Joan Costa, u dels nostres (1935-2005).

102 JoanCosta

Un accident de transit ha segat la vida de Joan Costa. Filosof, teolec, sacerdot, docent, escritor, articuliste… El jesuita fon un d’eixos religiosos que, a diferencia de la jerarquia catolica valenciana, s’han compromes per la llengua. Fon president de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) –hi havia uns atres que ho mereixien més- i encara que tingue llums i ombres fon un home que servi al païs.

La seua obra és una de les mes interessants dels ultims temps. Destaca les seues recopilacions d’articuls de prensa com Desperta ferro i El ferro que desperta, les quals deurien ser d’obligada llectura en les aules, aixina com tambe les seues edicions i traduccions de classics com Jaume Roig, Isabel de Villena, Arnau de Vilanova o Sant Pere Pasqual, lo qual denota que Joan Costa fon un humaniste, un home de lletres, un enamorat del Segle d’Or.

La seua llavor es va vore tacada al final de sa vida, al ser un dels promotors de l’introduccio dels accents en les Normes d’ El Puig, una jugarreta que no poca gent li ha perdonat. Yo crec que s’equivocà pero de bona fe. Pense que ficà els accents per a vore si a canvi l’Academia de Zaplana valencianisava el seu catala. Pero no es pot fer tractes en el dimoni, puix al final sempre t’enganya. I aixo és algo que deuria saber un religios com ell.

No vaig a ser yo qui disculpe a Costa pels seus erros ni molt menys. Joan Costa és el responsable ultim de l’actual descredit de la RACV i de que els valencianisme es trobe fragmentat a partir de la decisio de Costa de cedir als interessos espuris d’Angel Calpe i L’Oronella. Pero sería injust tindre en conte unicamente sa etapa més fosca ya que si fem una valoracio global d’ell admetrem que Joan era u dels nostres. Descanse en pau.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 4-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Xavier Casp, el poeta (1915-2004).

101 casp

La mort del poeta Xavier Casp ha devingut en una de les més tragiques perdues per a la cultura del nostre païs. Natural de Carlet, Casp ha segut un dels poetes valencians més destacats del segle XX i juntament en l’erudit Miquel Adlert, l’estandart del valencianisme cultural en la segona mitat de la centuria. La seua obra ha segut traduida a diversos idiomes i rebe el primer Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1994.

L’incomparable dolçor i musicalitat dels seus versos, l’amor que profesa cap a Deu, la patria i la seua esposa i el sentiment de les seues paraules fan de Casp un dels poetes valencians mes grans. Obres com D’amar-te, amor, Goig, ¿A on vaig Senyor? o Els 7 d’Octubre, i… són historia viva de la poesia nacional. I és que no és per casualitat que els nostres germans del Nort el tilden de “poeta catala”. Si no fora excels, no el voldrien fer seu.

Xavier Casp ha defes la Llengua Valenciana inclus baix el franquisme. Durant molts anys fon deca de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) i encara que podria haver-se conreat més fama d’haver escrit en catala o en espanyol, ell preferi escriure en la seua amada Llengua Valenciana. I encara que va cometre d’erros i equivocs, de dubtes i titubejos, resultaria injust negar que Casp fon un patriota que donà la vida pel seu païs.

En l’hivern de sa vida presidi l’Academia de Zaplana (AZ). L’acusaren de traïdor, de venut al catalanisme. Yo pense que Casp pecà d’ingenuitat, que si es clavà en aquell merder fon per tractar de salvar alguna cosa -per poc que fora-, per a l’Idioma Valencià. Al cap d’un temps dimiti, gest que l’ honra. Tingue ombres pero em quede en les llums d’un home que tant si volia com si no volia, era valencià. I sí que volia ser valencià. I tant.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

25 d’Abril: l’enemic no és Catalunya.

100 homenage

El 25 d’Abril es commemora la derrota en la Batalla d’Almansa i es reivindiquen les llibertats nacionals… És un dia significat per als valencians. Tots sabem lo que va ocorrer, la guerra, l’abolicio dels Furs, la repressio politica, la persecucio de la Llengua Valenciana… Pero hui és absurt culpabilisar de la desfeta a este o aquell puix, com és evident, ningu és responsable dels actes dels seus antepassats. Ya fa moltissim de temps de tot allo.

El problema radica en que, com en 1707, Espanya continúa humillant al poble valencià en 2005. ¿Eixemples? El president del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, a favor d’incloure a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana. Un nou canal panca –Info TV– ya emet la seua propaganda en el païs. El Canal Eurorregio sera una realitat als proxims anys. La policia nacional dete a un chic per parlar en Valencià. I la cosa no acaba aci.

La Biblioteca Nacional –d’Espanya- cataloga els llibres escrits en Valencià com a lliteratura en catala. La Real Academia Espanyola (RAE) publica un diccionari a on diu que el Valencià és un dialecte del catala (abans deya que era una llengua) i el seu director, Victor García de la Concha, mos ho restrega per la cara. Els politics valencians –per orde de Zapatero i de Mariano Rajoy– promouen la paulatina catalanisacio del païs.

PP i PSOE –partits espanyols- d’acort en fer oficial el catala en l’Estatut. Els aragonesos, als quals paguem les seues pensions, es manifesten contra el transvas de l’Ebre. I ara els manchecs es neguen tambe a fer un transvas del Tajo. Les Escoles Oficials d’Idiomes acorden que el Valencià no existix. ZP es nega a acceptar el Valencià en el seu memorandum de les llengües. Derogacio del PHN i marginacio pel que fa a infraestructures, etc.

Tots els eixemples que he citat ades –absolutament tots- són humillacions que provenen… ¿De Catalunya? ¡No! ¡D’Espanya! No sigam ingenus… els nacionalistes catalans no podrien fer-mos cap mal si Madrit no vullguera que mos el feren. Són els partits espanyols (PP i PSOE) els disposts a regalar a Valencia als catalans. La traïcio, el perill, l’amenaça, l’ultrage… mos arriben d’Espanya. El mal ve d’Almansa. Hui, igual que en 1707.

No, l’enemic no és Catalunya. L’enemic és Espanya, perque és la que permet que el catalanofascisme s’estiga menjant a Valencia. Hui en dia el catalanisme no prove de Barcelona, sino de Madrit. Al cap i a la fi, els que tracten a Valencia com si fora una prostituta que es ven al millor postor són els partits estatals (PP i PSOE). ¿Val la pena oferir noves glories a un estat (Espanya) que mos diu als valencians que som catalans del Sur?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 28-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan un referendum per la Llengua Valenciana?

099 llengua1

A mida que s’acosta la cita de les eleccions autonomiques de 2007 es fan cabales sobre resultats, pactes, etc. És molt provable que Coalicio Valenciana (CV) entre en les Corts i siga un partit frontiça. El president de CV, Joan García Sentandreu, ya ha dit més d’una volta que, en cas de tindre la clau de la governabilitat, donarà el seu recolzament al PP, pero que aixo no li eixiria gratis al president de la Generalitat Paco Camps, puix el pacte passaria necessariament per eliminar el catala i fer oficial la Llengua Valenciana. Per cert, ya aniria sent hora.

No es pot tornar a caure en l’erro de 1995. El president d’Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo, va tindre l’oportunitat d’erradicar el catala i no li donà la gana. Preferi cobrar i callar, traïcionar als votants. És imprescindible fer-se en el control de la Conselleria de Cultura i Educacio, dels mijos de comunicacio i de les Universitats. Aixina com tambe ho és derogar l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), i crear una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV) i descatalanisar i valencianisar l’escola, l’administracio, els mijos, etc.

I cal reformar l’Estatut per a que dixe assentat i sense dubtes que el Valencià és un idioma independent i distint del catala. Ara be, res tot lo anterior valdra per a res si no es fa un referendum (o consulta popular en el seu cas) a on el poble ratifique tot aço. Puix sense referendum el dia que el PP torne a governar en majoria absoluta o governe un tripartit d’esquerres, ho desfaran tot i el cancer catala tornarà. No calen solucions per a quatre anys sino solucions per a sempre. I un referendum ho és. Cap govern futur s’atreviria a llegislar contra ell.

Cal utilisar els mijos de comunicacio per a calfar l’ambient de cara a votar dos referendums:

1) “¿Accepta voste que en l’Estatut Valencià figure que el Valencià és una llengua independent i distinta de la catalana i de qualsevol atra, que funciona en les Normes d’El Puig i que l’ent regulador és la ALLV?”

2) “¿Desija voste que el nacionalisme catala desistixca del seu intent d’incloure a Valencia en el seu proyecte de països catalans i que dixe en pau al poble valencià d’una volta per totes i per a sempre?”.

A vore el poble qué és lo que mos diu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la devolucio del patrimoni cultural valencià?

098 DamaElche

Una nacio a la que han despullat de sa cultura és com una dòna que ha segut violada. I Valencia és una nacio nua, puix mos han despullat del gros del nostre patrimoni historic, artistic, archivistic, religios i cultural que de fet es troba fòra de les nostres fronteres. És per aixo que reivindique el retorn de tot el patrimoni cultural valencià (obres d’art, documents, etc.). Igual que en Escocia es practica des de fa anys una devolucio de tipo politic (es cedix autogovern i sobirania de Londres a Edimburc) cal una devolucio cultural de l’Estat al nostre païs.

El cas més celebre és possiblement els dels Papers de Salamanca. En la Guerra Civil les tropes franquistes varen confiscar tot tipo de documents privats (correspondencia, archius militars, secrets masonics…) que varen ser confiscats als seus llegitims propietaris per “just dret de conquista”. Per aixo, caldria que tots eixos papers foren tornats a terres valencianes i que en esta ocasio, passaren a estar custodiats per la Generalitat. L’unitat de l’Archiu de Salamanca no es trenca en tant que poden quedar-se en copies de tots els originals que remeten aci.

Un atre cas paregut és el de l’Archiu de la Corona d’Arago, en Barcelona, que conta en lligalls valencians que deurien ser retornats a l’Archiu del Regne de Valencia, especialment el Llibre de Repartiments. Aci el perill és encara major precisament per la tradicio manipuladora del catalanofascisme, que està usant estos lligalls per a reescriure l’historia. Qué dir dels objectes religiosos i lliturgics valencians en mans d’esglesies catalanes. O de l’emblematica Dama d’Elig, que els saquejadors espanyols mos furtaren i que cal retornar a Elig.

Tambe les obres d’artistes valencians que tenen seqüetrades en El Museu d’El Prado i uns atres museus de l’Estat deurien retornar a pinacoteques valencianes. Per no parlar del Museu Sorolla o cases-museu d’escritors valencians que estan instalades en la Meseta. I podriem afegir els llibres de la Biblioteca Nacional… Etc., etc., etc. No entenc per qué collons deu estar tot el patrimoni cultural d’Espanya en Madrit… ¿Pero no diuen des de Madrit que els valencians tambe som espanyols? Llavors, si no som cap estat estranger, ¡lo nostre que torne a casa!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Colonia Autonoma Valenciana.

097 NV

A proposit de que en estos dies es parla de reformar l’Estatut i tots els grups socials i politics aprofiten per a fer-ne propostes, no vullc ser yo menys que ningu. La meua proposta és que es canvie la denominacio oficial del territori, la qual passaria de Comunitat Autonoma Valenciana a Colonia Autonoma Valenciana, un nom molt més adequat a la realitat social i politica del poble valencià, un nom que faria honor a lo que realment som.

I arguments a favor no em falten. Primer, el president del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente es permitix el lux de manifestar-se a favor de la Comunitat Nacional Catalana en la propia Valencia. Algo tan sols comparable a que el rei de Marroc Mohamed VI reclamara en la propia Ceuta l’anexio de Ceuta, Melilla i les Canaries a mans del seu païs. Pero no passa res, els valencians aguantem… ¡Que lo d’engolir se mos dona be!

En acabant mos desdejunem en que un canal catalanufo (Info TV) emetrà en Valencia. Més tart, mos pregunten des de la Generalitat Catalana que si volem el Canal Eurorregio -la Televisio dels Països Catalans-, i encara que Paquito Camps ha dit que no, estic convençut de que en quant governe el PSPV els valencians pagarém en els nostres imposts una televisio que en el mapa de l’orage inclou a Valencia dins de Catalunya. No passa res.

El PP, PSPV i EU volen incloure l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) en l’Estatut, lo qual significarà la mort oficial i estatutaria de la Llengua Valenciana i que els valencians parlem catala. I per a acabar, Eliseu Climent i els seus subvencionats nois provinents de Tarragona, mos visitaran com cada 25 d’Abril. ¿I a tot aço qué contesta el poble valencià? «Si, buana». Lo dit: ¡¡¡volem Colonia Autonoma Valenciana ya!!!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 21-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Joan Pau II, Papa valencianiste (1920-2005).

096 foto11

Tots els valencians –sigam catolics o no- deuriem estar agraïts a Joan Pau II, Papa de l’Esglesia Catolica i Cap d’Estat del Vatica. Perque este Papa, sense ser valencià, sempre ha estat del costat del nostre poble. El Sum Pontifex visità Valencia en 1982. Centenars de mils de valencians en Senyeres acodiren a la cita. En aquella visita, el Papa fins i tot va pronunciar unes paraules en Valencià. Fon en un Valencià macarronic, és cert…

Pero en tot cas, és més de lo que han fet mai alguns presidents de la Generalitat, com Eduardo Zaplana o José Luis Olivas. El Papa inclus aprofità per a alabar la «fermosa Llengua Valenciana». Atencio, puix no digue catalana sino Valenciana. Com tampoc digue Valenciana com a sinonim de catalana puix dificilment es pot tildar de fermosa a una llengua com la catalana, que si destaca és per ser basta, grossera i malsonant a l’oït.

Joan Pau II tambe visità Alzira, assolada aquell any per la Pantanada de Tous, solidarisant-se aixina en el dolor d’uns damnificats –els de la Ribera- abandonats a la seua sort pel govern sociata. I és que Karol Wojtyla fon un home que sempre ha dut a Valencia en el cor, com demostra que haja beatificat a centenars de valencians o que el primer Institut Pontifici Joan Pau II instalat fòra de l’Estat Vatica es trobe precisament en el nostre païs.

El seu ultim regal fon advocar pel PHN perque «l’aigua és un be comu», algo que concorda en eixa caritat cristiana que obliga moralment a qui té alguna cosa a compartir eixa cosa en aquell que no la té. Gracies per tot Joan Pau. Perque sempre has demostrat amar a Valencia molt més de lo que la ama l’Esglesia Valenciana, a sovint cega, sorda i muda front als atacs cap a la nostra identitat. Gracies per tot, Karol. T’has guanyat el cel.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ecologistes: la dreta més conservadora i antiprogressista del món.

095 pjv
«Un conservador és un home que creu que res deuria fer-se per primera volta».
Alfred E. Wiggam (periodiste).

Anem a partir d’eixa idea generalisada de que la dreta és per naturalea conservadora i reticent al canvi, que té por de que les coses alvancen, i que l’esquerra és per naturalea progressista, moderna i que vol canviar el món per a millorar-lo. Be, est és un simplisme tan discutible com acceptat socialment i en el que personalment no estic d’acort, les coses no són tan facils, pero en qualsevol cas -i encara que siga per una volta- el donare per bo.

Aixina veem que l’esquerra ha promogut canvis positius en l’historia com el sufragi universal masculi, el dret al vot de la dòna, l’alfabetisacio general dels chiquets, l’estat del benestar, la millora de la vida de la classe obrera. Per contra el conservadurisme -temeros de tot canvi- es nega per sistema a qualsevol alteracio que afecte als privilegis de l’elit: no al sufragi universal, no a la sanitat publica, no a l’educacio publica de calitat, etc.

Si partim de la base de que promoure canvis per a fer alvançar la societat és esquerrà i progressiste i que pretendre que el món continue immutable fins al juï final és dretà i conservador, llavors l’ecologisme és en el fondo la dreta més conservadora i antiprogressista del món. La cita «Un conservador és un home que creu que res deuria fer-se per primera volta» d’Alfred Wiggam definix a la perfeccio lo que és un ecologiste, un vert.

¿Fem un transvas d’aigua? ¡No al transvas d’aigua! ¿Fem una autovia? ¡No a l’autovia! ¿Fem una carretera? ¡No a la carretera! ¿Fem l’AVE? ¡No a l’AVE! Esta és la forma de pensar dels verts (que ademes són catalanufos). El no per norma al progrés material i economic. Si per ells fora viuriem en l’Edat de Pedra… ¿Inventem la roda? ¡No a la roda! ¿Inventem les cases? ¡No a les cases! ¡Ya estem be en la cova, que per algo és més ecologica que una casa!

És la mateixa gent que en el seu dia anava a tirar pedres al tren al vore-lo passar o que assegurava que el coche era un artefacte de Satan o que les vacunes -per artificials- havien de ser forçosament nocives per al ser huma. Tant els conservadors de dretes –que s’oponen al progrés social i civil- com els conservadors d’esquerres –que s’oponen al progrés material i economic- són possiblement els dos majors llastres que pot arrossegar qualsevol païs.

No dic yo que no calga un respecte per al mig ambient; les tonellades de merda que estem llançant als rius a i l’atmosfera més tart o més pronte mos han de passar factura. Cal protegir la naturalea. Pero aixo no significa fer un ecologisme tronat, irresponsable i catalanufo que s’oponga per norma a qualsevol infraestructura. Sols quan la gent es done conte de que ecologia i economia no són incompatibles, començarém a anar pel bon cami.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 21-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Gorrins.

094 gorrina1

Els veus pertot. En el tren, en el metro, en el parc… Els “gorrins” són una tribu urbana de pseudoprogres, una falsa esquerra. Sa estetica és coneguda: rastes de jamaicans, trenetes africanes, mocadors palestins i una image desarreglada, bruta, immunda. Es vinculen al moviment okupa, neohippi, comuniste i antiglobalisador pero en el fondo són tan faches que tilden de faches a tot el qui no pense igual que ells. Els seus enemics naturals són els “calps” o neonazis en els que se solen enfrontar molt a sovint. Són tal per a qual. Ixca desaparegueren els dos.

Molts alardegen d’ecologisme tronat i irresponsable. Per als gorrins el transvas de l’Ebre atenta contra el mig ambient pero la pertinaç sequía en Valencia (en la perdua de terra cultivable i l’alvanç de la desertificacio que aixo comporta) no és cap problema per a l’ecologia. Repudien la globalisacio pero tots porten cares sabatilles de marca fabricades en l’India, van a qualsevol lloc en bici entre semana i el dissapte en el Ford Focus que els ha regalat el pare. Una concentracio d’uns pocs d’ells supera amplament qualsevol campeonat del món de polls.

Són tan ignorants que es fan pancatalanufos perque ho associen en ser d’esquerres. El poble els coneix i passa de manifestar-se en sa companyia, no siga que una mani a favor d’un món més just acabe convertint-se en una reivindicacio dels Païsus com sol ocorrer. La majoria presumix de sa catalanitat a pesar de que parla sempre en espanyol. Uns atres parlen el Valencià de sos pares pero insistixen en que és catala o fan una barreja de Valencià, catala i espanyol que posa els pels de punta… O amollen tot tipo de catalanades per a aparentar ser kults.

Els gorrins valencians colaboren estretament en el mon pancatalanufo i en ETA; de fet els faciliten soport llogistic als etarres per a que posen bombes en Valencia “per a llibertar els Païsus Imaginaris”, ya se sap. Lluixen simbols dels Païsus, Unio Sovietica, Euskadi i Palestina, conceptes com “higiene” o “neteja” són del tot desconeguts al seu vocabulari, li temen més al champu que Superman a la kriptonita, fan olor a porro, a tabac i a brut, ¡i porten una de runa i de merda damunt…! Lo millor és apartar-se d’ells, no siga que mos apeguen algo.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 20-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Batman, superhéroe valencianiste.

093 batman1

Alla per la decada de 1940 la DC dedici crear dos heroes que des d’un primer moment anaven a representar dos estils radicalment diferents. Superman encarna al tipic ciutada conservador del Sur d’Estats Units, fill de grangers, que s’ha criat en un ambient rural i 100% america i que vota pel Partit Republicà. Batman encarna al tipic ciutada progressiste del Nort d’Estats Units, fill de professionals, criat en un ambient industrial i cosmopolita i que vota pel Partit Democrata. Superman té uns origens molt humils. Batman, de naiximent, és ric.

Superman té uns poders incommensurables que el convertixen en el ser més poderos del planeta; és quasi un deu. Batman no té cap poder, és un home normal i corrent, mortal com qualsevol atre. Superman és el muscul. Batman és el cervell. Superman sempre obeix i fa obeir les lleis, no li importa si estes són justes o no, per ad ell la llei és la llei i cal cumplir-la. Batman seguix el dictat de la seua consciencia i obeix les lleis pero nomes si estes realment són justes. Superman està al servici del president d’Estats Units. Batman va per lliure, al seu aire.

Ara imaginem per un moment que estos dos personages de ficcio existiren en la realitat. Imaginem ademes que no són estadounidencs sino valencians. No costa massa imaginar quin dels dos estaria al servici del poder establit i qui estaria en contra. Superman defendria l’anexio de la Llengua Valenciana a mans del catala, la derogacio del PHN, el boicot a les infraestructures i l’humillacio del poble valencià… Perque Superman tan sols és un instrument del poder per a defendre l’oficialitat, lo politicament correcte, l’imposicio (a hosties) de la llei.

Pero Batman sería valencianiste. I no sols perque es disfrasse de rat penat, simbol identitari valencià. Batman estaría en contra de l’Academia de Zaplana i recolzaria la Llengua Valenciana. Perque Batman, a diferencia de Superman, sap que una llei injusta no és llei i per tant cal rebelar-se contra ella. Igual que Davit acabà vencent a Goliat, tambe el debil pero constant Batman sempre acaba derrotant al quasi invencible Superman. D’igual manera el valencianisme acabarà aplastant al catalanofascisme en esta desigual guerra entre el be i el mal.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes