¡¡¡Parlar valencià és parlar en cristia!!!

separata13.gif

El despreci dels hispanoparlants cap a la llengua d’Ausias March no coneix llimits. Primer, mos trobem en el cas de Xativa, a on la policia demana a un menor d’edat que s’identifique. Este ho fa en Valencià. La policia li diu que “parle en cristia”. El chicon torna a identificar-se en Valencià, puix sa documentacio està en eixe idioma i la policia se l’emporta detingut a comissaria. Detingut per fer us d’un dret amparat per l’Estatut i la llei.

Poc despres, el cas de Gandia. A un veï de Tavernes de la Valldigna li furten la cartera en Barcelona. Com que ha perdut la documentacio acodix a la comissaria de policia de Gandia –ciutat en que treballa- per a preguntar els requisits per a expedir un nou DNI. Al sentir-lo parlar en Valencià, la policia li contesta: “En castellà”. Cap dels policies volia parlar el Valencià. Al final li diuen que no l’atenen si no parla espanyol i ell endafat se’n va.

Més tart toca Vilarreal. Un regidor d’eixa ciutat vol denunciar en la comissaria que el seu fill ha segut apalisat per un grup de neonazis pero no li dixen presentar la denuncia en Valencià. “Si voste vol que li atenga deura parlar en castellà. En Valencià no li entenc” -diuen-. Fa nomes uns dies, el contertuli Juan Adriansens en un programa de la TVV de la qual cobra li contestà a un atre contertuli: “¡A mi em parles en cristia!”. En el sigle XXI.

Com a colofo final, la Policia Estatal Espanyola –sí, novament ella- dete, i colpeja en les porres a un ciutada, Toni Siles, tan sols per fer us del seu dret a la llibertat d’expressio durant la manifestacio del 25 d’Abril. Com que portava una Real Senyera “incitava a la violencia” segons la policia. Novament la policia del costat dels catalanufos, els que donen vives a ETA i Terra Lliure. Ya els ho recordarem quan ETA torne a assessinar-los.

I tot aço quan encara tenim recent en la memoria el cas de Tony Cabban, regidor de l’Ajuntament de Xabia que va dir en el periodic The New Entertainer que “encara que l’enten, per principis no contesta cap pregunta feta en Valencià en els plens”. O el cas d’eixa parella de valencians als que li negaren el dret d’adoptar chiquets tan sols perque nomes sabien parlar en Valencià. Quan si és una parella que nomes sap parlar castellà no passa res.

Nomes volia dir-los a estos maleducats tres coses. 1) El Valencià és un idioma tan cristia com l’espanyol puix Valencia no és territori musulma. 2) Si tingueren un minim de cultura, respectarien una llengua –el Valencià- que tingue un Segle d’Or lliterari abans que l’espanyol. 3) Si tingueren un minim de decencia es molestarien en deprendre a parlar en Valencià en agraïment a la terra que els donà treball quan eren uns mesetaris morts de fam.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 20-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Les mil i una ventages de ser espanyol.

109 elstempscanvien

1) La primera i fonamental és que ofrenem noves glories a un estat que diu que els valencians parlem catala.
2) Valencia aporta l’11% de la riquea total de l’Estat pero tan sols rep el 5%.
3) Com a premi per la nostra solidaritat, els aragonesos mos bramen: “¡Ni una gota d’aigua als valencians!”.
4) Els forasters (madrilenys, etc.) en la nostra propia terra mos diuen: “¡Eh tu, a mi em parles en cristia!”.
5) Els nostres diners servixen per a construir infraestructures en la Meseta i Catalunya.
6) En 2002 el port de Barcelona rebe cinc voltes més diners que el de Valencia.
7) En 2003 l’ampliacio de Barajas s’emportà el triple de lo pressupostat per a tota l’autonomia de Valencia.
8) ¿PHN, AVE, Parc Central, Parc Industrial de Sagunt…? ¡No passa res, la copa a l’any que ve!
9) José María Aznar, Eduardo Zaplana i Jordi Pujol acordaren fer oficial el catala en Valencia.
10) PP, PSOE i EU –els tres són partits espanyols- van a ficar el catala dins de l’Estatut Valencià.
11) ETA mos fica bombes per ser Valencia territori espanyol.
12) El memorandum de llengües de ZP sols parla de castella, gallec, vasc i catala… ¿I el Valencià qué?
13) El Valencià no és una llengua oficial en l’Unio Europea (UE) perque no som un estat independent.
14) Les taronges marroquines inunden Valencia cada volta que Espanya vol quedar be en Marroc.
15) Els futbolistes valencians juguen en una seleccio –l’espanyola- que sempre cau en octaus de final.
16) Ni Expo ni JJOO ni Capital Cultural Europea ni res de res. Damunt, ¡boicot a la Copa America!
17) La Biblioteca Nacional –d’Espanya- califica els llibres en Valencià dins de l’epigraf de CAT.
18) El diccionari de la RAE diu des de 1970 –abans no- que el Valencià és una variant del catala.
19) Si forem un estat independent, no vindrien a manifestar-se cada 25 d’Abril a favor dels PPCC.
20) En les Escoles Oficials d’Idiomes –dependents d’Espanya- s’ensenya “Valencià-Catala”.
21) El president del Consell d’Estat (Espanyol) inclou a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana.
22) La Policia Estatal Espanyola et dete simplement per identificar-te en Valencià.
23) La Policia Estatal Espanyola et nega la possibilitat de fer una denuncia si és en Valencià.
24) TV3 emet la seua propaganda panca en terres valencianes.
25) La festa de la Geperudeta –patrona dels valencians- no ix en cap mig de comunicacio estatal.

Etc.
Etc.
Etc.

¡Ale, a ofrenar noves glories a Espanya!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿En Espanya ya teniu coches o encara aneu montats en ruc?

108 franco rei

Molts espanyoleros argumenten que si Valencia fora un estat independent sería un estat insignificant sense cap pes en el món, que un estat tan chicotet no podria defendre be els seus interessos i que ningu el sabria situar en el mapa. Per als interessos valencians lo més convenient és estar dins d’Espanya –segons els espanyoleros- puix és este un estat que conta en un relatiu prestigi, influencia, poder i força a escala internacional. Pero ¿és cert aço?

El governador de Florida, Jeb Bush, presentà en el seu dia a José María Aznar no com a president del govern del Regne d’Espanya, que és lo que era llavors, sino com “el primer ministre de la Republica Espanyola” quan el de primer ministre és un carrec que no existix en l’Estat i des de 1939 Espanya ya no és una republica. El president d’Estats Units, George W. Bush, preguntà “si la Moncloa era el rancho d’Aznar”. En aixo està dit tot.

En la foto de les Açores sols els diaris espanyols retrataren als tres mosqueters. En l’estranger, publicaren la foto de Bush i del primer ministre britanic Tony Blair i retallaren la cara d’un president trivial (Aznar) d’un estat insignificant (Espanya). Si vas a Estats Units i dius que vens d’Espanya, es pensen que eres mexicà i et pregunten si en Espanya la gent té duches o si es banya en el riu, si dispon de coches o si encara va montada en ruc.

Recorde un programa de Caiga qui caiga en que u dels periodistes es traslladà a Estats Units i abordà a la gent en mig del carrer: “Per favor, situe Espanya en este mapa d’Europa”. El primer va senyalar França, el segon Finlandia i nomes el tercer situà correctament Espanya. Potser alguns diran que aço es deu a que el poble estadounidenc és ignorant en general i no sap a on es troba Espanya perque ni sap d’Espanya ni sap de res.

Pero Espanya és ningunejada en tot lo món. En 2003 tenistes espanyols acodiren a Australia per a disputar un partit i alli sonà l’himne de la Republica Espanyola… ¡Ignoren inclus quin és l’himne de l’Estat! En la prensa internacional apenes es parla d’Espanya, en la boda del Princip Felip hi hague un rosari d’absencies de caps d’estat, i ni tan sols America Llatina considera important hui per hui a Espanya, ¡i aixo que parlem del Tercer Món!

Esta és la proyeccio internacional d’Espanya. Est és l’orgull i el prestigi internacional de ser espanyol. És per lo tant que yo em pregunte: Ya que ni dins d’Espanya ni tampoc fòra d’ella, van a saber en l’estranger a on està situada Valencia ¿per qué no optem per una Nacio Valenciana lliure i sobirana en lloc d’argumentar una inexistent força i prestigi internacionals com grans ventages de permaneixer en un Estat sense cap pes en el món?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 18-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Catalanoespanyoleros: lo milloret de cada casa.

107

A qui li agrade el món de Dracs i Masmorres i el de la fantasia cavalleresca en general, sabra be que en ell se poden trobar races pures (humans, elfs, orcs, gnoms…) i races hibrides (semiorcs, semielfs…) que són el fruit del creuament sexual de dos sers de races pures diferents. Per eixemple, un semielf naix de l’amor d’un home huma i una dòna elfa, o d’un elf i una humana. Un semielf ni és completament huma ni tampoc elf; és una barreja i aglutina una serie d’habilitats i caracteristiques (fisiques, biologiques, magiques…) dels dos.

¿A sant de qué ve esta explicacio de la Falla? Ve a que en esta nacio que és Valencia tambe hi ha valencians de races pures i hibrides. De pures tenim els valencianistes (llengua i nacio valencianes), catalanufos (llengua i nacio catalanes) i els espanyoleros (llengua i nacio espanyoles). Despres tambe ne trobem races hibrides, com els valenciaespanyols (llengua valenciana, nacio espanyola), els catalanovalencians (llengua catalana, nacio valenciana) i una nova i sorprenent raça: els catalanoespanyoleros, els quals reunixen lo milloret de cada casa…

Estos ultims diuen que els valencians parlem catala i som espanyols. Solen ser de PP i PSOE, presumixen d’idioma catala i de “Païs Valencià”, ara be parlen sempre en espanyol i porten l’estanquera en el cor. De totes les races és esta la més immunda. En fi, temps de crisis, temps de confusions… En el segle XV –el Segle d’Or de la nostra historia- els valencians teniem ben claret que erem valencians i que parlavem en Valencià. Casualment en aquella epoca en que no hi havia dubtes sobre la nostra identitat, Valencia era el millor païs del món.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 17-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Nacionalismes en Europa: un incendi provocat.

106 nacionalismes

Hi ha un parell de teories interessants sobre els nacionalismes en Europa. La primera és del filosof Fernando Savater. Diu que a l’igual que Espanya fon un camp d’experimentacio en els anys 30 a on esclatà una guerra que despres es traslladà al continent per efecte contagi, ara podria tornar a repetir-se l’historia pero en el fenomen nacionaliste. Si Euskadi conseguix l’independencia podria produir-se un efecte domino en Europa que afectaria a unes atres nacions sense estat (Escocia, Corsega…) per lo que passariem a l’Europa de les tribus i sería el fi de l’Unio Europea (UE). Em pareix una visio massa apocaliptica; no crec que la UE desapareguera, de fet l’Europa dels pobles podria gojar inclus de molt més acomodo i estabilitat que la dels estats que tenim ara.

L’atra teoria li la he sentit varies voltes als comunistes. Asseguren que l’auge de nacionalismes que hi ha en tota Europa no és casual; es tracta d’un “incendi provocat”. Algu es trobaria molt interessat en que una serie de pobles s’independisaren (Galicia, Euskadi, Catalunya, Bretanya, Corsega, Gals, Escocia, Veneto, Padania, etc.) i per tant estaria fomentant estos moviments de lliberacio nacional i finançant-los des de les ombres. Tal incendi provocat sería obra d’un piroman: Alemanya. De fet, si conseguira el desmembrament d’Espanya, França, Italia i Gran Bretanya, Alemanya sería l’unic estat fort de la UE i els atres estats menuts serien els satelits que orbitarien en torn a l’astre-rei alema. A canvi, tots estos pobles conseguirien l’independencia per fi.

La teoria és verosimil per les següents raons:

1) Alemanya és l’unic estat dels cinc forts de la UE que no té cap problema de nacionalismes.

2) S’ha descobert que darrere de la desintegracio de Yugoslavia, estava la mà allargada d’Alemanya, que promogue l’independencia d’Eslovenia per a aumentar la seua area d’influencia.

3) Alemanya fon el primer estat en reconeixer la sobirania dels nou-nats Eslovenia, Croacia, Macedonia, etc. i podria estar tractant de repetir la mateixa jugada en l’Estat Espanyol.

4) Alemanya podria consolidar la seua hegemonia comercial i economica sobre la UE si no existiren grans estats que li feren front de tu a tu.

De ser cert tot aço, el valencianisme podria tindre en Alemanya una sucosa font de finançacio, un manà caigut del cel.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 16-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una barrera electoral del 0%?

105 llengua

El nostre Parlament (les Corts Valencianes) no és gens plural. Mentres que en les assamblees llegislatives d’unes atres autonomies hi ha fins a set o huit partits en representacio, aci tan sols hi ha tres. I al pas que anem, en una Entesa que recula cada volta més i uns partits nacionalistes que no despunten, no deuriem estranyar-mos si un dia d’estos tenim parlament bicolor. Els partits majoritaris ansien un sistema “a l’estadounidenca” (vote democrata-vote republica) a on tan sols pugam triar o blanc o negre, sense lloc per al gris, el vert o el blau.

A tot aço contribuix l’injusta barrera electoral del 5% (recordem que en la majoria d’autonomies el llimit és del 3%). En frenetica insistencia el BNC reclama rebaixar la barrera al 3% alegant motius democratics. És este un argument fariseu que unicament perseguix el fi egoiste d’irrompre en les Corts. La filial valenciana de CIU vol conseguir per mig d’una reforma lo que no pot a base de vots: que el poble premie el seu catalanofascisme. El BNC nomes vol entrar i punt. Puix si realment buscara una autentica democracia propugnaria una barrera del 0%.

La barrera deuria ser del 0%, és dir, que no existira cap barrera… Es tracta simplement de que cadascu vote a qui vullga i despres passem a procedir a un repartiment proporcional dels escanys. ¿Que per eixemple una formacio com Els Verts decidix presentar-se un any en solitari, els voten 30.000 valencians i els correspon un diputat? Puix un diputat. Aixo sí és una autentica democracia. Si s’eliminaren estos obstaculs caciquils, tots els ciutadans mos beneficiariem: hi hauria molt més a on triar. PP i PSPC sols volen perpetuar-se en el poder i res més.

Hi ha qui objecta que aixina entrarien en les Corts partits radicals i d’ultradreta. Potser. Pero ells tenen tant de dret de presentar-se com els demes. Ademes, la barrera del 5% no és cap panacea per a detindre’ls com s’ha vist en tota Europa. Uns atres diuen que el multipartidisme que produiria impediria acorts de govern estables, pero yo pense que s’acabaria més be en rodells de majories absolutes i caldria buscar el consens. En el fondo són excuses de mal pagador dels grups majoritaris per a no perdre l’oligopoli del poder. Barreres a la democracia ¡zero!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 13-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una pagina-web de lliteratura en valencià?

104 ausias9

No cap dubte de que el panorama editorial en Normes d’El Puig és ben depriment. La falta d’ajudes oficials, la pessima distribucio, la falta d’editorials potents i sobretot la persecucio politica de PP i PSPC han fet que hui publicar un llibre siga quasi impossible. Per aço que potser caldria crear una serie de webs que fomentaren la lliteratura en Llengua Valenciana. En est aspecte, fa una llabor impagable www.llenguavalencianasi.com pero no dixa de ser un portal generalista de tematica diversa i la lliteratura mereix un lloc propi al marge de tot.

Lo primer sería crear una pagina-web –una revista electronica- a on es pugueren publicar texts de tot tipo. Molt bones en este sentit son www.elcuento.com o www.ficticia.com , de les quals podriem prendre eixemple. Un disseny atractiu resulta imprescindible i uns bons continguts tambe. En este cas considere que una web d’esta classe deuria donar cabuda tant a autors consagrats (Josep Esteve Rico, Xavier Casp…) com a novells, i que no deuria llimitar-se tan sols als contes i relats; deuriem poder llegir tambe novela, poesia, teatre, ensaig, etc.

Lo segon sería crear una revista-e que tocara el tema de la lliteratura en reportages, articuls, entrevistes, etc. D’esta classe tenim en format de paper el Lletraferit i Revers, encara que lo ideal sería una revista en la xarcia. Hi ha casos de publicacions de solera i en un alt rigor intelectual. A falta d’eixemples en la nostra dolça llengua, de nou em referire a l’espanyol. Destaque en este cas www.letralia.com , una web veneçolana dedicada a la lliteratura hispana. En esta web tambe es publiquen relats i ensajos, pero predomina l’informacio aci.

El tercer pas sería construir una editorial electronica en internet que publicaria llibres en Normes d’El Puig. En els ultims anys ha proliferat este tipo d’editors a la malla maxima mundial i encara que el format no és del tot comodo per a llegir, a mida que passe el temps i es desenrrolle la tecnologia, els llibres-e tindran gran futur. El cas de www.virtualibro.com és un atre eixemple de com es podrien fer les coses. Nomes en proyectes com estos garantisarem la supervivencia de les Normes d’El Puig en estos temps foscs que s’acosten al païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Josep Maria Guinot, filolec, erudit i patriota (1907-2005).

103 guinot1

Els ultims temps són tragics per al valencianisme. Fa poc ha faltat Josep Maria Guinot i Galan, un erudit al servici de la Llengua Valenciana. Doctor en Teologia i en Filologia Romanica, Catedratic de Religio i Llati, docent, traductor, escritor, articuliste… Home de vasta cultura, Guinot parlava espanyol, Valencià, catala, llati, grec, angles, alema… El guardonaren en el segon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1999.

Fon el fundador i el president de la valencianista Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello, i autor d’una serie d’obres imprescindibles per a la codificacio de la llengua com Fonetica de la Llengua valenciana , Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana , La llengua Valenciana, hui, Valencia i catala comparats, etc. Academic de la RACV, fon un artifexs de la creacio del bisbat Sogorp-Castello, en les comarques del Nort.

A lo llarc de sa vida compaginà les seues dos grans passions: el sacerdoci i la docencia. Des de ben menut es va interessar per la Llengua Valenciana –a pesar de la prohibicio expressa del seu yayo de no parlar-la-. De fet, ya escrivia en Llengua Valenciana molt abans fins i tot de firmar-se les Normes del 32. Orfe de pare, salvà la vida de milacre en la Guerra Civil –per la persecucio religiosa de l’epoca- i sempre lluità contra la pena de mort.

Sempre he dit que els millors valencianistes són els naixcuts en les comarques del Nort i del Sur, precisament per la dificultat afegida de ser-ho en estos territoris, més afectats pel provincianisme. I Josep Maria Guinot fon un patriota de cap a peus, un home de conviccions i d’una fe profunda. Fe en Deu, en la Llengua Valenciana i en la seua patria. La fe que precisament li falta al poble valencià per a tornar a ser la gran nacio que una volta fon.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 5-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Joan Costa, u dels nostres (1935-2005).

102 JoanCosta

Un accident de transit ha segat la vida de Joan Costa. Filosof, teolec, sacerdot, docent, escritor, articuliste… El jesuita fon un d’eixos religiosos que, a diferencia de la jerarquia catolica valenciana, s’han compromes per la llengua. Fon president de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) –hi havia uns atres que ho mereixien més- i encara que tingue llums i ombres fon un home que servi al païs.

La seua obra és una de les mes interessants dels ultims temps. Destaca les seues recopilacions d’articuls de prensa com Desperta ferro i El ferro que desperta, les quals deurien ser d’obligada llectura en les aules, aixina com tambe les seues edicions i traduccions de classics com Jaume Roig, Isabel de Villena, Arnau de Vilanova o Sant Pere Pasqual, lo qual denota que Joan Costa fon un humaniste, un home de lletres, un enamorat del Segle d’Or.

La seua llavor es va vore tacada al final de sa vida, al ser un dels promotors de l’introduccio dels accents en les Normes d’ El Puig, una jugarreta que no poca gent li ha perdonat. Yo crec que s’equivocà pero de bona fe. Pense que ficà els accents per a vore si a canvi l’Academia de Zaplana valencianisava el seu catala. Pero no es pot fer tractes en el dimoni, puix al final sempre t’enganya. I aixo és algo que deuria saber un religios com ell.

No vaig a ser yo qui disculpe a Costa pels seus erros ni molt menys. Joan Costa és el responsable ultim de l’actual descredit de la RACV i de que els valencianisme es trobe fragmentat a partir de la decisio de Costa de cedir als interessos espuris d’Angel Calpe i L’Oronella. Pero sería injust tindre en conte unicamente sa etapa més fosca ya que si fem una valoracio global d’ell admetrem que Joan era u dels nostres. Descanse en pau.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 4-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Xavier Casp, el poeta (1915-2004).

101 casp

La mort del poeta Xavier Casp ha devingut en una de les més tragiques perdues per a la cultura del nostre païs. Natural de Carlet, Casp ha segut un dels poetes valencians més destacats del segle XX i juntament en l’erudit Miquel Adlert, l’estandart del valencianisme cultural en la segona mitat de la centuria. La seua obra ha segut traduida a diversos idiomes i rebe el primer Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1994.

L’incomparable dolçor i musicalitat dels seus versos, l’amor que profesa cap a Deu, la patria i la seua esposa i el sentiment de les seues paraules fan de Casp un dels poetes valencians mes grans. Obres com D’amar-te, amor, Goig, ¿A on vaig Senyor? o Els 7 d’Octubre, i… són historia viva de la poesia nacional. I és que no és per casualitat que els nostres germans del Nort el tilden de “poeta catala”. Si no fora excels, no el voldrien fer seu.

Xavier Casp ha defes la Llengua Valenciana inclus baix el franquisme. Durant molts anys fon deca de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) i encara que podria haver-se conreat més fama d’haver escrit en catala o en espanyol, ell preferi escriure en la seua amada Llengua Valenciana. I encara que va cometre d’erros i equivocs, de dubtes i titubejos, resultaria injust negar que Casp fon un patriota que donà la vida pel seu païs.

En l’hivern de sa vida presidi l’Academia de Zaplana (AZ). L’acusaren de traïdor, de venut al catalanisme. Yo pense que Casp pecà d’ingenuitat, que si es clavà en aquell merder fon per tractar de salvar alguna cosa -per poc que fora-, per a l’Idioma Valencià. Al cap d’un temps dimiti, gest que l’ honra. Tingue ombres pero em quede en les llums d’un home que tant si volia com si no volia, era valencià. I sí que volia ser valencià. I tant.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes