Bancaixa i Caja Madrid han arribat a un sorprenent acort per a sumar les seues forces a través d’una fusió freda a la qual s’afegiran també unes atres caixes més menudes com Caja Insular de Canarias, Rioja, Ávila, Segovia i Laietana. Es crea aixina el major grup de caixes d’aforros de tot l’Estat, per damunt de La Caixa i tercera entitat financera, superada únicament pel Santander i BBVA. La corporació tindrà un volum d’actius de 340.000 millons d’euros, més de 27.000 empleats i 5.000 oficines.
El model triat ha segut el del Sistema Integral de Protecció (SIP), lo qual comporta que més que una caixa en si mateixa siga una aliança d’elles. Cadascuna de les entitats financeres participants podrà conservar la seua marca, personalitat jurídica i identitat. El president de Caja Madrid, Rodrigo Rato, serà també el del SIP i la vicepresidència recaurà en el màxim mandatari de Bancaixa i Banco Valencia, José Luis Olivas. En les grans decisions, Caja Madrid i Bancaixa hauran de consensuar postures per a arribar a acorts.
La meua primera opció sempre ha segut una fusió Bancaixa-CAM-Caixa Ontinyent en sèu social en Alacant que haguera donat pas a una de les entitats financeres més poderoses d’Europa. Pero, aixina i tot, esta aliança de Bancaixa-Caja Madrid m’agrada molt per la senzilla raó de que la sèu social estarà en Valéncia. I això és clau perque significa que este SIP és oficialment valencià, que els imposts es tributaran en Valéncia i que el nou grup estarà regulat per les lleis autonòmiques del nostre Regne. És una bona jugada.
En contraprestació la sèu operativa estarà en Madrit. Poc importa això si tenim en conte que les grans decisions hauran de contar en el consens de les dos grans caixes, possiblement a través d’una majoria qualificada d’un 75% de l’accionariat. Tots eixim guanyant: Rodrigo Rato presidirà el més gran grup de caixes de l’Estat, este grup serà de titularitat valenciana i per damunt de tot, s’evita el perill d’una absorció a mans de La Caixa, que té uns interessos totalment contraposts als del nostre sufrit poble.
En els últims mesos s’ha procedit a una frenètica fusió de caixes d’aforros, per lo que en poc de temps potser es passe de 45 caixes a només 15. Dit procés resulta inevitable per a poder enfrontar la tan temuda crisis i aumentar la competitivitat a nivell europeu pero pot produïr un oligopoli financer que reduïxca l’oferta per al client d’a peu i ser el primer pas de la privatisació de les caixes. Esperem, almenys, que esta ona de fusions ajude a obrir de nou l’aixeta del crèdit, tan necessari per a les empreses… El temps dirà.
Josué Ferrer. 
Jun 13, 2010 @ 08:55:49
Per molt que es vulgui amagar, aquesta operació representa la desaparició del poder financer valencià.
Diuen els experts que 125.000 milions d’euros en dipòsits queden sota l’òrbita de Caja Madrid. Sumeu-li els 25.000 de la CAM i el valor en números del despropòsit espanta. Qui decidirà on van els diners serà Madrid, és ella qui decidirà que els diners que tant necessita la petita i mitjana empresa valenciana servirà fer finançar els fitxatges del Real Madrid o bé per cobrir el déficit monstruós de la capital pepera (7.000 mil.lions d’euros, la meitat del que deuen totes les ciutats en conjunt), també servirà per tapar el forat immens creat per Esperanza Aguirre. Quan un negoci valencià hagi de tancar, per manca de finançament, que pensi que els seus diners ara són a Madrid?.
Per altre banda, les SIP no estan sota la competència de les lleis autonòmiques i existeixen tot tipus de maniobres juridico-financeres per deixar en res la «seu social»: empreses paral.leles, participades etc etc.
Com deia Francisco Camps, fa poquets mesos, el que ha passat és una derrota irreversible dels valencians
Me gustaMe gusta
Jun 13, 2010 @ 19:37:07
Discrepe de la teua opinió, encara que la trobe molt interessant. La sèu social és de totes totes més important per a mosatros perque és a on se paguen els tributs.
És cert que les decisions es prendran des de Madrit, pero això no significa que les prenga Madrit. Ull al matís, perque no és lo mateix una cosa que una atra. Tin en conte que en les decisions clau Bancaixa té dret de vet per lo que l’única manera de que els diners vagen a parar a Florentino Pérez i no a l’empresa valenciana és que Bancaixa estiga d’acort. Caixa Madrit no pot impondre res si no és en el consentiment de Bancaixa, per lo que, d’esta manera, poc importa que la sèu operativa estiga en Madrit, en Valéncia o en Burgos. Tot ha de consensuar-se; si no, no hi ha acort.
Me gustaMe gusta
Jun 13, 2010 @ 21:00:02
Però ja saps aquella dita de Madrid: «Ustedes hagan las leyes que yo haré los reglamentos».
Ja ho anirem veient.
Un aclariment, sóc de família catalana i valenciana, que estigui en contra la fusió amb Caja Madrid no vol dir que estigués a favor de fer-ho amb la Caixa. Pense que el País necessita institucions financeres pròpies.
Me gustaMe gusta
Jun 16, 2010 @ 19:13:58
Quico:
Les sifres pareixen confirmar lo que yo afirmava: que Bancaixa ix molt beneficiada en esta unió.
Encara que la seua participació és del 32% obtindrà una quota de poder del 37% (més de lo que per percentage li correspondria). En canvi, Caja Madrid té un 56% de participació i només un 52% del poder (és dir, menys de lo que li tocaria).
http://www.lasprovincias.es/v/20100615/economia/bancaja-fortalece-logra-cuota-20100615.html
Me gustaMe gusta
Jun 17, 2010 @ 08:34:57
Ja m’agradaría. Però ja saps que complir els pactes no és l’especialitat de Madrid i que qui té la gestió del dia a día és qui fa i desfà. Ja ho anirem veient, però crec que passarà com el que ha passat amb els destí dels recursos financers de l’estat davant la crisi: tots els recursos han servit per finançar la gran banca i les grans constructores, base de l’economia madrilenya, mentre per a la petita i mitjana empresa catalana, valenciana…base de les nostres economies, ninun euro!. Estan tancant empreses que funcionen bé, per manca de finançament.
Me gustaMe gusta
Jun 13, 2010 @ 19:47:48
No soy un entendido en economía, pero me parece que Bancaja ha estado más espabilada que la CAM, porque ésta no tiene ni la sede social ni la operativa. Yo la operación de Bancaja la veo, en principio positiva. Espero que Olivas no se baje los pantalones ante Rato y que defienda los intereses de Bancaja.
Me gustaMe gusta
Jun 13, 2010 @ 20:00:45
Estoy de acuerdo contigo en lo de la CAM…
Ojalá hubiese conseguido la sede social del grupo que ha formado.
O que hubiera absorbido a Caja Murcia.
O que se hubiese fusionado con Bancaja y Caixa Ontinyent.
Pero bueno, a lo hecho pecho… La CAM sigue siendo valenciana y sigue manteniendo su personalidad jurídica e identidad propia además del liderazgo del grupo que ha formado.
Pero desde luego, que la operación de Bancaja ha sido mejor en mi opinión.
Me gustaMe gusta