Guerra Civil en el PP valencià.

017 aznar

Lo del Titanic és una broma en comparacio en lo del Partido Popular (PP), que s’afona per moments. La crisis de la succesio en el PP valencià ha desplegat unes lluites tribals que riu-te tu de les guerres fraticides del PSPC. L’ex–president de la Generalitat Eduardo Zaplana trià a Paco Camps com el seu galfi en l’intencio de que fora un home de palla tipo José Luis Olivas, un ninot al que poder dirigir per control remot des de la Meseta, pero Camps resultà ser com eixa serp traïcionera que mossega la mà de qui li dona de menjar… ¡Pobre Edu!

En pocs mesos passarem de la tricefalia a una lluita encarnissada pel poder. Com en un duel de l’Oest, Edu i Paquito es batiren per la presidencia nacional del PP valencià. Com que no la podia retindre més temps, Edu va propondre a un vassall docil i obedient com Joaquim Ripoll per a succeir-lo en el carrec. Pero al final, sense eleccions democratiques ni res, i despres de mesos de ganivetades per l’esquena i somriures en la tele, Camps fon triat president del partit al ser senyalat pel dit cosmic de Mariano Rajoy i la cabotada general del PP.

La crisis de la succesio no és sols un tema de personalismes sino una qüestio més complexa de lo que pareix. I és que supon el choc de la vella dreta catolica de Camps (Deu, patria, rei, furs) en la nova dreta neolliberal que és la de Zaplana (la globalisacio, el mercat, el deu dolar, el meco d’or). Són dos visions antagoniques de la vida i d’acometre la politica, puix en tan sols un any de govern, Paquito Camps ha dixat morir els proyectes mercantilistes i especuladors d’Edu: Terra Mitica, PHN, pseudoprivatisacio del Canal Nueve i la sanitat, etc, etc.

La ferida sagna i li tiren sal. Camps és ara president del PP pero està rodejat per zaplaneros. El 70% del partit recolza al murcià; com Ripoll, el nou secretari general. Rita Barberà i Carles Fabra són els unics bastions forts de Camps. El trepa de Vicent Ferrer ya sembra margall per si hi hi ha cessacions generals i moviments de sillons, com els que perdrien zaplaneros de la talla de Ferran Giner o Juli de Espanya. El PP valencià ya es troba quebrat i la guerra civil en el seu sí no ha fet sino començar. Aci encara hem de vore més sanc que en el 36.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

De la regeneracio democratica i el nou talant.

zp5

¿S’enrecorden del president espanyol Felipe González? ¿S’enrecorden d’allo de “OTAN, d’entrada no”, els 800.000 puestos de treball que anava a crear i el cent anys d’honradea? Al final Espanya acabà ingressant en l’aliança atlantista, patint una desocupacio de més de tres millons de parats i la major orgia de corrupcio des de l’inici de la pseudodemocracia espanyola en 1975. A nivell de Valencia, els sociates mos impongueren el catala en 1983 i sumiren al nostre païs en una llarga, angoixosa i continuada decadencia durant més de dèu anys.

Despres li aplegà el torn a José María Aznar. Front al caos heretat dels sociates, bigotes va prometre una “regeneracio democratica”; ell ho explicaria tot en el Parlament, crearia unes comissions d’investigacio quan li ho demanara les Corts o l’oposicio i governaria per a tots. O aixo dia. Al final mireusté ni es molestava en compareixer en el Parlament, de les comissions d’investigacio no saberem mai res més, i acabarem enrolats tots en una guerra contra Iraq en l’oposicio del 90% del poble. El PP valencià oficialisà el catala en el nostre païs.

Huit anys de fascisme més tart, ha arribat al poder per pura carambola José Luis Rodríguez Zapatero. A lo llarc de tota la campanya ha insistit mils de voltes en que ell tindria un “nou talant”, un atre estil de governar, que el poder no li canviaria, que ho faria tot en consens i dialec. La qüestio és que sa primera decisio –la retirada de tropes d’Iraq- fon presa sense ni tan sols consultar-li al Parlament. I ya ha anunciat que paralisarà el PHN via decret. No fa ni quatre dies que està en el poder i ya té el mateix bigot de facha que Aznar. Este talant no és nou.

No puc evitar fer una caraça d’oix i de repugnancia quan veig un politic espanyol. És com si una panderola passara per davant de mi. No es tracta de dretes ni d’esquerres… ¿No vos doneu conte de que tots són iguals? ¿No vos doneu conte de que són uns cacics? No espereu res bo d’Espanya ni dels espanyols. No confieu mai en ells. Espanya nomes veu en Valencia una puta moneda de canvi. Sols quan els valencians tingam un partit valencianiste fort en Espanya i en Europa, els espanyols dixaran de riure’s en la nostra cara i de prendre’ns el pèl.

FONT: El Palleter. 19-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Felacions a sis euros.

chiquillotrai1

¡Unio Valenciana (UV) està a la venda! ¡Són les rebaixes! ¡Aprofiten senyors per emportar-se lo que vullguen! ¡Tot a un euro! ¡L’escritori, un euro! ¡Aquell despaig, un euro! ¡La sèu local, per un euro! ¡La dignitat per sols un euro! Diu un amic meu que si ell fora dòna sería una puta. “¡Pero una de les de lux ¿eh?, que mamant-la per 6 € no vas a cap de lloc!” -aclarix el tros d’animal-. En la cupula de UV hi ha molta puta, pero de les de 6 €. Ya ho demostrà l’orangutanot del secretari general de UV, Valer Eustaquio, quan feu el “Pacte de la Dipu”, pel que UV recolzà al PP en la Diputacio de Valencia a canvi d’un salari per a Eustaquio, qui passaria aixina a eixercir el flamant control de la fotocopiadora. “¡Per a omplir la Diputacio de més valenciania encara, si cap!” -afirmà Eustaquio, referint-se al pacte en la dreta espanyolera del PP-. Lo dit, tot completet per tan sols 6 €.

Independentment de que el llector simpatise o no en UV i lo que representa, no em negarà lo trist i lo patetic de la debacle d’un grup que és un cadaver picotejat pels buitres. Un partit com UV que arribà a ser el tercer de la nacio, ara es troba a la venda, a preu de saldo, per practicament una almoina. ¡Qué patetic vore als seus dirigents suplicant un puesto en les files del PP (Josep María Chiquillo, Valer Eustaquio, Juli Chanzà…) o del BNC (Héctor Villalba, Lorena Ferrandis, Davit Marchuet…), els mateixos partits que han fet tot lo possible per afonar UV! Tots ells estan tan morts de fam que recorden a l’autor Manuel Sanchis Guarner, qui sent valencianiste de sempre (defensor d’una Llengua Valenciana i balear independents) en els anys sixanta passà a ser catalanufo per un premi que li donaren. ¡Es vengue per un plat de fessols! ¡Mira si estava mort de fam!

¡Tot lo món a terra, que venen els nostres! –esta és la situacio que viu UV-. Els caps unionistes estan entregant-se al PP i desmantellant UV per un entrepa de mortadela. El 50% dels afiliats s’ha donat de baixa. I a aquells que com l’ortodox Joan Culla s’atrevixen a denunciar la corrupcio de la directiva puix se’ls expulsa i punt. Pero de poc els valdra la seua traïcio a estes putes de 6 €. Joan Culla, en el lletrat Joan García Sentandreu, ha denunciat a Chanzà i Eustaquio font a la justicia, els juges acosen -ab l’ estat de dret- als cacics, l’ acort PP-UV podria ser anulat per no haver respectat el Consell Nacional la decisio dels compromisaris i el Segon Pacte del Pollastre no dona els seus fruits perque no s’ha produït l’esperada fuga de vots de UV al PP, lo que evidencia la necessitat de construir un gran partit valencianiste que cobrixca l’espai que no cobrix ni BNC ni UV.

FONT: El Palleter. 5-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El Segon Pacte del Pollastre.

money

El Segon Pacte del Pollastre és l’acort entre PP i UV per a que UV no es presentara a les eleccions estatals a canvi de que els unionistes Josep María Chiquillo i Valer Eustaquio concorregueren com a independents en les llistes del PP al Senat, en lo que podriem denominar transfuguisme llegal. Este Pacte del Pollastre es dugue a terme en els comicis de 2004 a pesar de que el 89% dels compromisaris unionistes votà a favor de que UV es presentara en solitari a les eleccions del 14-M. En aço els panchacontents de Chiqui i Valer conseguixen un sou –que és lo que sempre han buscat- a canvi de l’absorcio de UV a mans del PP, que per fi podria aglutinar a totes les dretes del païs, des de la moderada a l’ultradreta, passant per la regionalista tambe ara.

¿I de qué es queixen ara? UV mai fon un partit democratic. De fet, tan sols els compromisaris tenen dret a vot en representacio dels militants que no poden votar sino de forma indirecta en una formula que recorda al caciquisme del sigle XIX. Aixina que ningu clame al cel si la cupula directiva es passa pels collons la decisio dels compromisaris. Que si es tracta de jugar a ser cacics, el president unioniste Juli Chanzà és un de soca i arrel. UV mai fon un partit valencianiste. Nomes és un apendix de la dreta espanyolera del PP. El servilisme i la sumissio al PP han segut maxims tota la vida. Tal és aixina que la gent pensa: “¿Votar a UV? ¿Per a qué? Per a que li done el meu vot al PP, millor vote directament al PP…” Esta espiral d’autodestruccio ya arranca en 1991.

UV està morta i enterrada, representa una dreta cavernicola, fa olor a naftalina i s’ha venut al PP a preu de saldo. Pero lo més divertit de l’assunt és que este nou Pacte del Pollastre no fona fruits (per als peperos). Els votants de UV no han passat a recolzar al PP –que de fet ha baixat en vots en Valencia- ni tampoc al PSOE (a pesar que son creiximent ho puga fer pensar). Si el PSOE ha creixcut és gracies a eixos esquerrans més critics que tradicionalment es refugien en l’abstencio pero que enguany s’han movilisat per a castigar al PP en motiu dels atroços atentats del 11-M. Per contra, els votants de UV han passat a l’abstencio, lo que palesa la necessitat real d’un gran partit valencianiste que cobrixca eixe sector de l’electorat que no aten ni BNC ni UV.

FONT: El Palleter. 3-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Siguiente Entradas recientes