ara em done conte de que no. Que ara els tituls d’historiador es regalen en pots de detergent o enviant un mensage de movil a algun concurs de la tele. No sé quin sera el rigor i professionalitat dels historiadors en l’estranger pero done fe de que en Valencia i Espanya són uns embusters que s’inventen l’historia i que es mereixen el mateix respecte i fiabilitat que una escopeta de fira.

La serie Memories d’ Espanya de TVE mostrà Espanya com una realitat més alla del temps i de l’espai, i tildà d’espanyols a habitants de l’Imperi de Roma o Al-Andalus. En els coleges s’estudia l’historia de països de ciencia-ficcio com el “Principat de Catalunya” o la “Confederacio Catalano-Aragonesa”. Yo mai negare l’existencia del Comtat de Barcelona i el Regne d’Arago pero d’ahi a fabular principats sense princip dista un món.

En els llibres de text es conta que en la Reconquista els catalans poblaren el Regne de Valencia… Puix deurien fer-ho ab una maquina del temps perque en 1238 Catalunya no existia. Una atra cosa són els comtats precatalans, que són anteriors a Catalunya i per extensio mai sinonims d’ella. Alguns llibres validen el “Regne Medieval de Catalunya” i els “Països Catalans”. D’ahi a parlar cientificament del “País de Nunca Jamás” va sols un pas.

L’Editorial Bromera publicà Curial i Güelfa, un classic valencià del segle XV. En esta versio, a cura de Salvador Vendrell, apareixen països com Alemanya, Italia o Catalunya (inexistents en el segle XV). Aixo és com si llegires en En Quixot de la Mancha que el Quixot era el cavaller més valent de tota l’Unio Europea (UE). Estic fart de sentir que Plato era grec i Miquel Angel Buonarroti italia quan tals estats són posteriors ad ells.

Ara hi ha una corrent que diu que la Guerra Civil fon un conflicte de fascistes contra comunistes (quan ho fon de fascistes contra democrates), que la guerra fon iniciada pels republicans (!!!), que estos volien instaurar un estat comuniste (Espanya ni tan sols tenía relacio diplomatica en la URSS abans de la guerra), i que de no ser pel general Francisco Franco aço ara sería com Europa de l’Est (quan la Republica pretenia imitar a França), etc.

En este tipo d’animalades anticientifiques i barbarismes anacronics els historiadors lo unic que fan és el ridicul i desprestigiar una professio que es mereix el mateix credit que adivins com Rappel o la pitonisa Lola. En l’alt rigor i prestigi demostrats pels historiadors, el sol fet de que diguen que el Valencià es un dialecte del catala constituix una prova per a estar segurs al 100% de que és un idioma independent del catala i distint d’ell.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 30-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Qué pot voler significar la frase «Soc valencià i escric en valencià»?

033 tirantloblanch

“…me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar…”

JOANOT MARTORELL. Valencià. Escritor.
Joanot Martorell és un classic del Segle d’Or de les
Lletres Valencianes i el millor lliterat valencià de l’historia.

Autor del Tirant lo Blanch.
FONT: Dedicatoria del Tirant lo Blanch. 1490.

Els catalanufos, obsessionats per inventar i reescriure l’historia, afirmen que Joanot Martorell en esta frase vol dir-mos que es valencià i que escriu en catala. És ben curios aixo; sobretot perque en el segle XV tot lo món acceptava de forma generalisada que el Valencià era una llengua independent i el catala un dialecte de l’occita. Pero sigam serios, si el dramaturc William Shakespeare firma del seu propi puny i lletra “Escric en angles”… ¿Qué pot voler significar eixa frase? Puix que escriu en angles, ¿no? Dic yo. Lo que sería ridicul és que algu vinguera cinccents anys despres i diguera: “Lo que realment volia dir Shakespeare és que escrivia en alema”. ¡Sigam serios, per favor! ¡U vol dir lo que v ol dir! I si Martorell dixà firmat que escrivia en Valencià vol dir aixo; que escrivia en Valencià. ¿O van a dir-me que era tan tonto que escrivia en catala i no ho sabia ni ell?

Lo cert és que Martorell mai de la vida afirmà escriure en catala. Mai. I llavors és quan el catalanufo de torn et diu: “És veritat, pero tampoc ho negà mai”. És cert. Joanot Martorell no negà mai escriure en catala, com no negà mai tampoc escriure en chinenc o ser un extraterrestre provinent d’Orio. Aço no ho negà mai tampoc. I yo no he negat mai tindre huit braços. Pero que no se negue una cosa no vol dir que s’estiga d’acort en ella. Les coses no funcionen aixina. Les coses es demostren en base al principi d’afirmacio i no al de negacio. Aixo tot lo món ho sap. I si nos basem en el principi d’afirmacio ¿qué es lo que trobem? ¿Afirmà Martorell ser valencià? Sí. ¿Afirmà Martorell escriure en Valencià? Sí. ¿Afirmà Martorell ser catala? Mai. ¿Afirmà Martorell escriure en catala? Mai. ¿Afirmà Martorell que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua? Mai. Més claret, aigua, ¿no?

FONT: Llengua Valenciana Sí. 23-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A la memoria de Joan Fuster.

028 joanfusterfalange

Tots els morts mereixen respecte. Ara be, no tots mereixen el mateix grau de respecte, igual que ocorre en els vius. Yo mai m’alegrare de que una persona muiga. Més be, al contrari. Pero hi ha casos excepcionals en els que una mort representa per a mi un motiu d’alegria, no per la mort en sí –que aixo mai m’alegra- sino més be pel descans que determinades morts dixen entre aquells que permaneixen vius –que aixo sí m’alegra-. En est aspecte m’alegre de la mort d’Adolf Hitler, Benito Mussolini, Francisco Franco o Josip Stalin. Igual que m’alegraré quan muiguen Augusto Pinochet o Fidel Castro (entre uns atres). Enguany es cumplixen dotze anys des de que faltà Joan Fuster, alla per 1992. És una bona excusa per a dedicar un poema a la memoria del mort.

Titul: OBITUARI EN HURRES.
Autor: Mario Benedetti.
Font: Nocio de patria.
Traduccio: Ferrer.

 

Anem a festejar-ho
vinguen tots
els inocents
els damnificats
els que criden de nit
els que somien de dia
els que patixen el cos
els que estagen fantasmes
els que chafen descalços
els que blasfemen i ardixen
els pobres congelats
els que volen a algu
els que mai s’obliden
anem a festejar-ho
el crapula s’ha mort
s’acabà l’anima negra
el lladre
el gorri
s’acabà per a sempre
hurra
que vinguen tots
anem a festejar-ho
a no dir
la mort
sempre ho borra tot
tot ho purifica
qualsevol dia
la mort
no borra res
queden
sempre les cicatrius
hurra
mori el creti
anem a festejar-ho
a no plorar de vici
que ploren els seus iguals
i que s’engolixquen les seues llagrimes
s’acabà el monstruo procer
s’acabà per a sempre
anem a festejar-ho
a no posar-nos tebeus
a no creure que este
és un mort qualsevol
anem a festejar-ho
a no tornar-nos fluixos
a no oblidar que este
és un mort de merda

 

FONT: El Palleter. 28-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Zapatitos, un ninot per a la foguera.

023 elabrazodeloso

El nou president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, és un home tocat per la fortuna. Es presentà a les primaries del PSOE i contra tot pronostic les acabà guanyant en detriment del maxim favorit, José Bono. A ultima hora es produï una fuga de vots de la candidatura guerrista de Matilde Fernández cap a zapatitos. Tot siga perque no ixca el dretos de Bono. En les eleccions estatals 2004 es repeti l’historia: un imprevist d’ultima hora (els atentats del 11-M) permete la carambola: ¡zapatitos president! Un triumfo que no esperava ni ell.

S’ha presentat a dos eleccions i les dos les ha guanyades a la primera. Ara be, una cosa és que la tombola de la vida t’acabe espentant a governar un estat i una atra cosa molt distinta és saber governar-lo… A lo llarc de tota la campanya hem vist a zapatitos com un home sense espenta ni caracter i que es contradia ell a soles. La crisis del tripartit catala, en que Pasqual Maragall demostrà manar més que zapatitos, i Carod-Rovira més que abdos junts, a punt estigue de convertir-lo en cadaver politic. Pero una atra volta la fortuna tocà a la porta un 11 de Març.

El PSOE cada dia pensava una cosa distinta. Sobre el PHN, els sociates estaven en contra en Catalunya, Arago i Valencia, a favor en La Mancha, Murcia i Andalusia i zapatitos no sap, no contesta. Un dia et parlava de que baixaria més els imposts i al sandema prometia una educacio publica de lux. Igual el PSOE presumia de l’Espanya plural i al poc eixia el president d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, reclamant el desterrament dels partits nacionalistes del Parlament Espanyol i el retorn al bipartidisme de la Restauracio, etc.

Ya en el govern tot seguix igual. Es promet 180.000 noves vivendes. Despres resulta que de vivendes res, que eren 180.000 “actuacions” o “solucions habitacionals”. Un dia Josep Borrell diu adeu al deficit zero i acte seguit Pedro Solbes li contradiu. El PSOE autorisa al Parlament que les seleccions autonomiques disputen tornejos internacionals i al sandema Bambi aclarix que seran competicions no oficials. És tanta l’inutilitat i les hipoteques que els malabaristes de l’interpretacio del PSOE fan de l’improvisacio la seua millor i unica arma.

Diuen –i és una veritat- que en eixe païs veï anomenat Espanya quan més inutil i incompetent és una persona, més possibilitats te d’arribar llunt en la vida. I l’amic zapatitos és la prova vivent d’este apotegma. Sera francament divertit vore els proxims quatre anys a zapatitos tractant de governar tot un estat quan ni tan sols pot governar el seu partit, o dur a la practica un programa electoral dissenyat des de i per a l’oposicio. Zapatero va pegant bacs. És un ninot com el de les Fogueres de Sant Joan. I no sere yo qui l’indulte. ¡Foc en ell!

FONT: El Palleter. 8-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡Ni Lliga ni Copa ni Lliga de campeons!

022 vcfweb2
Ab el desastre de l’Armada Invencible, l’emperador Felip II declarà no haver enviat a les flotes a lluitar contra els elements. El Valencia s’ha proclamat campeo de Lliga i UEFA a base de bregar cada dia contra arbits que li atracaven a cada partit i contra una prensa mesetera desestabilisadora. El Valencia ha vençut a Madrit, Barça, Marsella… i als elements. Campeo de Lliga per sexta volta i de UEFA per tercera… Encara que els galactics siguen uns atres. L’entrenador Rafa Benítez –que per culpa dels inutils de la directiva se n’ha anat- fon el maxim artifex del doblet. Santiago Cañizares -que s’ha fet en el seu quart Zamora-, Roberto Fabián Ayala i Vicent Rodríguez s’han consagrat en les seues respectives posicions com els millors jugadors del món.

No m’oblide tampoc de l’excelsa temporada que ha fet el Vilarreal. Ha arribat a les semifinals de la UEFA. Yo volia que el Vilarreal guanyara la UEFA i el Valencia la Lliga… ¡Per a repartir-ho tot com bons germans! Més que res perque el Valencia ya havia vençut en dos edicions i perque sería bo per al païs tindre un segon club valencià en tituls, a banda del Valencia. Pero no ha pogut ser. En qualsevol cas, dixa molt bon sabor de boca el submari groc, al que ya tilden de “nou Parma” i que pot conquistar trofeus en un futur proxim, si Deu vol. Per a acabar de completar la festa, el Llevant ha pujat a primera. La temporada vinent hi haura tres clubs del nostre païs a la categoria d’or. I a vore si al proxim eixercici té sort l’Elig i en són quatre en l’ajuda de Deu.

Ho sent per Manu Sánchez i els imparcials informatius d’Antena 3. Per la prensa espanyola, sempre atacant al club che quan despunta. I per Manuel Díaz Vega, l’home que més tituls ha fer guanyar al Real Madrit, més inclus que Hugo Sánchez o Alfredo Di Stéfano. Ho sent per eixos espanyols que venen a estiuejar aci i mos bramen : “¡Ei tu, a mi parla’m en cristia!”. Per Raúl i Figo, que de res els valgue tirar-se a la piscina a cada partit. I per Roberto Carlos i el seu complex de superioritat. Ho sent pels qui pensen que els diners pesen més que el treball, pels qui creuen que Davit no pot en Goliat, pels merengues del PP i pels cules del BNC. ¡Antivalencians: ni Lliga ni Copa ni Lliga de Campeons! Valencia dos, Confederacio Catalano-Espanyolera zero.

FONT: El Palleter. 7-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes