9 d’Octubre: l’afonament d’una nacio.

257 red4

Este 9 d’Octubre l’he vixcut des de la tristor de vore l’afonament d’una patria. Mentres que la mija de deute de l’Estat és del 40% del nostre presupost, en el cas de l’autonomia de Valencia ascendix al 89%. Aixo vol dir que dels 11.000 millons d’euros de presupost, destinem 10.000 a pagar interessos. El bloqueig economic del govern central socialiste i el balafiament del govern autonomic popular està afonant en la miseria al nostre païs.

Des de l’entrada en vigor de l’euro tots mos hem empobrit. Els preus estan pels nuvols. La gent no parla d’una atra cosa que no siga lo cara que està la vida. Els jovens estan cobrant un sous indecents de fa una decada mentres que la complicitat mafiosa de constructors i politics fa que el cost de la vivenda creixca un 15% cada any. Cada volta és més dificil arribar a final de mes, més dificil comprar-se un pis, més dificil poder tindre un fill…

El model sanitari que s’està imponent és el de l’Hospital de la Ribera (Alzira), és dir, titularitat publica i gestio privada que estan fent de la salut publica un negoci privat. El deute és tan galopant que ya casi no es construïxen nous coleges ni instituts, per lo que els jovens professors valencians han d’emigrar a Catalunya per a donar classes. Pareix mentira, pero despres d’emigrar a França i Alemanya en el passat, toca fer maletes de nou.

L’industria tradicional està sent desmantellada per complet. El calcer, el textil, els joguets… en pocs anys mos podem trobar en que tota l’ industria manufacturera de les comarques del Sur pot haver desaparegut del mapa. L’inversio estrangera ha caigut, les empreses es deslocalisen, no tenim AVE, Aeroport de Castello, Parc Central, autopistes ni una fiscalitat foral que pose fre a tot aço. La nula competitivitat mos du explotacio i paro.

L’agricultura té els dies contats. Als nostres ports arriben taronges marroquines i egipcies a les que posen l’etiqueta de “Comunitat Valenciana” i són exportades a Europa com si foren fruites valencianes. I tot aço en l’autorisacio i beneplacit d’una classe politica que té por dels aranzels i condena el camp a la destruccio. Els nostres agricultors li paguen la pensio a uns aragonesos i castellans que no mos volen donar ni una gota d’aigua.

A banda tenim els multiples casos de corrupcio que estan emergent de baix de les pedres com si foren bolets. El cas IVEX, el cas Julio Iglesias, el cas Eduardo Zaplana, Carles Fabra, Luis Díaz Alperi, Terra Mitica, Oriola, Torrevella, etc, etc, etc. S’estan unflant a furtar (a mosatros) i la gent ho be ho ignora tot i és feliç de la vida, o inclus li és indiferent en cas de saber lo que està passant. És una societat encanallada compliç del crim.

Tenim una classe politica que no es mereix ni el dret a respirar i que per contra mos està governant. ¡Ah, i en cap moment he parlat del tema llingüistic o cultural! Aço és lo que n’hi ha. Valencia fa aigües per tots els costats com el Titanic, Valencia s’afona mentres que mosatros continuem parlant de futbol o prenent el solet en la plaja. Vivim en el païs de les maraveles. La millor terreta del món. No passa res. En Valencia mai passa res.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan uns Jocs Olimpics en Valencia?

blackpower

Molts valencians somiem que la nostra terra puga acollir uns Jocs Olimpics algun dia. És un proyecte molt a llarc determini obviament, pero no cap dubte de que cal treballar de valent des de ya si volem que siga realitat. El primer pas deu ser la construccio del nou Mestalla, un estadi olimpic que tinga capacitat per a albergar uns Jocs. El segon prestigiar i potenciar la pilota valenciana per a que siga deport olimpic en un futur. I el tercer, fer un curriculum espectacular de cara a ser mereixedors d’organisar el maxim acontenyiment deportiu en el món.

Saint Louis, Atlanta, Estocolm, Helsinki, Amsterdam, Amberes, Melbourne… Totes són ciutats olimpiques a les que Valencia no té res que envejar per lo que soc optimiste sobre les nostres possibilitats reals. Aixo sí, és del tot imprescindible anar acumulant un palmares deportiu excelent si és que els valencians volem l’exit. Fins fa poc, sols mos hem llimitat a ser els convidats de pedra d’actes com el Mundial de Futbol d’Espanya 1982 (en la participacio del Mestalla) o els Jocs de Barcelona 1992, a on Alacant fon la subseu olimpica. Poc més.

Més recentment, el païs ha segut protagoniste en primera persona de grans proves deportives com el Mundial de Pilota Valenciana de 2000 celebrat en Valencia capital o les carreres dels Mundials de Motociclisme al Circuit Ricart Tormo de Chest, inaugurat en 1999. Ad eixos tornejos s’ha de sumar la Copa America de Vela de 2007 (que podria tornar a repetir-se en Valencia capital si venç el vigent campeo, el barco suïs Alinghi) aixina com els Mundials d’Atletisme de Pista Coberta que tindran lloc en el Velodrom Lluïs Puig en 2008.

El proxim exit en caure podria ser l’organisacio de carreres dels Mundials de Formula 1 en el Circuit de Chest. Pero cal continuar fent curriculum. Per eixemple, organisar uns mundials de natacio, d’atletisme a l’aire lliure, d’escacs, la final de la Copa Davis, etc. Acollir uns Jocs és molt complicat, hi ha una competencia atroç a nivell internacional. Fins i tot dins d’Espanya, i despres de Barcelona 1992, les candidatures de Madrit o Sevilla són més solides que l’aposta valenciana hui per hui. En materia de deures encara els tenim tots per fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 26-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan el punt val?

valencianet

Els catalans ya han conseguit el seu punt cat (.cat). I els felicite. Com sol ser habitual, ells van per davant. I ara que ells ya ho tenen i veem que ni ha arribat l’Apocalipsis ni s’ha trencat Espanya ni han caigut sobre el món les sèt plagues bibliques com auguraven els més agorers em pregunte a mi mateix ¿per a quan el .val? Si no volem que s’incloga a Valencia com una regio catalana més, ¿a qué esperem per a demanar el .val? ¿Quína millor manera de demostrar al món que Valencia existix al marge de Catalunya que fent-se visible per a tot lo món?

No hi ha que ser alarmistes en este tema ni fer una montanya d’un granet d’arena. L’existencia del .cat no té res a vore en separatismes, ni en independencies ni en anticonstitucionalismes ni res paregut. Ni tampoc té res a vore en l’existencia d’una suposta “nacio cultural” ni en el reconeiximent internacional d’una llengua. No. El .cat fa referencia exclusivament a una mera procedencia geografica, a un lloc (és dir, Catalunya). Abogue per l’existencia d’un .val. Sería molt util per a trobar en més celeritat les pagines valencianes que hi ha en la xarcia.

I ficare un eixemple real. Fa poc una universitaria belga m’escrigue al meu correu-e dient-me que estava fent una tesis doctoral de l’arquitectura valenciana i que si per favor li podia recomanar algunes pagines sobre el tema. Ni cal dir té que si existira el .val ella podria haver localisat més rapidament este tipo d’informacio, ya que a la belga no li interessava l’arquitectura canaria, madrilenya o riojana, sols la valenciana. I precisament quan busques una informacio molt concreta d’una zona molt concreta del món, este tipo de dominis poden ser utils.

Si estic fent un treball sobre les festes, costums i tradicions d’Andalusia em facilitaria molt la faena un .and. I d’igual forma, si busque informacio exclusiva de l’Estat de Nova York o de l’historia del Regne de Napols potser un .nys o un .nap podrien ajudar-me a localisar l’informacio mes rapidament. En fi, que m’agradaria molt que existira en este tipo de dominis en internet no sols per a Espanya sino per a tot lo món. No és per res, pero, dixant qüestions politiques i culturals a banda, com a usuari d’internet tal iniciativa sería util per a tot lo món.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’Himne Nacional Valencià?

serrano

L’Himne Nacional Valencià és una peça vital del patrimoni historic i cultural valencià. Per desgracia marca una clara subordinacio a Espanya i ninguneja el passat sobirà que tingue el Regne de Valencia. Per tant, cal fer-la més valenciana. De primeres, canviar el titul d’ “Himne Regional” pel de “Himne Nacional Valencià”. Ademes, cal eliminar la frase inicial “Per a ofrenar noves glories a Espanya” i substituir-la per la de “Tots baix dels plecs de la nostra Senyera”, i que l’humillant vocable “regio” es canvie pel de “nacio”; que és lo que som.

Hem de fer oficial esta segona versio, més valenciana ella, per dos raons basiques. La primera que en la versio valencianista es reaferma l’identitat de nacio de Valencia, dins o fòra d’Espanya som una nacio, mentres que en l’atra versio som simplement un apendix d’Espanya, una mera, vulgar i rebaixada regio. I la segona que despres dels menyspreus constants i diaris a que mos sotmet Espanya (que si els valencians parlen catala, que si ni una gota d’aigua per als valencians), sería un eixercici de flagelacio masoquista ofrenar-li alguna gloria o exit.

L’himne ademes sera obligatori cantar-lo una volta al dia, normalment a l’inici de la jornada laboral, en tots els llocs de titularitat publica; administracio, empreses publiques, institucions politiques i gubernamentals i molt especialment en escoles, instituts i universitats; a on els estudiants deprendran des de ben menuts la lletra de l’himne. Vullc vore als chiquets entonant l’Himne Nacional Valencià en veu emocionada i la mà dreta en el cor. No és aço un nacionalisme estrambotic sino educar als chiquets en l’amor a la patria, en l’amor a lo que és seu.

En l’assignatura de musica s’ensenyarà als chiquets la partitura i la solfa de l’himne de tots els valencians, per a que coneguen no sols sa lletra de Maximilia Thous sino tambe la musica de Josep Serrano que la compon. ¿Algun partit s’atrevirà a potenciar l’ himne de tots els valencians? És necessari dixar de costat l’obsoleta versio regionela de l’himne i fer oficial la versio valencianista per a no ferir sensibilitats ni crispar l’ambient com ocorre ara, per a poder atenyer al fi un himne que siga plenament respectuos en la tradicio foral del nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Valencià i andalus: el joc de les 7 diferencies.

GEMELOS1cas

Molt a sovint, en un alardo d’ignorancia, de manipulacio o d’abdos coses, es soste la següent tesis: “el Valencià és la mateixa llengua que el catala, considerar el Valencià com una llengua distinta de la catalana sería com si considerarem a l’andalus un idioma distint del castellà”. Pero ¿realment és aixina? ¿Els casos del Valencià i de l’andalus són identics? Al llector li proponc un joc, el de les 7 diferencies; a vore si pot trobar-les.

1) La societat andalusa considera que l’andalus i l’espanyol són la mateixa llengua. La societat valenciana afirma que Valencià i catala són dos idiomes distints (concretament, el 70% dels valencians segons el CIS de 2004).

2) Parlant de lliteratura, Andalusia no ha tingut mai un Segle d’Or. Valencia va tindre el primer Segle d’Or de totes les llengües neollatines –el segle XV-, segles abans de que naixquera Catalunya. És ben significatiu aixo.

3) Els escritors andalusos sempre han afirmat escriure en espanyol o castella. Per contra, cap autor del Segle d’Or afirmà MAI escriure en catala o que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua. Torne a repetir-ho: CAP.

4) En Andalusia no hi ha texts seculars d’autors andalusos que diferencien entre andalus i castellà. Pero en Valencia sí existixen. De fet, Fra Antoni Canals, en 1395 afirmà: “(…) el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana”. Més claret aigua ¿no?

5) En Andalusia sempre s’ha utilisat la denominacio “espanyol o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en l’actualitat  -llevat de casos excepcionals- ningu contradiu eixa nomenclatura. En Valencia tota la vida s’ha afirmat parlar en Valencià, i nomes des de temps historics recents hi ha un intent de dir-li catala a la llengua dels valencians, concretament des del naiximent del nacionalisme expansioniste catala, datat a finals del segle XIX.

6) Andalusia no existia abans que Espanya. Per contra, Valencia existia segles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic més que res perque els llocs geografics són els que otorguen el nom a un idioma ¿vitat que sí?

7) No hi ha autors espanyols (significatius) que reconeguen l’andalus com idioma distint del castellà. Pero sí  hi ha de catalans que admeten que Valencià i catala no són la mateixa llengua: Pompeu Fabra, Antoni Badia Margarit, Antoni Rubió i Lluch, Manuel Montoliu, Francesc Carreras i Candi, Francesc Pi i Margall, etc.

CONCLUSIO: Sense eixir de la Peninsula, trobem tambe el cas del gallec i el portugues, dos llengües bessones que s’entenen entre sí i que oficialment són dos idiomes independents. En eixe model és en el que de veritat encaixa el cas valencià-catala (i no en el cas andalus-castellà com torticerament volen fer creure). Pero clar, si el Valencià es compara en el gallec (i no en l’andalus com volen) tota la pseudociencia catalanufa se vindria abaix.

 

FONT: Valéncia hui. 6-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una pagina-web de lliteratura en valencià?

104 ausias9

No cap dubte de que el panorama editorial en Normes d’El Puig és ben depriment. La falta d’ajudes oficials, la pessima distribucio, la falta d’editorials potents i sobretot la persecucio politica de PP i PSPC han fet que hui publicar un llibre siga quasi impossible. Per aço que potser caldria crear una serie de webs que fomentaren la lliteratura en Llengua Valenciana. En est aspecte, fa una llabor impagable www.llenguavalencianasi.com pero no dixa de ser un portal generalista de tematica diversa i la lliteratura mereix un lloc propi al marge de tot.

Lo primer sería crear una pagina-web –una revista electronica- a on es pugueren publicar texts de tot tipo. Molt bones en este sentit son www.elcuento.com o www.ficticia.com , de les quals podriem prendre eixemple. Un disseny atractiu resulta imprescindible i uns bons continguts tambe. En este cas considere que una web d’esta classe deuria donar cabuda tant a autors consagrats (Josep Esteve Rico, Xavier Casp…) com a novells, i que no deuria llimitar-se tan sols als contes i relats; deuriem poder llegir tambe novela, poesia, teatre, ensaig, etc.

Lo segon sería crear una revista-e que tocara el tema de la lliteratura en reportages, articuls, entrevistes, etc. D’esta classe tenim en format de paper el Lletraferit i Revers, encara que lo ideal sería una revista en la xarcia. Hi ha casos de publicacions de solera i en un alt rigor intelectual. A falta d’eixemples en la nostra dolça llengua, de nou em referire a l’espanyol. Destaque en este cas www.letralia.com , una web veneçolana dedicada a la lliteratura hispana. En esta web tambe es publiquen relats i ensajos, pero predomina l’informacio aci.

El tercer pas sería construir una editorial electronica en internet que publicaria llibres en Normes d’El Puig. En els ultims anys ha proliferat este tipo d’editors a la malla maxima mundial i encara que el format no és del tot comodo per a llegir, a mida que passe el temps i es desenrrolle la tecnologia, els llibres-e tindran gran futur. El cas de www.virtualibro.com és un atre eixemple de com es podrien fer les coses. Nomes en proyectes com estos garantisarem la supervivencia de les Normes d’El Puig en estos temps foscs que s’acosten al païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Josep Maria Guinot, filolec, erudit i patriota (1907-2005).

103 guinot1

Els ultims temps són tragics per al valencianisme. Fa poc ha faltat Josep Maria Guinot i Galan, un erudit al servici de la Llengua Valenciana. Doctor en Teologia i en Filologia Romanica, Catedratic de Religio i Llati, docent, traductor, escritor, articuliste… Home de vasta cultura, Guinot parlava espanyol, Valencià, catala, llati, grec, angles, alema… El guardonaren en el segon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1999.

Fon el fundador i el president de la valencianista Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello, i autor d’una serie d’obres imprescindibles per a la codificacio de la llengua com Fonetica de la Llengua valenciana , Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana , La llengua Valenciana, hui, Valencia i catala comparats, etc. Academic de la RACV, fon un artifexs de la creacio del bisbat Sogorp-Castello, en les comarques del Nort.

A lo llarc de sa vida compaginà les seues dos grans passions: el sacerdoci i la docencia. Des de ben menut es va interessar per la Llengua Valenciana –a pesar de la prohibicio expressa del seu yayo de no parlar-la-. De fet, ya escrivia en Llengua Valenciana molt abans fins i tot de firmar-se les Normes del 32. Orfe de pare, salvà la vida de milacre en la Guerra Civil –per la persecucio religiosa de l’epoca- i sempre lluità contra la pena de mort.

Sempre he dit que els millors valencianistes són els naixcuts en les comarques del Nort i del Sur, precisament per la dificultat afegida de ser-ho en estos territoris, més afectats pel provincianisme. I Josep Maria Guinot fon un patriota de cap a peus, un home de conviccions i d’una fe profunda. Fe en Deu, en la Llengua Valenciana i en la seua patria. La fe que precisament li falta al poble valencià per a tornar a ser la gran nacio que una volta fon.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 5-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan un referendum per la Llengua Valenciana?

099 llengua1

A mida que s’acosta la cita de les eleccions autonomiques de 2007 es fan cabales sobre resultats, pactes, etc. És molt provable que Coalicio Valenciana (CV) entre en les Corts i siga un partit frontiça. El president de CV, Joan García Sentandreu, ya ha dit més d’una volta que, en cas de tindre la clau de la governabilitat, donarà el seu recolzament al PP, pero que aixo no li eixiria gratis al president de la Generalitat Paco Camps, puix el pacte passaria necessariament per eliminar el catala i fer oficial la Llengua Valenciana. Per cert, ya aniria sent hora.

No es pot tornar a caure en l’erro de 1995. El president d’Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo, va tindre l’oportunitat d’erradicar el catala i no li donà la gana. Preferi cobrar i callar, traïcionar als votants. És imprescindible fer-se en el control de la Conselleria de Cultura i Educacio, dels mijos de comunicacio i de les Universitats. Aixina com tambe ho és derogar l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), i crear una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV) i descatalanisar i valencianisar l’escola, l’administracio, els mijos, etc.

I cal reformar l’Estatut per a que dixe assentat i sense dubtes que el Valencià és un idioma independent i distint del catala. Ara be, res tot lo anterior valdra per a res si no es fa un referendum (o consulta popular en el seu cas) a on el poble ratifique tot aço. Puix sense referendum el dia que el PP torne a governar en majoria absoluta o governe un tripartit d’esquerres, ho desfaran tot i el cancer catala tornarà. No calen solucions per a quatre anys sino solucions per a sempre. I un referendum ho és. Cap govern futur s’atreviria a llegislar contra ell.

Cal utilisar els mijos de comunicacio per a calfar l’ambient de cara a votar dos referendums:

1) “¿Accepta voste que en l’Estatut Valencià figure que el Valencià és una llengua independent i distinta de la catalana i de qualsevol atra, que funciona en les Normes d’El Puig i que l’ent regulador és la ALLV?”

2) “¿Desija voste que el nacionalisme catala desistixca del seu intent d’incloure a Valencia en el seu proyecte de països catalans i que dixe en pau al poble valencià d’una volta per totes i per a sempre?”.

A vore el poble qué és lo que mos diu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la devolucio del patrimoni cultural valencià?

098 DamaElche

Una nacio a la que han despullat de sa cultura és com una dòna que ha segut violada. I Valencia és una nacio nua, puix mos han despullat del gros del nostre patrimoni historic, artistic, archivistic, religios i cultural que de fet es troba fòra de les nostres fronteres. És per aixo que reivindique el retorn de tot el patrimoni cultural valencià (obres d’art, documents, etc.). Igual que en Escocia es practica des de fa anys una devolucio de tipo politic (es cedix autogovern i sobirania de Londres a Edimburc) cal una devolucio cultural de l’Estat al nostre païs.

El cas més celebre és possiblement els dels Papers de Salamanca. En la Guerra Civil les tropes franquistes varen confiscar tot tipo de documents privats (correspondencia, archius militars, secrets masonics…) que varen ser confiscats als seus llegitims propietaris per “just dret de conquista”. Per aixo, caldria que tots eixos papers foren tornats a terres valencianes i que en esta ocasio, passaren a estar custodiats per la Generalitat. L’unitat de l’Archiu de Salamanca no es trenca en tant que poden quedar-se en copies de tots els originals que remeten aci.

Un atre cas paregut és el de l’Archiu de la Corona d’Arago, en Barcelona, que conta en lligalls valencians que deurien ser retornats a l’Archiu del Regne de Valencia, especialment el Llibre de Repartiments. Aci el perill és encara major precisament per la tradicio manipuladora del catalanofascisme, que està usant estos lligalls per a reescriure l’historia. Qué dir dels objectes religiosos i lliturgics valencians en mans d’esglesies catalanes. O de l’emblematica Dama d’Elig, que els saquejadors espanyols mos furtaren i que cal retornar a Elig.

Tambe les obres d’artistes valencians que tenen seqüetrades en El Museu d’El Prado i uns atres museus de l’Estat deurien retornar a pinacoteques valencianes. Per no parlar del Museu Sorolla o cases-museu d’escritors valencians que estan instalades en la Meseta. I podriem afegir els llibres de la Biblioteca Nacional… Etc., etc., etc. No entenc per qué collons deu estar tot el patrimoni cultural d’Espanya en Madrit… ¿Pero no diuen des de Madrit que els valencians tambe som espanyols? Llavors, si no som cap estat estranger, ¡lo nostre que torne a casa!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Catala, idioma de ficcio, impostura i fanfarria.

089 terraplana1qx

Fa segles es donà una situacio curiosa en Europa. La gent parlava en frances, castellà, portugues o Valencià al temps que convivia en un idioma de ficcio: el llati. M’explique; el llati era l’idioma en que es feyen les misses, en que s’escrivien els llibres i l’idioma dels cientifics. Pero la gent real no l’usava. Es considerava al llati idioma “cult” i “cientific”, en contraposicio a les llengües neollatines, que eren “vulgars” o “planes”. Pero al final eixe idioma elitiste acabà com llengua morta, perque li havia donat l’esquena precissament al poble pla.

Algo aixina ocorre hui en el catala en Valencia. El catala és l’idioma de la paperassa de l’administracio, el dels cartells del metro, l’autobus i l’ hospital, el dels periodistes de Canal Noi (que en quant s’apaguen les camares parlen en castellà entre ells) i l’idioma dels cientifics. El catala és un idioma de ficcio, una mentira, és com eixos falsos escenaris de cartopedra de les pelicules. S’ha convertit en un idioma teoricament kult que a l’hora de la veritat ningu parla en el carrer. Com el llati, tambe el catala és l’idioma dels pedants pero no el de la gent real.

Tot aço ve a conte d’una recentissima noticia que diu que el numero de ciutadans que parla el Valencià en el nostre païs porta estancat des de 1986. És dir, que vint anys de donar catala en les escoles no han valgut per a res. És cert que ha aumentat el coneiximent del “valencià” (catala) pero no aixina l’us. De fet, l’estudi diu que tan sols el 49% de la poblacio parla en Valencià. Cada volta es coneix més el catala (perque aixo és lo que donen en les escoles) pero cada volta s’usa menys. Curios. Algo paregut a lo que passava en el seu dia en el llati.

Em pareix a mi que el catala, idioma d’escaparat i ficcio, compatirà el desti del llati. No mos enganyem, si el numero de valenciaparlants no ha millorat gens en 20 anys és perque la gent no s’identifica en el catala. El coneix pero no l’utilisa perque no s’identifica en ell. Igual que l’angles. Ad este pas el Valencià despareixerà per a dixar pas a una societat que parlarà en castellà i que tindra els rotuls en catala. ¡Si estos 20 anys els chiquets hagueren estudiat Llengua Valenciana en Normes d’El Puig, l’espanyol estaria tremolant a hores d’ara!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes