Mira, te lo digo en castellano que me aclaro más.

08 Mar 2006 4 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

158

Abans deyem “mosatros”, ara diuen “nosaltres”.
Abans deyem “en”, ara diuen “amb”.
Abans deyem “vore”, ara diuen “veure”.
Abans deyem “furtar”, ara diuen “robar”.
Abans deyem “furt”, ara diuen “robatori”.
Abans deyem “fusta”, ara diuen “madera”.
Abans deyem “esvarar”, ara diuen “relliscar”.
Abans deyem “alçar”, ara diuen “aixecar”.
Abans deyem “herba”, ara diuen “gespa”.
Abans deyem “eme”, ara diuen “ema”.
Abans deyem “baloma”, ara diuen “handbol”.
Abans deyem “bebe”, ara diuen “nado”.
Abans deyem “joguet”, ara diuen “joguina”.
Abans deyem “bascoll”, ara diuen “clatell”.
Abans deyem “bona vesprada”, ara diuen “bona tarda”
Abans deyem “eixir”, ara diuen “sortir”.
Abans deyem “lo”, ara diuen “el”.
Abans deyem “en sa casa”, ara diuen “en casa seva”.
Etc., etc., etc.

Lo que eufemisticament s’ha denominat normalisacio llingüistica no és sino una substitucio llingüistica a on poc a poc totes les paraules valencianes, considerades vulgars pel sol fet de ser valencianes, són desplaçades, anulades i substituides per paraules barcelonines, considerades cientifiques pel sol fet de ser barcelonines. Lo que diuen normalització no és una atra cosa que parlar i escriure en catala i despres dir que és Valencià. Com sona. Ah, i tot aixo en nom de la cultura, de la ciencia i de l’elegancia. I qui diga que no, puix és de fasciste cap a dalt.

Els fruits enverinats de la subnormalització fa anys que els estem collint: des de que es dona catala en l’escola, el numero de valenciaparlants cau en picat i el d’hispanoparlants creix exponencialment. ¿Potser per qué troben que el “valencià” (catala) que han depres en l’escola és estrany i no s’identifiquen en ell? Que ningu s’escandalise si cada dia més valencians, en un intent de millorar, fan l’esforç de dialogar en Valencià en un valenciaparlant pero al remat acaben pronunciant la consabuda frase magica que li dona titul ad este text.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Els valencians som catalans o no ho som?

07 Mar 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

157 erc eta

Els catalanufos constantment insistixen en que els valencians som catalans, que Valencia forma part integral d’un poble i d’una nacio que no és una atra que la “Nacio Catalana”. Ara be, pels seus fets pareix que a voltes mos consideren catalans i unes atres voltes no. Per tant ¿per a Catalunya els valencians som catalans o no ho som? Puix depen. A voltes sí i a voltes no. Aixo depen de les circumstancies. Per a lo que els conve, resulta que els valencians sí que som catalans. Pero per a lo que no els conve, els valencians dixem de ser catalans del Sur.

¿Casos en que sí som catalans? Per a que el Segle d’Or de les Lletres Valencianes siga el Segle d’Or de la Lliteratura Catalana, sí som catalans. Per a que Ausias March es considere un poeta catala naixcut en Gandia sí som catalans. Per a que la Llonja es classifique com a estil gotic catala sí som catalans. Per a que el Vilarreal C.F. siga un club dels Països Catalans sí som catalans. Per a que les figures de Lladro siguen considerades ceramica catalana sí som catalans. Per a que Valencia estiga dins l’Eurorregio sí som catalans, etc.

Pero per a que es respecte la Llengua Valenciana en Valencia no som catalans. Per a que es faça un transvas de l’Ebre als “germans valencians” com mos diuen en el Nort, no som catalans. Per a que Valencia siga la sèu de la Copa America (recordem que els catalans digueren que preferien a Napols), no som catalans. Per a ampliar el port de Valencia capital, no som catalans. Per a que es respecte la denominacio de Regne de Valencia, no som catalans. Per a estendre la treva del Protectorat Etarra de Catalunya a terres valencianes no som catalans, etc.

O soc estupit o esta germanor em recorda a la d’una metropolis en una colonia. Per als britanics els indis tambe eren britanics quan es tractava d’espoliar les seues riquees, pero en el moment en que Londres començà a rebre immigrants de l’India en busca de treball, els indis automaticament dixaven de ser britanics. No entenc per qué els valencians deuriem federar-mos en sis millons d’antivalencians. Valencia i Catalunya no són pobles germans, sino simplement veïns. Perque, en fi… en germans com els catalans, millor ser fill unic.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El problema no és el nom.

15 Jul 2005 7 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

119 no es el nom.1

Recorde en perspicuïtat que quan anava a l’institut una cosa em cridava molt l’atencio. I era que els mestres quan havien de parlar de la Llengua Valenciana, evitaven sempre este nom. Aixina és que li dien de mil i una formes distintes. El terme més escoltat era “la nostra llengua”. El repetien a totes les hores. Que si “la nostra llengua” per aci, que si “la nostra llengua” per alla. I yo sempre em preguntava a mi mateix: “Si la nostra llengua és la Llengua Valenciana, ¿per qué no ho diuen obertament sense voler amagar el nom com si fora pecat?”

La denominacio de la llengua que parlen els valencians s’havia convertit en un estigma: era una llengua sense nom. Aixina és que hui en dia encara hi ha molta gent que parla de “la llengua”. Yo em pregunte: “¿quína? ¿la russa, la lituana?” Hi ha uns atres que parlen de “la llengua comuna”. I yo, que soc tot candor i ingenuïtat, suponc que es referixen a l’espanyol… Perque no sé quina atra llengua tenim en comu els valencians en uns atres pobles. Tot lo món té por de dir el nom de la llengua. És una llengua innomenable. ¡Si la cites segur que s’apareix Satan!

Ha hagut molts intents de colar-mos-la. Que si “cavaba”, “cavabes”, “cavabanic”… tots ells han compartit la sort de l’esperanto. Ara volen dir-li “catala-valencià”, invent que recorda molt a l’intent servi d’anexionar-se la llengua croata, parle de l’utopic idioma servo-croat. L’Academia de Zaplana (AZ) parla de “una llengua que pertany al mateix sistema llingüistic que la dels atres pobles de l’antiga Corona d’Arago”. Dit aixina, pareix que parlen del sistema occita. Pero la qüestio és que mos volen clavar el catala per la força i ya no saben ni com.

Els catalanufos s’enganyen: el conflicte llingüistic no és una qüestio de simples nomenclatures. Ells es creuen que els valencians acceptem que parlem catala pero que mos neguem a dir-li catala per raons historiques. Pero no es tracta de parlar catala i dir-li “valencià”. Es tracta de que el Valencià i el catala són dos idiomes distints (aixina ho considera el 70% de valencians segons el CIS de 2004). I és que per molt que s’encaboten estem parlant de dos llengües i no d’una. I aixo no ho dic yo, sino que ya ho dia Fra Antoni Canals en el segle XIV.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Valencià i andalus: el joc de les 7 diferencies.

06 Jul 2005 10 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

GEMELOS1cas

Molt a sovint, en un alardo d’ignorancia, de manipulacio o d’abdos coses, es soste la següent tesis: “el Valencià és la mateixa llengua que el catala, considerar el Valencià com una llengua distinta de la catalana sería com si considerarem a l’andalus un idioma distint del castellà”. Pero ¿realment és aixina? ¿Els casos del Valencià i de l’andalus són identics? Al llector li proponc un joc, el de les 7 diferencies; a vore si pot trobar-les.

1) La societat andalusa considera que l’andalus i l’espanyol són la mateixa llengua. La societat valenciana afirma que Valencià i catala són dos idiomes distints (concretament, el 70% dels valencians segons el CIS de 2004).

2) Parlant de lliteratura, Andalusia no ha tingut mai un Segle d’Or. Valencia va tindre el primer Segle d’Or de totes les llengües neollatines –el segle XV-, segles abans de que naixquera Catalunya. És ben significatiu aixo.

3) Els escritors andalusos sempre han afirmat escriure en espanyol o castella. Per contra, cap autor del Segle d’Or afirmà MAI escriure en catala o que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua. Torne a repetir-ho: CAP.

4) En Andalusia no hi ha texts seculars d’autors andalusos que diferencien entre andalus i castellà. Pero en Valencia sí existixen. De fet, Fra Antoni Canals, en 1395 afirmà: “(…) el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana”. Més claret aigua ¿no?

5) En Andalusia sempre s’ha utilisat la denominacio “espanyol o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en l’actualitat  -llevat de casos excepcionals- ningu contradiu eixa nomenclatura. En Valencia tota la vida s’ha afirmat parlar en Valencià, i nomes des de temps historics recents hi ha un intent de dir-li catala a la llengua dels valencians, concretament des del naiximent del nacionalisme expansioniste catala, datat a finals del segle XIX.

6) Andalusia no existia abans que Espanya. Per contra, Valencia existia segles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic més que res perque els llocs geografics són els que otorguen el nom a un idioma ¿vitat que sí?

7) No hi ha autors espanyols (significatius) que reconeguen l’andalus com idioma distint del castellà. Pero sí  hi ha de catalans que admeten que Valencià i catala no són la mateixa llengua: Pompeu Fabra, Antoni Badia Margarit, Antoni Rubió i Lluch, Manuel Montoliu, Francesc Carreras i Candi, Francesc Pi i Margall, etc.

CONCLUSIO: Sense eixir de la Peninsula, trobem tambe el cas del gallec i el portugues, dos llengües bessones que s’entenen entre sí i que oficialment són dos idiomes independents. En eixe model és en el que de veritat encaixa el cas valencià-catala (i no en el cas andalus-castellà com torticerament volen fer creure). Pero clar, si el Valencià es compara en el gallec (i no en l’andalus com volen) tota la pseudociencia catalanufa se vindria abaix.

 

FONT: Valéncia hui. 6-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Llengua Valenciana i dialecte catala.

29 Jun 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

115 ruc

Els catalanufos sostenen la tesis de que a partir de la reconquista en Valencia es parla el catala i que si ara el poble valencià no ho vol reconeixer és perque ha segut manipulat per la dreta espanyolera que vol dividir-mos. A continuacio ne ficare dos cites, una d’un autor valencià i una atra d’un catala, per a comprovar si aixo és cert o no.

1) «E com, entrels altres hystorials qui han tractat dels fets virtuosos de Roma, en compendios o breus stil e molt sentenciosos, sia valeri, lo qual vos, Senyor, hauets singularment per mans, qui, designants quels homens qui no son gramatichs entenguen lo dit Valeri perfectament, lo qual es peregri e poch comunicat per lo regne d’ Arago, e aço per lo estret estil que serua en sa ordinacio: per que yo, a manament de vostra senyoria, el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana».

FRA ANTONI CANALS. Valencià. Sacerdot, escritor i traductor.
FONT: Prolec de l’obra Fets i dits memorables de Valeri Maxim. 1395.
NOTA: ¿Secessionisme en el segle XIV? Esta és una cita de valor incalculable puix demostra que ya en el segle XIV es diferenciava clarament entre Valencià i catala i que no existia consciencia de que el Valencià fora un dialecte del catala.

2) «No és el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent».

ANTONI BADIA MARGARIT. Catala. Rector de l’Universitat de Barcelona. Academic de la RAE i del IEC. Catedratic de Gramatica Historica de la Llengua Espanyola i de Gramatica Historica Catalana en l’Universitat de Barcelona. President d’honor de la Societat de Llingüistica Romanica.
FONT: Gramatica historica catalana d’Antoni Badia Margarit. 1952.

PREGUNTA: ¿Cóm pot ser el Valencià dialecte del catala si el Valencià es considerava idioma independent ya en el segle XIV mentres que el catala encara a principis de segle XX era un dialecte del provençal? ¿No sera més be que l’independencia de la Llengua Valenciana nomes comença a qüestionar-se a partir del naiximent del nacionalisme expansioniste catala a finals de segle XIX? ¿A la llum d’estes dos cites no resulta més coherent pensar que una volta que els catalans decidixen a començaments de segle XX independisar el dialecte catala de la llengua provençal decidixen tambe reduir la Llengua Valenciana a mera variant dialectal del recent naixcut idioma catala per anexionar-se la seua lliteratura classica del Segle d’Or? ¿Acas té dret el catala de ser un idioma independent pero el Valencià no? ¿No sera que lo que t’han contat en l’escola podria ser fals?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 29-6-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una pagina-web de lliteratura en valencià?

11 May 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

104 ausias9

No cap dubte de que el panorama editorial en Normes d’El Puig és ben depriment. La falta d’ajudes oficials, la pessima distribucio, la falta d’editorials potents i sobretot la persecucio politica de PP i PSPC han fet que hui publicar un llibre siga quasi impossible. Per aço que potser caldria crear una serie de webs que fomentaren la lliteratura en Llengua Valenciana. En est aspecte, fa una llabor impagable www.llenguavalencianasi.com pero no dixa de ser un portal generalista de tematica diversa i la lliteratura mereix un lloc propi al marge de tot.

Lo primer sería crear una pagina-web –una revista electronica- a on es pugueren publicar texts de tot tipo. Molt bones en este sentit son www.elcuento.com o www.ficticia.com , de les quals podriem prendre eixemple. Un disseny atractiu resulta imprescindible i uns bons continguts tambe. En este cas considere que una web d’esta classe deuria donar cabuda tant a autors consagrats (Josep Esteve Rico, Xavier Casp…) com a novells, i que no deuria llimitar-se tan sols als contes i relats; deuriem poder llegir tambe novela, poesia, teatre, ensaig, etc.

Lo segon sería crear una revista-e que tocara el tema de la lliteratura en reportages, articuls, entrevistes, etc. D’esta classe tenim en format de paper el Lletraferit i Revers, encara que lo ideal sería una revista en la xarcia. Hi ha casos de publicacions de solera i en un alt rigor intelectual. A falta d’eixemples en la nostra dolça llengua, de nou em referire a l’espanyol. Destaque en este cas www.letralia.com , una web veneçolana dedicada a la lliteratura hispana. En esta web tambe es publiquen relats i ensajos, pero predomina l’informacio aci.

El tercer pas sería construir una editorial electronica en internet que publicaria llibres en Normes d’El Puig. En els ultims anys ha proliferat este tipo d’editors a la malla maxima mundial i encara que el format no és del tot comodo per a llegir, a mida que passe el temps i es desenrrolle la tecnologia, els llibres-e tindran gran futur. El cas de www.virtualibro.com és un atre eixemple de com es podrien fer les coses. Nomes en proyectes com estos garantisarem la supervivencia de les Normes d’El Puig en estos temps foscs que s’acosten al païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Josep Maria Guinot, filolec, erudit i patriota (1907-2005).

05 May 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

103 guinot1

Els ultims temps són tragics per al valencianisme. Fa poc ha faltat Josep Maria Guinot i Galan, un erudit al servici de la Llengua Valenciana. Doctor en Teologia i en Filologia Romanica, Catedratic de Religio i Llati, docent, traductor, escritor, articuliste… Home de vasta cultura, Guinot parlava espanyol, Valencià, catala, llati, grec, angles, alema… El guardonaren en el segon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1999.

Fon el fundador i el president de la valencianista Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello, i autor d’una serie d’obres imprescindibles per a la codificacio de la llengua com Fonetica de la Llengua valenciana , Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana , La llengua Valenciana, hui, Valencia i catala comparats, etc. Academic de la RACV, fon un artifexs de la creacio del bisbat Sogorp-Castello, en les comarques del Nort.

A lo llarc de sa vida compaginà les seues dos grans passions: el sacerdoci i la docencia. Des de ben menut es va interessar per la Llengua Valenciana –a pesar de la prohibicio expressa del seu yayo de no parlar-la-. De fet, ya escrivia en Llengua Valenciana molt abans fins i tot de firmar-se les Normes del 32. Orfe de pare, salvà la vida de milacre en la Guerra Civil –per la persecucio religiosa de l’epoca- i sempre lluità contra la pena de mort.

Sempre he dit que els millors valencianistes són els naixcuts en les comarques del Nort i del Sur, precisament per la dificultat afegida de ser-ho en estos territoris, més afectats pel provincianisme. I Josep Maria Guinot fon un patriota de cap a peus, un home de conviccions i d’una fe profunda. Fe en Deu, en la Llengua Valenciana i en la seua patria. La fe que precisament li falta al poble valencià per a tornar a ser la gran nacio que una volta fon.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 5-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Xavier Casp, el poeta (1915-2004).

02 May 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

101 casp

La mort del poeta Xavier Casp ha devingut en una de les més tragiques perdues per a la cultura del nostre païs. Natural de Carlet, Casp ha segut un dels poetes valencians més destacats del segle XX i juntament en l’erudit Miquel Adlert, l’estandart del valencianisme cultural en la segona mitat de la centuria. La seua obra ha segut traduida a diversos idiomes i rebe el primer Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1994.

L’incomparable dolçor i musicalitat dels seus versos, l’amor que profesa cap a Deu, la patria i la seua esposa i el sentiment de les seues paraules fan de Casp un dels poetes valencians mes grans. Obres com D’amar-te, amor, Goig, ¿A on vaig Senyor? o Els 7 d’Octubre, i… són historia viva de la poesia nacional. I és que no és per casualitat que els nostres germans del Nort el tilden de “poeta catala”. Si no fora excels, no el voldrien fer seu.

Xavier Casp ha defes la Llengua Valenciana inclus baix el franquisme. Durant molts anys fon deca de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) i encara que podria haver-se conreat més fama d’haver escrit en catala o en espanyol, ell preferi escriure en la seua amada Llengua Valenciana. I encara que va cometre d’erros i equivocs, de dubtes i titubejos, resultaria injust negar que Casp fon un patriota que donà la vida pel seu païs.

En l’hivern de sa vida presidi l’Academia de Zaplana (AZ). L’acusaren de traïdor, de venut al catalanisme. Yo pense que Casp pecà d’ingenuitat, que si es clavà en aquell merder fon per tractar de salvar alguna cosa -per poc que fora-, per a l’Idioma Valencià. Al cap d’un temps dimiti, gest que l’ honra. Tingue ombres pero em quede en les llums d’un home que tant si volia com si no volia, era valencià. I sí que volia ser valencià. I tant.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan un referendum per la Llengua Valenciana?

26 Abr 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

099 llengua1

A mida que s’acosta la cita de les eleccions autonomiques de 2007 es fan cabales sobre resultats, pactes, etc. És molt provable que Coalicio Valenciana (CV) entre en les Corts i siga un partit frontiça. El president de CV, Joan García Sentandreu, ya ha dit més d’una volta que, en cas de tindre la clau de la governabilitat, donarà el seu recolzament al PP, pero que aixo no li eixiria gratis al president de la Generalitat Paco Camps, puix el pacte passaria necessariament per eliminar el catala i fer oficial la Llengua Valenciana. Per cert, ya aniria sent hora.

No es pot tornar a caure en l’erro de 1995. El president d’Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo, va tindre l’oportunitat d’erradicar el catala i no li donà la gana. Preferi cobrar i callar, traïcionar als votants. És imprescindible fer-se en el control de la Conselleria de Cultura i Educacio, dels mijos de comunicacio i de les Universitats. Aixina com tambe ho és derogar l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), i crear una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV) i descatalanisar i valencianisar l’escola, l’administracio, els mijos, etc.

I cal reformar l’Estatut per a que dixe assentat i sense dubtes que el Valencià és un idioma independent i distint del catala. Ara be, res tot lo anterior valdra per a res si no es fa un referendum (o consulta popular en el seu cas) a on el poble ratifique tot aço. Puix sense referendum el dia que el PP torne a governar en majoria absoluta o governe un tripartit d’esquerres, ho desfaran tot i el cancer catala tornarà. No calen solucions per a quatre anys sino solucions per a sempre. I un referendum ho és. Cap govern futur s’atreviria a llegislar contra ell.

Cal utilisar els mijos de comunicacio per a calfar l’ambient de cara a votar dos referendums:

1) “¿Accepta voste que en l’Estatut Valencià figure que el Valencià és una llengua independent i distinta de la catalana i de qualsevol atra, que funciona en les Normes d’El Puig i que l’ent regulador és la ALLV?”

2) “¿Desija voste que el nacionalisme catala desistixca del seu intent d’incloure a Valencia en el seu proyecte de països catalans i que dixe en pau al poble valencià d’una volta per totes i per a sempre?”.

A vore el poble qué és lo que mos diu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan el requisit llingüistic?

02 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

082 09102004
A proposit del requisit llingüistic molta gent especula sobre si no resulta exagerat que un titul de Valencià que en un moment donat puga dispensar l’administracio valga més punts que una tesis doctoral o la publicacio d’un llibre a l’ hora de fer unes oposicions. Per a mi el requisit llingüistic deu ser imprescindible. Els tituls que valida la Junta Qualificadora de Coneiximents del “valencià” (JQCV), són obviament de catala –lo qual em repugna profundissimament-, ara be si estos foren de Llengua Valenciana, els consideraria absolutament vitals.

Deu haver una discriminacio positiva cap a la Llengua Valenciana. La majoria d’immigrants (i lo que és pijor, de valencians) no es molesta en deprendre el Valencià perque no és imprescindible, perque no li pareix util, puix sap que en l’espanyol hi ha prou i de sobra per a viure i desenrollar-se laboralment. Estudiar Valenciano es una gilipollez, no vale para nada, si acaso inglés que es más útil. ¿Li sona? A mi sí. Cal deprendre de Suïssa i Belgica, a on dominar la llengua respectiva es convertix per a cadascuna de les comunitats etniques en algo vital.

Ningu imagina que un valencià, sense saber espanyol, puguera ser juge, professor o funcionari. Lo mateix deu ocorrer en la Llengua Valenciana. Saber Valencià deu ser obligatori de cara a aprovar unes oposicions i no sols meritori com és ara. No es tracta de que et donen uns punts extra per saber Valencià sino de que resulte del tot impossible ser funcionari sense saber Valencià (com de fet es impossible sense l’espanyol). I si algu pensa que aço és de nacionalisme excloent, dire que el requisit llingüistic s’aplica en la Galicia de Manuel Fraga.

Cal exigir el requisit llingüistic per a treballar en l’administracio i fer de la llengua algo util, que valga la pena, els coneiximents de Valencià deurien ser imprescindibles per a viure i treballar aci i no sols meritoris. El Valencià deu ser igual d’important que l’espanyol, puix les dos llengües són igual d’oficials. En el segle XV a Valencia el 75% del poble parlava Valencià i el 25% espanyol. En el segle XXI el 100% del poble parla espanyol i el 50% del poble parla Valencià. ¿Quant més ha de retrocedir la Llengua Valenciana per a que algu faça algo?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes