Josué Ferrer.

M’encanta el Cap i Casal. Valéncia és una ciutat fantàstica, en molta més història que Barcelona o Madrit, i és que Valéncia fon la ciutat més important del món en el segle XV, la Nova York de l’època. Un dels seus racons més encantadors és el carrer de La Pau, que acabà de construir-se allà per 1920. Allí es poden trobar magnífics edificis romàntics i modernistes pertanyents a la burguesia i antigament es podien trobar també les millors joyeries, comerços i botigues de roba de la capital.

Tots els dies passen per eixa via mils de persones, que van pensant en les seues coses o que tenen pressa perque arriben tart a algun lloc. Cap d’ells es deté un sol instant per a mirar cap a dalt, contemplar l’arquitectura i apreciar que estan travessant no per un carrer qualsevol, sino per una obra d’art, per un tesor. Aixina mos passa a voltes als sers humans; que som capaços de tindre davant dels nostres nassos a una persona que és un tesor i estar tan cegos de no donar-mos conte.