¿Saben los propalestinos cómo son los palestinos?

253 omnji2268-00443

1) ISRAEL.
Durante milenios Palestina estuvo tradicionalmente sometida por superpotencias extranjeras (persas, romanos, árabes, otomanos, británicos, etc.) y no pudo gozar de soberanía. En 1947 la ONU aprobó por 33 votos a favor y 13 en contra la creación de un estado judío y uno palestino. Los israelíes siempre exigieron no sólo un estado para ellos sino también un estado soberano e independiente para los palestinos, colonizados en aquella era.

-¿Cómo agradecerieron los palestinos a Israel su voluntad de crear un estado palestino independiente?
Negando a Israel su derecho a existir y declarándole una guerra sin cuartel durante decenios que perdura aún hoy.

2) LÍBANO.
Los cristianos hicieron del Líbano “el París de Oriente Medio”. Líbano sintonizó con los palestinos, los ayudó a luchar contra Israel, los acogió en sus fronteras y les dio amplia libertad de actuación y movimientos en el país.

-¿Cómo agradecieron los palestinos al Gobierno libanés su apoyo militar?
Declarándoles la guerra, ayudando a derrocarlo y apoyando a los rebeldes en la Guerra Civil Libanesa en 1978.

3) SÁHARA OCCIDENTAL.
El pueblo saharaui siempre se ha solidarizado con Palestina. Quizás porque los saharauis también han sido colonia (de España y Marruecos) y porque comparten con los palestinos el sueño de ser independientes algún día.

-¿Cómo agradecieron los palestinos al Sáhara Occidental su apoyo incondicional?
Yaser Arafat convenció a Nelson Mandela para que no reconociera al Sáhara y apoyó la marroquinidad del país.

4) KUWAIT.
Kuwait durante decenios donó millones de petrodólares a la causa palestina, acogió en sus fronteras a miles de refugiados palestinos que huían de la guerra con Israel con el rabo entre las piernas y ofreció empleo a todos ellos.

-¿Cómo agradecieron los palestinos que Kuwait les ofreciera dinero, refugio y trabajo?
Haciendo una fiesta y saltando de alegría el día que el dictador iraquí Saddam Hussein invadió Kuwait en 1991.

5) ESPAÑA.
El español es sin duda el estado occidental más propalestino del mundo. La izquierda política y una base social amplia se solidarizan con la causa palestina. Madrid acogió la Conferencia Internacional de Paz para Oriente Medio en 1991 con el sueño de resolver la crisis. Su política exterior siempre ha tratado de mediar allá.

-¿Cómo agradecieron los palestinos al pueblo español su esfuerzo por ayudarle?
Pues reaccionando con indiferencia o incluso gozo a los atentados terroristas de Madrid del 11 de marzo de 2004.

PREGUNTA INGENUA.
A vosotros, jóvenes que lucís el pañuelo palestino, la bandera palestina, que acudís a las manifestaciones… ¿Qué recompensa pensáis obtener? ¿La gratitud… o la traición? ¿El abrazo o una cuchillada por la espalda?

 

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 26-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Boicot a La Caixa.

252 Donativoserc

El boicot als productes catalans que des de fa temps es promou de forma espontanea en tot internet té en La Caixa un dels principals damnificats. Tot va escomençar a partir de la OPA hostil de Gas Natural –participada accionarialment per La Caixa- a l’electrica Endesa, que busca construir un monopoli energetic en bona part de l’Estat que dispararia el preu de la llum i del gas per a que quatre especuladors es facen rics de la nit al mati.

No dixa de ser una prepotencia que La Caixa no invertixca ni un gallet fora de Catalunya, que es a on residix el 70% dels seus clients (¿qué passaria si tots decidiren retirar els seus estalvis?) o que en les cistelles de Nadal de La Caixa, l’entitat ficara tan sols productes catalans dixant de banda els de Valencia o Balears (unes autonomies a les quals consideren terres catalanes sols per a lo que els conve pero per a lo que no volen no ho són).

Pero és que la propia realitat de sa terra natal és dramatica. Un millo de pobres en Catalunya (d’una poblacio de 7 millons), 5.000 chiquets catalans estudiant en barracons, pisos a més de 300.000 euros en la ciutat de Barcelona, l’afonament del barri d’El Carmel, els casos de corrupcio del famos 3% que CIU exigia baix mà als empresaris per a concedir llicencies o el 20% que ERC reclamava als funcionaris si no volien perdre el treball, etc.

¿Pero no diuen que les caixes d’estalvis estan per a l’obra social? Puix en La Caixa en lloc de resoldre els problemes socials s’empleen els diners publics per a especular. El boicot està afectant a La Caixa i els seus directors ho admeten en secret, tant per la gent que decidix retirar els seus ingressos i ficar-los en un atre banc com molt especialment pels grans capitalistes que podrien depositar els seus diners alla i que ara no ho pensen fer.

Si vols boicotejar a La Caixa no és prou en no donar-li els teus estalvis. Tenen moltissimes coses. A continuacio posem les participacions significatives del grup en empreses molt conegudes.: 15% Banco Sabadell – 3.8% Deutsche Bank – 48% Inmobiliaria Colonial – 43% Port Aventura – 30% Occidental Hoteles – 32.3% Gas Natural – 23.1% Aguas de Barcelona – 12.5% Repsol – 3.5% Telefónica – 5% Endesa – 30% Panrico – 20% Caprabo. ¡Boicot a La Caixa! ¡Peguem-li dur!

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (7).

251 catalanofrikis.0

La professio d’historiador està cada volta més afonada i desprestigiada. Ultimament mos han arribat a l’oit tesis tan ludico-festives com la de que Cristofol Colo era catala (en una epoca en la que Catalunya no existia), Jesús estava casat en Maria Magdalena (i els apostols sense enterar-se), Judes Iscariot no traïcionà a Jesús (sense comentaris), que els humans mai hem arribat a la lluna (l’Unio Sovietica ho sabia pero va preferir callar-se i dixar-se humillar per simples actors de Hollywood) o fins i tot que Elvis Presley encara continúa viu.

Pero ara arriba lo més bo. I cóm no, havia de vindre novament des de Catalunya. Miguel de Cervantes era catala i va escriure En Quixot de la Mancha en catala. Cervantes era «independentiste». El problema és que la «censura» mos ha impedit coneixer la versio en catala i mos ha arribat traduida al castella. Atents ademes a la portada de la pelicula, a on els molt ignorants confonen a Cervantes en El cavaller de la ma en el pit, obra del Greco. ¿Que potser el Greco tambe fon un pintor catala? Ad este pas, acabarém abans senyalant qui no ho va ser.

Publicat en http://www.e-noticies.com el 21-9-2006:

«Una pel·lícula de Pilar Montoliu, Enigma Cervantes, qüestiona que l’obra de Miguel de Cervantes, El Quixot, «símbol del nacionalisme espanyol», fos escrita en català en la seva primera edició. La pel·lícula, que compta amb la participació de Televisió de Catalunya, SA, i el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals, planteja que Miguel de Cervantes es digués «Servent» de cognom i que estigués relacionat amb «Mallorca» i «el País Valencià». Segons s’explica en el film, «la censura» podia haver fet «desaparèixer la primera edició en català» d’El Quixot i hauria obligat Cervantes a escriure la segona en castellà.

Els participants en el film basen aquestes fonamentacions sobre l’origen català de la novel·la en el fet que «la primera edició desapareix» i en unes paraules de Cervantes on explica «que yo, siendo padre, me han convertido en padrastro». Per a Enigma Cervantes, a més a més, existeix una «tendència de catalanofília» en el treball de l’autor i «el públic a qui va adreçat El Quixot és independentista», ja que és un públic que busca «arguments contra la monarquia». En aquest sentit, la carta de presentació de la pel·lícula al·lega que «no és cap secret que la personalitat de William Shakespeare, el més important cultivador de les lletres angleses, sempre ha estat envoltada d’una àurea de misteri. ¿Però què passaria si es dubtés que la seva obra hagués estat escrita en el seu idioma, l’anglès? Això és el que es planteja en aquest documental sobre l’altre gran escriptor universal: Miguel de Cervantes, màxim representant de la literatura castellana» «.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 21-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan sucs valencians?

248 sucs

La nostra terra és una potencia pel que fa a la produccio hortofruticola. Taronges, mandarines, clementines, pomes, raïm, melocotons, melons d’Alger i de tot l’any, llimes, tomaques, albargines, pimentons, encisams, alls porros, cebes, bajoca, arrossos, creïlles, chufa, cacaus, tramussos, garrofons, olives, etc, etc. Produccio molt rica en quantitat, qualitat i varietat. A diferencia d’unes atres autonomies, l’agricultura té un pes notable en la nostra economia i tradicio. Fruites, fruits secs, hortalises i derivats mos garantixen una alimentacio ben rica.

És per aixo que em sorprenc que quan vaig a comprar al supermercat no trobe mai sucs valencians. Es podria dir que practicament no n’hi ha, i si ne trobes, els pocs disponibles solen ser de marques blanques o no consolidades, escasa qualitat i d’un sabor de taronja ben desagradable i amarc. En uns atres països beure suc és una tradicio cultural, i aci en Valencia que produim tonellades de fruites no sols no és costum beure suc a l’hora de dinar, sino que quan ne busques un que estiga fabricat en terres valencianes resulta que no en trobes cap.

Quasi tots els sucs de l’Estat es produixen en Murcia, especialment en Jumilla. No es que tinga res contra eixa autonomia, ni molt manco encara contra tal ciutat (a on encara es parla Valencià), simplement és que soc dels qui pensa que si compres productes valencians crees puestos de treball en Valencia i si els compres fòra crees puestos de treball fòra. M’agrada que a traves de les meues compres l’ocupacio i els imposts es queden en la meua terra i per aixo em sap mal que havent com hi ha tantes fruites cap empresari es moleste en fer sucs.

En esta terra quan se vol fer una beguda, se fa be. En Valencia se produix horchata de pura chufa valenciana, vins, caves, moscatels, cervesa, batuts i per supost aigua. Est és el païs dels inventors de la Coca Cola. És per aixo que no em pot cabre en el cap que el més vitaminic i saludable de tots els refrescs no es desenrrolle aci i que l’hajam d’importar de fòra, més si cap encara quan la produccio de fruites és tan elevada. Esta és una crida als empresaris valencians per a que produixquen i comercialisen sucs valencians que arriben a la nostra taula.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 17-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

 

Nacio Catalana: nacio d’espoliadors i lladres de cultura.

somvalencians1

“Són els catalans el lladre de tres mans” Francisco Quevedo (escritor).

¿S’imagina per un moment que des d’un periodic espanyol d’ideologia conservadora es repetira per activa i per passiva que el colombia Gabriel García Márquez, Premi Nobel de Lliteratura, és un escritor espanyol i que pertany a la nacio cultural espanyola? La progressia posaria el crit en el cel. Imperialisme, neocolonialisme espanyol, fascisme, consideren espanyols als colombians per a lo que volen pero per a lo que no volen no, etc. Lo sorprenent és que esta gent que s’escarotaria per una cosa aixina és la mateixa que despres diu que Ausias March fon un poeta catala naixcut en Gandia (en una epoca en la que Catalunya encara no existia, per a més inri). Els catalans carixen de cultura propia destacable i per aixo volen apropiar-se de la cultura dels pobles veïns. Per lo que consideren a Joanot Martorell o Ramon Llull autors “catalans” quan en realitat no ho foren mai.

Esta “nacio cultural catalana” es compon de corsaris i filibusters que es dediquen a apoderar-se de la cultura d’uns atres pobles i despres dir que és seua. La seua excusa és que valencians i balears parlem catala (cosa que és falsa). Tot aço partix d’una premissa equivocada del nacionalisme: identificar llengua en cultura. I aixo és del tot fals perque la llengua és una part de la cultura pero mai al reves. Hi ha moltes expressions culturals a on el paper de l’idioma és irrellevant: pintura, escultura, arquitectura, musica, gastronomia, festes populars, etc. ¿Quína importancia té l’idioma en un quadro de Joaquim Sorolla, en la Tomatina de Bunyol o en la Catedral de Palma de Mallorca? Cap. No obstant ho cataloguen com a cultura “catalana”. Ha quedat demostrat per tant, que la llengua no és igual a cultura sino unicament una part més de la mateixa com be puga ser-ho qualsevol atra.

Com a extensio de tot lo anterior, el fet de que dos pobles compartixquen idioma no significa necessariament que tinguen la mateixa cultura. I si no, que li diguen als irlandesos, que tantissim han patit per a independisar-se d’Anglaterra, que els seu millor escritor –James Joyce– pertany a la “nacio cultural anglesa”. Que li diguen als veneçolans que els seus millors artistes són en realitat colombians (quan Colombia i Veneçuela no es poden ni vore). En fi, que els valencians no sols tenim una llengua distinta de la catalana sino que encara que parlarem la mateixa llengua, aixina i tot seguiriem tenint una cultura propia i diferenciada de la catalana. I si els catalans persistixen en identificar llengua i cultura segur que no tindran cap inconvienient en considerar a Josep Pla o Salvador Dali com a part de la “nacio cultural andorrana”. Aposte a que l’idea els entusiasma molt.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 14-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la revitalisacio del ferrocarril valencià?

Aznar_y_Hitler

Un dels problemes més dramatics que te la nostra nacio és l’abandonament progressiu del ferrocarril. En una era d’embotellaments, accidents de transit i preus dels carburants pels nuvols, els distints governs han optat per abandonar a la seua sort al tren, en el que ya apenes s’efectuen inversions, i centrar-se en el transport privat. El tren és rapit, comodo i net perque no poluciona. Lo ideal és que siga public i de calitat pero tenint en conte que l’Estat no té diners per a invertir potser ha arribat l’hora de la privatisacio per a infundir-li vida de nou.

En els Estats Units s’està duent a terme una curiosa iniciativa. Hi ha una serie d’empreses que estan comprant el ferrocarril a l’Estat. Es tracta de poderoses factories que estan interessades en millorar el transport de les seues manufactures (automovils, maquinaria…) i que actualment depenen excessivament de trailers i carretera. Les empreses es comprometen a tres coses. 1) Garantisar el transport de passagers. 2) Fer les inversions que calguen en este sentit. 3) Obrir uns nous corredors exclusivament per a mercaderies. Aço ultim és lo realment bo.

Les ventages són clares: 1) S’aporten les inversions que un Estat superendeutat no pot realisar. 2) El transport de mercaderies dixa d’estar supeditat al de passagers. 3) Front a l’unica eixida de trailers i carretera estaria el tren. 4) L’Estat ingressa diners per la privatisacio. 5) Els imposts dels ciutadans que es dediquen a mantindre el tren, es poden dedicar a la Sanitat o l’Educacio. 6) En ser un servici privat, el numero de folgues disminuix i el servici al client millora. Estes mides milloren la competitivitat i faciliten l’exportacio de molts productes fòra.

No estaria gens malament una solucio aixina per a Valencia. Es podria crear un conglomerat d’empreses fortes al que li interessara directament obrir corredors de mercaderies. Ademes, aixina podriem tindre inversions com el Parc Central, més trens de rodalies, millorar els controls de seguritat i acabar en els trams de via unica o vertebrar la nostra nacio en una via per a mercaderies i una atra per a passagers que la travessara de Nort a Sur. Esta opcio és l’unica alternativa valida a un ferrocarril public carent d’inversions que cada dia mes es mor d’oix.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La llengua catalana no existia en el segle XIX.

cara2

En l’escola se mos ha ensenyat que els valencians erem muts fins que uns colons procedents de Catalunya (en una epoca en la que Catalunya encara no existia) mos portaren la seua llengua: el catala. La realitat és distinta: l’Idioma Valencià i balear estan documentats des del sigle XIII mentres que el catala fon dialecte del llemosi fins a que en el I Congres de la Llengua Catalana en 1906 es decretà l’independencia del catala respecte al llemosi.

A partir d’ahi, el catalanisme tractà de reconvertir Valencià i balear de llengües independents a dialectes del catala. Pero que no em crega el llector per la meua paraula sino per la d’uns atres. Ara posem un text del segle XIX: un poema d’un autor catala (Carles Aribau) i que simbolisa la renaixença de les lletres catalanes. Atencio a la llengua en que afirma escriure el propi autor. Al final del poema, mos trobem un qüestionari tipo test.

ODA A LA PATRIA (Carles Aribau).

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pátria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repós etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant cobert de boira a neu,
quaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com coneixer poqués lo front de mos parents,
coneixia també to so de los torrents,
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats persegudors;
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfun les flors.

Qué val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolc país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums elleis,
la llengua d´aquells forts que acataren los reis,
defenqueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
que en pensar en sos llars, no es consum ni sényora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí soná lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolca llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e cántics llemosins somiavaca cada nit
.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la má del cel,
oh llengua a mos sentis més dolca que la mel,
que em tornes les virtusts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessara de cantar de mon patró la gloria
e passe per ta veu son nom e sa memoria
als propis, las estranys, a la posteritat.

Bonaventura Carles Aribau.

FONT: Poema publicat originalment en el periodic El vapor. 1835.

PREGUNTA: ¿Per qué el poeta catala Carles Aribau afirma en 1835 escriure en llemosi i no en catala?

a) Carles Aribau fon un blavero secessioniste fasciste anticientific (ho diu el profe de “valencià”, que ho sap tot).
b) Carles Aribau era tan borinot que escrivia en catala pero no ho sabia ni ell (¡igualet que Ausias March, che!).
c) A on diu llengua llemosina en realitat volia dir llengua catalana (era dislexic i s’equivocà escrivint en el Word).
d) El catala no naix com idioma fins al I Congrés de la Llengua Catalana (1906); abans es dialecte del llemosi.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 31-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Fasciste = Tot aquell que pense distint de mi o no em done la rao.

000CaroddelasJONS

Esta és la nova accepcio del terme “fasciste” que deu incloure’s en els diccionaris valencians. I és que per a un determinat sector de l’esquerra absolutament radical, intolerant i reaccionari tots aquells que no pensen igual són immediatament sospitosos de ser fascistes. I és que ya ho digue en el seu dia el lliterat Camilo José Cela: “Hui els antifranquistes són més franquistes que Franco”. Fasciste és algo que definix tot lo que no li agrada a u.

Lo més curios és que despres esta gent és la que presumix de ser progressista i tolerant. Ara be, la tolerancia deu reduir-se nomes a aquells que són de la mateixa corda, perque quan u acusa de fascista a una atra persona pel sol fet de pensar distint està demostrant que l’autentic facha és ell, i que a final del dia resulta eixe supost tolerant tindre la mateixa tolerancia que tenía Francisco Franco perque, a l’igual que ell, defen el pensament unic.

En el cas de Valencia es nota molt este fenomen: si defens els interessos de ta casa (Valencia) t’acusen de fasciste, pero si defens els interessos dels veïns (Catalunya) eres progressiste. ¡¡¡Mante, defendre lo del veï en lloc de lo de casa no es ser ni de dretes ni d’esquerres, simplement és ser imbecil!!! I aixo ho saben be els vascs i els catalans, que per aixo defenen lo de sa casa i no atra. Ells no tenen els complexos d’inferioritat que hi ha aci.

Per a alguns el sol fet de defendre una llengua propia et convertix en fasciste. I yo em pregunte: ¿Són fascistes els gallecs per voler parlar gallec i no portugues? ¿Són fascistes els catalans per voler parlar catala i no occita? Si la resposta és no… ¿per qué som fascistes els valencians i balears per voler parlar Valencià i balear? Pero és igual, esta gent és tan reaccionaria i té un complex d’inferioritat tan gran que no raona, que aixo no ho veu.

Més… ¿És fasciste el 70% de valencians per afirmar que el Valencià és un idioma distint del catala (CIS de 2004)? ¿És fasciste el 65% de votants del PSPV que pensa igual que en la pregunta anterior? ¿És fasciste el Partit Republicà Autonomiste? ¿És fasciste Vicent Blasco Ibáñez o Francesc Pi i Margall per defendre esta tesis? ¿És fasciste Ausias March o Joanot Martorell perque afirmaren escriure en Valencià pero en catala mai?

En resum, que dona igual ser més roig que Josip Stalin: si no engolixes en el Cataluña, una, grande y libre, resulta que eres fasciste. L’humanitat es dividix en dos enormes sectors: un, el que pensa que en Valencia es parla catala i dos, el fasciste (a on s’inclou al restants mils de millons de l’humanitat). Esta intolerancia no és nova, la veritat. De fet és la vella tecnica dels autentics fascistes: acusar als demes de lo que en el fondo són ells.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 27-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡Ceuta y Melilla existen!

zfgzagh

A pesar de ser valenciano, o quizás precisamente por serlo, no puedo dejar de solidarizarme con otros pueblos del Estado Español que saben bien, como los valencianos, lo que es ser usados como moneda de cambio. Dos de los pueblos que más alto cotizan en mi escala de simpatías ibéricas son Ceuta y Melilla. Todo el mundo las ningunea y desprecia, es como si no existieran. Los políticos a menudo hablan de que no podemos tener 17 administraciones de justicia o 17 haciendas cuando realmente el número de autonomías españolas es 19 y no 17.

Quizás esto se deba a que ambas se declararon ciudades autónomas y no comunidades autónomas. Y es que estos dos pueblos son muy sosegados, nunca protestan por nada a pesar del desprecio que reciben de España. Si yo fuera ceutí o melillense no dudaría en exigir el estatus de comunidad autónoma para ambas localidades así como el nacimiento de una coalición regionalista que se llamara “Ceuta y Melilla Existen” y que estuviera aglutinada por partidos políticos de las dos regiones. Por poco que hiciera, sería más que lo que hace PSOE o PP.

Ceuta y Melilla se parecen a Valencia. Los tres aman masoquistamente a España a pesar del continuo maltrato que reciben de ella. Los tres son discriminados en materia de inversiones e infraestructuras. Los tres son usados como moneda de cambio por Madrid para contentar las ambiciones de Marruecos o de Cataluña según sea el caso. Los tres acogen solidariamente a unos inmigrantes que en el fondo desprecian, insultan y odian a las tierras que les dan el pan (el caso de los marroquíes en las dos ciudades y de los manchegos en nuestro país).

Lo de estos cachitos de Europa en África es vergonzante. Los dos se encuentran absolutamente desbordados por la inmigración y a pesar de que ceutíes y melillenses viven con orgullo su furibunda españolidad el Rey de España nunca les ha visitado, no sabemos si porque se avergüenza de ellas o por no incomodar al tirano de Rabat. Lo peor de todo es que ahora se baraja la posibilidad de una cosoberanía hispanomarroquí para estos dos olvidados pueblos. Ceuta y Melilla, como Valencia, son usadas como eterna moneda de cambio una y otra vez.

Yo creo que ya está bien de humillar a estas autonomías. Ceuta y Melilla son españolas desde antes incluso de que existiera el estado marroquí y a diferencia de Gibraltar o Sáhara Occidental, no son consideradas colonias por la comunidad internacional. Las quieren hacer marroquíes cuando nunca lo han sido. Sin ser melillense ni ceutí me siento insultado. ¡Ya está bien! ¡No pueden tratar a esos dos pueblos como quien negocia con un kilo de bananas! ¡Ceuta y Melilla existen! Yo creo que ya es hora de que alguien se ponga en pie y lo grite bien alto.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 21-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Bienvenidos a la Castilla Valenciana.

octaveta_11

La situacio de les llengües minoritaries ha millorat en Galicia, Euskadi i Catalunya. L’educacio en les aules ha segut un instrument clau. Pero en Valencia l’us del castella s’ha disparat precisament des de que es dona “valencià” en l’escola. La rao és que l’assignatura de Valencià no és tal, sino catala, i mentres que en Galicia, Euskadi i Catalunya s’ensenya la llengua propia d’alli, aci s’educa en un idioma en el qual no s’identifica ningu.

Si els valencians diuen “Mosatros estem aci jugant i botant en els chiquets” i en l’escola els obliguen a dir “Nosaltres estem aquí jugant i saltant amb els infants” algo falla. Perque quan tu i tot el teu voltant parleu d’una forma i en l’escola vos ensenyen una atra cosa que no coincidix en absolut, es crea un conflicte. Per lo tant, lo més senzill de tot és que els valencians acaben dient “Nosotros estamos aquí jugando y saltando con los niños”.

Molts catalanufos pensen que falta poc per a vencer la Batalla de Valencia. Ara be, yo pronostique que si els que defenem una Llengua Valenciana independent de la catalana perdem esta guerra, el bando catalanufo tampoc la guanyarà. Perque al final del dia lo unic que s’obtindra sera una castellanisacio massiva de Valencia en les proximes decades. Una castellanisacio massiva que de fet ya comença a ser realitat a hores d’ara.

En les quatre grans ciutats, en les comarques del Sur i de l’interior tot lo món parla ya en castellà. Pero és que en les comarques valenciaparlants la penetracio del castellà ya fa furor en la joventut. I faltava l’immigracio. En fi, que em pareix trist que en unes poques decades en Valencia es parle tant de Valencià com en Madrit. I tot per voler impondre una llengua aliena (el catala) com a instrument d’un colonialisme més propi del segle XIX.

Vint anys de donar catala en l’escola nomes ha servit per a que es dispare l’us del castella. Els valencians no mos identifiquem en una ortografia, gramatica i lexic que són totalment aliens a la nostra parla. Si es donara una autentica Llengua Valenciana en l’escola, encara estariem a temps de fer front a la castellanisacio. Pero si seguim en el catala pronte hi haura tres Castelles: Castella i Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, clar.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 20-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes