La supercaixa valenciana.

18 Nov 2009 9 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , , , , , , ,

conjunta

Les caixes d’aforros suponen un pilar fonamental del sistema financer valencià. De fet, es calcula que el 50% del capital dels valencians està ingressat en caixes d’esta naturalea. I com a resposta a la crisis global de 2008 potser ha arribat l’hora de la fusió d’entitats, be absorbint les d’unes atres autonomies pero mantenint el centre de decisió ací o be fusionant totes les caixes valencianes per a crear una supercaixa sòlida, puixant i forta. En estos dies es parla molt d’una fusió entre Bancaixa, CAM i Caixa Ontinyent. A mi no em desagrada l’idea (inclús pense que deuria sumar-se també Ruralcaixa) puix l’unió constituiria una de les entitats financeres més poderoses i solvents de tota Europa.

Ara be, existixen profunts rezels en la CAM a on no volen ni sentir parlar d’una fusió en Bancaixa. Res nou baix del Sol; el típic sentiment provincià de la ciutat d’Alacant. I això a pesar de que inclús s’ha oferit que la sèu central s’ubique en eixa localitat o que la marca CAM aparega en el nom final. Els alacantins deurien reflexionar: la fusió de les dos caixes podria donar suficient força com per a absorbir les d’unes atres autonomies (com ara Caja Murcia) mentres que si CAM o Bancaixa fan la seua particular guerra cadascú pel seu costat corren el risc d’acabar sent absorbides per Caja Madrid o La Caixa. I sempre será més natural que Alacant sume forces ab Valéncia que ab Barcelona o Madrit.

Pero per damunt de tot lo que més em preocupa és el servici públic al poble valencià. En els últims anys les caixes s’han alluntat notablement dels seus principis fundacionals, destinant els beneficis al finançament de parcs temàtics i fútils obres faraòniques. Han de tornar a dirigir els guanys a l’obra social (fer hospitals, vivenda barata, residències…) i a evitar l’exclusió financera d’amples capes de la nostra societat puix molts ciutadans busquen en les caixes l’oportunitat que els és negada pels bancs. Les caixes deuen donar soport al I + D i als mamprenedors, protegir la cultura valenciana i la família i combatre l’exclusió social. Resulta vital promoure la despolitisació de les caixes d’aforros.

L’importancia de la nacionalitat del capital.

09 Nov 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:,

roto3.0

Estem acostumats ya a sentir uns dogmes de fe neolliberals que despres no s’acaben de correspondre en el dia a dia: que si som tots ara un mercat, que si el capital no té nacionalitat, que si dona igual que una empresa siga nacional o estrangera, etc. En el món real, tots els països volen que els demes obriguen els seus mercats mentres ells aposten per aplicar mides proteccionistes, o a sovint es fiquen tot tipo d’obstaculs afegits per a que evitar que una empresa estrangera es menge a una nacional, com passà en el fracassat intent de fusio que van protagonisar el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) i Banca Nazionale del Lavoro (BNL) en l’any 2005.

En contra de l’opinio majoritaria dels economistes, yo afirme que sí importa la nacionalitat del capital. ¿Les raons?

1) Si compres productes valencians crees puestos de treball en Valencia, mentres que si compres productes de fora crees puestos de treball fòra. Per tant sí que importa mirar on està fabricat un producte abans d’adquirir-lo.

2) A nivell de Caixes importa el seu orige, puix si poses els teus estalvis en una caixa valenciana, sos beneficis repercutiran en inversions per a Valencia, pero si els poses en una caixa catalana o una madrilenya, invertixes fòra.

3) Si els empresaris són valencians, és provable que s’identifiquen més en els problemes de la seua societat que si són estrangers… Per eixemple, Joan Lladró ha invertit en la llengua, cosa que no faria una empresa de Japo.

4) D’igual modo, aquells empresaris que són d’una terra, encara que siga per motius sentimentals, solen ser més reticents a deslocalisar el seu negoci que una empresa de capital estranger que sols ha vingut a fer diners i ya.

5) Les empreses estrangeres tenen el seu centre de decisions fòra, lo que pot dur conseqüencies desagradables. Per eixemple, quan Espanya superà a Canada en PIB i demanà l’ingres en el G7 li contestaren que ya que la majoria de les seues grans empreses eren multinacionals de fòra, entenien que els interessos d’’Espanya ya estaven representats pels membres del G7, per lo qual no veïen oportu l’inclusio d’Espanya en tan selecte grup. Un atre eixemple, Iberdrola, que té part de capital catala, apostà per treballar junt en el Club Nautic de Barcelona –i no en el de Valencia, com sería llogic- de cara a fer un barco per a la Copa America de Valencia 2007.

En resum, que la nacionalitat del capital influix directament en decisions i si el capital es valencià millor per al païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-11-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan sucs valencians?

17 Sep 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

248 sucs

La nostra terra és una potencia pel que fa a la produccio hortofruticola. Taronges, mandarines, clementines, pomes, raïm, melocotons, melons d’Alger i de tot l’any, llimes, tomaques, albargines, pimentons, encisams, alls porros, cebes, bajoca, arrossos, creïlles, chufa, cacaus, tramussos, garrofons, olives, etc, etc. Produccio molt rica en quantitat, qualitat i varietat. A diferencia d’unes atres autonomies, l’agricultura té un pes notable en la nostra economia i tradicio. Fruites, fruits secs, hortalises i derivats mos garantixen una alimentacio ben rica.

És per aixo que em sorprenc que quan vaig a comprar al supermercat no trobe mai sucs valencians. Es podria dir que practicament no n’hi ha, i si ne trobes, els pocs disponibles solen ser de marques blanques o no consolidades, escasa qualitat i d’un sabor de taronja ben desagradable i amarc. En uns atres països beure suc és una tradicio cultural, i aci en Valencia que produim tonellades de fruites no sols no és costum beure suc a l’hora de dinar, sino que quan ne busques un que estiga fabricat en terres valencianes resulta que no en trobes cap.

Quasi tots els sucs de l’Estat es produixen en Murcia, especialment en Jumilla. No es que tinga res contra eixa autonomia, ni molt manco encara contra tal ciutat (a on encara es parla Valencià), simplement és que soc dels qui pensa que si compres productes valencians crees puestos de treball en Valencia i si els compres fòra crees puestos de treball fòra. M’agrada que a traves de les meues compres l’ocupacio i els imposts es queden en la meua terra i per aixo em sap mal que havent com hi ha tantes fruites cap empresari es moleste en fer sucs.

En esta terra quan se vol fer una beguda, se fa be. En Valencia se produix horchata de pura chufa valenciana, vins, caves, moscatels, cervesa, batuts i per supost aigua. Est és el païs dels inventors de la Coca Cola. És per aixo que no em pot cabre en el cap que el més vitaminic i saludable de tots els refrescs no es desenrrolle aci i que l’hajam d’importar de fòra, més si cap encara quan la produccio de fruites és tan elevada. Esta és una crida als empresaris valencians per a que produixquen i comercialisen sucs valencians que arriben a la nostra taula.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 17-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

 

¿Per a quan un turisme de sol i plaja sostenible?

08 Jun 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

modelo-sol-y-playa

Que el turisme és la principal font de riquea de la nostra nacio no ho discutix ningu. Que els antiprogressistes de l’esquerra i els ecologistes volen destruir-lo no és tampoc cap secret. Ad ells els molesta que en Valencia s’haja creat un gran imperi turistic que done treball al poble. Estan empenyats en exterminar el turisme de sol i plaja, potser perque el seu model de progressisme és el d’eixos extremenys o turolencs que nomes naixer ya ho fan en la maleta baix del braç. No s’enten d’una atra forma que reneguen d’un negoci que dona treball a tanta gent.

Yo mai defendré que es creme un bosc per a construir chalets. Mai. Ara be, no entenc quin és el problema perque en una terra erma i esteril a on no hi ha arbres i que no aprofita per a res es construixca un hotel o un camp de golf. Els pseudoprogressistes continuament parlen de “desenrroll sostenible”, de que el turisme de sol i plaja està sobresaturat, etc, etc. Que havent ciutats de 10 millons d’habitants com Nova York, mos queixem de que el model de Benidorm resulta insostenible perque tinga 100.000 habitants en estiu és per a morir-se de risa.

És cert que el turisme de sol i plaja patix problemes en Valencia. I que és un model que pot ser insostenible en un futur. Ara be, la solucio no passa per dinamitar el turisme de costa, ni tampoc per impedir que es facen hotels que generen puestos de treball i milloren l’oferta i la competencia, o per boicotejar els camps de golf, que, contra lo que molts es pensen, consumixen relativament poca aigua i resulten increïblement productius. La solucio passa per millorar els servicis paulatinament per a adequar-los a les necessitats d’una poblacio que creix.

La solucio passa per: 1) Construir aparcaments publics, per a que aparcar no siga una odissea. 2) Millorar els accessos de les localitats costaneres, que és lo que es fa en una ciutat que creix per a evitar atascs, accidents de transit i embotellaments. 3) Garantisar el suministre d’aigua, puix la solucio no és dixar de duchar-se sino que l’aigua que es pert en la mar l’aprofiten les persones. 4) Garantisar el suministre de la llum, invertint en energia solar, puix la solucio no és apagar el ventilador sino que les companyies electriques facen lo que cal fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-6-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿És rendible per als agricultors invertir en Coalicio Valenciana?

19 Abr 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

moratin2

¿Defen el PP els interessos dels agricultors valencians? No. De fet, utilisa l’agricultura valenciana com l’eterna moneda de canvi per a quedar be en el discol veï del Marroc, no protesta quan els francesos bolquen els camions ni quan Estats Units boicoteja les nostres taronges, ni tan sols n’és capaç de dur als nostres camps la tan anhelada aigua del PHN… Perque si be és cert que els socialistes han brindat en cava per la derogacio del transvas, no mos podem oblidar de que en 8 anys de govern pepero en Espanya i vora 12 en Valencia no mos ha arribat ¡¡¡ni una sola gota!!! Sigam realistes: per a PP i PSOE l’agricultura valenciana importa menys que res.

Si els agricultors valencians com “empresaris del camp” que són velaren per eixa “industria de la terra” que és la seua, invertirien en un partit valencianiste fort que actuara com un grup de pressio a Espanya i el món, per eixemple pressionant per a obtindre el necessari transvas de l’Ebre o subvencions de Brusseles, i molt especialment defenent l’agricultura valenciana en lloc d’usar-la com moneda de canvi com sempre fa PSOE i PP. Cal un partit valencianiste que actue en veu propia en l’Unio Europea (UE) defenent lo que li cal per just dret a Valencia, que conseguixca tot tipo de prebendes per als nostres agricultors com fan els partits d’uns atres llocs.

Els agricultors han de pensar seriosament si lo que els conve es tindre un partit valencianiste fort en veu i vot propis en el Parlament i els organismes internacionals per a defendre els interessos comercials de Valencia o si per contra, preferixen que estos interessos els defenga un Govern Central que usa l’economia valenciana com a eterna moneda de canvi per a quedar be davant els grups de pressio catalans, marroquins, etc. Eixe partit que defen lo nostre no és PP ni PSOE (a les ordes de Madrit) ni EU ni Bloc (a les ordes de Barcelona). Eixe partit es diu Coalicio Valenciana (CV) i per aixo resulta rendible per als agricultors valencians invertir en el futur de CV.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 19-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La destruccio de l’agricultura valenciana.

18 Abr 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

agua

Els agricultors valencians estan en peu de guerra. Es lamenten de que en l’ampliacio a l’Est de l’Unio Europea (UE) perdran la practica totalitat de les ajudes i subvencions que fins ara rebia l’agricultura al nostre païs. I aixo és del tot vital en una produccio hortofruticola que viu del manà de Brusseles i el proteccionisme. Aixina i tot cal ser conscients de que la gran ventaja d’estar dins de la UE, per damunt de les subvencions, és que els nostres productes (taronges, arrossos, chufes, ceramica, textil, joguets…) puguen vendre’s a més de 400 millons de potencials clients sense pagar un sol aranzel. Aixo crea riquea i treball i és lo més important de tot.

Pero la situacio de l’agricultura valenciana és agonica. A pesar de que Valencia cultiva els millors arrossos, vins, taronges, orchates i tomaques del món, els seus productes agricoles resulten ser cars i poc competitius. Els llauradors que en una atra epoca eren rics hui viuen en lo minim, els fills ya no volen treballar en el camp com els seus pares, i si no fora per la mà d’obra barata dels immigrants les taronges es quedarien sense collir. I totes les hortes de tarongers i d’arrossars que contemplem quan viagem en tren no són més que un espillisme puix en el moment en que caiga el proteccionisme de la UE poden ser arrasades per no poder competir en les del Tercer Món.

Pareix que el latifundisme sera en el futur l’unica forma de competir en les macroexplotacions de Canada, Estats Units, Argentina o Australia i la fruita barata de Marroc o Brasil. La nostra agricultura és l’eterna perjudicada per una Espanya que l’utilisa com moneda de canvi per quedar be en Marroc, que no sap cóm arrancar-li les ajudes i subvencions a l’Unio Europea, que no protesta quan els francesos bolquen els nostres camions o quan Estats Units fa un boicot a les clementines, o que fins i tot li nega el PHN… Mentres els agricultors valencians no aposten per invertir en un partit valencianiste fort que defenga sos interessos, mai de la vida tindran res a fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 18-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La destruccio de les empreses valencianes.

13 Abr 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

173

La crisis creixent de les empreses valencianes no és de broma. A pesar del dinamisme dels nostres empresaris, les exportacions s’han reduit notablement per la fortalea de l’euro, la dura competencia dels estats en mà d’obra barata i la falta d’inversio en I + D en temps de suposta bonança. Tal és aixina que, en el més pessimiste dels casos, podriem passar de tindre un dels teixits empresarials més actius i dinamics d’Europa al tancament i la deslocalisacio constants i continus com un goteig de les empreses autoctones. Dixant a banda el turisme, els servicis i l’agricultura, mos podriem quedar sense apenes teixit empresarial sols en qüestio d’uns pocs anys.

El sector de la ceramica travessa uns moments dificils, Ford Almussafes ha amenaçat varies voltes en endur-se la seua produccio a CentroEuropa i la pijor part se l’emporta, en molta diferencia, les comarques del Sur en uns sectors com el del joguet, el textil, el calçat o el moble que en ser tots ells de mà d’obra poc qualificada podrien patir una deslocalisacio bestial i dixar a moltissimes families obreres sense pa per als seus fills. És el fruit d’este fals creiximent economic que hem vixcut als ultims anys i que no ha incrementat la productivitat, basat en la construccio, sous baixos i el consum intern, i no en l’inversio i les exportacions que és com deuria ser.

No podem pretendre competir en salaris baixos contra China, India, Eslovaquia, Brasil o Marroc. Aixina que calen unes atres formules com l’inversio en I+D, diversificacio i especialisacio en el servici, la promocio de la marca i l’image dels productes valencians en el món com un sinonim d’excelencia o, per qué no, tindre un regim fiscal foral “a la navarresa” per a gestionar millor els nostres recursos i sobretot una politica fiscal que faça ben atractiva Valencia per a atraure les inversions estrangeres, seguint l’eixemple de Utah o Irlanda. I és que solucions hi ha moltes. Voluntat politica per part del president de la Generalitat, Paco Camps, més be poca.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 13-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’Aeroport de Castello?

24 Mar 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

villarreal

Les comarques del Nort són l’unic territori del païs que no conta en un aeroport propi. I aixo menyscaba la seua competitivitat front a països veïns, llimita el desenrroll turistic i l’economia nortenya. Es preveu que l’Aeroport de Castello -que mai aplega- en el seu primer any d’activitat rebra més de 600.000 passagers i contarà en un moviment de més de 5.500 avions, sifres que s’incrementaran en anys successius… Hi ha qui qüestiona l’idoneïtat de fer una inversio d’esta talla. Pero la veritat és que un aeroport tindria ventages notables per al païs.

La primera és que esta infraestructura ajudaria a vertebrar prou més la nostra nacio ya que per fi dispondriem d’un aerodrom per cada territori, junt a L’Altet en el Sur i Manises en el Centro. La segona és que oferiria un bon servici als valencians de les comarques del Nort, que ara s’han de desplaçar fins a Manises. La tercera és que constribuiria a evitar l’agravi comparatiu que supon que les Comarques del Nort carixquen d’aeroport propi quan Navarra sí té (en la mateixa poblacio) o que Euskadi, en la mitat d’habitants que Valencia, tinga tres.

Pero la més important de totes és que podria ajudar al desenrroll turistic i al dinamisme economic del Nort. I fique un eixemple: Murcia es troba subdesenrrollada a nivell economic, urbanistic i turistic en comparacio en les Comarques del Sur, a pesar de que esta una al costat de l’atra i de que el clima mediterraneu és el mateix. ¿Per qué el turisme de sol i plaja ha triumfat espectacularment en un lloc i en l’atre no? Durant molts anys Murcia no tingue aeroport i els turistes estrangers sempre estiuegen abans en un puesto al que pots accedir per avio.

No obstant, aço presenta dos inconvenients. El primer, que vivim en un estat centralisat i radial a on tot orbita en torn a la Meseta i clar, els valencians són aeroports de joguet que sols aprofiten per a fer escala en Barajas. I el segon, una infraestructura d’este tipo costa molts millons i cal vore si l’inversio realment és necessaria. Pero si sopesem els pros i els contres, mos trobem en una sucosa oportunitat de desenrroll per al Nort que aixo sí, s’hauria de complementar en una oferta més rica d’aerodroms i d’heliports en distints punts del nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 24-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la Ciutat de la Llum?

07 Sep 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

120 ficiuluz

El cine és un dels negocis més fructifers que existixen. Dos són els grans estudis cinematografics que dominen el món. El primer és Bollywood, en Bombay, una enorme industria que produïx més de 1.000 pelicules a l’any i que resulta la més productiva del planeta en el seu sector. L’atre és el famos Hollywood, en Los Angeles, que és el negoci que més riquea crea en California, el qual si fora un estat independent sería el quint païs més ric del món, per davant de Gran Bretanya, Italia o Canada. Son mils de millons de dolars els que mou el sector de l’oci.

La qüestio és que en Alacant es vol fer realitat La Ciutat de la Llum, uns estudis cinematografics que seran els més grans de tot el continent i que aspiren a convertir-se en el Hollywood europeu. Valencia conta en una tradicio cinematografica de solera; destaca una productora com Cifesa (que contà en les grans estrelles estatals de l’epoca) i un director com Lluïs García Berlanga, qui al remat fon un dels millors cineastes del segle XX. Ademes la llum encegadora i el clima mediterraneu fan d’Alacant l’enclau perfecte per a rodar infinitut de films.

La Ciutat de la Llum dispondra de 10 estudis (dos enormes de 2.400 m2 i els atres de 1.700 m2), capacitat de rodage en exteriors (22 hectarees), un area independent per a rodar en ambient aquatic, tot tipo d’almagasems per a decorats, vestuari i uns atres utensilis, taller d’efectes especials i de manteniment de les camares, tres edificis de recolzament a la produccio, oficines, sales per a conferencies, etc. I tot computerisat. En fi, que pot ser un motor per al creiximent de l’economia i la cultura que faça del municipi d’Alacant una nova meca del cine.

Ara be, no tot és tan bonico. Els estudis naixen entre un desert de productores. Per lo que caldrà promocionar-ho per a que les grans industries fixen els seus ulls en La ciutat de la Llum per a filmar cine espanyol, europeu i estadounidenc. I si pot ser, que les productores es relocalisen en Alacant. Ara be, de poc servirà tot aço si en un futur els valencians no conseguim dotar-mos d’una o dos productores propies fortes, si no es promou la creacio audiovisual valenciana i en Valencià, i si no contem en cap festival de cine de renom ubicat en el nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 7-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡Senyors empresaris, moltissimes gracies!

24 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

088 lladro

En principi la missio dels empresaris no és una atra que obtindre ingressos (per a que la seua empresa siga rendible), la de crear puestos de treball, pagar els corresponents imposts i complir en la llei. Fins ahi tot correcte i normal. De totes estes funcions possiblement la més beneficiosa de cara al conjunt de la societat és la de crear puestos de treball (en tant que la millor politica social és dispondre d’un bon treball). Els empresaris en principi no tenen l’obligacio de fer res més. Donar de menjar a mils de families no és poca cosa. És algo impagable, més be.

Ara be, si no tenen l’obligacio llegal sí que tenen una obligacio moral de contribuir en una part dels seus molts ingressos al benestar de la societat en la qual tenen instalat el seu negoci. Cada empresari en la mida de les seues possibilitats. Ells, que són persones de recursos, poden donar-li treball a dònes maltractades, crear una fundacio destinada a obres de caritat o invertir en cultura. D’igual modo, els ciutadans d’a peu tambe deuen contribuir fins a on arribe la bojaca. Puix per eixemple apadrinant un chiquet del Tercer Món o donant sanc.

M’ompli de goig vore que Valencia conta en uns empresaris que fan lo que deuria fer la Generalitat: invertir en la promocio del Valencià. Gracies a alguns empresaris s’editen llibres en Normes d’El Puig, s’organisen Gales i Seminaris sobre la llengua o manifestacions en defensa de l’independencia de l’idioma. És trist vore que els politics valencians, que són els que deurien fer aço, no ho fan. Pero al mateix temps reconforta vore que els empresaris valencians, que no tindrien per que fer tot aço, es rasquen la seua bojaca per amor al seu païs.

Als empresaris que contribuixen al foment de la Cultura Valenciana, dir-los gracies. I quina millor gratitut que comprar els seus productes. Estic segur de que vostes no estan massa acostumats a que els diguen gracies. En tots els puestos es pinta als empresaris com els roïns de la pelicula (en ocasions en rao, i atres moltes sense rao). Ara be, els done les gracies de tot cor perque vostes invertixquen en una llengua secular que es la de tots els valencians i que donen ale al valencianisme en uns temps de crisis, de politics servils, traidors i fills de puta.

I als empresaris que no es mullen, dir-los que el fet de que la Llengua Valenciana estiga subordinada a la catalana va de la mà de que l’economia valenciana estiga subordinada a la catalana: en un Idioma Valencià independent, els politics valencians es llevarien fantasmes de damunt i no tindrien complexos d’inferioritat a l’ hora de defendre el PHN, el AVE, les infraestructures, el turisme, etc. S’acabaria per fi en el servilisme, i els negocis valencians prosperarien. Pensen-s’ho i per favor, invertixquen en el valencianisme. Gracies de tot cor.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 24-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes