Josué Ferrer.

Els ultims temps són tragics per al valencianisme. Fa poc ha faltat Josep Maria Guinot i Galan, un erudit al servici de la Llengua Valenciana. Doctor en Teologia i en Filologia Romanica, Catedratic de Religio i Llati, docent, traductor, escritor, articuliste… Home de vasta cultura, Guinot parlava espanyol, Valencià, catala, llati, grec, angles, alema… El guardonaren en el segon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1999.

Fon el fundador i el president de la valencianista Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello, i autor d’una serie d’obres imprescindibles per a la codificacio de la llengua com Fonetica de la Llengua valenciana , Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana , La llengua Valenciana, hui, Valencia i catala comparats, etc. Academic de la RACV, fon un artifexs de la creacio del bisbat Sogorp-Castello, en les comarques del Nort.

A lo llarc de sa vida compaginà les seues dos grans passions: el sacerdoci i la docencia. Des de ben menut es va interessar per la Llengua Valenciana –a pesar de la prohibicio expressa del seu yayo de no parlar-la-. De fet, ya escrivia en Llengua Valenciana molt abans fins i tot de firmar-se les Normes del 32. Orfe de pare, salvà la vida de milacre en la Guerra Civil –per la persecucio religiosa de l’epoca- i sempre lluità contra la pena de mort.

Sempre he dit que els millors valencianistes són els naixcuts en les comarques del Nort i del Sur, precisament per la dificultat afegida de ser-ho en estos territoris, més afectats pel provincianisme. I Josep Maria Guinot fon un patriota de cap a peus, un home de conviccions i d’una fe profunda. Fe en Deu, en la Llengua Valenciana i en la seua patria. La fe que precisament li falta al poble valencià per a tornar a ser la gran nacio que una volta fon.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 5-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!