Yo tambe vullc ser amic del PP.

17 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

013 zaplanaiglesias1

Estos dies es publiquen novetats de l’escandal Julio Iglesias. Recordem que la Generalitat contractà en 1997 al cantant “per a promocionar els productes valencians en el món” (!!!) En la practica Julito s’embojacà almenys 533 millons de pessetes –de la bojaca de tots els valencians- a canvi de fer una gira de recitals pel món. Aço és furtar llegalment al poble. És com si yo convide a putes al meu veï pero li passe la factura a l’empresa. Ara s’ha destapat que dos firmes de California cobraren comissions al IVEX pel recital de Moscou i que una tercera facturà 156 millons de pessetes pel concert al Teatre del Kremlin. I és que resulta molt rendible ser amic del PP.

Qué dir de les pseudoprivatisacions que du a terme la Generalitat, primer en la sanitat, i qui sap, despres potser en uns atres negocis interessants: Canal Nueve, ferrocarril, metro, educacio… Mmmm, ¡quin pastiç mes dolç! El model de pseudoprivatisacio de l’Hospital de la Ribera en Alzira és ben clar i es resumix en una frase: “Si hi ha beneficis són per a l’empresari i si hi ha perdues són per al poble”. Tal qual. Com sona. És del tot impossible (per a l’empresari) perdre diners. Ya no cal ser un Bill Gates o un John Davison Rockefeller per a fer negocis; basta en ser un bon amic del PP… Ya vaig notant una nova i naixent vocacio empresarial yo…

Pero com sé que la casa no s’escomença pel terrat i que cal besar moltes mans i molts culs per a poder pujar l’escala, de moment me conformaria en un puesto en que guanye uns 60.000 € a l’any per tocar-me els collons. Per eixemple, senador com Josep Maria Chiquillo. Basta en tildar al PP de traidor i catalanufo i despres posar-te més sumis que un podenc a les seues ordes ¿a que sí Chiqui? O membre de l’Academia de Zaplana (AZ) com Angel V. Calpe. Tan sols hauria d’anar de victima progre i autoexiliada per la vida, per a despres parlar de l’unitat de les llengües i la gran necessitat dels accents, en el somriure postcoital de qui te la cartera plena.

Que em diga el senyor Camps qué cal fer per a que el Consell em regale una pasta gansa. ¿Cal despotricar contra la Llengua Valenciana i acusar de radicals a qui la defenguen? ¡Perque a mi, a catalanitat i a dir destarifos tipo deu ni do no em guanya ningu! ¿Cal tildar de rojos separatistes i batasunos als qui no estiguen d’acort en la sumissio a la Meseta? ¡Aixo està fet, senyor Camps! Si vol, inclus onege l’estanquera en el pardalot, ya sap, per a rememorar els bons temps… Pero crec que al final renunciare a ser amic del PP. ¿De qué li servix a l’home guanyar el món sancer si despres pert la seua anima? Preferixc ser pobre a traicionar a Deu i al meu païs.

FONT: El Palleter. 17-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

L’atre milacre economic espanyol.

10 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

capitalism

Els ultims huit anys de govern del PP en Espanya s’han caracterisat per un auge economic notable, tal és aixina que la prensa anglosaxona -sorpresa ella- batejà el fenomen com “milacre economic espanyol”. El paro ha baixat d’un 20% a un 9%, s’ha batut l’ historica sifra de setze millons de cotisants a la Seguritat Social, els resultats economics de les multinacionals i els bancs han superat totes les expectatives, Espanya s’ha converit en una semipotencia economica que competix en Canada per entrar en el G-8 i quasi s’ha conseguit el deficit zero.

Tot aço és veritat pero nomes és mija veritat. Anem a completar en l’atra mija: Per a crear puestos de treball s’han rebaixat els salaris d’una generacio a la següent fins en un 50%. Cada any el sou d’un treballador puja un 2% i el preu de la vivenda el 20%. Com a nivell municipal la corrupcio és generalisada (comparable a la d’America Llatina) molts alcaldes es pugen el salari un 100% nomes arribar al poder pero despres prediquen les bondats de la moderacio salarial per a creixer. Els espanyols de 18-35 anys cobren uns 600-700 € al mes (cal 1.200 € per a viure en dignitat, per baix dels 900 € n’eres oficialment pobre i el salari minim interprofessional es d’uns 450 €). Si tens un contracte temporal cobres un 50% menys que algu que té un contracte fix per fer la mateixa faena (el 90% dels contractes són temporals i alguns són de dies o d’hores). Les dònes cobren un 25% menys que els varons per igual treball. Espanya té una de les tases de sinistralitat laboral més altes de la UE.

El deute de les families ha aumentat a mida que ha disminuit el de l’Estat. El 60% de les families no arriba a final de més, un jove d’entre 18-35 anys destina el 60% del seu salari a pagar l’hipoteca del pis. Si té de 18 a 25 anys llavors destinaria el 91%. Els bancs informen de que el maxim llimit que es pot soportar es el 30% del sou. En Espanya una vivenda (normaleta) de 120.000 € és barata. En alguns puestos et demanen més del doble. Espanya és l’estat en la natalitat més baixa del món (un fill per parella) i a on més tart s’independisen els jovens (en més de 30 anys i tan sols si tens una parella estable). No es compatibilisa els horaris laborals i la vida familiar, i quedar-te embarasada sol ser un motiu de despediment o de no renovacio del contracte encara hui.

Hui estudiar cinc anys una carrera en la Facultat val per a guanyar 600 € al més. Un amic meu, mege, percep als seus vora 30 anys 700 € al mes. Un atre amic, quimic, cobra menys que sa germana que ven borles en el cine. Els mijos i els politics diuen que mos acostumem, que lo del treball per a tota la vida s’ha acabat, que aço és el futur (pero ells tenen sous millonaris). En un panorama aixina l’autentic milacre economic espanyol és el de qui paga l’hipoteca, les despeces del dia a dia, cria un fill i encara té l’heroïcitat i l’audacia d’arribar a final de més.

FONT: El Palleter. 10-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Felacions a sis euros.

05 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

chiquillotrai1

¡Unio Valenciana (UV) està a la venda! ¡Són les rebaixes! ¡Aprofiten senyors per emportar-se lo que vullguen! ¡Tot a un euro! ¡L’escritori, un euro! ¡Aquell despaig, un euro! ¡La sèu local, per un euro! ¡La dignitat per sols un euro! Diu un amic meu que si ell fora dòna sería una puta. “¡Pero una de les de lux ¿eh?, que mamant-la per 6 € no vas a cap de lloc!” -aclarix el tros d’animal-. En la cupula de UV hi ha molta puta, pero de les de 6 €. Ya ho demostrà l’orangutanot del secretari general de UV, Valer Eustaquio, quan feu el “Pacte de la Dipu”, pel que UV recolzà al PP en la Diputacio de Valencia a canvi d’un salari per a Eustaquio, qui passaria aixina a eixercir el flamant control de la fotocopiadora. “¡Per a omplir la Diputacio de més valenciania encara, si cap!” -afirmà Eustaquio, referint-se al pacte en la dreta espanyolera del PP-. Lo dit, tot completet per tan sols 6 €.

Independentment de que el llector simpatise o no en UV i lo que representa, no em negarà lo trist i lo patetic de la debacle d’un grup que és un cadaver picotejat pels buitres. Un partit com UV que arribà a ser el tercer de la nacio, ara es troba a la venda, a preu de saldo, per practicament una almoina. ¡Qué patetic vore als seus dirigents suplicant un puesto en les files del PP (Josep María Chiquillo, Valer Eustaquio, Juli Chanzà…) o del BNC (Héctor Villalba, Lorena Ferrandis, Davit Marchuet…), els mateixos partits que han fet tot lo possible per afonar UV! Tots ells estan tan morts de fam que recorden a l’autor Manuel Sanchis Guarner, qui sent valencianiste de sempre (defensor d’una Llengua Valenciana i balear independents) en els anys sixanta passà a ser catalanufo per un premi que li donaren. ¡Es vengue per un plat de fessols! ¡Mira si estava mort de fam!

¡Tot lo món a terra, que venen els nostres! –esta és la situacio que viu UV-. Els caps unionistes estan entregant-se al PP i desmantellant UV per un entrepa de mortadela. El 50% dels afiliats s’ha donat de baixa. I a aquells que com l’ortodox Joan Culla s’atrevixen a denunciar la corrupcio de la directiva puix se’ls expulsa i punt. Pero de poc els valdra la seua traïcio a estes putes de 6 €. Joan Culla, en el lletrat Joan García Sentandreu, ha denunciat a Chanzà i Eustaquio font a la justicia, els juges acosen -ab l’ estat de dret- als cacics, l’ acort PP-UV podria ser anulat per no haver respectat el Consell Nacional la decisio dels compromisaris i el Segon Pacte del Pollastre no dona els seus fruits perque no s’ha produït l’esperada fuga de vots de UV al PP, lo que evidencia la necessitat de construir un gran partit valencianiste que cobrixca l’espai que no cobrix ni BNC ni UV.

FONT: El Palleter. 5-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El Segon Pacte del Pollastre.

03 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

money

El Segon Pacte del Pollastre és l’acort entre PP i UV per a que UV no es presentara a les eleccions estatals a canvi de que els unionistes Josep María Chiquillo i Valer Eustaquio concorregueren com a independents en les llistes del PP al Senat, en lo que podriem denominar transfuguisme llegal. Este Pacte del Pollastre es dugue a terme en els comicis de 2004 a pesar de que el 89% dels compromisaris unionistes votà a favor de que UV es presentara en solitari a les eleccions del 14-M. En aço els panchacontents de Chiqui i Valer conseguixen un sou –que és lo que sempre han buscat- a canvi de l’absorcio de UV a mans del PP, que per fi podria aglutinar a totes les dretes del païs, des de la moderada a l’ultradreta, passant per la regionalista tambe ara.

¿I de qué es queixen ara? UV mai fon un partit democratic. De fet, tan sols els compromisaris tenen dret a vot en representacio dels militants que no poden votar sino de forma indirecta en una formula que recorda al caciquisme del sigle XIX. Aixina que ningu clame al cel si la cupula directiva es passa pels collons la decisio dels compromisaris. Que si es tracta de jugar a ser cacics, el president unioniste Juli Chanzà és un de soca i arrel. UV mai fon un partit valencianiste. Nomes és un apendix de la dreta espanyolera del PP. El servilisme i la sumissio al PP han segut maxims tota la vida. Tal és aixina que la gent pensa: “¿Votar a UV? ¿Per a qué? Per a que li done el meu vot al PP, millor vote directament al PP…” Esta espiral d’autodestruccio ya arranca en 1991.

UV està morta i enterrada, representa una dreta cavernicola, fa olor a naftalina i s’ha venut al PP a preu de saldo. Pero lo més divertit de l’assunt és que este nou Pacte del Pollastre no fona fruits (per als peperos). Els votants de UV no han passat a recolzar al PP –que de fet ha baixat en vots en Valencia- ni tampoc al PSOE (a pesar que son creiximent ho puga fer pensar). Si el PSOE ha creixcut és gracies a eixos esquerrans més critics que tradicionalment es refugien en l’abstencio pero que enguany s’han movilisat per a castigar al PP en motiu dels atroços atentats del 11-M. Per contra, els votants de UV han passat a l’abstencio, lo que palesa la necessitat real d’un gran partit valencianiste que cobrixca eixe sector de l’electorat que no aten ni BNC ni UV.

FONT: El Palleter. 3-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Aznar, el Nixon espanyol.

22 Abr 2004 10 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , ,

aznar

El president dels Estats Units Richard Nixon hague de dimitir per l’escandal del Watergate. A Espanya el ya ex-president José María Aznar s’ha convertit en el Nixon espanyol puix fon expulsat del poder pel poble en les urnes al descobrir-se un escandal encara més gran que el Watergate: que Aznar menti sobre l’autoria del 11-M.

Clar, que mireusté no ha dimitit. I aço trenca l’analogia entre abdos antipresidents. Pero és que en un estat bananer com Espanya de llarga tradicio caciquil en la que la gent es pensa que la democracia consistix en votar una volta cada quatre anys i en que la conjugacio del verp dimitir comença en la segona persona del singular, demanar-li a un politic que se’n vaja, encara que siga per una cosa tan greu, poster és massa demanar aci.

Charlot ha mentit, és cert. Pero no ha mentit perque ho diga els rojos o la Cadena Ser. Aznar ha mentit perque aixina ho diu el govern d’Estats Units, tots els governs d’Europa, els servicis d’espionage estrangers, el director de l’Interpol i tota la prensa internacional. ¡Pero si fins i tot telefonà als directors dels diaris estatals i als corresponsals estrangers per a aconsellar-los qué es lo que havien de publicar! ¡Igualet que en el Tercer Món!

Aznar volia passar a l’historia com un gran estadiste de talla internacional, com un president que se n’anà per la porta gran, en les mans netes i els contes clars. Pero els llibres d’historia el recordaran per ser el Nixon espanyol, un home autoritari i prepotent, un manipulador que pergue unes eleccions que tenía guanyades per haver mentit als subdits espanyols i que degue aguantar que el poble es manifestara acusant-lo de falsari. Aznar, l’ home que escopi en les tombes dels 200 cadavers del 11-M quan menti al dir que els havia matat ETA.

FONT: El Palleter. 22-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Se’n van els fascistes del PP i tornen els lladres del PSOE.

20 Abr 2004 3 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

quien1

Els resultats de les eleccions estatals del 14 de Març són eloqüents: el sociata José Luis Rodríguez Zapatero ha desbancat -en un gir sense precedents en l’historia de la pseudodemocracia espanyola- a un govern que tenía la majoria absoluta practicament assegurada a escasos dies dels comicis. Els atentats del 11-M i la posterior i vergonyant manipulacio mediatica que l’eixecutiu feu de la crisis, insistint per activa i per passiva en l’autoria de ETA i negant la més que probable implicacio del terrorisme islamic, movilisà un electorat esquerrà tradicionalment abstencioniste que més que votar a favor del PSOE eixerci un vot de castic contra el PP.

Pero no ha segut sols el 11-M. La botella ya estava que se n’eixia. Han segut huit anys de fascisme molt llarcs i durs. El Prestige, el decretas, les vaques folles, l’invasio de l’Iraq, la precarietat laboral, la carestia de la vida i la vivenda, les subvencions a la Fundacio Francisco Franco, el malestar general, la sumissio a Estats Units…

Ya anava sent hora de passar pagina. A partir d’ara tot sera diferent. Ya podem donar-li la benvinguda al deficit, la pujada d’imposts, el boicot al Pla Hidrologic Nacional (PHN) i al Tren d’Alta Velocitat (TAV), la sumissio a l’eix franc-alema, la corrupcio generalisada… Aixo sí, hi ha una cosa en que tot continuarà igual que abans i és l’antivalencianisme. I és que eixa és una de les poques coses en que PP i PSOE sí estan d’acort.

FONT: El Palleter. 20-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Siguiente Entradas recientes