¿Per a quan una politica d’immigracio restrictiva, seriosa i responsable?

256 darrerki1.0

Valencia està rebent onades d’immigrants pel seu desenrroll economic i perque historicament Espanya ha segut un pont entre Europa i Africa, i Europa i America. No podem evitar la proximitat geografica i cultural en el Tercer Món, ni tampoc desigem finiquitar el nostre benestar social, pero sí que cal acabar en una politica de portes obertes si volem que molts dels millons de immigrants que volen vindre a Espanya s’ho pensen dos voltes i finalment decidixquen anar a un atre estat (Estats Units, Portugal, França, Italia…) en lloc de vindre aci.

Aço és un colador, entra tot lo món i no expulsen a ningu, encara que no tingues papers et pots quedar a viure tranquilament, tens dret a una sanitat i educacio debades encara que sigues illegal i no cotises, si t’empadrones en l’Ajuntament i no tens els papers este en lloc de denunciar-ho a la policia, t’encobrix front a ella, de tant en tant es fan regularisacions massives, ara parlen de donar-li dret a vot a tots els estrangers llegals, i per si fora poc la justicia és una broma; si furtes un coche i et captura la policia estaras en el carrer en tan sols 24 hores. ¡Prou!

Sense caure en postures racistes o xenofobes –que són incompatibles en l’humanisme cristia en el qual crec- no dixa de ser una obvietat que no poden vindre a viure 600 millons d’africans a Valencia; no en tenim treball per a tots ni tan sols espai fisic. És palés que l’immigracio és un fet que serà constant en les proximes decades pero deuria fer-se politica de mà dura si volem impedir que vinguen molts. Es tracta de crear mijant la politica un efecte muralla en lloc d’un efecte crida que és lo que han fomentat els irresponsables governs de PSOE i PP.

Els immigrants indocumentats deuen ser repatriats, la sanitat deu ser accesible per als illegals pero pagant per ella, el dret de vot deu estar a l’abast sols dels nacionals i front a la multiculturalitat lo que cal és l’integracio dels immigrants en les llengües, cultura i costums de la terra d’acollida. Ademes, per a adquirir els papers de residencia els nouvinguts deurien aprovar un examen de llengua (espanyola i Valenciana) i cultura autoctona, i un examen d’integracio civica a on els quede palés quines són les lleis i principis basics acceptats en el nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan sucs valencians?

248 sucs

La nostra terra és una potencia pel que fa a la produccio hortofruticola. Taronges, mandarines, clementines, pomes, raïm, melocotons, melons d’Alger i de tot l’any, llimes, tomaques, albargines, pimentons, encisams, alls porros, cebes, bajoca, arrossos, creïlles, chufa, cacaus, tramussos, garrofons, olives, etc, etc. Produccio molt rica en quantitat, qualitat i varietat. A diferencia d’unes atres autonomies, l’agricultura té un pes notable en la nostra economia i tradicio. Fruites, fruits secs, hortalises i derivats mos garantixen una alimentacio ben rica.

És per aixo que em sorprenc que quan vaig a comprar al supermercat no trobe mai sucs valencians. Es podria dir que practicament no n’hi ha, i si ne trobes, els pocs disponibles solen ser de marques blanques o no consolidades, escasa qualitat i d’un sabor de taronja ben desagradable i amarc. En uns atres països beure suc és una tradicio cultural, i aci en Valencia que produim tonellades de fruites no sols no és costum beure suc a l’hora de dinar, sino que quan ne busques un que estiga fabricat en terres valencianes resulta que no en trobes cap.

Quasi tots els sucs de l’Estat es produixen en Murcia, especialment en Jumilla. No es que tinga res contra eixa autonomia, ni molt manco encara contra tal ciutat (a on encara es parla Valencià), simplement és que soc dels qui pensa que si compres productes valencians crees puestos de treball en Valencia i si els compres fòra crees puestos de treball fòra. M’agrada que a traves de les meues compres l’ocupacio i els imposts es queden en la meua terra i per aixo em sap mal que havent com hi ha tantes fruites cap empresari es moleste en fer sucs.

En esta terra quan se vol fer una beguda, se fa be. En Valencia se produix horchata de pura chufa valenciana, vins, caves, moscatels, cervesa, batuts i per supost aigua. Est és el païs dels inventors de la Coca Cola. És per aixo que no em pot cabre en el cap que el més vitaminic i saludable de tots els refrescs no es desenrrolle aci i que l’hajam d’importar de fòra, més si cap encara quan la produccio de fruites és tan elevada. Esta és una crida als empresaris valencians per a que produixquen i comercialisen sucs valencians que arriben a la nostra taula.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 17-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

 

Fasciste = Tot aquell que pense distint de mi o no em done la rao.

000CaroddelasJONS

Esta és la nova accepcio del terme “fasciste” que deu incloure’s en els diccionaris valencians. I és que per a un determinat sector de l’esquerra absolutament radical, intolerant i reaccionari tots aquells que no pensen igual són immediatament sospitosos de ser fascistes. I és que ya ho digue en el seu dia el lliterat Camilo José Cela: “Hui els antifranquistes són més franquistes que Franco”. Fasciste és algo que definix tot lo que no li agrada a u.

Lo més curios és que despres esta gent és la que presumix de ser progressista i tolerant. Ara be, la tolerancia deu reduir-se nomes a aquells que són de la mateixa corda, perque quan u acusa de fascista a una atra persona pel sol fet de pensar distint està demostrant que l’autentic facha és ell, i que a final del dia resulta eixe supost tolerant tindre la mateixa tolerancia que tenía Francisco Franco perque, a l’igual que ell, defen el pensament unic.

En el cas de Valencia es nota molt este fenomen: si defens els interessos de ta casa (Valencia) t’acusen de fasciste, pero si defens els interessos dels veïns (Catalunya) eres progressiste. ¡¡¡Mante, defendre lo del veï en lloc de lo de casa no es ser ni de dretes ni d’esquerres, simplement és ser imbecil!!! I aixo ho saben be els vascs i els catalans, que per aixo defenen lo de sa casa i no atra. Ells no tenen els complexos d’inferioritat que hi ha aci.

Per a alguns el sol fet de defendre una llengua propia et convertix en fasciste. I yo em pregunte: ¿Són fascistes els gallecs per voler parlar gallec i no portugues? ¿Són fascistes els catalans per voler parlar catala i no occita? Si la resposta és no… ¿per qué som fascistes els valencians i balears per voler parlar Valencià i balear? Pero és igual, esta gent és tan reaccionaria i té un complex d’inferioritat tan gran que no raona, que aixo no ho veu.

Més… ¿És fasciste el 70% de valencians per afirmar que el Valencià és un idioma distint del catala (CIS de 2004)? ¿És fasciste el 65% de votants del PSPV que pensa igual que en la pregunta anterior? ¿És fasciste el Partit Republicà Autonomiste? ¿És fasciste Vicent Blasco Ibáñez o Francesc Pi i Margall per defendre esta tesis? ¿És fasciste Ausias March o Joanot Martorell perque afirmaren escriure en Valencià pero en catala mai?

En resum, que dona igual ser més roig que Josip Stalin: si no engolixes en el Cataluña, una, grande y libre, resulta que eres fasciste. L’humanitat es dividix en dos enormes sectors: un, el que pensa que en Valencia es parla catala i dos, el fasciste (a on s’inclou al restants mils de millons de l’humanitat). Esta intolerancia no és nova, la veritat. De fet és la vella tecnica dels autentics fascistes: acusar als demes de lo que en el fondo són ells.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 27-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Eleccions a la gallega.

218 manuelfraga.0

Despres de dotze anys de govern pepero en Valencia, el Partido Popular (PP) pot trobar-se al final d’un cicle. El president de Coalicio Valenciana (CV) Joan Garcia Sentandreu vaticina que en Valencia es pot repetir lo de Galicia, a on l’inclit mandatari Manuel Fraga es va quedar a un sol escany de la majoria absoluta i pergue la presidencia, en unir-se contra ell tant els socialistes com els nacionalistes de Bloc Nacionaliste Gallec (BNG).

Qué haguera donat Fraga per tindre un partit frontiça sobre el que recolzar-se per a perpetuar-se en el poder. Pero el PP estava sol. Algo semblant va ocorrer tambe en Balears en 1999. El Partido Popular no va atenyer la majoria absoluta i al final es creà un un pentapartit que es feu en el poder en ses illes (Partit Socialiste de les Illes Balears, Partit Socialiste de Mallorca, Esquerra Unida, Els Verts i Unio Mallorquina). Tots units contra el PP.

El PP juga en foc. Vol amalgamar a tota la dreta en un sol bloc, des de la moderada fins a l’extrema passant per la democristiana, lliberal o regionalista. I per a aixo s’ha dedicat a triturar als partits de dreta en els que ha pactat (Partit Nacionaliste Vasc (PNV), Partit Aragones Regionaliste (PAR), Partit Regionaliste Cantabro (PRC), Unio Valenciana (UV)…) Esta estrategia equivocada i suïcida ha abocat al PP a trobar-se absolutament sol.

En unes atres paraules, el PP o trau majoria absoluta o no governa. Perque en que es quede a un sol escany de l’absoluta, tots els demes partits s’uniran contra ell per a impedir que governe, com passà en Galicia o Balears. En el nou Estatut Catalano-Valencià, les Corts Valencianes es compondran de 99 diputats. L’absoluta ne són 50. I despres de 12 anys de desgast, de corrupcio i de lluites internes el PP ni de conya podra atenyer eixa sifra.

¿Que passarà llavors? Com Sentandreu, tambe Eliseu Climent parla d’“eleccions a la gallega” i apela a l’unitat de PSPV, Entesa, BNC i ERPC per a desbancar al PP. Si volem impedir un tetrapartit de socialistes, comunistes, nacionalistes catalans, ecologistes, feministes, rojos cremaesglesies, okupes i demes flora i fauna sols mos resta una sola opcio: que Coalicio supere la barrera del 5% i tinga la clau de la governabilitat en les Corts.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 20-6-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan un turisme de sol i plaja sostenible?

modelo-sol-y-playa

Que el turisme és la principal font de riquea de la nostra nacio no ho discutix ningu. Que els antiprogressistes de l’esquerra i els ecologistes volen destruir-lo no és tampoc cap secret. Ad ells els molesta que en Valencia s’haja creat un gran imperi turistic que done treball al poble. Estan empenyats en exterminar el turisme de sol i plaja, potser perque el seu model de progressisme és el d’eixos extremenys o turolencs que nomes naixer ya ho fan en la maleta baix del braç. No s’enten d’una atra forma que reneguen d’un negoci que dona treball a tanta gent.

Yo mai defendré que es creme un bosc per a construir chalets. Mai. Ara be, no entenc quin és el problema perque en una terra erma i esteril a on no hi ha arbres i que no aprofita per a res es construixca un hotel o un camp de golf. Els pseudoprogressistes continuament parlen de “desenrroll sostenible”, de que el turisme de sol i plaja està sobresaturat, etc, etc. Que havent ciutats de 10 millons d’habitants com Nova York, mos queixem de que el model de Benidorm resulta insostenible perque tinga 100.000 habitants en estiu és per a morir-se de risa.

És cert que el turisme de sol i plaja patix problemes en Valencia. I que és un model que pot ser insostenible en un futur. Ara be, la solucio no passa per dinamitar el turisme de costa, ni tampoc per impedir que es facen hotels que generen puestos de treball i milloren l’oferta i la competencia, o per boicotejar els camps de golf, que, contra lo que molts es pensen, consumixen relativament poca aigua i resulten increïblement productius. La solucio passa per millorar els servicis paulatinament per a adequar-los a les necessitats d’una poblacio que creix.

La solucio passa per: 1) Construir aparcaments publics, per a que aparcar no siga una odissea. 2) Millorar els accessos de les localitats costaneres, que és lo que es fa en una ciutat que creix per a evitar atascs, accidents de transit i embotellaments. 3) Garantisar el suministre d’aigua, puix la solucio no és dixar de duchar-se sino que l’aigua que es pert en la mar l’aprofiten les persones. 4) Garantisar el suministre de la llum, invertint en energia solar, puix la solucio no és apagar el ventilador sino que les companyies electriques facen lo que cal fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-6-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan uns Jocs Olimpics en Valencia?

blackpower

Molts valencians somiem que la nostra terra puga acollir uns Jocs Olimpics algun dia. És un proyecte molt a llarc determini obviament, pero no cap dubte de que cal treballar de valent des de ya si volem que siga realitat. El primer pas deu ser la construccio del nou Mestalla, un estadi olimpic que tinga capacitat per a albergar uns Jocs. El segon prestigiar i potenciar la pilota valenciana per a que siga deport olimpic en un futur. I el tercer, fer un curriculum espectacular de cara a ser mereixedors d’organisar el maxim acontenyiment deportiu en el món.

Saint Louis, Atlanta, Estocolm, Helsinki, Amsterdam, Amberes, Melbourne… Totes són ciutats olimpiques a les que Valencia no té res que envejar per lo que soc optimiste sobre les nostres possibilitats reals. Aixo sí, és del tot imprescindible anar acumulant un palmares deportiu excelent si és que els valencians volem l’exit. Fins fa poc, sols mos hem llimitat a ser els convidats de pedra d’actes com el Mundial de Futbol d’Espanya 1982 (en la participacio del Mestalla) o els Jocs de Barcelona 1992, a on Alacant fon la subseu olimpica. Poc més.

Més recentment, el païs ha segut protagoniste en primera persona de grans proves deportives com el Mundial de Pilota Valenciana de 2000 celebrat en Valencia capital o les carreres dels Mundials de Motociclisme al Circuit Ricart Tormo de Chest, inaugurat en 1999. Ad eixos tornejos s’ha de sumar la Copa America de Vela de 2007 (que podria tornar a repetir-se en Valencia capital si venç el vigent campeo, el barco suïs Alinghi) aixina com els Mundials d’Atletisme de Pista Coberta que tindran lloc en el Velodrom Lluïs Puig en 2008.

El proxim exit en caure podria ser l’organisacio de carreres dels Mundials de Formula 1 en el Circuit de Chest. Pero cal continuar fent curriculum. Per eixemple, organisar uns mundials de natacio, d’atletisme a l’aire lliure, d’escacs, la final de la Copa Davis, etc. Acollir uns Jocs és molt complicat, hi ha una competencia atroç a nivell internacional. Fins i tot dins d’Espanya, i despres de Barcelona 1992, les candidatures de Madrit o Sevilla són més solides que l’aposta valenciana hui per hui. En materia de deures encara els tenim tots per fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 26-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

V Encontre Mundial de les Families… ¿servirà per a algo?

habemus.0

Done per assentat que l’Esglesia Catolica és la més numerosa del món, que el Papa Joan Pau II fon un home de gran carisma i el seu successor Benet XVI un gran intelectual, que el V Encontre Mundial de les Families sera un acontenyiment de repercussio mundial i que situarà a la sèu acollidora, Valencia capital, en el mapa de tots els informatius del món. De tot aço no tinc cap dubte. Ara be, disculpe’m si opine que un acte tan costos no valdra per a evangelisar a ningu o per a acostar més gent al cristianisme. Sincerament dubte que vaja a ser util.

La prensa mos dira lo de sempre. Que este és el Papa dels jovens, la joventut vol al Papa, l’Esglesia rejovenix, etc. Res més llunt de la realitat. La riuada de jovens que vindrà a Valencia anirà a vore al Papa com qui va a vore a Alejandro Sanz o als Rolling Stones, és dir, a vore una celebritat més que ix per la TV. ¿A on se claven els dumenges tots eixos centenars de mils de jovens que assistiran a l’encontre de les families? En missa segur que no, perque en les parroquies nomes veus que ancians la mija d’edat dels quals és d’uns 65 anys.

Vivim un temps en que se li concedixen drets als simis (que me pareix be) mentres se li nega el més elemental dels drets, el de la vida, a decenes de mils d’embrions (de sers humans) que són abortats (assessinats) cada any. Vivim un temps en que les parelles desprecien el sacrament del matrimoni i fan vida de casats sense estar-ho, un temps en que segons totes les estadistiques l’immensa majoria dels jovens “passa de la religio” i “desconfia molt de l’Esglesia”, un temps en que venen cures i monges de Sudamerica per falta de vocacions aci.

Vivim un temps en que els partits d’esquerres consideren progressiste l’islam i una remora el cristianisme, i que impulsen un llaïcisme atroç que vol reduir la religio a una cosa d’anar per casa. I els politics dels partits de dreta que abans votaven contra la llei del divorç hui estan tots divorciats i tornats a casar en dònes 30 anys més jovens. I els que abans votaven en contra d’investigar en celules mare han segut els primers en autorisar-les. L’ateisme per l’esquerra i el fariseisme per la dreta volen estrangular al cristianisme i erradicar-lo poc a poc.

L’Esglesia Catolica pert fidels a favor del protestantisme en America, de l’ateisme en Europa i de l’islam en Africa. Esta és la cruda realitat i no la que mos contarà el Canal Noi. Per lo tant em pregunte ¿servirà d’algo este encontre? L’Esglesia deuria recapacitar i replantejar la seua estrategia si vol que les coses canvien. Un païs no pot ficar-se d’esquenes a Deu, negar la seua existencia o viure la vida com si no existira. Perque quan eixe dia aplega ya no hi ha cap diferencia entre un animal que te gruny quan t’acostes al seu menjar i un ser huma.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (5).

181 burru

Hem trobat la prova cientifica definitiva de que els valencians som catalans. I es tracta ni més ni manco de la mona de Pasqua, un producte “autocton dels Països Catalans”. El mensage, titulat “Les mones de Pasqua” del dia 18-4-2006, el podeu trobar en el forum de http://www.valencianisme.com/ . L’autor s’autodenomina “Un valencià al Principat” (no sabem si el de Monaco o el d’Asturies). El text no té desperdici. Ciencia en estat pur.

“Hola, no sé si sabieu que les mones de Pasqua són un producte autòcton dels Països Catalans. Ho és, tot i que aquest producte es diferencia molt depenent d’on es faça… Us passe un breu article que hem publicat a http://www.unvalencianetalprincipat.com/ (donem claus per millorar l’enteniment entre valencians i catalans del Principat)….

—————–

Les mones de Pasqua: una altra de les tradicions que uneixen els valencians i catalans. Uns dolços característiques d’aquesta data que, tot i tenir el mateix nom, presenten maneres molt diferenciades de fer-se en aquests dos territoris. I si no que els ho pregunten a alguns gironins que quedaren bocabadats en veure el que era una mona «valenciana».
Si no tinc mal entés (i així m’ho confirmen diverses fonts) la mona de Pasqua tradicional és una mena de pastís en forma de coca rodona adornada amb ous durs que es regalava als infants. Explica la tradició que els ous solien tenir la closca pintada i que era costum posar-ne tants com anys tenia el xiquet a qui se li regalava. Normalment eren les madrines qui feien aquest present al seu fillol fins que complien els dotze anys, època en que se celebrava la seua primera comunió.
Però els catalans del Principat sembla que han abandonat aquesta tradició, ja que actualment anomenen mona a unes despersonalitzades figures de xocolata que, no obstant això, cada cop estan més elaborades i presenten les més estranyes i complicades formes. Autèntiques escultures en forma de xocolata. Els valencians, en canvi, sembla que per un cop hem sabut conservar millor les nostres arrels i hem mantingut en gran mesura la manera d’elaborar la mona, que continua essent aquest pastís de tipus «biscuit» amb un ou dur enmig i que fins i tot ha derivat en cocodrils o altres ninots elaborats, malgrat tot, amb la mateixa massa i sense que mai falte el seu ingredient clàssic: l’ou dur.
I així és que els valencians tenim la costum (un tant agressiva, tot s’ha de dir) de trencar-nos aquests ous al cap amb una misteriosa fórmula màgica: ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona… i ací et trenque l’ou!”.

Lo dit, la mona de Pasqua, una prova irrefutable de l’unitat dels Països Catalans. Be, a banda d’aixo podriem afegir que en Italia mengen macarrons (com en Catalunya), en Estats Units pizza (en Catalunya tambe) i molta carn en Argentina (s’han copiat de Catalunya). Per lo tant yo em pregunte ¿fins a on arriba Catalunya? Yo ho tinc clar, canviem el nom de planeta Terra per planeta Catalunya i ya està. Ho avalen totes les universitats del món.

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Estado de desecho.

okingma001p1

Decían ya en tiempos de Roma que si una ley es injusta no es ley. Y España, al fundamentarse en leyes injustas y antidemocráticas, es no un estado de derecho sino un estado de desecho, no una democracia sino una dictadura disfrazada de democracia. Los ciudadanos debemos cumplir todos los imperativos legales que sean justos, mas cuando nos topamos ante una ley injusta, es nuestra obligación desobecerla y rebelarnos ante ella.

No puedo acatar la Constitución por ser una ley injusta. La democracia requiere de un elemento indispensable sin el cual no puede existir; la separación de poderes. Y la Carta Magna impulsa la unión de los poderes, ya que permite que las mismas personas que gobiernan (poder ejecutivo) puedan además ser parlamentarias (poder legislativo) y para colmo elegir a dedo a magistrados (poder judicial). Es una ley injusta… luego no es ley.

No puedo acatar el Estatuto Valenciano por ser una ley injusta. De Estatuto sólo tiene el nombre. En realidad es una carta colonial redactada en Madrid a espaldas de los valencianos e impuesta sin ni tan quisiera ofrecer la opción de una consulta popular. Una carta colonial que convierte además el valenciano en catalán en contra de la voluntad mayoritaria del pueblo, que los considera dos lenguas distintas. Es una ley injusta… luego no es ley.

No puedo acatar el sistema judicial de España por ser una burda farsa teatral. La justicia, para ser justa, debe ser independiente. Y es obvio que si los miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial son elegidos a dedo por políticos, dichos altos cargos serán las marionetas de los partidos que les han colocado en el sillón. Es como si los árbitros de la liga fueran escogidos a dedo por el Real Madrid y el Barça.

La democracia no consiste en votar cada cuatro años y dejarnos pisotear el resto del tiempo. La democracia es que los políticos obedezcan la voluntad mayoritaria del pueblo siempre y en todo momento. Y que existan medios ejecutivos para forzarles a ello, como en Suiza. Porque los políticos deben estar para servir a la gente y no la gente para servir a los políticos, porque los ladrones tienen que estar entre rejas y no ocupando un escaño.

Las leyes españolas, comenzando por su propia Constitución, convierten al Estado en una dictadura disfrazada de democracia que permite casos tan sangrantes como que el Gobierno español apoyara la Guerra de Irak de 2003 con la oposición del 91% de los ciudadanos o que el catalán sea oficial en Valencia cuando más del 70% de los valencianos considera al Valenciano como un idioma independiente y distinto del catalán o de cualquier otro.

Como demócrata que soy invoco el derecho natural -inherente a todos los seres humanos- para rebelarme ante lo que es un estado de desecho y unos gobernantes que, pese a haber sido escogidos, no dejan de ser tiranos. No reconozco la autoridad del Estado, de sus leyes viciadas de raíz ni de sus tribunales, que son pantomima. Y a falta de leyes justas redactadas por los hombres, en adelante me guiaré por la Santa Biblia como mi única ley.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La destruccio de les empreses valencianes.

173

La crisis creixent de les empreses valencianes no és de broma. A pesar del dinamisme dels nostres empresaris, les exportacions s’han reduit notablement per la fortalea de l’euro, la dura competencia dels estats en mà d’obra barata i la falta d’inversio en I + D en temps de suposta bonança. Tal és aixina que, en el més pessimiste dels casos, podriem passar de tindre un dels teixits empresarials més actius i dinamics d’Europa al tancament i la deslocalisacio constants i continus com un goteig de les empreses autoctones. Dixant a banda el turisme, els servicis i l’agricultura, mos podriem quedar sense apenes teixit empresarial sols en qüestio d’uns pocs anys.

El sector de la ceramica travessa uns moments dificils, Ford Almussafes ha amenaçat varies voltes en endur-se la seua produccio a CentroEuropa i la pijor part se l’emporta, en molta diferencia, les comarques del Sur en uns sectors com el del joguet, el textil, el calçat o el moble que en ser tots ells de mà d’obra poc qualificada podrien patir una deslocalisacio bestial i dixar a moltissimes families obreres sense pa per als seus fills. És el fruit d’este fals creiximent economic que hem vixcut als ultims anys i que no ha incrementat la productivitat, basat en la construccio, sous baixos i el consum intern, i no en l’inversio i les exportacions que és com deuria ser.

No podem pretendre competir en salaris baixos contra China, India, Eslovaquia, Brasil o Marroc. Aixina que calen unes atres formules com l’inversio en I+D, diversificacio i especialisacio en el servici, la promocio de la marca i l’image dels productes valencians en el món com un sinonim d’excelencia o, per qué no, tindre un regim fiscal foral “a la navarresa” per a gestionar millor els nostres recursos i sobretot una politica fiscal que faça ben atractiva Valencia per a atraure les inversions estrangeres, seguint l’eixemple de Utah o Irlanda. I és que solucions hi ha moltes. Voluntat politica per part del president de la Generalitat, Paco Camps, més be poca.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 13-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes