Frodo ha fracassat, Bush té l’anell.

bush1

Al final ha ocorregut. El president d’Estats Units, el republicà George W. BushBenito Mussolini del sigle XXI- ha guanyat les eleccions federals. Molts teniem l’esperança de que una volta trencat l’eix del mal pels seus esclavons més debils (el president d’Espanya José María Aznar i el primer ministre lus José Manuel Durao Barroso) i que el tercer esclavo de la cadena, el primer ministre britanic Tony Blair, podria seguir el mateix cami, molts teniem l’esperança –insistixc- de que el maxim promotor de la coalicio de la guerra cauria en 2004. Pero no ha segut aixina. La foto de les Açores ha afiançat a Bush i debilitat als seus aliats. Bush ha eixit reelegit president per una abrumadora majoria, és de fet el president més votat de tota l’historia del seu païs.

I aixo a pesar de l’espectacular deficit fiscal. A pesar de que cap president d’Estats Units havia destruit tant de treball des del crack de 1929. A pesar de que s’han incrementat dramaticament les diferencies entre els rics i els pobres en els ultims quatre anys. A pesar dels documentals del cineastre Michael Moore denunciant totes les conexions entre la familia Bush i la familia Bin Laden. A pesar de que s’ha invadit un estat com Iraq sols per a que Bush i sos amics empresaris s’ompliguen les bojaques furtant el petroleu. A pesar de que ha quedat demostrat que no hi havia armes quimiques ni conexions ab el terrorisme en Iraq. A pesar de que les morts dels soldats estadounidencs sols han valgut per a dur l’anarquia i el terrorisme a Iraq. Bush venç a pesar de tot.

L’estrategia de posar la por en el cos ha eixit be. Cada volta que Bush està insegur posa a Estats Units en alerta, cada volta que pert recolzament apareix un video d’Osama Bin Laden. Aixina es fa en el vot tofol i aldeà de l’America profunda, el dels grangers de l’interior i Sur del païs, el dels vaquers de la pradera que ho resolen tot a tirs, el dels ranchers que pensen que Europa es troba en l’estat d’Oklahoma. Bush derrotà en 2000 a Al Gore i al gris John Kerry en 2004. Qui sap si en 2008 competiran per la presidencia Jeff Bush contra Hillary Clinton. Siria, Iran, Corea del Nort… Vorem a qui bombardeja Bush en esta ocasio. En l’eterna lluita de les forces del be i del mal, Satanas acaba de guanyar una gran batalla. ¡Felicitats per la victoria, president Bush!

 

FONT: Critica Social. 4-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una llei eficaç contra la sinistralitat en la carretera?

059 mural-pjv-02

Un dels problemes més dramatics que vivim en Valencia és l’altissima sinistralitat que hi ha en les carreteres. És esta una crisis de primer orde ya que en la nostra nacio es perden moltes més vides en la carretera que ab els mal tractes, el terrorisme i els accidents laborals tots junts. Per tant, resulta urgent que la Generalitat Valenciana aborde el problema i faça una politica vial eficaç que reduixca d’una forma notable els accidents de transit. Sense anim d’oferir receptes magiques, que no les hi ha, sí que puc oferir algunes propostes de trellat pur i dur.

1) Usar el carnet per punts, de tal manera que si es resta un numero determinat de punts al conductor se li desproveix del carnet al conductor, qui haura de fer un curs de reciclage si vol conduir de nou. Este sistema ha reduit un 50% la sinistralitat en Europa. 2) Tenint en conte que molts accidents es produixen en avançaments totes les carreteres del païs deurien ser –com a minim- de doble carril (dos carrils per a anar i dos per a tornar). 3) Si s’acaba en les jornades maratonianes de camioners i conductors professionals s’evitaria el risc que és la sòn.

4) En lloc de reduir la velocitat de l’auto, els fabricants deuen reforçar-los més. Es deu antepondre la seguritat al disseny i l’estetica. 5) Es pot donar una assignatura d’Educacio Vial a l’escola. 6) Per a obtindre el carnet deu ser imprescindible visitar hospitals i coneixer a pacients comatosos i tetraplegics victimes d’un accident. 7) Es poden fer campanyes publicitaries on es ridiculise l’actitut estupida i temeraria de conduir rapit o begut –en especial per als més jovens, que es preocupen més de la seua image-. Que ser imprudent passe a estar mal vist.

8) Per als jovens tambe es poden construir poligons d’oci (en discoteques, bars, cines…) als afores de les localitats a on puguen desplaçar-se a lo llarc i ample de tota una vasta zona de marcha sense necessitat de agafar un auto. 9) Ficar robots a les autopistes que fotografien i multen d’immediat a qui sobrepasse la velocitat permesa. Aço ha reduit la sinistralitat en un 30% en Catalunya. 10) Ficar sancions més dures i no dubtar a l’hora de retirar el carnet de conduir a qui siga. En tot aço es podria reduir els accidents de transit i molt.

 

FONT: Critica Social. 28-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Esglesia Catolica: corrupcio, hipocresia i ara tambe catalanofascisme.

057 diables

L’Esglesia Catolica demana diners per als pobres i despres ho invertix en Gescartera. Recomana abstinencia sexual als jovens perque les relacions prematrimonials són pecat pero despres li dona suport a un govern valencià -el del Partido Popular– que fica programes com Tombola que promouen la prostitucio. Clama contra el colectiu homosexual pero encobrix els bruts casos de pederastia dels sacerdots catolics d’Estats Units d’America.

Publíca un document de doscentes fulles a favor de la familia tradicional i l’indisolubilitat del matrimoni i despres casa al Princip Felip en la divorciada Letizia Ortiz. I l’alta jerarquia catolica dona el vist i plau a l’unio. I concedir una nulitat matrimonial previ pagament em sona a aquelles bules papals de fa segles per les quals si pagaves uns diners podies pecar tranquilament i menjar carn en el Divendres Sant perque no passava res.

No pot ser que l’Esglesia Catolica passege baix palc a un assessi com Francisco Franco durant quaranta anys i no demane perdo, i que despres alardege de ser la gran defensora del dret a la vida. No pot ser que parle dels debils i despres forge aliances en dictadors fascistes, empresaris supercorruptes i militars pretorians. Hui més que mai és la Catolica una esglesia que apesta a corrupcio, a fariseisme, a hipocresia, a anticristianisme, etcetera.

Que no s’estranyen si despres veuen que la societat valenciana passa cada dia més de la doctrina catolica (¡si ni tan sols l’Esglesia la complix!). O si els jovens són cada volta més ateus, més llaics. O si els temples estan buits entre semana i tan sols els dumenges es plenen… de gent anciana. O si les vocacions són cada volta menys. O si les X en la casella de l’Esglesia –que mos recorden marcar- descedixen paulatinament any rere any.

Sí, l’Esglesia fa ya mes de mil anys que s’apartà de la senda de Jesus de Nazareth. Quan ha hagut algun Papa que ha pretes una esglesia humil i pobra d’acort a lo que predicava Crist, com fon el cas de Joan Pau I, ha mort al cap d’un més. Hui que els catolics apelen a l’unitat de tot el cristianisme es fa més evident que mai que l’escissio protestant iniciada per Marti Luter és lo que més s’acosta al cristianisme pur i primigineu de Jesucrist.

Ara, l’Esglesia Catolica de Valencia, en lloc de oferir el seu suport al valencianisme, que és un moviment que mai renegà de catolic, decidix que una volta més cal estar del costat del poder i recolzar al catalanofascisme… Encara que este siga ateu, anticlerical i es mofe de Deu. ¡Pero que ningu confonga el mensage de Crist en els mensagers corruptes i plens d’imperfeccions! ¡Aparteu-vos de l’Esglesia si voleu, pero no vos allunteu mai de Deu!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 22-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Supercampeons en Europa i superperdedors en Espanya.

050 valencia-supercopa2004

En sabor agredolç comença la temporada futbolistica per al Valencia C.F. L’oportunitat en el passat més d’Agost d’adjudicar-se un doblet historic –el segon consecutiu- s’ha esfumat. Si be el Valencia derrotà a l’Oporto i es proclamà campeo de la Supercopa d’Europa –la segona del conjunt che des de 1980- la decepcio patida contra el Real Saragossa en la Supercopa d’Espanya pesa encara en l’anim de molts valencianistes. Si tenim en conte que cap atre club valencià ha pogut guanyar tituls fins a dia de hui, el Valencia -que ademes conta en un palmares exigu per a la seua rellevancia social- deuria aprofitar al maxim estes autentiques oportunitats d’or.

El Valencia té una urgencia historica de tituls. Pel pes relatiu d’esta ciutat en el conjunt de l’ Estat, en teoria al Valencia li correspondria ser el tercer club en tituls, per darrere de Real Madrit i Barça. Deuria ser algo aixina com l’Inter de Mila en respecte a Italia; un club que ha conquistat dotze o tretze lligues, dotze o trezte copes i que s’haguera adjudicat la Copa d’Europa i l’Intercontinental en almenys una ocasio. Pero per a desgracia nostra, el club té un palmares que és la mitat de lo que deuria tindre a causa d’uns dirigents historics que no han sabut brindar-li gloria que li cal i per una aficio poc exigent que clama: “¡No passa res, la copa a l’any que ve!”.

D’igual manera la nostra nacio –Valencia- deuria tindre molts més exits dels que té: deuriem contar des de fa molts anys en el PHN, el AVE, un pla anti-inundacions per a evitar les riuades de l’autumne, el Parc Central, el Parc Industrial de Sagunt, una Radio Televisio Valenciana (RTTV) al servici de tots els valencians, un bon aeroport en Castello de la Plana, la Dama d’ Elig en Elig, uns ports d’Alacant i Valencia molt millors i per supost una Llengua Valenciana independent i escudada contra l’anexionisme catalanufo. Pero d’aixo no hi ha res. Ni tindrem mai res mentres el poble valencià siga meninfot i carixca de politics patriotes que amen al seu païs.

 

FONT: Critica Social. 20-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Realitat virtual catalanufa (2).

046 llengua2

A voltes –i és algo que ocorre més a sovint de lo que pareix- mos podem arribar a fer juïns equivocats de tota una societat a partir d’un grapat d’individus. És com aquell que viaja a Canada de turiste i es troba eixe dia en gent molt maleducada que no li diu l’hora o que ni es molesta en contestar-li a on està tal o qual lloc. Clar, d’ahi a generalisar i pensar que els trenta millons de canadencs són maleducats, descortesos i prepotents va un pas. Pero aixo no significa que tots siguen aixina sino tan sols que el reduït grup en que has tractat ho era. És lo que ocorre quan no coneixem la realitat social d’un poble, mos guiem per prejuïns, mos fem l’image mental d’un individu i més tart transplantem eixa image estereotipada a tot un colectiu i clar, confonem la part en el tot.

Crec que algo aixina és lo que li ocorre als catalans en respecte a Valencia. I més concretament, als panques. Ells no han chafat Valencia en sa vida en la gran majoria de casos, o si ho han fet solament s’han relacionat en un microscopic i marginal grupuscul: el guetto dels catalanufos valencians. I este guetto els vol fer creure que en el nostre païs, els valencians estem desijant convertir-nos en catalans del Sur de la nit al mati, que sentim el catala com a propi i que estariem encantats en que Valencia fora una provincia catalana mes. I clar, els catalans es pensen que quatre millons de valencians pensen igual que els quatre gats en els que han tractat. Despres venen els malentesos, perque quan retornen a Catalunya s’emporten una image de Valencia que és falsa.

Este guetto –que com a molt es el 1% de la societat valenciana- vol fer vore que és la majoria i que en tot cas el restant de la societat –eixe 99% que no pensa com ells- és un tall de faches als que no cal tindre en conte. Pero lo cert és estos grupusculs confonen les seus fantasies en la realitat i ahi venen els malentesos. O es tracta de gent que viu de subvencions de Catalunya i clar, quan arriba l’amo i senyor del Nort a vore els progressos que estan fent en els seus diners, volen amagar al 99% de valencians i fer vore que en Valencia tots pensem com ells. Tot siga perque continuen amollant la pasta i no es donen conte de que són diners balafiats. Aixina són els catalanufos: confonen la fantasia en la realitat i parlen en nom de tot el poble valencià sense escoltar-lo mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Coalicio Valenciana: un proyecte ilusionant.

043 cv

Des de fa mesos els valencianistes hem recobrat l’ilusio gracies a Coalicio Valenciana (CV), en Joan García Sentandreu al capdavant. Joan treballa sense pressa pero sense pausa per a construir un partit valencianiste fort que opte a les Corts en 2007. En sols uns mesos ha unit al valencianisme politic, social i cultural en torn al seu proyecte: un partit foraliste, conservador, valencianiste i social que combata el pancatalanisme i el centralisme de la Meseta, que defenga la nostra Llengua Valenciana, les nostres senyes d’identitat i la nostra terra.

Joan és un batallador infatigable contra el catalanisme i -a pesar de les adversitats- demostra tindre moltes aptituts per a la politica. No és just que hi haja gent que diga que lo unic que vol és chuplar del pot com Josep Maria Chiquillo o Vicent González Lizondo. Si d’algo no se li pot acusar es de deshonest, incoherent o fals. ¿O és que ya no s’enrecorda la gent de que Sentandreu fon un dels qui més implacablement criticà la venda de UV al PP? Yo, de moment, li done el meu vot de confiança a l’espera de que no es desvie del bon cami.

Crec que hi ha raons que conviden a l’optimisme. CV està rebent finançacio per part de l’empresariat, en uns mesos tindrà 60 seus locals i comarcals, cada volta més valencians s’estan afiliant, els descontents de PP, PSOE i UV la veuen en bons ulls i el partit està eixint en els mijos de comunicacio en les seues moltes iniciatives ciutadanes. El valencianisme no està mort. UV arribà a ser quasi la primera força en el Cap i Casal (¿per qué no pot ser-ho CV?) i més tart o pronte l’actual barrera del 5% per a entrar a les Corts es rebaixarà al 3%.

CV vol aglutinar l’unio de tot el valencianisme baix d’un gran paraigües. Partits com IRV i PRCV pareixen disposts a sumar forces. Qui sap si en un futur pot ser que tambe UV, ONV i ENV. Pero ¿per qué parar ahí? Es podrien sumar uns atres grups com Familia i Vida, Comunio Tradicionalista Carlista, Unio de Centro Lliberal, Partit Cannabis o partits locals que tinguen estiro en els seus respectius municipis. Poc importa aci ser de dretes o d’esquerres, puix tots poden mantindre un nexe d’ unio: una Llengua Valenciana independent per al païs.

No mos hem d’espantar perque CV pacte en PP, PSOE o en Satan si fa falta… Sempre que siga a canvi d’una Llengua Valenciana independent. ¡I si no es conseguix, puix a l’oposicio i a pegar canya contra el govern de torn! CV deuria fer-li la vida impossible en una pressio asfixiant: votar contra totes les iniciatives del govern, fins i tot boicotejar els presuposts… És tanta la codicia i fam de poder de Paco Camps i Joan Ignaci Pla que –si necessitaren de CV per a governar- són capaços de renunciar als ideals catalanufos per tal d’assentar-se en el sillo.

 

FONT: El Palleter. 1-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Horiso 2007: Tots units contra el PP.

7forapp

El PP està profundament acomplexat i pels seus complexos ha rebut hosties espectaculars i més que ne rebrà. ¿Recordeu a l’ex–president d’ Espanya José María Aznar tractant de fer-se amic de l’ex-president catala, Jordi Pujol? ¿Qué deu pensar mireusté ara que els seus aliats de CIU s’han fet tan amics del PSOE? ¿Pero qué deu pensar ell, l’adalit de l’unitat d’Espanya, al vore a CIU demanar un estat lliure associat? Che, José Mari, tu parlant catala en l’intimitat i estos de CIU volent trencar Espanya. ¡¡¡¡Uiiiiiiii!!!! ¡De desagraïts el món està ple!

Millor encara ha estat la llei sobre les parelles de fet que trague avant el PP “per a contentar als progres que tanta llanda donen”. ¿I cóm mostren la seua gratitut? El colectiu homosexual votant en massa per PSOE i EU. ¿I qué dir de la gran amistat del Govern del PP i el Grup Prisa? Li han dixat a Prisa que amassara una quantitat de mijos de comunicacio tan gran que inclus pot vulnerar la llei. “¡Aixina no nos criticaran!” -pensaven els peperos-. ¿I cóm li ho han pagat? ¡La SER els ha tirat de la Moncloa d’una patada en el cul! ¡Uiii, pero que desagraïïïïïïïïïts, tu!

I el PP valencià seguix acomplexadet. Primer oficialisa el catala a Valencia ab l’Academia de Zaplana (AZ). Ara pensen fins i tot en ficar la AZ en l’Estatut. “A vore si aixina es contenten els rojos i nos dixen en pau”. ¿I cóm li ho agraïxen? Preparant una coalicio pseudoprogre i pancatalanufa per a desterrar al PP de la Generalitat en les proximes votades nacionals a tota costa (Horiso 2007). PSPC, EUPC, BNC, Esquerra Verda, ERPC, Els Verts, PSAN i Esquerra Catalana tots units contra el partit que feu oficial el catala. ¡És per a pixar-se de tant de riure!

Proponc que els valencianistes tambe nos afegim a eixe proyecte batejat com Horiso 2007. Pero no sumant-nos a la coalicio pancatalanufa sino creant una gran coalicio de partits valencianistes de totes les sensibilitats (CV, ENV, ONV, UV, IRV, PRCV, UCL…) per a obtindre representacio en les Corts i influir en el futur Govern. Unim-nos tots els valencianistes per crear un tercer espai entre els franquistes del PP i la coalicio pseudoprogre. Arribà l’hora de dinamitar el govern facha i catalanoespanyolero del PP. ¡En 2007 cal triturar-lo!

FONT: El Palleter. 31-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

15-10-2004: Més de 100.000 firmes a favor de la Llengua Valenciana.

056 madrit1

El 15 d’Octubre de 2004 passarà a l’historia de la lluita dels valencians per la reivindicacio de sa identitat. En este dia 15 un centenar d’autobusos ha traslladat a uns 5.000 valencians a Madrit per a manifestar-se a favor dels interessos dels valencians: a favor de les infraestructures (AVE, PHN, Copa America, ampliacio dels ports de Valencia i Alacant…) i de la Llengua Valenciana i en contra de l’imposicio de la llengua catalana en Valencia, del proyecte imperialiste dels Països Catalans (ara rebatejat eufemisticament com Eurorregio) i del boicot al que el Govern d’Espanya i de Catalunya someten al poble valencià, per a cercenar el seu progrés. Mils de valencians s’han manifestat en Madrit, a pesar de ser la convocatoria divendres, dia llavorable en el païs.

Pero lo més destacat d’esta iniciativa duta a terme per Coalicio Valenciana (CV) i Joan García Sentandreu –per damunt del numero de manifestants- és que hui Sentandreu ha entregat en el Congres dels Diputats més de 100.000 firmes de valencians recolzant este proyecte intitulat Manifest per lo valencià. Més de 100.000 firmes a favor dels interessos valencians. ¡¡¡Més de 100.000 firmes a favor de l’autentica Llengua Valenciana!!! I és que si els catalanufos reunixen a 2.000 manifestants en Gandia en un dia festiu –el 50% dels quals arriba en autobusos des de Catalunya-, els valencianistes reunixen a 5.000 manifestants a Madrit en dia llavorable ademes de 100.000 firmes llargues per la Llengua Valenciana. ¡Ah, i sense subvencions publiques ni ajudes de cap tipo!

¿Imagines 100.000 valencians firmant a favor del catala, els Païsus Imaginaris i el catalanisme? En una novela d’Isaac Asimov potser. En el món real, impossible. Este 15 d’Octubre de 2004 passarà als anals de l’historia del valencianisme, junt a la manifestacio del 9 d’Octubre de 1977, quan un millo de valencians eixi als carrers per a reclamar l’autogovern o el 13 de Juny de 1997, quan més de 500.000 valencians es manifestaren a favor de l’Idioma Valencià i contra el catalanofascisme. Esta iniciativa –junt a les 15.000 firmes que Sentandreu arreplegà per a reclamar l’oficialitat del Valencià en l’Unio Europea (UE)- ha segut una bona pedra de toc per a Coalicio Valenciana. Que el valencianisme politic torne a tindre representacio en les Corts és més factible que mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 18-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Estats Units contra China: ¿la Tercera Guerra Mundial?

041 tsquare2

El contencios de Taiwan -una illa del tamany de Catalunya en 23 millons d’animes- podria desencadenar una gran conflagracio entre Estats Units i China. Pekin considera Taiwan com una mera provincia revolucionaria quan la majoria de la societat taiwanesa veu en bon ulls l’independencia. Cas d’anunciar-la, China invadiria a Taiwan d’immediat, i este reclamaria l’intervencio militar d’Estats Units, païs que ha estat proveint-lo d’armes durant decenis i en el qual té firmat un tractat de defensa mutua en cas d’una hipotetica guerra Taiwan-China.

El conflicte arranca en la revolucio comunista; ya que prou disidents chinesos s’exiliaren a Taiwan per a crear un estat paralel. Durant molts anys Taiwan s’autoproclamà l’hereua de la China nacionalista i finalment tractà de constituir-se com un estat independent i secessionat de la China comunista. Actualment Taiwan és un païs independent en la practica i una provincia china en teoria, és un estat de fet, que no de dret. Mentres, China la reclama com part integrant del seu territori nacional i amenanaça d’aniquilar l’illa si intenta separar-se.

L’actual president taiwanes, Chen Shiu-bian, és independentiste. De fet, anuncià per a 2004 un referendum d’autodeterminacio per a independisar Taiwan oficialment. Al final, ha hagut de retirar les seues pretensions per la seriosa advertencia de China d’invadir Taiwan en cas de que este anuncie l’independencia formal. Pero els nuvols de guerra no cessen; China –que encara manté colonisat Tibet- envia bucs de guerra a l’illa cada volta que alli celebren eleccions per a disuadir-la d’un sentiment independentiste que ha creixcut molt en el païs.

Personalment no crec que arribe la sanc al riu. China pesa molt politica, economica i militarment com per a que Estats Units buscara una confrontacio belica en ella; lo més provable és que abandonara a la seua sort al seu aliat Taiwan. Pel que fa a est ultim encara que acumula un armament nuclear temible dificilment és prou per a disuadir a China d’una invasio, per lo que per ara jugarà a mantindre el seu estatus de quasi-estat. El dia que caiga el comunisme en China, pot arribar la reconciliacio nacional, l’independencia o inclus la guerra, qui sap.

 

FONT: Critica Social. 11-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La crisis nuclear de Corea del Nort.

040 bush-hitler1

En el pas del temps, i en la mida que s’ha evidenciat la descomunal ruïna politica, economica, moral i humana que ha significat la Tercera Guerra del Golf Persic, pareix que la maldat de l’eix del mal (Iran-Iraq-Corea del Nort) ya no és tanta i que els vents de guerra s’allunten. I es que aixo d’encadenar una guerra darrere atra –en la sagnia economica que comporten- és un destarifo propi d’un geni com el president George W. Bush.

Nomes aplastar a Iraq, Bush amenaçà a Siria en l’excusa de que esta ocultava les armes quimiques del seu veï. Pero en la Casa Blanca s’ho degueren pensar millor. “¿Invadir Siria? ¡Pero si no té petroleu…!” I desafiar Iran, un païs en més extensio, poblacio, armament, eixercit i cohesio nacional que Iraq pero menys petroleu que este, no pareix tampoc massa rendible. Un os massa dur de rossegar per a la poca molla que li trauries ¿eh Bush?

Potser en Corea del Nort la gent es muiga de fam, pero l’estat conta en 1.200.000 soldats regulars, 4.000.000 de paramilitars, armes atomiques i capacitat tecnologica suficient per a que els seus missils impacten en la Costa Oest d’Estats Units. Si a aixo sumes una poblacio de més de 23 millons d’habitants, que l’estat asiatic no té conexions en el terrorisme internacional i que careix de petroleu… ¿quín profit es trau en invadir eixe païs?

El que Corea del Nort desenrolle armes atomiques em preocupa pero no més que si fora un atre païs. És hipocrita ficar el crit en el cel per Corea quan ningu demana conters a Estats Units, Israel, França, Gran Bretanya, Russia, China, India, Pakistan… És com si les bombes sols foren perilloses si les tenen una serie d’estats i inocues si les tenen uns atres estats que clamen contra les armes de destruccio massiva quan no paren de rearmar-se.

Si be Corea del Nort és una dictadura comunista a on la prosperitat i els drets humans brillen per la seua absencia, a nivell nuclear és una potencia. I potser s’estiga rearmant pero ¿quí no ho faria tenint un contencios en el seu veï, Corea del Sur, i l’amenaça d’invasio americana? Lo rar sería no fer-ho. El comerç enriquix les nacions i la guerra les arruïna, en paraules d’Adam Smith. Pero Estats Units i Corea del Nort continuen sense enterar-se.

 

FONT: Critica Social. 7-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes