Contra la estupidez y la mentira.

01 Oct 2009 3 comentarios

de J.Ferrer en Multiculturalidad Etiquetas:, , , ,

rebano-de-ovejas

Soy un hombre librepensador y en este bloc voy a ir escribiendo acerca del mundo tal y como yo lo veo. A menudo la gente de izquierdas me llama facha y la gente de derechas me llama rojo. Y eso es porque siempre he sido independiente; prefiero pensar por mí mismo a ser un borreguito al dictado de las modas.

Creo que vivimos en una sociedad patética consumida por la mediocridad intelectual, la podredumbre espiritual y el relativismo moral. Mi objetivo primero en esta bitácora es combatir el pensamiento único y la dictadura de lo políticamente correcto, por lo que mis escritos quizás puedan resultar ofensivos para muchos individuos.

Pero no me importa. Porque como dijo Lucio Anneo Séneca: “Prefiero molestar con la verdad a adular con la mentira”. Yo creo que va siendo la hora de llamarle a las cosas por su nombre, de ser francos y sinceros como aquel niño del cuento El traje nuevo del emperador de Hans Christian Andersen que se atrevió a decir que el emperador iba desnudo.

El triumf de l’hipocresia, l’infamia i la mentira.

28 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

Els resultats de les eleccions autonomiques són contundents: 55 diputats per al Partido Popular (PP), 37 per al Partit Socialiste del Païs Valencià (PSPV) i 7 per a Compromis del Païs Valencià (CPV). El resultat ha segut tan devastador que sols es pot fer una sola llectura: el PP ha arrasat i tots els demes han perdut. Els socialistes han tret inclus menys vots que fa quatre anys, Compromis es queda llunt dels 10 escanys esperats, Unio Valenciana (UV) ha patit el pijor resultat de sa historia i Coalicio Valenciana (CV) ha fet el ridicul. Sense més.

A nivell municipal, tres quarts de lo mateix. El Partido Popular anava creixcut, desbordat. Ha vençut fins i tot en el cinturo roig, tradicional feudo socialiste, i s’ha fet en els Ajuntaments de Torrent i Paterna. Tambe ha segut capaç de deglutir a tot el valencianisme inclus en les zones en les que este conta en més força com Valencia capital, l’Horta i la Ribera. La divisio del vot valencianiste ha contribuit a que ni Coalicio ni Unio hagen obtingut cap regidor en un grapat de pobles, quan d’haver anat junts haurien superat el llisto del 5%.

La derrota és abrumadora. El politic valencià més fret i calculador, Rafael Blasco, ha sabut be desactivar a l’esquerra i al valencianisme. Ara cal buscar l’aliança d’Unio i Coalicio de cara a sumar forces, si és que volen tindre unes minimes aspiracions politiques de cara al futur. El PP ha deglutit al valencianisme. Pero no cal desmoralisar-se. Cal deprendre dels erros comesos, i replantejar-se les estrategies. CV és un partit jove que acaba de naixer. Toca recompondre files i treballar de valent. Les eleccions estatals de març de 2008 ya estan ahi.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 28-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

19-5-2007: 10.000 valencianistes omplin la Plaça de Bous.

21 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

Des dels bons temps de l’Unio Valenciana (UV) de Vicent González Lizondo, ningu havia torejat en la Plaça de Bous i eixit per la porta gran. Ni tan sols els partits hegemonics, com PP o PSPV, s’atrevixen a tant. Coalicio Valenciana (CV) ha superat en nota la prova de fòc; més de 10.000 valencians han acodit al mitin valencianiste. Una sifra notable en els temps d’abstencionisme que corren. Més encara tractant-se d’un partit nou.

La musica de Hector, Jesus Manuel, Sandra i Guille de Operación Triunfo, aixina com la de la Blau Band feren les delicies del public. La presentadora fon Maria Abradelo i inclus es sortejà una motocicleta. Estigueren presents Rosa Fuster, Josep Manuel Ricart Lumbreras, Joan Romero, Susana Hernández, Joan Culla, Josep Vidagany, Hermini Muñoz, Joan Vanrell, Vicent Baixauli, Anfos Ramon, entre uns atres.

Manolo Latorre i Elena Muñoz carregaren tintes contra la desastrosa gestio municipal de l’alcaldessa Rita Barberà. Joan García Sentandreu criticà a socialistes, populars i catalanistes per ser antivalencians. Dolors Garcia Broch feu una encesa defensa de la familia i de que cal llegislar per a protegir-la. Finalment, tambe els candidats per les llistes del Nort, Francesc Tomas Puchol, i pel Sur, Joaquim Corredor, intervingueren en l’acte.

El fet de que un partit jove com Coalicio Valenciana, naixcut en 2004, haja segut capaç de reunir a més de 10.000 valencians en la Plaça de Bous fa que el valencianisme polític enfronte les eleccions autonomiques i municipals en un moderat grau d’optimisme. CV lluitarà per entrar en les Corts, Diputacions i Ajuntaments. És dificil pero estem ahi. Sols queda apretar les dents fins al dumenge 27 de Maig i ficar-nos en les mans de Deu.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 21-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

6-5-2007: 50.000 persones acodixen a la festa de la valencianitat.

07 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

El darrer dumenge 6-5-2005 més de 50.000 valencians acodiren al llit del Turia a secundar la convocatoria de Coalicio Valenciana (CV) i Joan García Sentandreu. Mils de valencians celebraren el dia de la mare i varen viure una intensa jornada de valenciania per a demostrar que els valencians hem segut i som i serem valencians i que el valencià i el catala son dos llengües distintes des de que Fra Antoni Canals les diferencià en el segle XIV.

En dita festa el gran cuiner Manuel Velarte va preparar una paella valenciana per a 50.000 persones. Ademes es contà en castells unflables, jocs infantils i actuacio en directe dels cantats Jesús Manuel i Hector, d’Operación Triunfo’. Tambe varen cantar els musics de la Blau Band, que intepretaren el tema El color de tu bandera, verdader himne del valencianisme. La presentadora Maria Abradelo conduï l’acte i es sortejà una moto.


El president foral de CV, Joan García Sentandreu, clamà davant les masses que esta festa del valencianiste era una resposta a l’insultant manifestacio del 25 d’Abril del dia anterior que havia omplit els carrers de Valencia de manifestants que venien a isultar-mos i a furtar-mos la nostra llengua, la nostra identitat i l’orgull de ser un poble. Es un bon preludi de cara a medir forces per a lo que sera la prova de fòc: omplir la Plaça de Bous el 27-M.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Copa America: tots en l’Alinghi i el Desafío Español que s’afone.

04 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

Per a qui no estiga molt al corrent de lo que significa la Copa America de Vela, els explicaré que és un torneig de la talla d’uns Jocs Olimpics que conta en una historia centenaria i que ve a ser algo aixina com un mundial de velers. He de dir tambe que aci el que queda campeo és el que decidix en quina ciutat es realisa la proxima edicio de la Copa America. Lo normal és que el club vencedor trie el seu païs per a disputar la competicio, per allo de que juga en casa. Pero s’ha donat una circumstancia curiosa: el primer equip europeu de l’historia que s’ha fet en el titul ha segut l’Alinghi (en 2003), que curiosament és una embarcacio helvetica. Clar, com que Suïssa no té costa havien de triar un atre lloc a on fer la regata; i per aixo escolliren Valencia per a l’edicio de 2007.

La competencia fon dura. Valencia guanyà el concurs front a candidates de la talla de Barcelona, Mallorca, Napols… Una volta eliminada Barcelona, el seu alcalde Joan Clos digue que preferia que ixquera triada Napols abans que Valencia. Despres que mos conten l’historieta de que valencians i catalans som germans, etc. Espanya decidi que competiria en la Copa America. Aixina és que buscaren un patrocinador (Iberdrola) per a costejar les despeses d’una embarcacio netament espanyola batejada Desafío Español 2007. Cal dir que en este barco espanyolero es decidi que colaboraria el Real Club Nautic de Barcelona i no el de Valencia com sería d’esperar si tenim en conte que la Copa America s’ha de disputar en aigües valencianes dins de molt poc.

En este torneig dels “Formula 1 de la mar” la prensa mos vol vendre una burra coixa als valencians. Mos diuen que el Desafío Español 2007 és «el de casa”, que al ser l’unic barco espanyol cal animar-lo. Pero la realitat és que es un equip de merda i damunt han dit que si guanyen la Copa America la proxima edicio es fara… ¡en Barcelona! Per aixo el recolza tota la prensa. Per contra, el campeo suïs Alinghi ha dit que si en 2007 revalida el titul, la Copa America es tornaria a disputar en Valencia. Per lo tant, els valencians hem d’estar tots a una en este club suïs que ha demostrat confiar en mosatros. I als espanyols i catalans que mos volen prendre el pèl, els dire que desige de tot cor que el Desafío Español 2007 naufrague i li donen i be pel cul.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 4-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A toque de trompeta.

03 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

Siempre se ha dicho –y es verdad- que la burguesía valenciana de valenciana tiene más bien poco. A diferencia de sus colegas vascos y catalanes, a los empresarios valencianos no les importa ser sucursalistas de la Meseta y apoyar a un partido centralista como el Partido Popular (PP) en vez de a una Coalición Valenciana (CV) que sí podría obtener prevendas para nuestra tierra así como otros partidos autonómicos lo logran para la suya. Pierden el culo por posar en la foto con los peperos y se movilizan a toque de trompeta del PP cada vez que sea necesario. Eso sí, las inversiones siempre se van a Madrid, Cataluña y Euskadi. Pero esto ¿qué más da?

Como un representante ilustrativo de lo tristísimo que es el empresariado autóctono, citaría a Artur Virosque, el presidente del Consejo de Cámaras de la autonomía de Valencia. En casi 12 años de gobierno del PP no ha venido el AVE, ni se ha hecho el Parc Central (prometido por Rita Barberà en 1991), ni el Parc Industrial de Sagunt, ni el aeropuerto de Castelló. Somos la autonomía más endeudada de España, las exportaciones caen en picado y cada día son más las empresas que cierran puertas y de deslocalizan. Aún así, Virosque es un fiel del PP; le pone muy caliente esa política económica de parques temáticos en bancarrota y de atracciones de feria.

Aunque para fidelidad canina la de Cristofol Aguado, presidente de AVA-ASAJA. Cristofol no pierde ocasión de movilizar a los suyos para poner a parir a los sociatas. ¿Que viene ZP? Allí están los agricultores para abuchearlo con las cámaras de Canal Noi delante. El presi de AVA confía más en el PP, que en 12 años de gobierno no ha tenido tiempo para traer ni una sola gota de agua a Valencia y que estuvo mudo cuando los Estados Unidos restringieron el acceso de clementinas valencianas al mercado norteamericano allá por 2001. Pero para mudo, Aguado, que fue incapaz de exigirle a los peperos que defendieran los intereses de nuestro país.

Otro que se levanta la sotana para salir disparado a todo gas cada vez que desde el PP hacen sonar la trompeta es el arzobispo de Valencia, Agusti García Gasco. El arzobispo se negó en su día a bendecir la sede de un partido de raíces cristianas como Coalición Valenciana pero eso sí, no duda en apoyar a ese PP que defiende el aborto, el divorcio y que oficia “matrimonios” homosexuales. Que lujo ver al monseñor estrecharle la mano a Paquito Camps, el hombre que con su firma ha autorizado la investigación con embriones en Valencia. Después nos pedirá usted que pongamos la X en la casilla de la iglesia. Por supuesto, monseñor, lo que usted diga.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Contra l’intervencionisme catala.

02 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

Als companyers catalans:

Mireu volia dir-vos que yo tinc clar les següents coses. 1) Els catalans que volen els Païsus Imaginaris són una minoria. 2) Que en Catalunya, com en qualsevol atre lloc del planeta, hi ha gent de totes les classes. No es pot ficar dins d’un mateix sac a sis millons de persones per lo que diguen o facen alguns. 3) Que no tinc res en contra de Catalunya ni dels catalans sino d’alguns catalans que volen apropiar-se de lo nostre. Fins ahi tot be.

Pero tambe vos dic que colonialisme no és nomes impulsar els Països Catalans sino tambe voler impondre un idioma estranger (el catala) en Valencia i voler apropiar-se de la cultura valenciana. Els catalans continuament vos claveu en camisa d’onze vares, cometeu ingerencies en Valencia i Balears, vos queixeu del centralisme de l’Estat Espanyol pero despres pequeu d’un intervencionisme frenetic i fiqueu els nassos en els assunts dels veïns.

Els valencians som d’atra forma. A mi m’és igual si els catalans voleu ser una regio, una nacio, una CCAA, un Estat federat, un Estat lliure associat o un païs independent. Entenc que són assunts interns vostres i no em clave. Vosatres voreu lo que més vos interesse. Tampoc em clave si els catalans voleu parlar espanyol, catala o aranes. O si considereu que el catala és un idioma independent o un dialecte del provenzal. M’és igual qué feu.

En reciprocitat desijaria que els catalans no cometereu ingerencies en Valencia. Si els valencians considerem que parlem un idioma distint del catala… ¿Que més vos dona? ¿Acas no decidireu vosatros que parlaveu un idioma distint de l’occita? Si el poble valencià insistix en que vol una llengua propia… ¿per qué continuar en eixe imperialisme llingüistic i cultural? Nomes esteu conseguint que els valencians parlen en espanyol cada dia més.

Catalunya, Valencia i Balears deuen tindre bones relacions entre ells. Be siga dins d’Espanya (be per a poder fer contrapes a Madrit) o fòra d’ella (com tres Estats independents tipo Benelux o Països Baltics). Els catalans sou incapaços d’entendre que sense igualtat no és possible la germanor. Que la germanor és dona entre iguals que es relacionen de tu a tu, no entre pobles que ordenen i atres que obedixen. Aixo no és germanor… És atra cosa.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 2-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Valencia ¿una capital de provincies?

01 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

Hi ha un dit que resa que Madrit és una gran capital d’Estat, Barcelona una gran capital europea i Valencia una gran capital de provincies. Si som rigorosos determinarém que si Valencia és una capital de provincies, Madrit tambe ho és perque que yo sapia existix una provincia nomenada Madrit o que Barcelona no és una gran capital europea ya que la capital d’Europa és Brusseles, juntament en Estrasburc i Luxemburc. I no cap atra.

Dir de Valencia que és una mera ciutat de provincies és per a morir-se de riure. Valencia era ya la capital d’una nacio sobirana –el Regne de Valencia- segles abans de que Madrit fora una capital d’Estat. Quan Toledo era la capital de Castella, quan Madrit no era sino una minuscula vila d’ignorants, poblerins i analfabets, Valencia era capital d’un Estat sobira. Innegablement Madrit hui és una gran ciutat. Pero Valencia tambe ho és.

Que es diga de Barcelona que és una gran capital europea novament és per a esclatar de tant de riure. Nomes un profunt desconeiximent de l’historia pot asignar-li tal estatus a una ciutat –Barcelona- que a lo maxim que ha aplegat mai és a ser la capital d’un comtat de mig pèl primer, i la capital d’una comunitat autonoma despres. Nomes el complex d’inferioritat a Catalunya i l’odi provincià a Valencia capital pot espentar a dir aço.

Yo no vaig a dir que Valencia capital siga la millor ciutat del món, perque sería mentir. Com qualsevol atra gran ciutat del món -perque Valencia ho és- té els seus problemes i les seues deficiencies. Negar-ho sería de necis. No m’agrada el patrioterisme barat. Ara be, Madrit i Barcelona no són més que Valencia capital en tant que les tres –juntament en Sevilla, Saragossa, etc.- entren en la classificacio de grans ciutats. I ho són de ple dret.

Tildar a Valencia de mera ciutat de provincia quan ha segut la capital no d’u, sino de dos Estats independents (el Regne de Valencia primer i la Republica Espanyola durant la Guerra Civil despres), és de tindre poc trellat. Valencia capital és una gran ciutat que acumula una gran historia. Que tinga menys poblacio que Madrit o Barcelona no significa res; la menuda Washington, en nomes 600.000 habitants, és la ciutat més influent del món.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

300 anys d’humillacions.

25 Abr 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

El 25 d’Abril de 1707 significà l’acte de defunció d’una nacio sobirana: el Regne de Valencia. En la Batalla d’Almansa (que cal contextualisar dins de la Guerra de Succesio (1701-1714)) les tropes borboniques venceren a l’eixercit austraciste i aixo fon el principi de la fi. El rei Felip V per just dret de conquista aboli els nostres Furs. La majoria de la societat pensa que aixo és comparable a que hui eliminaren el nostre Estatut i suspengueren l’autogovern de la Comunitat Autonoma de Valencia. Pero aixo no és cert. En aquella epoca Arago, Valencia o Mallorca eren tres regnes independents en un unic rei, tres Estats sobirans en un sol cap d’Estat.

Igual que hui Canada, Gran Bretanya o Australia són tres Estats independents pero en un sol cap d’Estat (la reina d’Anglaterra). Que Castella conquistara el Regne de Valencia i s’aboliren els seus Furs és tant com si en actualment China conquistara Australia i eliminara la Constitucio Australiana: no és la perdua d’un autogovern, sino la perdua de l’independencia. Lo que eren les Espanyes (en plural) passà a ser Espanya (en singular). Lo que eren varis Estats sobirans (Castella, Aragó, Mallorca, Valencia…) passà a ser u sol: Espanya. Passarem per la força salvage de les armes de ser valencians a ser espanyols. Tot en un 25 d’Abril de 1707.

Hem perdut els Furs, la sobirania, l’independencia, l’identitat. Fins fa no res encara imperava el dret castellà per damunt del dret foral valencià. Al 25 d’Abril cal sumar atres tres dates infaustes. El Decret de Francisco Javier de Burgos de 20 de novembre de 1833 pel que el Regne de Valencia és esquarterat en tres provincies que tan sols han servit per fabricar provincians i dividir al poble. El dictamen de l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL) de 9 de febrer de 2005 que proclama que valencià i catala son un sol idioma. I la reforma estatutaria de 11 d’Abril de 2006 a on el president Paco Camps introduïx dins de l’Estatut l’AVLL (és dir, el català).

Portem 300 anys sent espanyols. I sols hem rebut patades en el cul, a vore quina més gran. Els nostres compatriotes, als quals estem pagant les pensions de la nostra bojaca, mos diuen, “ni una gota de agua para los valencianos”. Espanya mos vol per a pagar i callar. Damunt dels 300 anys d’imposicio del castellà, ara el Valencià deu patir la substitucio llingüistica en favor del catala. Per primera volta en l’historia, el Valencià està en perill real d’extincio. I tot anira a pijor fins al dia en que els valencians decidim deixar d’ofrenar noves glories a Espanya i començar a ofrenar-li-les a Valencia. Li pregue a Deu per a que eixe dia ya no siga massa tart.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 25-4-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Espanya contra Espanya.

12 Abr 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

No és normal que un Estat estiga sumit de forma constant en convulsions internes. De fet, aquells Estats que han passat per ahi sempre han acabat rebentant com una pinyata: Unio Sovietica, Checoslovaquia, Yugoslavia, etc. I en Espanya les tensions són continues, aço s’ha convertit en un tots contra tots. A la lluita cainita de les dos Espanyes que continúa despertant un rencor i un odi extraordinaris inclus en la joventut de 20 anys que no ha vixcut la guerra ni la dictadura, cal sumar els nacionalismes: Galicia contra Madrit, Euskadi contra Madrit, Navarra, La Rioja i Osca, Catalunya contra Madrit, Arago, Valencia, Balears i Murcia, inclus Castella contra Lleo.

Com aço no és suficient, faltava la guerra de l’aigua. Arago, Catalunya i La Mancha contra Valencia, Murcia i Almeria. I com a cas excepcional i fòra de la norma tenim a Ceuta i Melilla, absolutament avassallades pel Marroc, que reprochen a Madrit que no els defenga del tirà de Rabat o que el Cap de l’Estat no haja tengut ni tan sols la delicadea de visitar-les una miserable volta en més de 25 anys de regnat del Borbo. És la demencia. És l’Espanya roja contra l’Espanya facha. L’Espanya centralista contra l’Espanya separatista. L’Espanya humida contra l’Espanya seca. Espanya contra Espanya. Espanyols contra espanyols. Aço és el tots contra tots.

La cosa està molt mal. La relacio entre els espanyols s’ha deteriorat de forma galopant en poques decades. I aci nomes es pot fer dos coses; canviar el model d’Estat per a alleugerar la tensio o assistir a la desaparicio de l’Estat Espanyol. El que aposten per la primera opcio demanen per eixemple que Espanya siga un Estat federal, que Euskadi puga ser un Estat lliure associat a Espanya o que els Tribunals Superiors de Justicia siguen l’ultima instancia en lloc del Suprem, que hi haja agencies tributaries propies per a les autonomies o que cada autonomia puga fer lleis propies més conservadores o més progressistes segons siga la mentalitat del lloc.

Pero tals demandes millorarien l’estabilitat interna d’Espanya. De fet, estes propostes són una realitat al païs més unit del món. Estats Units es un Estat federal (i no per aixo deixen d’estar units), té un Estat lliure associat (Puerto Rico), ne tenen no 19 sino 52 administracions de justicia, puix el Tribunal Suprem practicament està per a unificar doctrina (i per qüestions consitucionals), que és per a lo que deu estar un Tribunal Suprem. Tambe alli tenen 52 agencies tributaries i mentres que als Estats més conservadors encara apliquen la pena capital en els més progressistes és llegal fumar marihuana. I no per aixo els Estats Units deixen de ser el païs més unit del món.

Aci quan es fa qualsevol proposta descentralisadora els periodistes de la Meseta agiten l’espantall de l’unitat d’Espanya per a ficar la por en el cos a la gent, i el PP amenaça en que arribarà l’ Apocalipsis i es desataran les sèt plagues bibliques com algu intente que Espanya canvie el seu model centraliste, jacobi i uniformisador. Els que confonen l’Estat Espanyol en un Estat Castellà, els que entenen que ser espanyol consistix en que Madrit done les ordens i els demes estigam simplement per a dir “Sí, buana” són els autentics trencaespanyes. Espanya té dos models distints a seguir: la descentralisacio d’Estats Units o… el centralisme de Yugoslavia, clar.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-4-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes