Sánchez: un president més tronat que el Quixot.

12 Oct 2020 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

Espanya pareix un país embruixat. Cada president és pijor que l’anterior. És com si hi haguera una malaïció. Quan va arribar José Luis Rodríguez Zapatero pensava que no podia haver un president més inútil i més incompetent que ell. Pero al poc de temps Mariano Rajoy el va fer bo, en uns nivells de corrupció que deixen en res als pijors anys del felipisme. Quan creus que ya no es pot caure més baix arriba Pedro Sánchez, qui possiblement siga el pijor president de l’història recent d’Espanya (de moment). Pero com la classe política es degrada a la velocitat de la llum pronte arribarà un atre que valide al ninot.

Sánchez bàsicament és un Zapatero II. És dir, guerracivilisme i feminazisme. Ell i el seu vicepresident Pablo Iglesias em recorden a En Quixot i Sancho Panza, perque bàsicament es passen el dia combatent contra enemics imaginaris. D’una banda Francisco Franco, un dictador que es va morir fa 45 anys. D’una atra el fantasma del patriarcat que, al igual que la guerra contra el terror de George W. Bush, és un enemic sense rostre. Per cert, un patriarcat és per definició un sistema de govern dirigit per un patriarca. Si Espanya és un patriarcat haurem de concloure que el patriarca és Pedro Sánchez i el vicepatriarca Pablo Iglesias.

Perque clar, en 2020 és més senzill traure a Franco del Valle de los Caídos que demanar-li a Caixabank que torne els 23.000 millons d’euros de diners públics que hem pagat de les nostres bojaques per a sanejar Bankia. És més fàcil combatre «el virus del masclisme» que el Covid-19 (per això animaren a la població a acodir a la manifa del 8-M a pesar de ser una bomba biològica). És més fàcil abolir la prostitució o aprovar l’eutanàsia que traure a l’Estat de la bancarrota. En els pròxims anys vorem espanyols buscant menjar en els contenidors del fem mentres Sánchez i Iglesias continuen combatent contra jagants imaginaris.

Make Valencia great again!

09 Oct 2020 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

L’última gran traïció de la classe política al nostre poble ha passat per entregar Bankia a Caixabank per a penes 4.300 millons d’euros. Tot un regal si tenim en conte que els contribuents hem posat 23.000 millons de diners públics per a sanejar l’entitat, dels quals Caixabank no tornarà ni un gallet. Hi hagué un moment en que alguns ensomiàvem en una fusió de Bancaixa i CAM. Al final Bancaixa, CAM i Banco de Valencia han acabat en les mans dels catalans. I Ruralcaixa en mans de l’andalusa Cajamar. Llevat d’unes poques caixes menudes, el centenari sistema financer valencià ha segut vaporisat d’una forma total.

Des dels mijos de comunicació inclús se mos ha volgut vendre l’idea de que tot açò és positiu per als valencians. Per eixemple, se mos conta la gran sòrt que tenim de que la sèu social de Caixabank estiga en Valéncia (quan tots sabem que només és qüestió de temps que torne a Barcelona). I el problema està en que no existixen a penes mijos de comunicació valencians. Llevat d’À punt, Valenciaplaza i poc més tots els demés mijos (El Periódico Mediterráneo, Levante-EMV, Información, Las Provincias, La 8 Mediterráneo, etcétera) no estan en mans de valencians i això es nota.

Fa molts anys ya que Valéncia ha deixat de ser rica. El nostre nivell de renda està per baix de la mija espanyola. Som l’autonomia pijor finançada de l’Estat. Segons la Constitució i el seu famós principi de solidaritat interregional (artícul 158.2) Valéncia deuria tindre saldo positiu respecte de l’Estat. És dir, deurien ajudar-mos per ser pobres. La realitat és que som l’única comunitat pobra d’Espanya que en lloc de cobrar, paga. I si demanem un concert fiscal com el de Navarra -per a que no mos donen res pero que tampoc mos lleven i ya mos apanyarem mosatros com pugam en lo nostre- mos acusen de querer romper España.

I finalment tenim el tema de la llengua. Potser l’arrel de tots els problemes anteriorment descrits. En les aules se’ls ensenya als nostres chiquets que som països catalans perque parlem català ya que uns repobladors catalans s’instalaren en lo Regne de la mà del rei Jaume I. Sabem que tot això és un frau històric de l’archiver Prósper de Bofarull i hi ha tres estudis genètics que desmenten la falsa repoblació. A pesar de tot s’educa als nostres fills per a que no tinguen estima i es conformen en ser un satèlit de Catalunya o u de Madrit. Cal recuperar l’amor propi, la consciència de ser poble, l’orgull de sentir-nos valencians.

La millor manera de normalisar el valencià.

01 Sep 2020 3 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

Trobe que una de les maneres més efectives de normalisar la llengua valenciana -potser la que més- seria crear un canal temàtic tot de dibuixos animats 100% en valencià. Este mig seria molt més profitós que un canal de televisió tot de notícies, tot de deports o tot de cultura. I per supost molt més que obligar a llegir en les escoles a autors infames com Joan Fuster o Isabel Clara-Simó que només valen per a que els estudiants es passen al castellà.

Un canal d’estes característiques costaria quatre gallets perque a penes necessitaria tindre plantilla i bàsicament les despeses es llimitarien a comprar els drets de les séries i en acabant doblar-les a la llengua valenciana. Això resultaria clau per a que molts jóvens d’Oriola, Elda, Villena, Utiel, Requena i unes atres poblacions castellaparlants mamaren el valencià des de ben menuts i combatria la valencianofòbia existent en moltes d’estes regions.

Es podrien recuperar séries mítiques del passat (Mazinger Z, Heidi, Bola de Drac, Tortugues Ninja, Transformers…), combinar-les en atres actuals (Pokemon, Naruto…) i especialment donar prioritat a séries educatives (Historias de la Biblia, David el Gnomo, Érase una vez la vida, Érase una vez el hombre…). Ara per ara els dibuixos animats possiblement siguen la millor manera de normalisar el valencià.

Catalans, ni cosins ni germans.

01 Ago 2020 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

Fa poc els germans d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han reclamat al Govern Central que paralise l’ampliació del Port de Valéncia, en teoria per qüestions ecològiques. Al mateix temps el Port de Barcelona continua la seua ampliació que ya se sap que eixe no contamina gens ni miqueta. Per supost els nois de Compromís, com a bons catalanets del sur, ni saben ni contesten ni tenen cap opinió formada ni tampoc res a dir.

Plou sobre banyat. En temps de Jordi Pujol, Convergència i Unió (CiU) ya va conseguir que el Govern Central destinara fins a cinc vegades més diners al Port de Barcelona que al de Valéncia per tal de que el nostre no el superara. No se mos oblida tampoc que gràcies a Pujol és que José María Aznar i Eduardo Zaplana consentiren en crear una acadèmia de comissaris polítics en la missió de destruir l’idioma valencià. L’Acadèmia de Zaplana, li diuen.

¿Se’n recorden fa uns anys quan estava estudiant-se fer un transvàs dels excedents de l’Ebre cap a terres valencianes que el president català Pasqual Maragall amollà allò de «Ni una gota d’aigua per als valencians»? ¡En acabant mos volia vendre la moto de l’Eurorregió! Més o menys d’aquella época és quan Joan Clos, alcalde de Barcelona, va dir públicament que preferia que la Copa Amèrica de Vela l’organisara Nàpols abans que Valéncia.

Pero els eixemples que podríem afegir són quasi infinits. Com quan la pàgina-web de la Generalitat de Catalunya destacà les Falles de Valéncia com una «festa catalana». O com quan el president espanyol Pedro Sánchez, a instàncies de certs grups de pressió, paralisà l’aument de producció de cava en Requena per a que no li fera la competència al cava català (¿algú sap si el nostre Gens Honorable, el senyor Ximo Puig, ha piulat alguna cosa?)

Mos volen molt els nostres germans del nort. Les seues accions, les seues ingerències i el seu imperialisme ho corroboren tots els dies. Millor seria que no mos volgueren tant perque hi ha amors que maten. Cada vegada que escolte des de Barcelona a gent que parla de «germanor» entre Catalunya i Valéncia, em recorda a la germanor que existia entre Espanya i Cuba abans de l’any 1898. Catalans, ni cosins ni germans… ¡Valéncia és filla única!

Espanya discrimina per llei als negres.

01 Jul 2020 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

En Espanya es discrimina per llei als negres. Si un negre i un blanc comencen a discutir i els dos alcen la veu, la llei diu que el blanc està chillant pero el negre està agredint. Si un blanc li diu a un negre «¡Ves-te’n a la merda!» i el negre li contesta al blanc «¡Ves-te’n a la merda!» el negre ha comés violència pero el blanc no. La llei diu que si un negre li pega una martellada al cap a un blanc és delit pero si un blanc li pega una martellada al cap a un negre és falta. La llei diu que els blancs tenen presunció d’inocència i els negres presunció de culpabilitat. Per eixemple, si acusen al negre de cometre un crim la nit anterior ell serà l’encarregat de demostrar que eixa nit ell estava mirant una película a soles en sa casa. Pero si acusen al blanc de lo mateix, haurà de ser el denunciant qui aporte proves de que ha comés un crim perque el blanc és inocent mentres no es demostre lo contrari. Finalment quan el negre va a juí se li oferix el «dilema del presoner»: acceptar la culpabilitat d’alguna cosa que no ha fet i evitar anar a presó o anar a juí i arriscar-se a anar a presó intentant demostrar que aquella nit ell estava tranquilament en sa casa mirant una película a soles, encara que no tinga testics ni proves de que corroboren la seua versió.

P.D. Canvien «el blanc» per «la dòna» i «el negre» per «l’home» i ya saben cóm funciona la Llei de Violència de Gènero en Espanya.

El papel de los artistas.

01 Jun 2020 2 comentarios

de J.Ferrer en Cultura Etiquetas:, ,

Pablo Neruda, creador de algunos de los versos más bellos de la historia, abandonó a su hija por tener hidrocefalia. El informático Steve Jobs, archimillonario, se negaba a ayudar a los pobres. El pintor Pablo Picasso era un narcisista patológico. Richard Strauss fue un nazi. Y todavía hoy muchos profesores ocultan deliberadamente a sus alumnos que Josep Pla fue franquista y Joan Fuster falangista.

Debe de ser duro conocer a un ídolo y comprobar que su persona no está a la altura de su obra. Según un estudio de la Universidad de Boston, el 65% de la población cree que la vida de los artistas debería ser un buen ejemplo para la juventud. Pero si es así, ¿con qué valores los juzgaremos? A Borges nunca le dieron el Nobel por apoyar la dictadura de Pinochet pero a García Márquez sí se lo dieron pese a apoyar la dictadura de Fidel. ¿No es esto una doble vara de medir?

Creo que no deberíamos juzgar a un artista por su vida (¿qué más me da a mí que fuera mujeriego, homosexual o fascista?) sino estrictamente por su obra. Pero la obra no puede ser exclusivamente estética sino principalmente ética. El intelectual debería huir del “arte por el arte” y entender que, como decía la Madre Teresa: “Quien no vive para servir no sirve para vivir”.

¿Contribuye la obra de un intelectual a un mundo más justo, más solidario, mejor? ¿O es un mero despliegue de fuegos artificiales con el que deslumbrar al público? La primera opción es preferible a la segunda. En cierta ocasión un periodista le preguntó al poeta dominicano Joaquín Balaguer (partidario de la dictadura de Trujillo): “¿Cómo puede usted escribir poesía sobre flores silvestres? ¿Es que no oye los gritos de dolor de los torturados?”. Pues en esas estamos.

Coronavirus ¿una pandèmia provocada?

01 Abr 2020 5 comentarios

de J.Ferrer en Mundo, Valencia Etiquetas:, , ,

La crisis del covid19 és un puzle a on hi ha peces que no encaixen. La clarividència d’alguns per a vore el futur és aborronadora. Fixe’s en este titular: «El món ha de preparar-se per a la pròxima gran pandèmia letal. Un comité d’experts entrega a la ONU un anàlisis sobre el risc d’una emergència sanitària global i qué cal fer per a previndre-la. ¿La major amenaça? Una grip massiva i mortal». La notícia la va publicar el diari El País supostament el 5 d’octubre de 2019  -dic supostament perque l’enllaç indica 25-9-2019-.

Més clarividència encara varen demostrar en Nova York el 18 d’octubre de 2019 el Centre Johns Hopkins per a la Seguritat en la Salut, el Fòrum Econòmic Mundial i la Fundació Bill i Melinda Gates, els quals participaren del denominat Event 201, que consistix en un simulacre de pandèmia global en un nou coronavirus. El simulacre conclou en la mort de 65 millons de persones en el món. ¿Cóm sabia esta gent que es produiria una pandèmia en coronavirus mesos abans de que es detectara? ¿Sabien alguna cosa que ignorem els demés?

És significatiu que el foc de la pandèmia siga Wuhan. Wuhan és el Detroit de China. Allí estan Nissan, Honda, Renault, General Motors… Paralisar Wuhan és paralisar l’indústria automovilística de China. Wuhan ademés és una ciutat equidistant de Shanghai i Hong Kong, les dos capitals econòmiques de China. La pandèmia coincidix també en la celebració de l’Any Nou Chinenc, és dir, época de màximes aglomeracions. El lloc i el moment ideals per a colpejar l’economia chinenca en plena guerra comercial contra Estats Units.

De fa uns anys cap ací molts economistes advertixen d’una colossal bambolla de deute -la major de l’història- que està a punt d’explotar. Quan ho faça portarà a la ruïna a millons d’empreses i de famílies i caldrà buscar un culpable. ¿Podria ser el coronavirus el cap de turc al que tot lo món culparà de la crisis mentres que els verdaders responsables -banquers i polítics- fan una voladura controlada del sistema financer? El virus no només seria el culpable, sino també el factor que abortaria les protestes dels manifestants en el carrer.

¿Podria ser el covid19 una enorme maniobra de distracció? No crec que el virus s’haja creat en un laboratori perque està en la naturalea pero ¿podríem estar davant d’un contagi provocat al que poder culpar quan arribe la Gran Depressió? ¿És normal tindre en arrest domiciliari a dosmil millons de persones per un virus que mata menys gent que una grip normal?  ¿Per qué el Govern no ha pres mides abans si tenia informes d’epidemiòlecs des de fa mesos? Pense que són preguntes més que raonables. Els ciutadans mos mereixem respostes.

 

Fonts consultades:

-Event 201. A Global pandemic exercise. Center for Health Security. http://www.centerforhealthsecurity.org/event201/

–Gimeno, Rebeca. El problema de la gigantesca montaña de deuda emerge con el coronavirus. Nius Diario. 5-3-2020. https://www.niusdiario.es/economia/mercados/burbuja-deuda-empresas-podria-estallar-impacto-coronavirus-actividad-economica_18_2909295245.html

-Libre Mercado. ¿La mayor burbuja de la historia? La deuda a tipos negativos supera los 15 billones de dólares. Libre Mercado. 11-8-2019. https://www.libremercado.com/2019-08-11/la-mayor-burbuja-de-la-historia-la-deuda-a-tipos-negativos-supera-los-15-billones-de-dolares-1276643132/

–Montero, Carlos. ¿Cuánto dinero se perdería si estalla la burbuja de deuda? Un banco de inversión lo ha calculado y es para echarse a temblar. Bolsamanía / Capitalbolsa. 14-6-2019. https://www.bolsamania.com/capitalbolsa/noticias/gurus-de-mercado/cuanto-dinero-se-perderia-si-estalla-la-burbuja-de-deuda-un-banco-de-inversion-lo-ha-calculado-y-es-para-echarse-a-temblar–6718346.html

–Peiró, Patricia. El mundo tiene que prepararse para la próxima gran pandemia global. El País. 5-10-2020. https://elpais.com/elpais/2019/09/25/planeta_futuro/1569435266_953355.html

–Talegón, Beatriz. El simulacro <<evento 201>> y las recomendaciones que daban los expertos en octubre de 2019 ante una pandemia global. Diario 16. 13-3-2020. https://diario16.com/el-simulacro-evento-201-y-las-recomendaciones-que-daban-los-expertos-en-octubre-de-2019-ante-una-pandemia-global/

 

 

Por qué dejé de ser ateo (nueva edición en papel).

01 Mar 2020 Deja un comentario

de J.Ferrer en Obra Etiquetas:, , , ,

Varios lectores me lo habían pedido. Querían leer mi libro Por qué dejé de ser ateo en formato papel (estaba disponible en digital). Ahora que por fin he recuperado los derechos puedo publicar de nuevo el libro en papel. Aquí os dejo la sinopsis y el enlace a Amazon.

Sinopsis:

Este libro revolucionará completamente tu mundo. Las evidencias explícitas sobre la existencia de Dios y cómo comprobarlas son tan aplastantes, que no volverás a ser la misma persona al finalizar la última página. ¿Perdiste la fe y no sabes cómo recuperarla? ¿Tienes fe, pero te falta fundamento? ¿No tienes fe en nada ni en nadie? ¿Eres o conoces a alguien que dice ser ateo? Acepta hoy el desafío bajo la magistral pluma de Josué Ferrer y comprobarás que no todo es lo que parece. ¡Garantizado!

¡Nueva edición corregida y ampliada! ¡Incluye los cien mayores argumentos del ateísmo refutados por un ex-ateo!

Para adquirirlo pincha aquí.

Soc professor i el pin parental encara es queda curt.

01 Feb 2020 8 comentarios

de J.Ferrer en Educación, Valencia Etiquetas:, ,

Soc professor i sé que hi ha alguns coleges i instituts públics a on l’adoctrinament i la correcció política arriben a uns nivells de sectarisme alarmants. Si els pares saberen fins a quin punt s’adoctrina en les aules hi haurien manifestacions a les portes dels centres docents tots els dies perque la propaganda i el rentat de cervell en les escoles és constant. Des de la meua experiència professional, el pin parental que propon Vox encara es queda curt.

Diu la ministra d’Educació Isabel Celaá que els fills no són propietat dels pares. No sé si potser insinua que són propietat de l’Estat. Si és aixina no estaria malament que Celaá mos fera de cangur alguna que atra fi de semana. Yo li recomanaria a la ministra que es llegira l’artícul 27 de la Constitució que diu, entre unes atres coses, que els pares tenen el dret a que els seus fills reben una educació religiosa i moral d’acort a les seues conviccions pròpies.

Els chiquets no pertanyen als pares pero sí a una família. I si els pares ya no poden educar als seus fills en els seus propis principis i valors és que hem arribat a un estat totalitari. ¿Quí decidix quins són els valors correctes?  ¿El senyor George Soros? Si vol governar una nació que es presente a eleccions a vore quanta gent el vota. ¿Potser l’Estat? Hey, teachers, leave those kids alone! All in all it’s just another brick in the wall.

Tinc una filla menuda  i quan l’envie al colege és per a que estudie anglés, llengua i matemàtiques, no per a que li ensenyen feminisme, ideologia de gènero, lesbianisme, masturbació o països catalans. Si vullc sentir un sermó vaig a l’iglésia, si vullc un mítin vaig al del partit que yo trie. El deure del docent és instruir, transmetre coneiximents, en cap cas rentar el cervell. I els dels pares educar. Un bon professor ensenya a pensar, no qué pensar.

Tampoc voldria que un professor de l’Opus li diguera que el sexe és exclusivament per a procrear o que un docent que siga testimoni de Jehovà li explique que no val la pena fer cap carrera perque l’Armageddon arribarà abans que ella acabe d’estudiar Dret. Gràcies, pero pot guardar-se les seues creences en sa casa. Gràcies, pero quan vullga conéixer la seua opinió li la preguntaré. Gràcies, millor llimite’s a fer classe, que és per a lo que li paguen.

La situació és tan delirant que els centres estan obligats per llei a demanar permís als pares per a fer fotos als seus fills i poder usar-les, pero no per a fer tallers de sexualitat o d’ideologia de gènero. Puc denunciar al centre si publica una foto de ma filla en l’excursió del cole, pero ningú em demana permís per a rentar-li el cervell. ¿Qué volem? ¿Que l’escola siga una fàbrica de zombis? ¿De borregos que no pensen? ¿De clons de Pàvlik Mórozov?

Deya abans que el pin parental de Vox encara es queda curt. Yo aniria més llunt. ¿Per qué considerem nociu el joc i el tabac per als menors pero admissible que els adoctrinen? ¿Per qué acceptar conferències i tallers sectaris que res tenen a vore en el currículum escolar? ¿Per qué no fer una llei integral que prohibixca l’adoctrinament i la propaganda ideològica als menors? I que quan siguen adults que trien lliurement i que vixquen la seua vida com vullguen.

Els escacs valencians, deport nacional valencià.

01 Ene 2020 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

Molt pocs valencians saben que encara que els escacs és un joc que originalment va nàixer en Índia allà pel sigle VI, els escacs moderns són obra d’un valencià. Concretament de Francesch Vicent, natural de Sogorb, qui en 1475 va introduir la dama o reina en substitució de l’alferes, que era la peça original. La reina, en la seua ampla capacitat de moviments, passava a ser la més poderosa del tauler i la segona en importància en acabant del rei.

Francesch Vicent també fon l’autor del primer tractat d’escacs del món, escrit en llengua valenciana i imprés en Valéncia el 15 de maig de 1495. El seu títul és El llibre dels Jochs Partits dels Schacs en nombre de 100. Este manual fon capital perque exportà a tota Europa la figura de la reina i va donar a conéixer les regles d’este deport. Desgraciadament l’últim eixemplar conegut fon destruït per Napoleó en Montserrat en 1811.

També el primer poema de l’història dedicat als escacs és un poema valencià, escrit per valencians i en valencià i publicat en el Regne de Valéncia en el sigle XV.  El seu títul complet és Hobra intitulada scachs d’amor feta per don franci de Castelvi e Narcis vinyoles e mossen fenollar, pero és més conegut per  Scachs d’amor, i fon escrit pels poetes Francesc de Castellví, Bernat Fenollar i Narcís de Vinyoles

Alguna cosa haurem fet malament els valencians quan tants dels nostres desconeixen esta singular història o quan no hem conseguit que «els escacs valencians» siga la denominació d’este deport, a l’estil de la «paella valenciana» o la «pilota valenciana», que clarament sí que mostren unes arrels clamorosament valencianes i que mos situen en el mapa. Ha arribat l’hora de reivindicar l’orige dels escacs i anunciar que són tan valencians com la paella.

Esta història deuria ensenyar-se en les escoles. És més, els escacs valencians deurien ser una assignatura en el currículum escolar, tal i com recomana la Unesco i que, cas de fer-se realitat, contaria inclús en subvencions de l’Unió Europea. Els escacs tenen múltiples aplicacions pedagògiques, són una barreja perfecta de deport i cultura, ajuden a desenrollar la llògica i matemàtiques i guarden relació en les llengües, la lliteratura, el cine…

¿Arribarà el dia en que tots els nostres chiquets ixquen del colege i de l’institut sabent jugar als escacs igual que saben jugar al fútbol o al bàsquet? Només donant a conéixer este joc entre els nostres fills és que podrem tindre en el futur un gran número de escaquistes i d’entre la quantitat eixirà la qualitat. ¿Arribarà el dia en que un(a) valencià(na) siga campeó(na) del món? Eixe dia mos haurem retrobat, per fi, en la nostra història.

 

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes

A %d blogueros les gusta esto: