Els escacs valencians, deport nacional valencià.

Molt pocs valencians saben que encara que els escacs és un joc que originalment va nàixer en Índia allà pel sigle VI, els escacs moderns són obra d’un valencià. Concretament de Francesch Vicent, natural de Sogorb, qui en 1475 va introduir la dama o reina en substitució de l’alferes, que era la peça original. La reina, en la seua ampla capacitat de moviments, passava a ser la més poderosa del tauler i la segona en importància en acabant del rei.

Francesch Vicent també fon l’autor del primer tractat d’escacs del món, escrit en llengua valenciana i imprés en Valéncia el 15 de maig de 1495. El seu títul és El llibre dels Jochs Partits dels Schacs en nombre de 100. Este manual fon capital perque exportà a tota Europa la figura de la reina i va donar a conéixer les regles d’este deport. Desgraciadament l’últim eixemplar conegut fon destruït per Napoleó en Montserrat en 1811.

També el primer poema de l’història dedicat als escacs és un poema valencià, escrit per valencians i en valencià i publicat en el Regne de Valéncia en el sigle XV.  El seu títul complet és Hobra intitulada scachs d’amor feta per don franci de Castelvi e Narcis vinyoles e mossen fenollar, pero és més conegut per  Scachs d’amor, i fon escrit pels poetes Francesc de Castellví, Bernat Fenollar i Narcís de Vinyoles

Alguna cosa haurem fet malament els valencians quan tants dels nostres desconeixen esta singular història o quan no hem conseguit que “els escacs valencians” siga la denominació d’este deport, a l’estil de la “paella valenciana” o la “pilota valenciana”, que clarament sí que mostren unes arrels clamorosament valencianes i que mos situen en el mapa. Ha arribat l’hora de reivindicar l’orige dels escacs i anunciar que són tan valencians com la paella.

Esta història deuria ensenyar-se en les escoles. És més, els escacs valencians deurien ser una assignatura en el currículum escolar, tal i com recomana la Unesco i que, cas de fer-se realitat, contaria inclús en subvencions de l’Unió Europea. Els escacs tenen múltiples aplicacions pedagògiques, són una barreja perfecta de deport i cultura, ajuden a desenrollar la llògica i matemàtiques i guarden relació en les llengües, la lliteratura, el cine…

¿Arribarà el dia en que tots els nostres chiquets ixquen del colege i de l’institut sabent jugar als escacs igual que saben jugar al fútbol o al bàsquet? Només donant a conéixer este joc entre els nostres fills és que podrem tindre en el futur un gran número de escaquistes i d’entre la quantitat eixirà la qualitat. ¿Arribarà el dia en que un(a) valencià(na) siga campeó(na) del món? Eixe dia mos haurem retrobat, per fi, en la nostra història.

 

¿Sabías que el ajedrez moderno es un invento valenciano?

010 ajedrez_02

El ajedrez es un juego de origen indio, nacido alrededor del siglo VI. El juego primigenio era ligeramente distinto al que conocemos en la actualidad. En un principio no existía la figura de la dama, sino que al lado del rey estaba el alferza, que representaba a un guerrero y tenía un valor escaso en el tablero. Sus movimientos sólo podían ser en diagonal, avanzando una única casilla.

Pero todo esto cambió en el floreciente Reino de Valencia en su centuria dorada, el siglo XV. Apareció la dama, una mujer impactante, la segunda pieza en importancia sólo por detrás del rey. Sin duda, la figura más poderosa del juego ya que podía desplazarse en cualquier dirección.

Esta revolución que ha llegado al ajedrez de nuestros días fue obra del valenciano Francesch Vicent, nacido en Segorbe (Alto Palancia). Vicent introdujo la dama en el juego en 1475 y con posterioridad alentó su exportación a toda Europa con la escritura de un singular tratado que explicaba las normas del nuevo ajedrez y que fue impreso en Valencia el 15 de mayo de 1495.

Éste fue el primer tratado de ajedrez del mundo y fue escrito por Vicent originalmente en valenciano. Su título es El llibre dels Jochs Partits dels Schacs en nombre de 100 (Libro de los juegos y partidas de ajedrez en número de 100, en castellano). El último ejemplar conocido de esta obra se encontraba en la biblioteca de Montserrat y desapareció en el asalto de las tropas de Napoleón Bonaparte, que incendiaron el monasterio en 1811.

Todo esto se descubrió en 2005 con la publicación del libro El regreso de Francesch Vicent. Historia del nacimiento y la expansión del ajedrez moderno, que ha acabado con más de cinco siglos de hipótesis, dudas y conjeturas. El estudio -de más de 500 páginas- es obra del investigador José Antonio Garzón y cuenta con un prólogo de Anatoli Karpov. El mejor ajedrecista de todos los tiempos es un férreo defensor del origen valenciano del ajedrez moderno.

A %d blogueros les gusta esto: