¿Per a quan una societat de lliure mercat?

28 Ene 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

080 productes

Durant els anys de mandat sociata la majoria de servicis d’interes public perteneixien a l’Estat. Despres el govern pepero inicià una serie de pseudoprivatisacions teoricament per a crear una societat de lliure mercat pero otorgà les grans empreses als seus amics i companyers de pupitre sense ni tan sols molestar-se en promoure una competencia real. Per lo tant, passarem de monopolis publics a monopolis privats, i clar, per a que un monopoli privat no abuse de la seua posicio i esprena als clients, l’Estat ha de llimitar les seues tarifes, és clar.

Aixina és que els peperos feren una barreja de privatisacions a la britanica i intervencionisme a la sovietica. Total, un empastre made in Spain. Uns pocs eixemples de monopolis: hui en Valencia si vols internet per cable sols tens una empresa per a triar (Ono). Si vols suministre electric sols tens una empresa per a triar (Iberdrola). Si vols telefonar des d’una cabina sols tens una empresa per a triar (Telefonica). En la Republica Dominicana pots triar en quina companyia vols telefonar des d’una cabina simplement usant una targeta habilitada per a l’us.

I la tendencia de fusionar companyies i construir monopolis no sols no aminora, sino que cobra força. Com ara Via Digital i Canal Satélite que firmaren l’acort de fusionar abdos plataformes per a crear Digital +, que, despres de la desaparicio de Quiero TV, resta com unica empresa del sector. De tant en tant ixen globos sonda sobre la fusio de macroconglomerats energetics, com el que volien dur a terme a Iberdrola i Endesa, o Endesa, Gas Natural i Aguas de Barcelona. Superempreses que anirien en detriment de la competencia, dels clients, etc.

No em pareix mal que grans empreses es fusionen entre sí, de cara a poder competir internacionalment en un món cada volta mes globalisat. Resulta ser natural i comprensible. Ara be, correspon als poders publics velar per a que hi haja una verdadera societat de lliure mercat, promoure una competencia real a on els usuaris, els clients, puguen triar entre distintes ofertes. Tot lo que no siga aixo no beneficiarà a l’economia nacional ni a la productivitat, puix comportarà que tot un païs siga rehe d’un monopoli privat o d’un oligopoli en el millor cas.

 

FONT: Critica Social. 28-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una politica fiscal inteligent?

20 Ene 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

079 comunisme

A l’hora d’establir una politica fiscal hi ha dos models: el socialdemocrata, propi dels estats escandinaus –en Suecia al capdavant- que consistix en pagar un elevat numero d’imposts a canvi d’un alt grau de benestar pero que resta atractiu a un païs a l’hora de captar inversions estrangeres, i el lliberaldemocrata, en el que es paga menys imposts; aixo dinamisa l’economia, crea puestos de treball i estimula als empresaris a invertir, en la desventaja de que cal tindre molta cura a l’hora de gastar puix cal mantindre estable la contabilitat, és clar.

Est és el model que usa l’Estat de Utah per a competir en California i Nova York, els més rics d’Estats Units. Este sistema ha permes que en pocs anys Irlanda quasi haja doblat el seu PIB, en un creiximent anual quatre voltes superior al d’Espanya i huit voltes superior al de la UE. L’exit s’ha basat en una pressio fiscal baixa, una educacio elitista en la que nomes va a l’Universitat qui de veritat té bones notes i l’aposta per la diversificacio front a la mà d’obra barata del Tercer Món. La politica fiscal d’Irlanda i Utah es la que mos cal aci.

D’una atra banda des d’Espanya s’espolia a Valencia, els nostres imposts servixen per a fer infraestructures en uns atres llocs, alentint el nostre creiximent economic i comercial o per a balafiar-los ostentant en unes atres regions quan aci patim carencies en Sanitat, seguritat o Educacio. I lo pijor és que se mos mentix dient que és per a ajudar a les autonomies pobres, pero la realitat és que qui repartix –Madrit- es queda sempre en la millor part del patiç. Som els primers en aportar diners i els ultims en rebre. Cal detindre l’espoli i que dixen d’espremer-mos.

En Valencia cal un regim fiscal inspirat en la foralitat navarresa ab una administracio tributaria propia que no depenga de Madrit i a on el 100% dels diners dels nostres imposts es queden dins del païs, com es preten en el Quebec. Si els diners són nostres deuen permaneixer i reinventir-se tots ells dins de les nostres fronteres. Cap euro deu escapar al restant de l’Estat. Pagarém la part proporcional en concepte de competencies estatals comunes, com per eixemple la defensa, en la condicio de que es reinvertixquen proporcionalment eixos diners aci.

 

FONT: Critica Social. 20-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una llei antitabac?

09 Dic 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

tabaco

No és estrany vore a les estacions de metro a gent fumant. A pesar de que està expresament prohibit i de que és un lloc tancat. En algunes ocasions es pot vore a meges fumant en les cafeteries dels hospitals. I és que clar, les prohibicions no es complixen. Cal incrementar les multes i fer-les complir perque els fumadors passius no tenen per qué engolir el fum dels atres. Sempre he segut un admirador de Utah, estat que destaca pel seu civisme i bona educacio. Alli el tabac es restringix a l’esfera privada i ningu fuma en llocs tancats, publics, etc.

Cal una llei antitabac que prime la salut publica sobre el vici. Mides poden prendre’s moltes. Com incrementar els imposts del tabac (tindria un efecte disuasori minim) i destinar d’eixos imposts majors partides per a Sanitat. Prohibir tot tipo de publicitat (en especial en els tornejos deportius), a l’igual que l’image del tabac “lleuger” o “poc perjudicial” d’alguns cartons. Deuria borrar-se del cine i les teleseries als personages fumadors. Fumar ha de dixar de mostrar-se en el cine com un plaer sols a l’abast de dones seductores i tipos durs.

I fer campanyes publicitaries a on es ridiculisara l’habit de fumar, en especial en les chiques jovens, que són les més fumadores i les que més es preocupen per l’image. Ya que poc els importa la seua salut o la dels bebes que puguen portar al seu ventre, no estaria mal recordar-les que el tabac engroguix les dents, causa mal ale i que envellix la pell. El tabac fa vella a la dòna pero no bella. Deu castigar-se en rotunditat vendre tabac als menors, i –a l’igual que en Estats Units- puros i cigarrets deuen desterrar-se de restaurants, cafeteries i bars.

Els fumadors tenen el dret de fumar, pero en els espais a on no molesten a ningu. I l’Estat és un hipocrita per que d’una banda preseguix el tabaquisme pero d’una atra guanya diners en ell. Per aixo cap de les mides anteriors valdra per a casi res sino se pren esta: eliminar els aditius quimics del tabac que incrementen la seua capacitat adictiva (el tabac és, de totes les drogues llegals i illegals, la que més engancha). Si es venguera tabac natural, sense cap d’aditiu, sería molt menys perjudicial per a la salut… pero tambe l’Estat recaudaria menys, clar està.

 

FONT: Critica Social. 9-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Barcelona 2004: el Forum de l’especulacio i l’incultura.

25 Jul 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

hipo

El de Barcelona 2004 es mostra com un forum universal de totes les cultures… Encara que l’himne espanyol o la Llengua Valenciana, per citar nomes dos eixemples, no tinguen cabuda en ell. El Forum preten ser una gran fabrica d’idees i dialec per a arreglar el món. En realitat, no és sino un gran entramat d’especulacio i merda, una posta en escena megalomana i buida de substancia, un insult als pobres i una casa dels horrors que ven fum.

¿Quíns són els objectius reals del Forum? Són tres. 1) Repartir-se un pastiç de més de 3.000 millons d’euros (contant infraestructures i contingut) entre els quatre especuladors de torn. 2) Que les empreses patrocinadores aprofiten l’escaparat del Forum per a publicitar-se i dotar-se d’una image de “solidaries”. 3) Construir un gran parc tematic de la superficialitat, un forum en el que es venga fum i a on els assistents paguen a canvi de res.

¿Quí està a favor del Forum? El Forum, que no condenà l’invasio d’Iraq, ve patrocinat -entre unes atres- per una serie de bancs i multinacionals en uns forts interessos en l’economia de guerra i la produccio armamentistica, i per empreses contaminants que no respecten el mig ambient ni els drets laborals, pero que esperen crear-se una image “humana”. En general, les multinacionals, els politics i la prensa es troben del costat d’este esperpentic circ.

¿Quí està en contra del Forum? La majoria de ONGS (com Amnistia Internacional o Greenpeace) no volen saber res. Noam Chomsky, Naomi Klein, Susan Sontag, Günter Grass o Jose Bove declinaren participar. Els conferenciants que en principi acceptaren anar al Forum i una volta s’han informat be han decidit retirar-se al final són Bill Clinton, Kofi Annan, Nelson Mandela, Helmut Khol, Jacques Delors, José Saramago, etc.

¿A quí beneficia? Als empresaris que han fet l’especulacio del segle, als patrocinadors que es publiciten, a l’alcalde Joan Clos que s’assegura la reeleccio en esta faraonada i a una serie  d’entretenidors (cantants, actors de teatre, artistes…) que van a fer els seus bolos o que treballen a colp de subvencio, i de conferenciants (politics oportunistes, intelectuals progres de salo…) que viuen de prostituir-se intelectualment i de parar la mà.

¿A quí no beneficia? Al millo de pobres de Catalunya, que voldria que els 3.000 millons d’euros es destinaren a obra social. Als contribuents de tot l’Estat, que sufraguem aço en els nostres imposts. Als treballadors del Forum, subcontratats i explotats. A Barcelona que no es promociona (fòra d’Espanya ningu coneix el Forum) ni al poble, que passa (l’assistencia de public és infima). Este forum de l’incultura apesta a immoralitat des de llunt.

FONT: Critica Social. 25-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una reduccio real dels horaris comercials?

20 Jul 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

031 ober-tancat3

El PP pretenia lliberalisar l’horari comercial a partir de 2005. El PSOE ha reduït de dotze a huit els festius a l’any en que obriran els comerços pero dixa a les autonomies que estipulen elles el maxim, en lo que s’avança poc. No soc yo un defensor a ultrança de que es treballe tots els festius o de que no es treballe en cap. Es pot obrir en els més importants. Pero és vital procedir a una reduccio real de l’apertura comercial en festius, per a aixina evitar l’aniquilament de les chicotetes botigues valencianes, peça clau en el teixit empresarial del nostre païs.

Els lliberals afirmen que si li preguntes als ciutadans si voldrien que els comerços obriren els fins de semana, et responen que sí. Pero aixo és una pregunta capciosa perque no inclou el “a canvi de qué”. No diu que a canvi d’esta apertura desapareixerien botigues que no poden competir en els hipermercats, que degut a tal descens en l’oferta a la llarga pujaria l’inflacio, que les grans superficies de capital estranger són les que sobreviurien en detriment dels comerços valencians, que dificultaria compatibilisar la vida comercial i laboral, etc.

A tots mos agradaria que tot (comerços, administracio…) estiguera obert 24 hores al dia 365 dies a l’any. ¿Pero mos agradaria que per a atenyer aço pujaren els preus? Aço ultim ya no és tan popular entre la gent, pero és que cal explicar que si un hipermercat obri els fins de semana deu contractar més gent o pagar hores extres. I que un botiguer nomes obrira el dumenge si la pujada de preus dels seus articuls li compensa com per a estar en la botiga i no en la plaja o per a contractar algun empleat el fi de semana. I aixo vol dir que tot estaria més car.

En la lliberalisacio d’horaris, perden els menuts comerciants. Perque ells –a diferencia de les grans empreses- no poden obrir sempre, i està clar que si vaig a comprar un articul a un hipermercat el dumenge és un articul que no anire a comprar el dilluns a la botiga del canto. Per tant la pregunta real deuria ser: ¿Estem disposts a pagar tot més car a canvi de fruir d’un horari de compra més dilatat? No sé fins a quin punt voria en bons ulls una pujada de preus una societat com la valenciana, que conta en un 60% de families que no arriba a final de més.

FONT: Critica Social. 20-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per qué puja el preu dels carburants?

27 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

016 bushantichrist

El preu de la gasolina ha experimentat una escalada espectacular (14%) en els ultims cinc mesos. El consumidor es queixa de lo molt que li costa a la bojaca i no és per a menys. ¿I aço per qué passa? Ara no és com en la crisis de 1973, en que els estats productors i exportadors de petroleu decidiren tancar l’aixeta per a que el preu es disparara, sino que es deu a que l’oferta de petroleu és mante prou estable mentres que la demanda creix dia a dia.

Les potencies industrials (Canada, Estats Units, Unio Europea (UE) i Japo) reclamen cada volta més energia, a lo que es pot afegir la demanda creixent d’estats emergents com China i els tigres asiatics. Russia, que s’ha colocat en els ultims anys com primer exportador mundial de cru, tambe té un consum intern creixent de combustible fruit de la recuperacio economica que viu el païs. Si l’India despegara, hi hauria un atre gran client més.

Cada volta hi ha més estats en necessitats enormes de cru i l’oferta no aumenta. Qatar ya ha agotat quasi tots els seus pous petrolifers, Iraq no exporta lo que deuria pel conflicte en Estats Units i a banda d’en Russia no deu quedar moltes més grans reserves inexplorades en el món. En la decada de 2010 a 2020 la produccio petrolera es trobarà en el seu cim i el preu del cru passarà a ser car sempre per a no dixar de ser-ho mai més.

El repunt del cru ha destruit un 1% de riquea en el món des de giner i dificulta la recuperacio de Japo i la UE. En uns preus dels carburants que es dispararan en els proxims decenis, els problemes migambientals i la dependencia energetica que el Primer Món té d’estats bandits filoterristes, caldria que Valencia i Europa anaren pensant en les energies renovables, a pesar de les fortes pressions de les petroleres. Si no, ¿quin món heredaran els nostres fills?

FONT: El Palleter. 27-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’atre milacre economic espanyol.

10 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

capitalism

Els ultims huit anys de govern del PP en Espanya s’han caracterisat per un auge economic notable, tal és aixina que la prensa anglosaxona -sorpresa ella- batejà el fenomen com “milacre economic espanyol”. El paro ha baixat d’un 20% a un 9%, s’ha batut l’ historica sifra de setze millons de cotisants a la Seguritat Social, els resultats economics de les multinacionals i els bancs han superat totes les expectatives, Espanya s’ha converit en una semipotencia economica que competix en Canada per entrar en el G-8 i quasi s’ha conseguit el deficit zero.

Tot aço és veritat pero nomes és mija veritat. Anem a completar en l’atra mija: Per a crear puestos de treball s’han rebaixat els salaris d’una generacio a la següent fins en un 50%. Cada any el sou d’un treballador puja un 2% i el preu de la vivenda el 20%. Com a nivell municipal la corrupcio és generalisada (comparable a la d’America Llatina) molts alcaldes es pugen el salari un 100% nomes arribar al poder pero despres prediquen les bondats de la moderacio salarial per a creixer. Els espanyols de 18-35 anys cobren uns 600-700 € al mes (cal 1.200 € per a viure en dignitat, per baix dels 900 € n’eres oficialment pobre i el salari minim interprofessional es d’uns 450 €). Si tens un contracte temporal cobres un 50% menys que algu que té un contracte fix per fer la mateixa faena (el 90% dels contractes són temporals i alguns són de dies o d’hores). Les dònes cobren un 25% menys que els varons per igual treball. Espanya té una de les tases de sinistralitat laboral més altes de la UE.

El deute de les families ha aumentat a mida que ha disminuit el de l’Estat. El 60% de les families no arriba a final de més, un jove d’entre 18-35 anys destina el 60% del seu salari a pagar l’hipoteca del pis. Si té de 18 a 25 anys llavors destinaria el 91%. Els bancs informen de que el maxim llimit que es pot soportar es el 30% del sou. En Espanya una vivenda (normaleta) de 120.000 € és barata. En alguns puestos et demanen més del doble. Espanya és l’estat en la natalitat més baixa del món (un fill per parella) i a on més tart s’independisen els jovens (en més de 30 anys i tan sols si tens una parella estable). No es compatibilisa els horaris laborals i la vida familiar, i quedar-te embarasada sol ser un motiu de despediment o de no renovacio del contracte encara hui.

Hui estudiar cinc anys una carrera en la Facultat val per a guanyar 600 € al més. Un amic meu, mege, percep als seus vora 30 anys 700 € al mes. Un atre amic, quimic, cobra menys que sa germana que ven borles en el cine. Els mijos i els politics diuen que mos acostumem, que lo del treball per a tota la vida s’ha acabat, que aço és el futur (pero ells tenen sous millonaris). En un panorama aixina l’autentic milacre economic espanyol és el de qui paga l’hipoteca, les despeces del dia a dia, cria un fill i encara té l’heroïcitat i l’audacia d’arribar a final de més.

FONT: El Palleter. 10-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Siguiente Entradas recientes