Contra l’intervencionisme catala.

02 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

Als companyers catalans:

Mireu volia dir-vos que yo tinc clar les següents coses. 1) Els catalans que volen els Païsus Imaginaris són una minoria. 2) Que en Catalunya, com en qualsevol atre lloc del planeta, hi ha gent de totes les classes. No es pot ficar dins d’un mateix sac a sis millons de persones per lo que diguen o facen alguns. 3) Que no tinc res en contra de Catalunya ni dels catalans sino d’alguns catalans que volen apropiar-se de lo nostre. Fins ahi tot be.

Pero tambe vos dic que colonialisme no és nomes impulsar els Països Catalans sino tambe voler impondre un idioma estranger (el catala) en Valencia i voler apropiar-se de la cultura valenciana. Els catalans continuament vos claveu en camisa d’onze vares, cometeu ingerencies en Valencia i Balears, vos queixeu del centralisme de l’Estat Espanyol pero despres pequeu d’un intervencionisme frenetic i fiqueu els nassos en els assunts dels veïns.

Els valencians som d’atra forma. A mi m’és igual si els catalans voleu ser una regio, una nacio, una CCAA, un Estat federat, un Estat lliure associat o un païs independent. Entenc que són assunts interns vostres i no em clave. Vosatres voreu lo que més vos interesse. Tampoc em clave si els catalans voleu parlar espanyol, catala o aranes. O si considereu que el catala és un idioma independent o un dialecte del provenzal. M’és igual qué feu.

En reciprocitat desijaria que els catalans no cometereu ingerencies en Valencia. Si els valencians considerem que parlem un idioma distint del catala… ¿Que més vos dona? ¿Acas no decidireu vosatros que parlaveu un idioma distint de l’occita? Si el poble valencià insistix en que vol una llengua propia… ¿per qué continuar en eixe imperialisme llingüistic i cultural? Nomes esteu conseguint que els valencians parlen en espanyol cada dia més.

Catalunya, Valencia i Balears deuen tindre bones relacions entre ells. Be siga dins d’Espanya (be per a poder fer contrapes a Madrit) o fòra d’ella (com tres Estats independents tipo Benelux o Països Baltics). Els catalans sou incapaços d’entendre que sense igualtat no és possible la germanor. Que la germanor és dona entre iguals que es relacionen de tu a tu, no entre pobles que ordenen i atres que obedixen. Aixo no és germanor… És atra cosa.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 2-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Qui és valencianiste, qui catalaniste i qui espanyoliste.

01 Dic 2006 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

200

Partixc de la base que ser valencianiste no significa necessariament ser nacionaliste valencià. M’explique, si una persona considera que la seua nacio és Espanya aixo no li convertix en un nacionaliste espanyol. Almenys no necessariament. Lo mateix ocorre en qui creu que la seua nacio és per eixemple Valencia. A partir d’ahi, i si dixem el marcs nacionals a banda i mos centrem en lo cultural, hi ha gent que assimila “valencianiste” com un equivalent de “catalaniste” o “espanyoliste”. I aixo és algo que no es correspon en la realitat, com voreu ara.

Per eixemple, un pancatalaniste és qui considera no solament que en Catalunya es parla l’idioma catala sino que en Valencia es parla catala i que ademes és territori catala. No obstant, el catalaniste a diferencia del panca, no considera a Valencia una provincia catalana. Ara be, el catalaniste sí que creu que en Catalunya es parla catala (tot correcte) i que en Valencia es parla catala (lo qual constituix una notable ingerencia). Eixa és una actitut intervencionista que contrasta en la dels valencianistes, que no es claven en els assunts interns dels veïns.

Aixina, el valencianiste considera que en Valencia es parla un Idioma Valencià distint del catala, pero no comet ingerencies en Catalunya. A un valencianiste no li importa que en Catalunya hi haja una predominancia del catala (com la que propon Carod-Rovira o Jordi Pujol), de l’espanyol (Francisco Franco) o un bilingüisme de coexistencia (Albert Boadella, Aleix Vidal-Quadras…). O que els catalans diguen que el catala és un idioma independent o un dialecte de l’occita. Són assunts interns i un valencianiste no es clava ahi.

D’una atra banda, en referencia al concepte “espanyoliste”, molts poquets valencianistes te trobaras que diguen: 1) L’espanyol deuria estar prohibit. 2) L’espanyol deuria ser una llengua per a parlar en el intims en casa o en la peixcateria, pero per a res més. 3) “¡¡¡Eh, tu, a mi em parles en cristia!!!” (dirigit a un hispanoparlant). Per contra, estes tres actituts resulten molt més habituals en eixa gent que s’autodenomina “espanyolista”. Per lo tant, és obvi que entre els conceptes “valencianiste”, “catalaniste” i “espanyoliste” hi ha una diferencia de matis.

En la meua opinio, el concepte “valencianiste” implica generalment un respecte i un civisme que a sovint falta en lo que denominem “espanyoliste” o “catalaniste”. El valencianiste ni es clava en casa dels veïns (com de fet, sí que fa el catalaniste) ni falta el respecte als demes (com sí fa l’espanyoliste). Yo com valencianiste que soc, no defenc que s’aniquile l’espanyol de Valencia sino que no s’aniquile el Valencià en Valencia, que és molt distint. I entre el catalanisme i l’espanyolisme estan exterminant una llengua que és més dolça que la mel.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-12-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: l’afonament d’una nacio.

09 Oct 2006 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

257 red4

Este 9 d’Octubre l’he vixcut des de la tristor de vore l’afonament d’una patria. Mentres que la mija de deute de l’Estat és del 40% del nostre presupost, en el cas de l’autonomia de Valencia ascendix al 89%. Aixo vol dir que dels 11.000 millons d’euros de presupost, destinem 10.000 a pagar interessos. El bloqueig economic del govern central socialiste i el balafiament del govern autonomic popular està afonant en la miseria al nostre païs.

Des de l’entrada en vigor de l’euro tots mos hem empobrit. Els preus estan pels nuvols. La gent no parla d’una atra cosa que no siga lo cara que està la vida. Els jovens estan cobrant un sous indecents de fa una decada mentres que la complicitat mafiosa de constructors i politics fa que el cost de la vivenda creixca un 15% cada any. Cada volta és més dificil arribar a final de mes, més dificil comprar-se un pis, més dificil poder tindre un fill…

El model sanitari que s’està imponent és el de l’Hospital de la Ribera (Alzira), és dir, titularitat publica i gestio privada que estan fent de la salut publica un negoci privat. El deute és tan galopant que ya casi no es construïxen nous coleges ni instituts, per lo que els jovens professors valencians han d’emigrar a Catalunya per a donar classes. Pareix mentira, pero despres d’emigrar a França i Alemanya en el passat, toca fer maletes de nou.

L’industria tradicional està sent desmantellada per complet. El calcer, el textil, els joguets… en pocs anys mos podem trobar en que tota l’ industria manufacturera de les comarques del Sur pot haver desaparegut del mapa. L’inversio estrangera ha caigut, les empreses es deslocalisen, no tenim AVE, Aeroport de Castello, Parc Central, autopistes ni una fiscalitat foral que pose fre a tot aço. La nula competitivitat mos du explotacio i paro.

L’agricultura té els dies contats. Als nostres ports arriben taronges marroquines i egipcies a les que posen l’etiqueta de “Comunitat Valenciana” i són exportades a Europa com si foren fruites valencianes. I tot aço en l’autorisacio i beneplacit d’una classe politica que té por dels aranzels i condena el camp a la destruccio. Els nostres agricultors li paguen la pensio a uns aragonesos i castellans que no mos volen donar ni una gota d’aigua.

A banda tenim els multiples casos de corrupcio que estan emergent de baix de les pedres com si foren bolets. El cas IVEX, el cas Julio Iglesias, el cas Eduardo Zaplana, Carles Fabra, Luis Díaz Alperi, Terra Mitica, Oriola, Torrevella, etc, etc, etc. S’estan unflant a furtar (a mosatros) i la gent ho be ho ignora tot i és feliç de la vida, o inclus li és indiferent en cas de saber lo que està passant. És una societat encanallada compliç del crim.

Tenim una classe politica que no es mereix ni el dret a respirar i que per contra mos està governant. ¡Ah, i en cap moment he parlat del tema llingüistic o cultural! Aço és lo que n’hi ha. Valencia fa aigües per tots els costats com el Titanic, Valencia s’afona mentres que mosatros continuem parlant de futbol o prenent el solet en la plaja. Vivim en el païs de les maraveles. La millor terreta del món. No passa res. En Valencia mai passa res.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Sentandreu: algunes impressions des de la sinceritat.

01 Oct 2006 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

DSC02790.6

Corria l’any 2003 quan Joan Romero anunciava a un grup de valencianistes que Joan Garcia Sentandreu volia fer un partit politic. Per a ser sincer, la meua primera impressio fon negativa; “Erem pocs i pari la burra, a dividir el vot valencianiste, etc.” No obstant, en el meu forum intern sabia que algo aixina era necessari ya que Unio Valenciana (UV) estava totalment venuda al Partido Popular (PP) –en aixo no ha canviat gens- i que despres de tantes traïcions, desilusions i fracasos electorals potser calia començar a explorar uns atres punts de vista.

Despres pensi que tal volta el partit de Sentandreu podria eixercir una pressio per a reconduir a UV pel bon cami –i aixo estaria be- pero que quan ho conseguira deuria desapareixer per a integrar-se en UV. En febrer de 2004 es feu la presentacio en la sèu del GAV. Ani per simple curiositat i me n’ani encorajat d’alli. Joan García volia fer una coalicio de dos partits, un regionaliste de dretes encapçalat per ell i atre nacionaliste d’esquerres dirigit per Chimo Lanuza. L’idea era brillant pero Chimo, cremat de la politica, no se sumà al carro.

Al principi CV no m’acabava de convencer. Li deya a Romero: “Joan, en CV li pegueu molta canya als rojos pero teniu la mà massa blaneta en el PP i eixos són molt pijors que els socialistes”. Quan a finals de 2005 el diputat Francesc Xavier Tomas Puchol dixava el PP fart de corrupcio i ingressava en CV li vaig dir: “Retire lo dit anteriorment. Aixina m’agrada, que li pegueu hosties a PP i PSOE per igual”. Sentandreu ha demostrat tindre unes dots per a la politica i per a convocar actes i manifestacions que han fet que el veja en molt bons ulls.

Hi ha qui acusa a Sentandreu de tindre un passat politic turbi. Pero lo cert es que cap dels qui argumenta aço critíca a Cipria Ciscar, Ferran Giner o Manuel Fraga. Hi ha qui acusa a Sentandreu de ser regionaliste. Pero la realitat es que el debat de si Valencia és una nacio o regio resulta esteril puix la pura veritat és que no som ni una cosa ni l’atra; som una colonia (dels catalans). Hi ha qui acusa a Joan García de ser de dreta pero poc importa aço ara puix no mos juguem ser dretans o esquerrans; mos juguem ser valencians o catalans del Sur.

Diuen que rectificar és de sabis. I llunt de la cabuderia d’uns atres politics, Joan García ha comés erros que ha sabut solventar sobre la marcha. I aixo el fa gran. La meua valoracio particular de Sentandreu ha creixcut dia a dia i crec sincerament que hui per hui CV és el vot util per a salvar la Llengua Valenciana. Ell té diners i podria viure una vida comoda sense ficar-se en estos mals de cap i no obstant lluita per la seua patria. Ara lo que hem de fer és ajudar-lo lo maxim entre tots per a que esta embarcacio valencianista puga arribar a bon port.

Joan Garcia s’ha clavat en politica sense vocacio nata. I ho ha fet per la mateixa rao per la que ho fan tots els homens honrats: perque la politica és massa important com per a dixar-la nomes en mans dels politics. Si Joan haguera vullgut vendre’s als peperos ya ho haguera fet fa anys. CV està plena de gent honesta que fugi de UV farta de que es venguera als peperos per un plat de lentilles. Sentandreu a banda de valencianiste és un home honrat i coherent, i aixo és algo tan dificil de trobar en politica que sols per aço ya es mereix el nostre vot.

Sentandreu s’escriu en S de Superman. Joan és un autentic superheroe que està fent una tasca colosal. No sols ha resucitat al valencianisme de les seues cendres sino que a mes ho ha fet quan tot ho te en contra. El silenci mediatic, els insults facils i injustificats, la por de la dreta i de l’esquerra… Sentandreu està bregant contra vent i marea, i en esta autentica lluita contra els elements que està duent a terme per a salvar la nostra patria del cancer catalaniste, l’hem d’ajudar tots. En les eleccions de 2007… ¡Coalicio és la solucio! ¡Sentandreu, avant!

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Pactar en el diable o els michelins que mos sobren.

22 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

logobloc-logoUV

Pactar en el diable no és un negoci rendible. Primer de tot, perque ell està en una posicio de superioritat. Segon, perque per molt que ell et done (diners, sexe, poder…) el preu que es cobrarà sera molt major (la teua anima i la teua vida). I tercer, perque, precisament per tractar-se del dimoni, no tens cap garantia de que ell vaja a complir la seua part del tracte. És més, lo més provable és que t’enganye i que et quedes en un pam de nas.

¿A qué ve tot aço? A que trobe en alguns jovens valencianistes la voluntat de pactar en el diable. Parlen de que esta guerra d’identitats és estupida, una lluita esteril que no mos porta a cap lloc, etc. Busquen un consens entre totes les forces valencianistes (¡¡¡incloent aci a BNC o ERPV!!!) per a superar lo que és un conflicte esteril: si tots cediren un poc, s’acabaria la Batalla de Valencia i s’unificarien tots els bandos valencianistes en un sol.

Per eixemple, el consens podria passar perque els catalanistes acceptaren la Real Senyera i mosatros el terme Païs Valencià. O que els valencianistes acceptarem l’unitat de les llengües i els catalanufos com a unica o com a preferent denominacio per a la llengua el terme “valencià”. Total, que mos proponen una baixada de pantalons en tota regla, una rendicio a canvi d’unes miguetes, en pro d’un supost consens que no duria a cap lloc.

En els catalanufos no es pot negociar. Almenys no en el tema de la llengua, la cultura i els simbols. Ells no han cedit res en decades. Ells no s’han baixat del burro en res: continuen en el seu Païs Valencià en lloc de Valencia, Comunitat o Regne, Països Catalans en lloc de Valencia, marfega i peno de la rendicio en lloc de Senyera, Muixeranga en lloc de l’Himne Valencià, Joan Fuster en lloc del trellat, catala en lloc de Valencià, etc.

Yo soc un home de dialec. Parlar no fa mal a ningu. I es pot arribar a acorts en alguns temes (¿per qué no?) pero no en el de la llengua. La Llengua Valenciana no es negocia, no es pacta, no es consensua… ¡es defen! No es tracta de fomentar l’us i la normalisacio de la llengua sense més. Cal determinar primer quina llengua. A mi no m’és igual que hi haja llinia en Valencià o que la llinia siga en catala. El blanc és una cosa. El negre una atra.

En este consens que busquen els unics que cedirien serien els valencianistes, perque els catalanufos no cediran en res. Puix res han cedit en decenis. I a tots estos tercerviistes que estan travessant el pont cap a cap lloc, solament els diria la celebre frase de Xabier Arzalluz per a referir-se a un chicotet grapat de desertors de la seua formacio politica, el Partit Nacionaliste Vasc (PNV): “Estos són els michelins que mos sobren”. Puix aixo.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Fa falta un partit valencianiste.

06 Abr 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

DSC06059

És evident que la valenciana no és una societat nacionalista com la vasca o la catalana, per a que enganyar-mos. En Euskadi hi ha actualment quatre forces vasquistes en el Parlament (PNV, EA, PCTV i Aralar) a la qual podriem efegir una quinta (EB-IU). El PNV porta governant durant decenis i a pesar d’aixo continúa tenint més força que PP i PSOE junts. En Catalunya ha governat durant dos decenis CIU i en els ultims anys ERC ha multiplicat la seua força electoral. Pero és més, en Catalunya fins i tot els partits teoricament espanyolistes són tambe en major o menor mida pancatalanufos (PSC, PP i IC-Verts). A sovint els valencians diuen que els catalans i vascs sí que tiren cap a la seua terra i confessen per lo baix que ad ells els va molt millor que a mosatros. Lo sorprenent és que reconeguen que votar per partits nacionalistes dona moltes ventages (més diners, més influencia…) pero que despres en Valencia voten arrolladorament pels partits de Madrit, PSOE i PP.

Ara be, si la realitat social de Valencia no és comparable a la vasca o la catalana (aixina de be els va ad ells i de mal a mosatros), sí que podria tindre més similituts en unes atres comunitat autonomes. Pero fins i tot aixina, mos trauen els colors als valencians. En Galicia el BNG ha passat de ser un partit microscopic a ser la segona força per davant dels socialistes i s’ha convertit en futura alternativa de govern. El Partit Aragones (PAR) ha tingut dos presidents autonomics. En Navarra la força hegemonica es l’Unio del Poble Navarres (UPN) mentres que Convergencia Democrata de Navarra (CDN) és ya el tercer en discordia. Coalicio Canaria (CC) és invencible en les illes en els ultims anys. Pero potser el cas més sorprenent és el de Cantabria a on no un sino dos partits regionalistes han governat l’autonomia, l’Unio per al Progrés de Cantabria (UPCA) i el Partit Regionaliste Cantabre (PRC). Fins i tot Coalicio per Melilla (CPM) mos guanya la partida. Aixo ho diu tot.

A qui li digues que una societat com la valenciana, on el 70% dels valencians considera que Valencià i catala són dos idiomes distints, haja d’engolir en uns politics que imponen el catala sense apenes oposicio, no s’ho creu. I certament que els valencians voten sistematicament per partits que li neguen inclus una gota d’aigua pareix digne d’una novela de Franz Kafka. Ara be, este estrepitos fracas deuria convidar a la reflexio i a l’autocritica al valencianisme politic. Perque si en Cantabria –sense ser cap nacionalitat historica- han governat dos partits de tall regionaliste i en Valencia –antiga nacio independent- els partits intitulats valencianistes són del tot incapaços de superar una patetica barrera del 5% de vots, és que el valencianisme politic ha fet les coses mal. O be tots els partits valencianistes fan autocritica i dissenyen una estrategia de futur que ilusione a la ciutadania com ocorre en unes atres autonomies o be, de lo contrari, el poble valencià sera aniquilat i reduit al no res.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 6-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (2/2)

31 Mar 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

dv190106.0

Cal una aliança de concentracio nacional front a aquells que estan desmantellant Valencia. Tenim un Estatut que més que tal es una carta colonial, el PHN derogat, el AVE que pot arribar al 2020, el boicot a la Copa America, el deficit fiscal, l’endeutament massiu de la Generalitat i l’empobriment galopant de la societat, la falta d’una Agencia Tributaria propia, el catala en les escoles i mijos de comunicacio…Si Coalicio Valenciana i Unio Valenciana no s’unixen front a l’enemic comu, Valencia sera borrada del mapa. Mos juguem ser o no ser.

Formules s’han barallat moltes. L’absorcio de UV dins de CV, la disolucio dels dos partits per a fusionar-se en un nou que contaria en una nova estructura juridica, una coalicio dels dos grups a l’estil de Convergencia i Unio (CIU), o fins i tot es podria fer una especie d’Entesa “a la valenciana”, a on un sol paraigües incloguera a UV, CV, Accio Nacionalista Valenciana (ANV), etc. i que dixara les portes obertes a noves incorporacions. Yo no sé quina sera la millor formula, yo lo unic que sé és que cal l’unitat del valencianisme politic i cal ya.

El fet de que les forces politiques valencianistes estiguen dividides frena les aspiracions del valencianisme. Hi ha molta gent que s’animaria a votar per una candidatura unificada dels dos, o que fins i tot s’afiliaria. Pero clar, el fet de que vagen per separat els tira cap arrere. I estic convençut de que si estigueren units a hores d’ara el PP ya hauria perdut la majoria absoluta en les Corts Valencianes puix hauria precipitat el desembarc de carrecs peperos en les files de la candidatura unida, seguint l’ estela de Francesc Tomas Puchol, diputat de CV.

Hui decenes de mils de valencians esperem com mana caigut del cel la tan anhelada unitat del valencianisme politic. Sentandreu i Ballester són bons homens, que han fet un bon paper i que quan s’equivoquen no ho fan de mala fe. Pero als dos els recordaria lo que mos deia el meu mestre: cal eixercitar el punt T, el del trellat. Que negocien, que cedixquen els dos un poc. Si la candidatura unica al final no qualla, els potencials votants de segur que li tiraran en cara als dos dirigents no haver ficat suficient de la seua part per a juntar a Coalicio i Unio.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 31-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (1/2)

30 Mar 2006 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

dv190705

Tenía yo en l’institut un professor que mos deya que haviem d’eixercitar el punt T. Mosatros mos pensavem que haviem oit malament, i que es referia al famos punt G de les dònes. Pero no, es referia al punt T. Deya el meu mentor que el punt T era el del trellat i que estava dins del cap. Tot ve a colacio del continu anar i vindre de reproches dels dirigents de Coalicio Valenciana (CV) i d’Unio Valenciana (UV), dos partits condenats a entendre’s que no obstant estan donant de cara a la societat i als votants potencials una image que és prou grisa.

Joan García Sentandreu ha fet un grandissim paper. Ha retornat l’ilusio i l’esperança en un moment en que tot pareixia perdut. ¿Vos enrecordeu com estaven les coses abans de que Sentandreu creara un partit politic? Josep Maria Chiquillo, el Segon Pacte del Pollastre, transfuguisme, fracassos electorals, mentires, servilisme al PP… La gent critíca molt a Sentandreu, pero ya ningu se’n recorda de com estaven les coses fa sols dos anys. Ara mateix, CV ya té representacio autonomica i el PP es troba molt acollonat. Qui ho diria fa sols dos anys.

Chimo Ballester ha conseguit reestructurar un partit a la deriva i ficar orde dins de les seues files. Actualment té la responsabilitat historica de ser el primer president de UV integre, honrat i valencianiste, cosa que no ha segut ni Vicent González Lizondo ni Hector Villalba ni Josep Maria Chiquillo ni Juli Chanzà, que han portat a un partit que arribà a ser la tercera força valenciana (i en ocasions la segona) a una debacle. Ballester deu tallar en la trista dicotomia que ha portat en l’ultima decada a UV a convertir-se en un simple apendix del PP.

A Sentandreu li diria que tinga més mà esquerra, que siga més moderat quan hi haja que ser-ho, que se cacen més mosques en una gota de mel que un barril de vinagre. I a Ballester li diria que per damunt de lliderages o de personalismes, està la tan necessaria unitat del valencianisme politic. Als de CV els diria que l’enemic no es UV i als de UV que l’enemic no és CV. L’enemic dels valencians es diu PP, PSOE, Entesa, BNC, CIU, ERC… Pense que Valencia està massa sobrada d’enemics com per a que anem mosatros tirant-mos pedres al cap.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 30-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El fals rebuig de L’Oronella a la AVLLC: de les paraules als fets.

23 Feb 2006 3 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

154 BENS

Vaja per davant que a mi tambe m’enganyà l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC). Yo era ben conscient de que es tractava d’un ent de majoria catalanufa pero sempre tingui l’esperança de que per lo manco es “valencianisaria” el catala de l’administracio i escoles, que tindriem catala pero en lexic valencià. La direccio ha segut just l’oposta: des de fa poc mos dirigim a tota velocitat cap a un dialecte barceloni pur i dur.

Tot aço ve a colacio de que comprenc que a L’Oronella tambe l’hagen defraudada. Des de l’editorial es va fer un clar acostament cap a la AVLLC potser en la mateixa vana ilusio que tenía yo. No sols s’equivocaren sino que insistiren en arrossegar als demes en el seu erro. En el temps s’han donat conte de que s’han enganyat –els han enganyat- pero per desgracia són tan orgullosos que no s’atrevixen a rectificar i tallar en la AVLLC per lo sà.

Han tractat d’influir en totes les arees possibles del valencianisme, pero s’han donat conte de que estan a soles. Més del 90% dels usuaris de les Normes d’El Puig continuen fidels a les originals sense accents, tan sols una minoria molt minoritaria accentua. En L’Oronella es troben nerviosos, desquiciats, especialment des de que en la Plataforma Jovenil Valencianista (PJV) han rebujat la OPA hostil d’Andreu Tintorer i Felip Bens.

És cert que el recent discurs de Felip Bens denota un colp de timo en L’Oronella. Ara critiquen la AVLLC, diuen que els ha decepcionat, etc. Pero tambe diu aixo mateix Ferran Giner o Enric Esteve. Les paraules són aixo; paraules. Les obres són amors. Si de veritat L’Oronella rebuja la AVLLC lo que ha de fer és una serie de canvis reals en la seua politica cultural que ajuden a l’unio del valencianisme i tornen a un punt de partida zero.

1) Lo primer de tot és rectificar en el tema de l’accentuacio. Ha quedat pales que l’introduccio unilateral dels accents ni fa que es venguen més llibres, ni que la AVLLC done passos cap a una “valencianisacio” del catala. Sols ha servit per a dividir el valencianisme i trencar-lo en dos. Rectificar és de sabis. Si Bens corrig el seu erro, estic convençut de que no hi haura reproches, sino aplaudiments, gratitut i una retrobada en els braços oberts.

2) Dixar de recolzar en els forums a partits catalanistes (¡catalanistes, sí!) com ONV i ENV, perque la primera està a favor de la AVLLC i la segona usa el catala directament. I entre les dos, no sumaran mes de 2.000 vots. Si de veritat amen el Valencià deurien dixar de ficar pedres en l’unitat del valencianisme politic i apostar per una gran entesa de CV, UV, ANV i uns atres partits valencianistes de cara a concorrer tots junts a les eleccions de 2007.

3) Dixar a un costat la prepotencia i l’orgull. Tintorer es pensa que tots aquells que no editen llibres carixen de criteri per a opinar sobre el tema de la llengua i la realitat és que en el valencianisme no hi ha ningu que siga imprescindible. Insistixc: ningu. La llabor de L’Oronella ha segut fructifera pero aixo els ha emborrachat de superbia. Fixem-nos tots en Alexander Fleming que descobri la penicilina i fon un home humil tota la vida.

En resum, que fer un discurs anti-AVLLC està be pero ara cal passar a l’accio. Obres són amors i no bones raons.

 

FONT: El Palleter. 23-2-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El Sindrome Lizondo.

02 Ene 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

liz.1

Equador viu una situacio desesperada; tots els politics són corruptes i el poble emigra per a no morir-se de fam. En estes es presentà a les eleccions de 2003 Lucío Gutiérrez, militar i golpiste, en un programa electoral que practicament constava d’una sola proposta: fer una llei anticorrupcio. “Si el Parlament no em dixa perque el controlen diputats corruptes, la trauré via referendum”. La gent estava tan desesperada que el trià president. En quant guanyà les eleccions es llevà la caraceta i feu un gir a la dreta neolliberal, renegà d’Hugo Chávez -en la campanya electoral declarà identificar-se en ell- i es posà a furtar com ho fan tots els mandataris de per alli.

De qualsevol politic que promet blanc i una volta arriba al poder fa negre es pot afirmar obertament que ademes d’un politic deshonest és un hipocrita que ha estafat als seus votants, dels qui s’ha rigut en la cara. Aixo és lo normal en qualsevol païs excepte en Valencia, la nacio més surrealista que possiblement ha existit mai. Hui hi ha gent que encara admira al difunt president d’Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo; existix una Associacio d’Amics de Lizondo i fins i tot existi un partit politic, Identitat del Regne de Valencia (IRV), que es declarava obertament lizondiste. Lo dit: Valencia és el millor quadro que mai pintà Salvador Dalí.

És cert que Lizondo era un cap carismatic i populiste, que sabia crear polemica i eixir en la prensa, que fon l’artifex dels millors resultats electorals de UV de tots els temps. Pero tambe és cert que era ignorant, cacic i el gos falder dels peperos. Lizondo pogue ser l’alcalde de Valencia capital en 1991. Pero li cedi l’alcaldia a Rita Barberà. Lizondo pogue ser president de la Generalitat Valenciana en 1995. Pero preferi cedir el poder a Eduardo Zaplana. Lizondo pogue haver aniquilat el catala de les escoles, l’administracio i RTTV en 1995 pero en el seu lloc va preferir agafar el sillo que tant anhelava, fer caixa i callar a tot com una puta a canvi d’un sou.

Encara hui hi ha gent que patix el Sindrome Lizondo. El diagnostic és clar: creure a Lizondo un deu, usar la causa del valencianisme per a fer-se en un sou i despres traïcionar als votants, considerar el socialisme com la més demoniaca de les pestes i als peperos com eixos aliats naturals davant els quals cal cultivar una docililitat, obediencia i sumissio canines. Els qui patixen este Sindrome o be són uns oportunistes com ho era ell, o be són tan ignorants que no veuen que G. Lizondo fon el més gran traïdor al valencianisme, un mercenari que pogue erradicar el catala i no li donà la gana, un impostor que s’embojacà la pasta i es rigue en la cara de tot lo món.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 2-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes