Contra l’intervencionisme catala.

Als companyers catalans:

Mireu volia dir-vos que yo tinc clar les següents coses. 1) Els catalans que volen els Païsus Imaginaris són una minoria. 2) Que en Catalunya, com en qualsevol atre lloc del planeta, hi ha gent de totes les classes. No es pot ficar dins d’un mateix sac a sis millons de persones per lo que diguen o facen alguns. 3) Que no tinc res en contra de Catalunya ni dels catalans sino d’alguns catalans que volen apropiar-se de lo nostre. Fins ahi tot be.

Pero tambe vos dic que colonialisme no és nomes impulsar els Països Catalans sino tambe voler impondre un idioma estranger (el catala) en Valencia i voler apropiar-se de la cultura valenciana. Els catalans continuament vos claveu en camisa d’onze vares, cometeu ingerencies en Valencia i Balears, vos queixeu del centralisme de l’Estat Espanyol pero despres pequeu d’un intervencionisme frenetic i fiqueu els nassos en els assunts dels veïns.

Els valencians som d’atra forma. A mi m’és igual si els catalans voleu ser una regio, una nacio, una CCAA, un Estat federat, un Estat lliure associat o un païs independent. Entenc que són assunts interns vostres i no em clave. Vosatres voreu lo que més vos interesse. Tampoc em clave si els catalans voleu parlar espanyol, catala o aranes. O si considereu que el catala és un idioma independent o un dialecte del provenzal. M’és igual qué feu.

En reciprocitat desijaria que els catalans no cometereu ingerencies en Valencia. Si els valencians considerem que parlem un idioma distint del catala… ¿Que més vos dona? ¿Acas no decidireu vosatros que parlaveu un idioma distint de l’occita? Si el poble valencià insistix en que vol una llengua propia… ¿per qué continuar en eixe imperialisme llingüistic i cultural? Nomes esteu conseguint que els valencians parlen en espanyol cada dia més.

Catalunya, Valencia i Balears deuen tindre bones relacions entre ells. Be siga dins d’Espanya (be per a poder fer contrapes a Madrit) o fòra d’ella (com tres Estats independents tipo Benelux o Països Baltics). Els catalans sou incapaços d’entendre que sense igualtat no és possible la germanor. Que la germanor és dona entre iguals que es relacionen de tu a tu, no entre pobles que ordenen i atres que obedixen. Aixo no és germanor… És atra cosa.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 2-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Valencia ¿una capital de provincies?

Hi ha un dit que resa que Madrit és una gran capital d’Estat, Barcelona una gran capital europea i Valencia una gran capital de provincies. Si som rigorosos determinarém que si Valencia és una capital de provincies, Madrit tambe ho és perque que yo sapia existix una provincia nomenada Madrit o que Barcelona no és una gran capital europea ya que la capital d’Europa és Brusseles, juntament en Estrasburc i Luxemburc. I no cap atra.

Dir de Valencia que és una mera ciutat de provincies és per a morir-se de riure. Valencia era ya la capital d’una nacio sobirana –el Regne de Valencia- segles abans de que Madrit fora una capital d’Estat. Quan Toledo era la capital de Castella, quan Madrit no era sino una minuscula vila d’ignorants, poblerins i analfabets, Valencia era capital d’un Estat sobira. Innegablement Madrit hui és una gran ciutat. Pero Valencia tambe ho és.

Que es diga de Barcelona que és una gran capital europea novament és per a esclatar de tant de riure. Nomes un profunt desconeiximent de l’historia pot asignar-li tal estatus a una ciutat –Barcelona- que a lo maxim que ha aplegat mai és a ser la capital d’un comtat de mig pèl primer, i la capital d’una comunitat autonoma despres. Nomes el complex d’inferioritat a Catalunya i l’odi provincià a Valencia capital pot espentar a dir aço.

Yo no vaig a dir que Valencia capital siga la millor ciutat del món, perque sería mentir. Com qualsevol atra gran ciutat del món -perque Valencia ho és- té els seus problemes i les seues deficiencies. Negar-ho sería de necis. No m’agrada el patrioterisme barat. Ara be, Madrit i Barcelona no són més que Valencia capital en tant que les tres –juntament en Sevilla, Saragossa, etc.- entren en la classificacio de grans ciutats. I ho són de ple dret.

Tildar a Valencia de mera ciutat de provincia quan ha segut la capital no d’u, sino de dos Estats independents (el Regne de Valencia primer i la Republica Espanyola durant la Guerra Civil despres), és de tindre poc trellat. Valencia capital és una gran ciutat que acumula una gran historia. Que tinga menys poblacio que Madrit o Barcelona no significa res; la menuda Washington, en nomes 600.000 habitants, és la ciutat més influent del món.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

300 anys d’humillacions.

El 25 d’Abril de 1707 significà l’acte de defunció d’una nacio sobirana: el Regne de Valencia. En la Batalla d’Almansa (que cal contextualisar dins de la Guerra de Succesio (1701-1714)) les tropes borboniques venceren a l’eixercit austraciste i aixo fon el principi de la fi. El rei Felip V per just dret de conquista aboli els nostres Furs. La majoria de la societat pensa que aixo és comparable a que hui eliminaren el nostre Estatut i suspengueren l’autogovern de la Comunitat Autonoma de Valencia. Pero aixo no és cert. En aquella epoca Arago, Valencia o Mallorca eren tres regnes independents en un unic rei, tres Estats sobirans en un sol cap d’Estat.

Igual que hui Canada, Gran Bretanya o Australia són tres Estats independents pero en un sol cap d’Estat (la reina d’Anglaterra). Que Castella conquistara el Regne de Valencia i s’aboliren els seus Furs és tant com si en actualment China conquistara Australia i eliminara la Constitucio Australiana: no és la perdua d’un autogovern, sino la perdua de l’independencia. Lo que eren les Espanyes (en plural) passà a ser Espanya (en singular). Lo que eren varis Estats sobirans (Castella, Aragó, Mallorca, Valencia…) passà a ser u sol: Espanya. Passarem per la força salvage de les armes de ser valencians a ser espanyols. Tot en un 25 d’Abril de 1707.

Hem perdut els Furs, la sobirania, l’independencia, l’identitat. Fins fa no res encara imperava el dret castellà per damunt del dret foral valencià. Al 25 d’Abril cal sumar atres tres dates infaustes. El Decret de Francisco Javier de Burgos de 20 de novembre de 1833 pel que el Regne de Valencia és esquarterat en tres provincies que tan sols han servit per fabricar provincians i dividir al poble. El dictamen de l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL) de 9 de febrer de 2005 que proclama que valencià i catala son un sol idioma. I la reforma estatutaria de 11 d’Abril de 2006 a on el president Paco Camps introduïx dins de l’Estatut l’AVLL (és dir, el català).

Portem 300 anys sent espanyols. I sols hem rebut patades en el cul, a vore quina més gran. Els nostres compatriotes, als quals estem pagant les pensions de la nostra bojaca, mos diuen, “ni una gota de agua para los valencianos”. Espanya mos vol per a pagar i callar. Damunt dels 300 anys d’imposicio del castellà, ara el Valencià deu patir la substitucio llingüistica en favor del catala. Per primera volta en l’historia, el Valencià està en perill real d’extincio. I tot anira a pijor fins al dia en que els valencians decidim deixar d’ofrenar noves glories a Espanya i començar a ofrenar-li-les a Valencia. Li pregue a Deu per a que eixe dia ya no siga massa tart.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 25-4-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’islam ¿un perill per a Valencia?

Està clar que confondre Al-Qaeda en l’Islam es com confondre el nazisme en la cultura occidental. Està clar tambe que la gran majoria d’immigrants musulmans és gent normal i corrent que ve a treballar i a fer sa vida. Ara be, tambe és cert que hi ha una quantitat gens menyspreable de musulmans que presenta greus problemes d’integracio, que creu que es la societat acollidora la que deu adaptar-se ad ells i no al reves. I tambe que d’entre els immigrants musulmans, hi ha qui són extremistes que tenen conexions ab el terrorisme que assola el món.

Estem acostumant-nos ya a que aci en Valencia la policia desmantele celules terroristes islamiques. En Europa els musulmans quan són un numero gran reivindiquen l’anexio territorial del lloc que els ha acollit; és el cas de Kosovo (en Servia) o la “Republica Islamica de Marsella” (França)… Pero lo que més em preocupa és que la majoria d’ells vinga d’un foll Estat imperialiste (Marroc) en el qual Espanya té un conflicte territorial (per Ceuta, Melilla, Chafarines, Canaries i Perejil), que massacra al poble saharaui, ambiciona regions d’Algeria, etc.

Per a evitar un nou 11-M, l’Estat Espanyol ha apostat per a agenollar-se davant de la dictadura marroquina. S’ha traicionat miserablement al poble saharaui. Es sacrifica la peixca gallega i les taronges valencianes. No hi ha cap queixa oficial si Rabat expulsa a una delegacio de politics i periodistes observadors dels drets humans. No hi ha cap recriminacio perque el rei Mohamed VI financie l’independentisme canari en l’esperança de que si Canaries es segrega d’ Espanya, rapidament se la puga invadir i colonisar com feren en el Sahara. Etc, etc.

¿Qué passarà el dia que Espanya i Marroc entren en guerra per Ceuta i Melilla? ¿Quants marroquins tindrem en eixe moment aci en Valencia disposts a anar a la Guerra Santa i causar atentats bomba? ¿No sería millor captar immigrants en els quals no tinguerem conflictes politics? L’historia mos conta que l’invencible Imperi de Roma es desmoronà a l’intregrar com a ciutadans de ple dret als barbars germanics, els quals no creïen en la nacio romana i la socavaren des de dins fins a destruir-la. Qui desconeix l’historia esta condenat a repetir-la.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-3-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿És Catalunya nacio?

Alguns catalanufos es pregunten en un to ironic quines són les traces culturals (a banda de la paella i les Falles) que distinguixen la Nacio Valenciana de la catalana. Per ad ells tan sols existix una cultura i una nacio: la seua, i clar, els resulta ridicul que algu ni tan sols s’atrevixca a plantejar que Valencia pot ser algo més que un mer apendix de Catalunya. Ara be, yo els tornaria la pregunta: “¿En qué es basen ells per a dir que Catalunya és nacio?”

1) ¿Té Catalunya una historia important? No. El Regne de Valencia ya existia quatrecents anys abans de que la propia Catalunya naixquera com a tal. Perque els comtats precatalans (Bercelona, Girona…) eren entitats anteriors a la formacio de Catalunya i per tant no equivalents ad ella. El Regne de Valencia tenía monarques en la vida real… Catalunya s’inventà allo tan comic de lo del principat sense cap princip conegut. Quin riure, tu.

2) ¿Té Catalunya un passat sobira? No. De fet, mai ha segut un Estat sobirà. Sempre ha depes d’Arago, de França o d’Espanya. Per lo tant no es pot dir que Catalunya siga una nacio almenys en el sentit politic. Per contra, Valencia sí que fon un Estat independent entre 1238 i 1707. Arago, Mallorca i Valencia eren tres Estats sobirans i independents en un sol cap d’Estat (Jaume I el Conquistador). ¿Pero quan fon regne Catalunya? Mai.

3) ¿Té Catalunya una cultura propia destacable? No. I la prova d’aixo és que s’instistix en tildar de catalans a autors que no ho són com Ausias March o Joanot Martorell. Per contra, els valencians hem tengut el primer Sigle d’Or de totes les llengües neollatines… Ah, i aixo sense necessitat de catalogar de valencians a Josep Pla o a Ramon Llull, que a mosatros no mos cal furtar-li la cultura a ningu. En la nostra en tenim prou, gracies a Deu.

4) ¿Té Catalunya una llengua propia? Sí. Pero nomes des de començaments de segle XX que fon els catalans varen decidir que volien que el catala fora una llengua distinta del provenzal. Fins a aquell moment, tan sols era un dialecte del catala, segons Antoni Badia Margarit. Per contra, Fra Antoni Canals ya en ple segle XIV diu ben clar que el Valencià és un idioma distint del catala. I el franquisme i la UCD no existien al sigle XIV.

En resum, que una nacio és Arago, Balears, Valencia, Castella, Lleo, Navarra, etc. Pero Catalunya és una regio. Que ses úniques traces culturals per a presumir de nacio són la butifarra i el pa en tomaca. I poc més. Per contra, Valencia és un una nacio des del seu naiximent, no perque ho diga yo, sino perque el rei Jaume I s’encabotà en crear un nou païs, en Furs i administració propies, i no en fer un apendix que és a lo que ara volen reduir-mos.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-3-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

400 millones de cobardes.


Le propongo al lector que se imagine un partido de fútbol entre dos contendientes desiguales. Por un lado el Real Madrid con su presupuesto multimillonario, sus estrellas fichadas a base de talonario y sus copas de Europa. Por otro, un club humilde de la España profunda, el imaginario Villa-Abajo de los Cabezudos C.F., equipo que juega en la regional con una risa de presupuesto, una plantilla de aficionados y un patatal de campo.

Empieza el partido y el Madrid es el dominador aplastante, triangula, regatea, y va ganando por 20 goles a 0. Normal. De repente el punta del Villa-Abajo remata de cabeza en un despiste de la zaga blanca y mete un gol. 20 a 1. Ahora imagínese a todos los miembros del Madrid, entrenador incluido, en torno al árbitro, acosándolo frenéticos para que anule ese tanto. “¡Es fuera de juego!” –alegan-. Protestan como si les fuera la victoria en ello.

¿Qué dirían del Madrid si hiciera eso? ¿Qué dirían los comentaristas, el público, la gente en la calle? Que cara más dura tienen, no aceptan ni que les metan el gol del honor, a ver si tienen miedo de que remonte el Villa-Abajo, es una vergüenza, que panda de abusones y de cobardicas, así así así gana el Madrid, etc. ¿A qué dirían eso? ¿A qué sí? Hay que tener la cara muy dura o ser muy gallina para temerle a un rival que puede hacer tan poco.

Por su parte, el español es una lengua que se habla en 25 estados soberanos en el planeta, que cuenta con más de 400 millones de hablantes y una potencia literaria y editorial realmente espectaculares. El valenciano en cambio es una lengua minoritaria, sólo la hablan 2 millones de personas y fuera de Valencia tan sólo sobrevive en la murciana comarca del Carche. Como en el fútbol, se presenta una contienda desigual también aquí.

El español domina de forma aplastante. ¿Cuantos periódicos hay en español? Muchos. ¿Y en valenciano? Cero. ¿Y revistas? En español muchísimas, en valenciano alguna hay. ¿Y radios? En español todas las que quieras, en valenciano sólo emisoras locales. ¿Y páginas-web? El desfase entre ambos idiomas es gigantesco. ¿Y editoriales? ¿Y libros publicados en un idioma y en el otro? El español vence al valenciano por veinte a cero.

¿Y qué ocurre cuando el valenciano puede dominar en una faceta –la única- como es la educación? Pues dicen que se discrimina al castellano, (que digo se discrimina ¡se persigue, se masacra!), que esto es una vergüenza, que no se respetan los derechos de los hispanoparlantes… No basta con que el español domine aplastantemente en todas las facetas no, es que no consienten ni tan sólo que el valenciano meta el gol del honor. Ni siquiera ese.

El español es omnipresente. Se aprende solo porque está en todos lados. Si un niño cursa el cole en valenciano (o gallego, vasco, catalán o balear) cuando sea mayor hablará el valenciano y el español. Por contra, si hace los estudios en español cuando sea mayor no sabrá hablar el valenciano. Por eso es vital que el valenciano predomine en las aulas en detrimento del español, sólo así puede garantizar la supervivencia del uno frente al otro.

Dicen que el español lo hablan 400 millones de personas… 400 millones de cobardes deben ser si les asusta que una lengua de 2 millones les gane la partida en un campo cuando el español le vence en todos los demás. ¡Qué vergüenza señores, para la lengua española y para quienes la hablan! Quienes protestan por la educación en Valenciano son unos gallinas que pretenden que el Valenciano se extinga. Dan asco de lo cobardes que son.

NOTA: Cuando hablo de Valenciano me refiero a una educación en auténtico Valenciano (Normas de El Puig) y no al “valenciano” subnormalizado que no es sino catañol, una mezcla cutre de catalán y español sin nada de valenciano. Abogo por una educación en verdadera Lengua Valenciana (actualmente, un idioma fuera de las aulas) como lengua predominante y no en castellano o en catañol como por desgracia ocurre a día de hoy.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-2-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Quan dona igual una cosa que la contraria.

Vineta2.0

Lo pijor que hi ha en esta vida és una persona que li dona igual una cosa que la contraria, perque aixo no és una persona; aixo és un borrego. Si et dona igual Valencià que catala, si et dona igual que hi haja un transvas d’aigua per a la teua terra o tindre huit hores diaries de restriccions d’aigua, ya nomes resta parlar de futbol i l’orage.

Quan arriba un moment en que et dona igual l’Idioma Valencià que el catala, quan et dona igual ser valencià, catala, espanyol o pakistani, quan et dona igual ser un poble lliure o ser esclau, quan et dona igual que et donen pel cul o no, eixe poble esta llest per a la seua dominacio i si m’apures per a sa condena, extincio i mort.

Si yo fora un dictador m’encantaria governar un poble com el valencià. Perque est és el tipic poble moll al que pots chafar tot lo que vullgues i no es rebela mai. Alla a on vajes nomes trobes complex d’inferioritat, ignorancia i meninfotisme. Ser valencià per desgracia no és un orgull, és més be una vergonya. Aixina de dur i de trist.

No compartixc les idees dels catalanufos, no les soporte, pero com a minim tenen uns ideals en els que creuen. Ara be, lo que més m’indigna és tota eixa gent meninfot que igual li dona una cosa que la contraria. Aixo és lo pijor que li pot arribar a ocorrer a un poble, perque constituix ni mes ni manco que l’antesala de la seua mort.

En aço no em referixc a la desaparicio fisica de Valencia. Sino a la desaparicio de la cultura, de l’historia, de fins i tot el mapa… Ya ha començat. Valencia es diluix com un tarroç de sucre i molt pronte quedara totalment assimilada. Nomes mos falta coneixer la nostra futura identitat: o be la Castella Valenciana o be la Catalunya Sur.

Valencia conta en uns politics que no li’ls desige ni al pijor enemic, en un poble meninfot que passa de tot, i en un complex d’inferioritat i un servilisme que porta a considerar progressiste el defendre lo del veï i facha defendre lo de ta propia casa. Aci nomes importa la paella, la plaja i la festa. Este és un païs per a plorar i punt.

Els pocs que mos rebelem contra ser un poble de borregos encara estem mal mirats. Per a pegar-se un tir. Si la gent és tan meninfot com per a no defendre la Llengua Valenciana s’acabarà imponent el catala, ara be, que els catalanufos no esperen gran entusiasme dels valencians cap a esta llengua: indiferencia i meninfotisme en el millor cas.

Preferixc ser optimiste i pensar que uns atres pobles han passat per lo mateix a lo llarc de l’historia. Com ara China, Irlanda o Alemanya, els quals experimentaren situacions molt semblants a la nostra, i hui són països molt importants en el món. Tot gracies a que recuperaren la seua autoestima i el seu amor propi. Lo que mos cal aci.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 23-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Forasters vindran que de casa mos trauran (2/2).

259 eto.1

Quan u mira a França (el païs de la Revolucio Francesa, en la nacio humillada per Adolf Hitler) es pregunta cóm és possible que el fasciste Front Nacional de Jean Marie Le Pen siga la segona força politica. Despres, quan te diuen que els immigrants musulmans de Marsella –per la sola rao de ser molts- volen constituir la Republica Islamica de Marsella, entens per que precisament alli es que es troba el major graner de vots de Le Pen.

No sé si aço mos toca molt de llunt o de prop. Si parle d’Al-Andalus, possiblement li vejam les orelles al llop. Els musulmans són possiblement els més reacis a integrar-se. Pensen que som mosatros els qui mos hem d’adaptar ad ells. Ya hi ha els qui exigixen la llegalisacio de la poligamia o la prohibicio de la festa de Moros i Cristians. Sincerament, si tan maravellos es viure en una teocracia medieval, no sé per que se’n venen a viure aci.

Que molts d’estos immigrants no entenguen que la democracia, la llibertat d’expressio i els drets humans són uns principis innegogiables de la nostra civilisacio, produix un choc cultural de dimensions catedralicies. Mos ha costat massa llevar-mos de damunt l’integrisme catolic com per a abraçar el musulma. Que m’amenacen en assessinar-me pel sol fet de criticar l’islam colma la meua paciencia. ¡Fins ahi podriem arribar! ¡Ya n’hi ha prou!

La multiculturalitat –aplaudida pels bovos- és una estafa. En una nacio deu haber una cultura; la local, la dels natius. I qui vinga de fora l’ha de respectar. Multiculturalitat no, integracio sí. Quan he anat a l’estranger he fet tot lo possible per interessar-me per les costums locals i tractar de ser un més des del primer dia. D’igual forma els forasters s’han d’adaptar als nacionals i no mosatros ad ells. I qui no estiga d’acort que se’n vaja fòra.

Res tinc contra l’immigracio (un fet social que és beneficios i necessari) pero sí del descontrol, l’anarquia i l’injusticia de les que adolixen les politiques del govern d’esta materia, que provoquen uns agravis comparatius molt dificils d’entendre per la classe obrera i que necessariament alimentaran el racisme i la xenofobia en este païs. O se regula com cal els fluxos migratoris o la nostra societat acabarà explotant d’odi d’aci a uns pocs anys.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 16-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Forasters vindran que de casa mos trauran (1/2).

258 fotofalsa

Si no en tinguerem prou en els immigrants espanyols de tota la vida (eixos que han vingut morts de fam en la maleta baix del braç i que el seu agraïment a mosatros per acollir-los i donar-los treball ha consistit en bramar que el Valencià deuria estar prohibit) ara arriben a les nostres fronteres immigrants d’America Llatina, Africa, Europa, Asia, etc. que estan assentant les bases d’una bomba de rellongeria que ha d’esclatar en els proxims anys.

Si vaig a la farmacia, per determinats medicaments he de pagar el 40% del seu valor. Eixos mateixos farmacs els tenen gratis els nouvinguts. ¿És just aixo? ¿M’he de nacionalisar equatorià per a que m’atenguen en igualtat de condicions? No entenc tampoc com els immigrants sense papers –més de 200.000 en la nostra autonomia- poden tindre la targeta sanitaria i un acces gratuit a la sanitat si despres resulta que no cotisen per a sostindre-la.

Hi ha persones que apunten que els nacionals deuriem ser primer. És dir, que a l’hora de repartir ajudes, l’estat benefactor atenga primer als nacionals, i al final de tot, als estrangers. Yo no defenc aço sino que tots estigam en un pla d’igualtat a l’hora de beneficiar-mos de les ajudes. I aci, tal i com estan plantejades les lleis un Dumistrescu qualsevol té més drets que un Ferrer o un Pla. Una llei que permet aço és una llei mal feta.

L’immigracio és una anarquia. Aci lo mateix entra qui té antecedents penals que qui no en té, qui ve en SIDA que qui està sa, la romanesa que ve a viure de demanar almoina que el senegales que treballarà en l’obra, el mafios lituà que blanqueja diners que la cristiana veneçolana, qui és analfabet o qui és una eminencia, qui vol integrar-se que el qui espera que els demes s’adapten ad ell. Cal separar el gra de la palla. No podem seguir aixina.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 13-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: l’afonament d’una nacio.

257 red4

Este 9 d’Octubre l’he vixcut des de la tristor de vore l’afonament d’una patria. Mentres que la mija de deute de l’Estat és del 40% del nostre presupost, en el cas de l’autonomia de Valencia ascendix al 89%. Aixo vol dir que dels 11.000 millons d’euros de presupost, destinem 10.000 a pagar interessos. El bloqueig economic del govern central socialiste i el balafiament del govern autonomic popular està afonant en la miseria al nostre païs.

Des de l’entrada en vigor de l’euro tots mos hem empobrit. Els preus estan pels nuvols. La gent no parla d’una atra cosa que no siga lo cara que està la vida. Els jovens estan cobrant un sous indecents de fa una decada mentres que la complicitat mafiosa de constructors i politics fa que el cost de la vivenda creixca un 15% cada any. Cada volta és més dificil arribar a final de mes, més dificil comprar-se un pis, més dificil poder tindre un fill…

El model sanitari que s’està imponent és el de l’Hospital de la Ribera (Alzira), és dir, titularitat publica i gestio privada que estan fent de la salut publica un negoci privat. El deute és tan galopant que ya casi no es construïxen nous coleges ni instituts, per lo que els jovens professors valencians han d’emigrar a Catalunya per a donar classes. Pareix mentira, pero despres d’emigrar a França i Alemanya en el passat, toca fer maletes de nou.

L’industria tradicional està sent desmantellada per complet. El calcer, el textil, els joguets… en pocs anys mos podem trobar en que tota l’ industria manufacturera de les comarques del Sur pot haver desaparegut del mapa. L’inversio estrangera ha caigut, les empreses es deslocalisen, no tenim AVE, Aeroport de Castello, Parc Central, autopistes ni una fiscalitat foral que pose fre a tot aço. La nula competitivitat mos du explotacio i paro.

L’agricultura té els dies contats. Als nostres ports arriben taronges marroquines i egipcies a les que posen l’etiqueta de “Comunitat Valenciana” i són exportades a Europa com si foren fruites valencianes. I tot aço en l’autorisacio i beneplacit d’una classe politica que té por dels aranzels i condena el camp a la destruccio. Els nostres agricultors li paguen la pensio a uns aragonesos i castellans que no mos volen donar ni una gota d’aigua.

A banda tenim els multiples casos de corrupcio que estan emergent de baix de les pedres com si foren bolets. El cas IVEX, el cas Julio Iglesias, el cas Eduardo Zaplana, Carles Fabra, Luis Díaz Alperi, Terra Mitica, Oriola, Torrevella, etc, etc, etc. S’estan unflant a furtar (a mosatros) i la gent ho be ho ignora tot i és feliç de la vida, o inclus li és indiferent en cas de saber lo que està passant. És una societat encanallada compliç del crim.

Tenim una classe politica que no es mereix ni el dret a respirar i que per contra mos està governant. ¡Ah, i en cap moment he parlat del tema llingüistic o cultural! Aço és lo que n’hi ha. Valencia fa aigües per tots els costats com el Titanic, Valencia s’afona mentres que mosatros continuem parlant de futbol o prenent el solet en la plaja. Vivim en el païs de les maraveles. La millor terreta del món. No passa res. En Valencia mai passa res.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes