¿Saben los propalestinos cómo son los palestinos?

26 Sep 2006 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

253 omnji2268-00443

1) ISRAEL.
Durante milenios Palestina estuvo tradicionalmente sometida por superpotencias extranjeras (persas, romanos, árabes, otomanos, británicos, etc.) y no pudo gozar de soberanía. En 1947 la ONU aprobó por 33 votos a favor y 13 en contra la creación de un estado judío y uno palestino. Los israelíes siempre exigieron no sólo un estado para ellos sino también un estado soberano e independiente para los palestinos, colonizados en aquella era.

-¿Cómo agradecerieron los palestinos a Israel su voluntad de crear un estado palestino independiente?
Negando a Israel su derecho a existir y declarándole una guerra sin cuartel durante decenios que perdura aún hoy.

2) LÍBANO.
Los cristianos hicieron del Líbano “el París de Oriente Medio”. Líbano sintonizó con los palestinos, los ayudó a luchar contra Israel, los acogió en sus fronteras y les dio amplia libertad de actuación y movimientos en el país.

-¿Cómo agradecieron los palestinos al Gobierno libanés su apoyo militar?
Declarándoles la guerra, ayudando a derrocarlo y apoyando a los rebeldes en la Guerra Civil Libanesa en 1978.

3) SÁHARA OCCIDENTAL.
El pueblo saharaui siempre se ha solidarizado con Palestina. Quizás porque los saharauis también han sido colonia (de España y Marruecos) y porque comparten con los palestinos el sueño de ser independientes algún día.

-¿Cómo agradecieron los palestinos al Sáhara Occidental su apoyo incondicional?
Yaser Arafat convenció a Nelson Mandela para que no reconociera al Sáhara y apoyó la marroquinidad del país.

4) KUWAIT.
Kuwait durante decenios donó millones de petrodólares a la causa palestina, acogió en sus fronteras a miles de refugiados palestinos que huían de la guerra con Israel con el rabo entre las piernas y ofreció empleo a todos ellos.

-¿Cómo agradecieron los palestinos que Kuwait les ofreciera dinero, refugio y trabajo?
Haciendo una fiesta y saltando de alegría el día que el dictador iraquí Saddam Hussein invadió Kuwait en 1991.

5) ESPAÑA.
El español es sin duda el estado occidental más propalestino del mundo. La izquierda política y una base social amplia se solidarizan con la causa palestina. Madrid acogió la Conferencia Internacional de Paz para Oriente Medio en 1991 con el sueño de resolver la crisis. Su política exterior siempre ha tratado de mediar allá.

-¿Cómo agradecieron los palestinos al pueblo español su esfuerzo por ayudarle?
Pues reaccionando con indiferencia o incluso gozo a los atentados terroristas de Madrid del 11 de marzo de 2004.

PREGUNTA INGENUA.
A vosotros, jóvenes que lucís el pañuelo palestino, la bandera palestina, que acudís a las manifestaciones… ¿Qué recompensa pensáis obtener? ¿La gratitud… o la traición? ¿El abrazo o una cuchillada por la espalda?

 

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 26-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Boicot a La Caixa.

22 Sep 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

252 Donativoserc

El boicot als productes catalans que des de fa temps es promou de forma espontanea en tot internet té en La Caixa un dels principals damnificats. Tot va escomençar a partir de la OPA hostil de Gas Natural –participada accionarialment per La Caixa- a l’electrica Endesa, que busca construir un monopoli energetic en bona part de l’Estat que dispararia el preu de la llum i del gas per a que quatre especuladors es facen rics de la nit al mati.

No dixa de ser una prepotencia que La Caixa no invertixca ni un gallet fora de Catalunya, que es a on residix el 70% dels seus clients (¿qué passaria si tots decidiren retirar els seus estalvis?) o que en les cistelles de Nadal de La Caixa, l’entitat ficara tan sols productes catalans dixant de banda els de Valencia o Balears (unes autonomies a les quals consideren terres catalanes sols per a lo que els conve pero per a lo que no volen no ho són).

Pero és que la propia realitat de sa terra natal és dramatica. Un millo de pobres en Catalunya (d’una poblacio de 7 millons), 5.000 chiquets catalans estudiant en barracons, pisos a més de 300.000 euros en la ciutat de Barcelona, l’afonament del barri d’El Carmel, els casos de corrupcio del famos 3% que CIU exigia baix mà als empresaris per a concedir llicencies o el 20% que ERC reclamava als funcionaris si no volien perdre el treball, etc.

¿Pero no diuen que les caixes d’estalvis estan per a l’obra social? Puix en La Caixa en lloc de resoldre els problemes socials s’empleen els diners publics per a especular. El boicot està afectant a La Caixa i els seus directors ho admeten en secret, tant per la gent que decidix retirar els seus ingressos i ficar-los en un atre banc com molt especialment pels grans capitalistes que podrien depositar els seus diners alla i que ara no ho pensen fer.

Si vols boicotejar a La Caixa no és prou en no donar-li els teus estalvis. Tenen moltissimes coses. A continuacio posem les participacions significatives del grup en empreses molt conegudes.: 15% Banco Sabadell – 3.8% Deutsche Bank – 48% Inmobiliaria Colonial – 43% Port Aventura – 30% Occidental Hoteles – 32.3% Gas Natural – 23.1% Aguas de Barcelona – 12.5% Repsol – 3.5% Telefónica – 5% Endesa – 30% Panrico – 20% Caprabo. ¡Boicot a La Caixa! ¡Peguem-li dur!

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (7).

21 Sep 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

251 catalanofrikis.0

La professio d’historiador està cada volta més afonada i desprestigiada. Ultimament mos han arribat a l’oit tesis tan ludico-festives com la de que Cristofol Colo era catala (en una epoca en la que Catalunya no existia), Jesús estava casat en Maria Magdalena (i els apostols sense enterar-se), Judes Iscariot no traïcionà a Jesús (sense comentaris), que els humans mai hem arribat a la lluna (l’Unio Sovietica ho sabia pero va preferir callar-se i dixar-se humillar per simples actors de Hollywood) o fins i tot que Elvis Presley encara continúa viu.

Pero ara arriba lo més bo. I cóm no, havia de vindre novament des de Catalunya. Miguel de Cervantes era catala i va escriure En Quixot de la Mancha en catala. Cervantes era «independentiste». El problema és que la «censura» mos ha impedit coneixer la versio en catala i mos ha arribat traduida al castella. Atents ademes a la portada de la pelicula, a on els molt ignorants confonen a Cervantes en El cavaller de la ma en el pit, obra del Greco. ¿Que potser el Greco tambe fon un pintor catala? Ad este pas, acabarém abans senyalant qui no ho va ser.

Publicat en http://www.e-noticies.com el 21-9-2006:

«Una pel·lícula de Pilar Montoliu, Enigma Cervantes, qüestiona que l’obra de Miguel de Cervantes, El Quixot, «símbol del nacionalisme espanyol», fos escrita en català en la seva primera edició. La pel·lícula, que compta amb la participació de Televisió de Catalunya, SA, i el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals, planteja que Miguel de Cervantes es digués «Servent» de cognom i que estigués relacionat amb «Mallorca» i «el País Valencià». Segons s’explica en el film, «la censura» podia haver fet «desaparèixer la primera edició en català» d’El Quixot i hauria obligat Cervantes a escriure la segona en castellà.

Els participants en el film basen aquestes fonamentacions sobre l’origen català de la novel·la en el fet que «la primera edició desapareix» i en unes paraules de Cervantes on explica «que yo, siendo padre, me han convertido en padrastro». Per a Enigma Cervantes, a més a més, existeix una «tendència de catalanofília» en el treball de l’autor i «el públic a qui va adreçat El Quixot és independentista», ja que és un públic que busca «arguments contra la monarquia». En aquest sentit, la carta de presentació de la pel·lícula al·lega que «no és cap secret que la personalitat de William Shakespeare, el més important cultivador de les lletres angleses, sempre ha estat envoltada d’una àurea de misteri. ¿Però què passaria si es dubtés que la seva obra hagués estat escrita en el seu idioma, l’anglès? Això és el que es planteja en aquest documental sobre l’altre gran escriptor universal: Miguel de Cervantes, màxim representant de la literatura castellana» «.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 21-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan sucs valencians?

17 Sep 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

248 sucs

La nostra terra és una potencia pel que fa a la produccio hortofruticola. Taronges, mandarines, clementines, pomes, raïm, melocotons, melons d’Alger i de tot l’any, llimes, tomaques, albargines, pimentons, encisams, alls porros, cebes, bajoca, arrossos, creïlles, chufa, cacaus, tramussos, garrofons, olives, etc, etc. Produccio molt rica en quantitat, qualitat i varietat. A diferencia d’unes atres autonomies, l’agricultura té un pes notable en la nostra economia i tradicio. Fruites, fruits secs, hortalises i derivats mos garantixen una alimentacio ben rica.

És per aixo que em sorprenc que quan vaig a comprar al supermercat no trobe mai sucs valencians. Es podria dir que practicament no n’hi ha, i si ne trobes, els pocs disponibles solen ser de marques blanques o no consolidades, escasa qualitat i d’un sabor de taronja ben desagradable i amarc. En uns atres països beure suc és una tradicio cultural, i aci en Valencia que produim tonellades de fruites no sols no és costum beure suc a l’hora de dinar, sino que quan ne busques un que estiga fabricat en terres valencianes resulta que no en trobes cap.

Quasi tots els sucs de l’Estat es produixen en Murcia, especialment en Jumilla. No es que tinga res contra eixa autonomia, ni molt manco encara contra tal ciutat (a on encara es parla Valencià), simplement és que soc dels qui pensa que si compres productes valencians crees puestos de treball en Valencia i si els compres fòra crees puestos de treball fòra. M’agrada que a traves de les meues compres l’ocupacio i els imposts es queden en la meua terra i per aixo em sap mal que havent com hi ha tantes fruites cap empresari es moleste en fer sucs.

En esta terra quan se vol fer una beguda, se fa be. En Valencia se produix horchata de pura chufa valenciana, vins, caves, moscatels, cervesa, batuts i per supost aigua. Est és el païs dels inventors de la Coca Cola. És per aixo que no em pot cabre en el cap que el més vitaminic i saludable de tots els refrescs no es desenrrolle aci i que l’hajam d’importar de fòra, més si cap encara quan la produccio de fruites és tan elevada. Esta és una crida als empresaris valencians per a que produixquen i comercialisen sucs valencians que arriben a la nostra taula.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 17-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

 

Nacio Catalana: nacio d’espoliadors i lladres de cultura.

14 Sep 2006 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

somvalencians1

“Són els catalans el lladre de tres mans” Francisco Quevedo (escritor).

¿S’imagina per un moment que des d’un periodic espanyol d’ideologia conservadora es repetira per activa i per passiva que el colombia Gabriel García Márquez, Premi Nobel de Lliteratura, és un escritor espanyol i que pertany a la nacio cultural espanyola? La progressia posaria el crit en el cel. Imperialisme, neocolonialisme espanyol, fascisme, consideren espanyols als colombians per a lo que volen pero per a lo que no volen no, etc. Lo sorprenent és que esta gent que s’escarotaria per una cosa aixina és la mateixa que despres diu que Ausias March fon un poeta catala naixcut en Gandia (en una epoca en la que Catalunya encara no existia, per a més inri). Els catalans carixen de cultura propia destacable i per aixo volen apropiar-se de la cultura dels pobles veïns. Per lo que consideren a Joanot Martorell o Ramon Llull autors “catalans” quan en realitat no ho foren mai.

Esta “nacio cultural catalana” es compon de corsaris i filibusters que es dediquen a apoderar-se de la cultura d’uns atres pobles i despres dir que és seua. La seua excusa és que valencians i balears parlem catala (cosa que és falsa). Tot aço partix d’una premissa equivocada del nacionalisme: identificar llengua en cultura. I aixo és del tot fals perque la llengua és una part de la cultura pero mai al reves. Hi ha moltes expressions culturals a on el paper de l’idioma és irrellevant: pintura, escultura, arquitectura, musica, gastronomia, festes populars, etc. ¿Quína importancia té l’idioma en un quadro de Joaquim Sorolla, en la Tomatina de Bunyol o en la Catedral de Palma de Mallorca? Cap. No obstant ho cataloguen com a cultura “catalana”. Ha quedat demostrat per tant, que la llengua no és igual a cultura sino unicament una part més de la mateixa com be puga ser-ho qualsevol atra.

Com a extensio de tot lo anterior, el fet de que dos pobles compartixquen idioma no significa necessariament que tinguen la mateixa cultura. I si no, que li diguen als irlandesos, que tantissim han patit per a independisar-se d’Anglaterra, que els seu millor escritor –James Joyce– pertany a la “nacio cultural anglesa”. Que li diguen als veneçolans que els seus millors artistes són en realitat colombians (quan Colombia i Veneçuela no es poden ni vore). En fi, que els valencians no sols tenim una llengua distinta de la catalana sino que encara que parlarem la mateixa llengua, aixina i tot seguiriem tenint una cultura propia i diferenciada de la catalana. I si els catalans persistixen en identificar llengua i cultura segur que no tindran cap inconvienient en considerar a Josep Pla o Salvador Dali com a part de la “nacio cultural andorrana”. Aposte a que l’idea els entusiasma molt.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 14-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la revitalisacio del ferrocarril valencià?

01 Sep 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

Aznar_y_Hitler

Un dels problemes més dramatics que te la nostra nacio és l’abandonament progressiu del ferrocarril. En una era d’embotellaments, accidents de transit i preus dels carburants pels nuvols, els distints governs han optat per abandonar a la seua sort al tren, en el que ya apenes s’efectuen inversions, i centrar-se en el transport privat. El tren és rapit, comodo i net perque no poluciona. Lo ideal és que siga public i de calitat pero tenint en conte que l’Estat no té diners per a invertir potser ha arribat l’hora de la privatisacio per a infundir-li vida de nou.

En els Estats Units s’està duent a terme una curiosa iniciativa. Hi ha una serie d’empreses que estan comprant el ferrocarril a l’Estat. Es tracta de poderoses factories que estan interessades en millorar el transport de les seues manufactures (automovils, maquinaria…) i que actualment depenen excessivament de trailers i carretera. Les empreses es comprometen a tres coses. 1) Garantisar el transport de passagers. 2) Fer les inversions que calguen en este sentit. 3) Obrir uns nous corredors exclusivament per a mercaderies. Aço ultim és lo realment bo.

Les ventages són clares: 1) S’aporten les inversions que un Estat superendeutat no pot realisar. 2) El transport de mercaderies dixa d’estar supeditat al de passagers. 3) Front a l’unica eixida de trailers i carretera estaria el tren. 4) L’Estat ingressa diners per la privatisacio. 5) Els imposts dels ciutadans que es dediquen a mantindre el tren, es poden dedicar a la Sanitat o l’Educacio. 6) En ser un servici privat, el numero de folgues disminuix i el servici al client millora. Estes mides milloren la competitivitat i faciliten l’exportacio de molts productes fòra.

No estaria gens malament una solucio aixina per a Valencia. Es podria crear un conglomerat d’empreses fortes al que li interessara directament obrir corredors de mercaderies. Ademes, aixina podriem tindre inversions com el Parc Central, més trens de rodalies, millorar els controls de seguritat i acabar en els trams de via unica o vertebrar la nostra nacio en una via per a mercaderies i una atra per a passagers que la travessara de Nort a Sur. Esta opcio és l’unica alternativa valida a un ferrocarril public carent d’inversions que cada dia mes es mor d’oix.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a