Carod-Rovira, l’amic de ETA.

carod-tregua

Senyor Carod, per favor, diga-li als seus amics que no em maten. Si ho preferix, li ho demane en catala. I si vol, li balle una sardana i tot. Lo que voste vullga pero que els seus amics de ETA no em maten. Yo no vaig a ser qui clame al cel perque algu es reunixca a parlar en una banda terrorista. Que el dialec és bo i al cap i a la fi UCD, PSOE, PP i PNV s’han trobat en secret alguna volta en ETA. I no passa res. Lo que és del tot immoral és que Carod li demane a ETA que no assassine en Catalunya i que no li importe que ho faça fora d’ella.

Carod no ha confessat de quin tema parlà en França, pero si tenim en conte que al cap d’un mes de la reunio en ETA, la banda assessina declarà una treva nomes per a Catalunya i que Carod ya havia demanat aixo mateix per escrit fa anys, pareix estar ben claret. Dic yo que no quedaria en els bochins per a parlar de futbol ni per a fer-se unes palles tots junts en un dia d’ardor nacionaliste. ¿Vos imagineu a l’etarra Mikel Antza imitant a Torrente: “¡Venga, Carod, vamos a hacernos juntos unas pajillas!”? Carod i ETA són bons amics… ¡Pero no tant!

Si ETA assessina en Arago, Valencia o Balears ¿està tot be? ¿Pero no diu Carod que som catalans? ¿O per a aço no? M’és igual que agarre per l’ouera al president catala, Pasqual Margall (sense a). Un autentic democrata li haguera demanat a ETA que no matara. I punt. Ni en Catalunya ni en cap atre lloc. Carod demostra sa condicio de bestia inhumana al evidenciar que no li importa que assessinen un “charnego” quan precissament son pare es un d’ells. Carod, t’ofrene el més profunt dels meus desprecis. No eres un ser huma. Eres pura escoria nazi.

FONT: El Palleter. 29-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La passio de Crist.

criscreu

La passio de Crist, la polemica obra mestra de l’ultracatolic director de cine Mel Gibson, és un fabulos film. Gibson portava madurant este proyecte des de fa més de dotze anys i és una aposta personal arriscada puix l’ha produït en diners de sa propia bojaca i està rodat en llati i en arameu (encara que té subtituls). La pelicula, que ningu volia distribuir, s’ha convertit en un arrollador exit de critica i public. Se li acusa d’haver fet un film antisemita (aixo és com dir que La llista de Schindler és una pelicula antialemana) i violent (més que violent és realiste, lo irreal és eixe Jesus galà d’ulls blaus que no patix dolor al que estavem acostumats fins ara).

Jesus supon el canvi del Deu iracunt i venjatiu de l’Antic Testament a un Deu redentor dispost a perdonar-nos els pecats quantes voltes calga i a salvar-nos a traves de la fe i l’arrepenediment, un Deu capaç de sacrificar al seu propi fill per a salvar a l’humanitat. Hi ha qui pensa que el cristianisme és anacronic, obsolet. Res més llunt de la realitat; quan veus l’odi del terrorisme islamic i etarra, el d’Estats Units que li declara la guerra a Iraq sols per a furtar-li el petroleu o l’opressio catalanoespanyolera sobre el poble valencià (que recorda a l’opressio romana sobre Israel) et dones conte de que el revolucionari mensage de Crist no ha segut entes encara hui.

El valencianisme deu apostar fermament pel cristianisme per a dotar-se d’una cohesio moral, etica i humana. Al cap i a la fi el nostre poble entrà en decadencia precisament per la falta de fe (en Deu i en ell mateix). Molts valencians pensen que no valem per a res, que som un poble inferior que nomes servix per a ser tutelat des de fòra, que Valencia deu ser l’apendix de Catalunya o el d’Espanya perque som incapaços de fer res de bo per mosatros mateixos. Yo no estic d’acort. Crec que un dia els valencians forem molt grans i que si vullguerem podriem tornar a ser-ho. Hui més que mai recobrem la fe en el poble valencià que és el nostre i en Deu.

FONT: El Palleter. 23-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Aznar, el Nixon espanyol.

aznar

El president dels Estats Units Richard Nixon hague de dimitir per l’escandal del Watergate. A Espanya el ya ex-president José María Aznar s’ha convertit en el Nixon espanyol puix fon expulsat del poder pel poble en les urnes al descobrir-se un escandal encara més gran que el Watergate: que Aznar menti sobre l’autoria del 11-M.

Clar, que mireusté no ha dimitit. I aço trenca l’analogia entre abdos antipresidents. Pero és que en un estat bananer com Espanya de llarga tradicio caciquil en la que la gent es pensa que la democracia consistix en votar una volta cada quatre anys i en que la conjugacio del verp dimitir comença en la segona persona del singular, demanar-li a un politic que se’n vaja, encara que siga per una cosa tan greu, poster és massa demanar aci.

Charlot ha mentit, és cert. Pero no ha mentit perque ho diga els rojos o la Cadena Ser. Aznar ha mentit perque aixina ho diu el govern d’Estats Units, tots els governs d’Europa, els servicis d’espionage estrangers, el director de l’Interpol i tota la prensa internacional. ¡Pero si fins i tot telefonà als directors dels diaris estatals i als corresponsals estrangers per a aconsellar-los qué es lo que havien de publicar! ¡Igualet que en el Tercer Món!

Aznar volia passar a l’historia com un gran estadiste de talla internacional, com un president que se n’anà per la porta gran, en les mans netes i els contes clars. Pero els llibres d’historia el recordaran per ser el Nixon espanyol, un home autoritari i prepotent, un manipulador que pergue unes eleccions que tenía guanyades per haver mentit als subdits espanyols i que degue aguantar que el poble es manifestara acusant-lo de falsari. Aznar, l’ home que escopi en les tombes dels 200 cadavers del 11-M quan menti al dir que els havia matat ETA.

FONT: El Palleter. 22-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Se’n van els fascistes del PP i tornen els lladres del PSOE.

quien1

Els resultats de les eleccions estatals del 14 de Març són eloqüents: el sociata José Luis Rodríguez Zapatero ha desbancat -en un gir sense precedents en l’historia de la pseudodemocracia espanyola- a un govern que tenía la majoria absoluta practicament assegurada a escasos dies dels comicis. Els atentats del 11-M i la posterior i vergonyant manipulacio mediatica que l’eixecutiu feu de la crisis, insistint per activa i per passiva en l’autoria de ETA i negant la més que probable implicacio del terrorisme islamic, movilisà un electorat esquerrà tradicionalment abstencioniste que més que votar a favor del PSOE eixerci un vot de castic contra el PP.

Pero no ha segut sols el 11-M. La botella ya estava que se n’eixia. Han segut huit anys de fascisme molt llarcs i durs. El Prestige, el decretas, les vaques folles, l’invasio de l’Iraq, la precarietat laboral, la carestia de la vida i la vivenda, les subvencions a la Fundacio Francisco Franco, el malestar general, la sumissio a Estats Units…

Ya anava sent hora de passar pagina. A partir d’ara tot sera diferent. Ya podem donar-li la benvinguda al deficit, la pujada d’imposts, el boicot al Pla Hidrologic Nacional (PHN) i al Tren d’Alta Velocitat (TAV), la sumissio a l’eix franc-alema, la corrupcio generalisada… Aixo sí, hi ha una cosa en que tot continuarà igual que abans i és l’antivalencianisme. I és que eixa és una de les poques coses en que PP i PSOE sí estan d’acort.

FONT: El Palleter. 20-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Mensage de benvinguda.

manifestacion2
¡Benvinguts tots! Esta és una web destinada a ofrenar noves glories a Valencia i a la Llengua Valenciana.
En ella ficare els distints articuls que he anat publicant en internet; texts que es trobaven desperdigats en la xarcia i que m’he propost reunir en un sol lloc. Per aço, he aprofitat la moda creixent de les bitacores d’internet. Si fins ara no havia creat una és perque solc combregar en eixa actitut tan anglesa que constistix en «esperar i vore». En la bitacora anire posant poc a poc els articuls, començant pels primers que foren publicats originariament en 2004, en l’intencio de que al cap d’un temps pugam arribar als que son més recents, més moderns, més actuals.
És possible que en un futur tambe fique articuls d’uns atres autors, sempre que els trobe interessants.
Els drets de propietat intelectual de les fotografies i articuls corresponen als seus respectius autors.
Els meus articuls els podeu reproduir alla a on vullgau en la condicio de que citeu l’autor i la font de procedencia.  Sigau de la forma de pensar que sigau, sou tots benviguts a esta web, si ho feu en respecte. Lo dit: benvinguts.

Siguiente Entradas recientes