A toque de trompeta.

03 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

Siempre se ha dicho –y es verdad- que la burguesía valenciana de valenciana tiene más bien poco. A diferencia de sus colegas vascos y catalanes, a los empresarios valencianos no les importa ser sucursalistas de la Meseta y apoyar a un partido centralista como el Partido Popular (PP) en vez de a una Coalición Valenciana (CV) que sí podría obtener prevendas para nuestra tierra así como otros partidos autonómicos lo logran para la suya. Pierden el culo por posar en la foto con los peperos y se movilizan a toque de trompeta del PP cada vez que sea necesario. Eso sí, las inversiones siempre se van a Madrid, Cataluña y Euskadi. Pero esto ¿qué más da?

Como un representante ilustrativo de lo tristísimo que es el empresariado autóctono, citaría a Artur Virosque, el presidente del Consejo de Cámaras de la autonomía de Valencia. En casi 12 años de gobierno del PP no ha venido el AVE, ni se ha hecho el Parc Central (prometido por Rita Barberà en 1991), ni el Parc Industrial de Sagunt, ni el aeropuerto de Castelló. Somos la autonomía más endeudada de España, las exportaciones caen en picado y cada día son más las empresas que cierran puertas y de deslocalizan. Aún así, Virosque es un fiel del PP; le pone muy caliente esa política económica de parques temáticos en bancarrota y de atracciones de feria.

Aunque para fidelidad canina la de Cristofol Aguado, presidente de AVA-ASAJA. Cristofol no pierde ocasión de movilizar a los suyos para poner a parir a los sociatas. ¿Que viene ZP? Allí están los agricultores para abuchearlo con las cámaras de Canal Noi delante. El presi de AVA confía más en el PP, que en 12 años de gobierno no ha tenido tiempo para traer ni una sola gota de agua a Valencia y que estuvo mudo cuando los Estados Unidos restringieron el acceso de clementinas valencianas al mercado norteamericano allá por 2001. Pero para mudo, Aguado, que fue incapaz de exigirle a los peperos que defendieran los intereses de nuestro país.

Otro que se levanta la sotana para salir disparado a todo gas cada vez que desde el PP hacen sonar la trompeta es el arzobispo de Valencia, Agusti García Gasco. El arzobispo se negó en su día a bendecir la sede de un partido de raíces cristianas como Coalición Valenciana pero eso sí, no duda en apoyar a ese PP que defiende el aborto, el divorcio y que oficia “matrimonios” homosexuales. Que lujo ver al monseñor estrecharle la mano a Paquito Camps, el hombre que con su firma ha autorizado la investigación con embriones en Valencia. Después nos pedirá usted que pongamos la X en la casilla de la iglesia. Por supuesto, monseñor, lo que usted diga.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Contra l’intervencionisme catala.

02 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

Als companyers catalans:

Mireu volia dir-vos que yo tinc clar les següents coses. 1) Els catalans que volen els Païsus Imaginaris són una minoria. 2) Que en Catalunya, com en qualsevol atre lloc del planeta, hi ha gent de totes les classes. No es pot ficar dins d’un mateix sac a sis millons de persones per lo que diguen o facen alguns. 3) Que no tinc res en contra de Catalunya ni dels catalans sino d’alguns catalans que volen apropiar-se de lo nostre. Fins ahi tot be.

Pero tambe vos dic que colonialisme no és nomes impulsar els Països Catalans sino tambe voler impondre un idioma estranger (el catala) en Valencia i voler apropiar-se de la cultura valenciana. Els catalans continuament vos claveu en camisa d’onze vares, cometeu ingerencies en Valencia i Balears, vos queixeu del centralisme de l’Estat Espanyol pero despres pequeu d’un intervencionisme frenetic i fiqueu els nassos en els assunts dels veïns.

Els valencians som d’atra forma. A mi m’és igual si els catalans voleu ser una regio, una nacio, una CCAA, un Estat federat, un Estat lliure associat o un païs independent. Entenc que són assunts interns vostres i no em clave. Vosatres voreu lo que més vos interesse. Tampoc em clave si els catalans voleu parlar espanyol, catala o aranes. O si considereu que el catala és un idioma independent o un dialecte del provenzal. M’és igual qué feu.

En reciprocitat desijaria que els catalans no cometereu ingerencies en Valencia. Si els valencians considerem que parlem un idioma distint del catala… ¿Que més vos dona? ¿Acas no decidireu vosatros que parlaveu un idioma distint de l’occita? Si el poble valencià insistix en que vol una llengua propia… ¿per qué continuar en eixe imperialisme llingüistic i cultural? Nomes esteu conseguint que els valencians parlen en espanyol cada dia més.

Catalunya, Valencia i Balears deuen tindre bones relacions entre ells. Be siga dins d’Espanya (be per a poder fer contrapes a Madrit) o fòra d’ella (com tres Estats independents tipo Benelux o Països Baltics). Els catalans sou incapaços d’entendre que sense igualtat no és possible la germanor. Que la germanor és dona entre iguals que es relacionen de tu a tu, no entre pobles que ordenen i atres que obedixen. Aixo no és germanor… És atra cosa.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 2-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Valencia ¿una capital de provincies?

01 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

Hi ha un dit que resa que Madrit és una gran capital d’Estat, Barcelona una gran capital europea i Valencia una gran capital de provincies. Si som rigorosos determinarém que si Valencia és una capital de provincies, Madrit tambe ho és perque que yo sapia existix una provincia nomenada Madrit o que Barcelona no és una gran capital europea ya que la capital d’Europa és Brusseles, juntament en Estrasburc i Luxemburc. I no cap atra.

Dir de Valencia que és una mera ciutat de provincies és per a morir-se de riure. Valencia era ya la capital d’una nacio sobirana –el Regne de Valencia- segles abans de que Madrit fora una capital d’Estat. Quan Toledo era la capital de Castella, quan Madrit no era sino una minuscula vila d’ignorants, poblerins i analfabets, Valencia era capital d’un Estat sobira. Innegablement Madrit hui és una gran ciutat. Pero Valencia tambe ho és.

Que es diga de Barcelona que és una gran capital europea novament és per a esclatar de tant de riure. Nomes un profunt desconeiximent de l’historia pot asignar-li tal estatus a una ciutat –Barcelona- que a lo maxim que ha aplegat mai és a ser la capital d’un comtat de mig pèl primer, i la capital d’una comunitat autonoma despres. Nomes el complex d’inferioritat a Catalunya i l’odi provincià a Valencia capital pot espentar a dir aço.

Yo no vaig a dir que Valencia capital siga la millor ciutat del món, perque sería mentir. Com qualsevol atra gran ciutat del món -perque Valencia ho és- té els seus problemes i les seues deficiencies. Negar-ho sería de necis. No m’agrada el patrioterisme barat. Ara be, Madrit i Barcelona no són més que Valencia capital en tant que les tres –juntament en Sevilla, Saragossa, etc.- entren en la classificacio de grans ciutats. I ho són de ple dret.

Tildar a Valencia de mera ciutat de provincia quan ha segut la capital no d’u, sino de dos Estats independents (el Regne de Valencia primer i la Republica Espanyola durant la Guerra Civil despres), és de tindre poc trellat. Valencia capital és una gran ciutat que acumula una gran historia. Que tinga menys poblacio que Madrit o Barcelona no significa res; la menuda Washington, en nomes 600.000 habitants, és la ciutat més influent del món.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

300 anys d’humillacions.

25 Abr 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

El 25 d’Abril de 1707 significà l’acte de defunció d’una nacio sobirana: el Regne de Valencia. En la Batalla d’Almansa (que cal contextualisar dins de la Guerra de Succesio (1701-1714)) les tropes borboniques venceren a l’eixercit austraciste i aixo fon el principi de la fi. El rei Felip V per just dret de conquista aboli els nostres Furs. La majoria de la societat pensa que aixo és comparable a que hui eliminaren el nostre Estatut i suspengueren l’autogovern de la Comunitat Autonoma de Valencia. Pero aixo no és cert. En aquella epoca Arago, Valencia o Mallorca eren tres regnes independents en un unic rei, tres Estats sobirans en un sol cap d’Estat.

Igual que hui Canada, Gran Bretanya o Australia són tres Estats independents pero en un sol cap d’Estat (la reina d’Anglaterra). Que Castella conquistara el Regne de Valencia i s’aboliren els seus Furs és tant com si en actualment China conquistara Australia i eliminara la Constitucio Australiana: no és la perdua d’un autogovern, sino la perdua de l’independencia. Lo que eren les Espanyes (en plural) passà a ser Espanya (en singular). Lo que eren varis Estats sobirans (Castella, Aragó, Mallorca, Valencia…) passà a ser u sol: Espanya. Passarem per la força salvage de les armes de ser valencians a ser espanyols. Tot en un 25 d’Abril de 1707.

Hem perdut els Furs, la sobirania, l’independencia, l’identitat. Fins fa no res encara imperava el dret castellà per damunt del dret foral valencià. Al 25 d’Abril cal sumar atres tres dates infaustes. El Decret de Francisco Javier de Burgos de 20 de novembre de 1833 pel que el Regne de Valencia és esquarterat en tres provincies que tan sols han servit per fabricar provincians i dividir al poble. El dictamen de l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL) de 9 de febrer de 2005 que proclama que valencià i catala son un sol idioma. I la reforma estatutaria de 11 d’Abril de 2006 a on el president Paco Camps introduïx dins de l’Estatut l’AVLL (és dir, el català).

Portem 300 anys sent espanyols. I sols hem rebut patades en el cul, a vore quina més gran. Els nostres compatriotes, als quals estem pagant les pensions de la nostra bojaca, mos diuen, “ni una gota de agua para los valencianos”. Espanya mos vol per a pagar i callar. Damunt dels 300 anys d’imposicio del castellà, ara el Valencià deu patir la substitucio llingüistica en favor del catala. Per primera volta en l’historia, el Valencià està en perill real d’extincio. I tot anira a pijor fins al dia en que els valencians decidim deixar d’ofrenar noves glories a Espanya i començar a ofrenar-li-les a Valencia. Li pregue a Deu per a que eixe dia ya no siga massa tart.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 25-4-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Espanya contra Espanya.

12 Abr 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

No és normal que un Estat estiga sumit de forma constant en convulsions internes. De fet, aquells Estats que han passat per ahi sempre han acabat rebentant com una pinyata: Unio Sovietica, Checoslovaquia, Yugoslavia, etc. I en Espanya les tensions són continues, aço s’ha convertit en un tots contra tots. A la lluita cainita de les dos Espanyes que continúa despertant un rencor i un odi extraordinaris inclus en la joventut de 20 anys que no ha vixcut la guerra ni la dictadura, cal sumar els nacionalismes: Galicia contra Madrit, Euskadi contra Madrit, Navarra, La Rioja i Osca, Catalunya contra Madrit, Arago, Valencia, Balears i Murcia, inclus Castella contra Lleo.

Com aço no és suficient, faltava la guerra de l’aigua. Arago, Catalunya i La Mancha contra Valencia, Murcia i Almeria. I com a cas excepcional i fòra de la norma tenim a Ceuta i Melilla, absolutament avassallades pel Marroc, que reprochen a Madrit que no els defenga del tirà de Rabat o que el Cap de l’Estat no haja tengut ni tan sols la delicadea de visitar-les una miserable volta en més de 25 anys de regnat del Borbo. És la demencia. És l’Espanya roja contra l’Espanya facha. L’Espanya centralista contra l’Espanya separatista. L’Espanya humida contra l’Espanya seca. Espanya contra Espanya. Espanyols contra espanyols. Aço és el tots contra tots.

La cosa està molt mal. La relacio entre els espanyols s’ha deteriorat de forma galopant en poques decades. I aci nomes es pot fer dos coses; canviar el model d’Estat per a alleugerar la tensio o assistir a la desaparicio de l’Estat Espanyol. El que aposten per la primera opcio demanen per eixemple que Espanya siga un Estat federal, que Euskadi puga ser un Estat lliure associat a Espanya o que els Tribunals Superiors de Justicia siguen l’ultima instancia en lloc del Suprem, que hi haja agencies tributaries propies per a les autonomies o que cada autonomia puga fer lleis propies més conservadores o més progressistes segons siga la mentalitat del lloc.

Pero tals demandes millorarien l’estabilitat interna d’Espanya. De fet, estes propostes són una realitat al païs més unit del món. Estats Units es un Estat federal (i no per aixo deixen d’estar units), té un Estat lliure associat (Puerto Rico), ne tenen no 19 sino 52 administracions de justicia, puix el Tribunal Suprem practicament està per a unificar doctrina (i per qüestions consitucionals), que és per a lo que deu estar un Tribunal Suprem. Tambe alli tenen 52 agencies tributaries i mentres que als Estats més conservadors encara apliquen la pena capital en els més progressistes és llegal fumar marihuana. I no per aixo els Estats Units deixen de ser el païs més unit del món.

Aci quan es fa qualsevol proposta descentralisadora els periodistes de la Meseta agiten l’espantall de l’unitat d’Espanya per a ficar la por en el cos a la gent, i el PP amenaça en que arribarà l’ Apocalipsis i es desataran les sèt plagues bibliques com algu intente que Espanya canvie el seu model centraliste, jacobi i uniformisador. Els que confonen l’Estat Espanyol en un Estat Castellà, els que entenen que ser espanyol consistix en que Madrit done les ordens i els demes estigam simplement per a dir “Sí, buana” són els autentics trencaespanyes. Espanya té dos models distints a seguir: la descentralisacio d’Estats Units o… el centralisme de Yugoslavia, clar.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-4-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El fantasma de les deslocalisacions.

01 Abr 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

Hi ha una preocupacio creixent en Valencia pel fantasma de les deslocalisacions. El tema, encara que greu, tampoc deu llevar-nos la son. Es tracta d’un proces de seleccio natural: les empreses que es relocalisen són les més obsoletes, les antiquades, les que ya no poden competir. És el cas per eixemple de l’industria classica (automovils, maquinaria pesada, astillers…) molt forta en el segle XIX i XX i tan desfasada hui que no tindra més remei que ubicar-se en el Tercer Món. Per contra, l’industria moderna (informatica, internet, telefons movils i telecomunicacions…) radica en les nacions industrials del Primer Món, entre les quals figura el nostre païs.

Que hi haja negocis que desapareguen o se’n vagen no és problema mentres es creen més empreses de les que tanquen. L’eixemple perfecte és el del sector dels capells. Fa decades tots els homens portaven capell. D’una generacio a l’atra, deixà d’estar de moda i les fabriques de capells anaren a la quebra. Ni pujà el paro ni fon cap desastre per a l’economia, ya que tota la gent que treballava en eixe sector s’incorporà a un atre distint. Aixina de facil. Es tracta d’un proces de seleccio natural. Si tanquen uns negocis, sorgixen uns atres nous. Si les empreses més obsoletes es deslocalisen, apareixen atres industries més punteres, que sense dubte invertiran aci.

Sempre ixen nous negocis que compensen els que van quedant-se pel cami. I ficare tres eixemples nacionals. 1) Fa 15 anys quasi ningu tenía ordenador. Abans de vendre-la, la valenciana Jump fon l’empresa informatica llider a nivell d’Estat. 2) Fa 10 anys ningu sabia qué era internet i hui la valenciana Ono és l’empresa llider del sector a l’Estat. 3) Fa uns anys, les comarques d’Utiel i Requena eren ermes i esterils i no hi havia treball. Han passat de ser un llastre a convertir-se en unes de les més dinamiques a l’invertir en turisme rural i en uns vins que estan considerats com uns dels millors del món. Aixina prospera l’economia; creant uns negocis nous.

Alguns s’alarmen perque els sectors del joguet, textil, calcer o moble se’n vagen a India o China. Pero estos sectors es poden adaptar per eixemple encarregant-se en Valencia del disseny, distribucio i publicitacio (alt valor afegit) i deixant la confeccio a la mà d’obra barata d’Asia. O s’alarmen perque la produccio citricola puga tindre els dies contats. Pero no es donen conte de que si les taronges i els arrossos ya no són rendibles es poden cultivar atres coses, com ara vinyes o inclus plantacions de canem, el dia que la marihuana siga llegal. Mos podem adaptar a les noves cincumstancies i prosperar. De veritat, les deslocalisacions no són la fi del món.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-4-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿En qué se parece un zombi, un vampiro y el Estado de las autonomías?

20 Mar 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

En que los tres son muertos vivientes. Sé que no pocos valencianistas defienden este modelo de Estado. A mí me parece que es insistir en una guerra perdida. Pero no por el hecho en sí de que Estado de las autonomías me guste más o menos, o esté a favor o en contra sino sencillamente porque se pretende es reanimar a un cadáver. El Estado autonómico ha devenido en estrepitoso fracaso. A los hechos me remito: todas las comunidades están enfrentadas entre sí, no hay ni una sola autonomía que no se lleve mal con las de al lado, sea por lengua, agua, rivalidades territoriales, etc. Todos contra todos. El Estado de las autonomías ha sido volado desde dentro. No tiene sentido insistir en un muerto en vida. Veamos algunas de las chapuzas pergeñadas en el año 1978.

1) Se crearon de la noche a la mañana autonomías que nunca antes habían existido (Madrid, La Rioja).
2) Por contra, a otros pueblos merecedores de la autonomía se les fue negada (Reino de León).
3) Se crean dos Castillas, cuando si atendemos a la historia realmente tan sólo debería haber una.
4) La Constitución deja las puertas abiertas a que Euskadi se anexione Navarra.
5) Sin embargo, no hace ninguna referencia a que Gibraltar se pueda incorporar a España.
6) Se tilda de nacionalidades históricas a pueblos que jamás fueron reinos soberanos (Galicia, Cataluña, Euskadi).
7) Por contra, a los antaño reinos soberanos (Castilla, Aragón, Navarra, León, Baleares, Valencia o Murcia) se les niega dicho estatus de nacionalidad histórica.
8) A Euskadi y Navarra se les concede el privilegio de mantener su foralidad, que le es negada a Valencia, Aragón o Baleares.
9) Se crea un mecanismo de solidaridad interterritorial exclusivamente para transferencias de capital y no se habla de solidaridad en general, lo que conllevaría haber de compartir también otros bienes, de ahí que los valencianos paguemos las pensiones a unos aragoneses que chillan que a los valencianos, ni gota de agua.
10) Se crea por la Constitución una vía especial por la que hay cuatro autonomías privilegiadas (Galicia, Euskadi, Cataluña y Andalucía) y una vía normal para todas las demás, en un agravio comparativo. A partir de la legitimación de las desigualdades ha venido la discordia. De aquellos polvos, vienen estos lodos.

En fin. Que el Estado de las autonomías es una chapuza. Que lo que mal empieza mal acaba. Que como está mal diseñado desde el principio sólo puede derivar en lo que está derivando: conflictos internos, divisiones, café para todos y crispación… Muchísima crispación. El Estado de las autonomías está sometido a una tensión tan grande que lo hace inoperativo. También la Constitución Española de 1978 se rebela claramente inútil. La mayor prueba de su fracaso es que 30 años después aún estamos debatiendo qué es España: unos dicen Estado, otros nación, otros Estado-nación, Estado plurinacional, nación de naciones… Para todos los gustos y colores. Que dicho debate se prolongue en el tiempo tres decenios prueba el amargo fracaso de la Carta Magna de 1978.

Mis pronósticos son claros: con el actual modelo de Estado, España seguirá disolviéndose poco a poco como un azucarillo (¿acaso alguien duda de qué esto no esté ocurriendo ya?), hasta el punto de su desintegración (desintegración que si no lo es de derecho, ya comienza a serlo de hecho). Lo de la URSS se puede repetir aquí.


Mi propuesta también es clara. Volver a empezar. Hacer de España un estado federal tipo Estados Unidos como única posibilidad real de apaciguar unas innegables tensiones multilaterales que comienzan a ser insoportables, y donde se corrija los errores expuestos. Hacer las cosas de nuevo. Pero esta vez toca hacerlas bien.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 20-3-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’islam ¿un perill per a Valencia?

08 Mar 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

Està clar que confondre Al-Qaeda en l’Islam es com confondre el nazisme en la cultura occidental. Està clar tambe que la gran majoria d’immigrants musulmans és gent normal i corrent que ve a treballar i a fer sa vida. Ara be, tambe és cert que hi ha una quantitat gens menyspreable de musulmans que presenta greus problemes d’integracio, que creu que es la societat acollidora la que deu adaptar-se ad ells i no al reves. I tambe que d’entre els immigrants musulmans, hi ha qui són extremistes que tenen conexions ab el terrorisme que assola el món.

Estem acostumant-nos ya a que aci en Valencia la policia desmantele celules terroristes islamiques. En Europa els musulmans quan són un numero gran reivindiquen l’anexio territorial del lloc que els ha acollit; és el cas de Kosovo (en Servia) o la “Republica Islamica de Marsella” (França)… Pero lo que més em preocupa és que la majoria d’ells vinga d’un foll Estat imperialiste (Marroc) en el qual Espanya té un conflicte territorial (per Ceuta, Melilla, Chafarines, Canaries i Perejil), que massacra al poble saharaui, ambiciona regions d’Algeria, etc.

Per a evitar un nou 11-M, l’Estat Espanyol ha apostat per a agenollar-se davant de la dictadura marroquina. S’ha traicionat miserablement al poble saharaui. Es sacrifica la peixca gallega i les taronges valencianes. No hi ha cap queixa oficial si Rabat expulsa a una delegacio de politics i periodistes observadors dels drets humans. No hi ha cap recriminacio perque el rei Mohamed VI financie l’independentisme canari en l’esperança de que si Canaries es segrega d’ Espanya, rapidament se la puga invadir i colonisar com feren en el Sahara. Etc, etc.

¿Qué passarà el dia que Espanya i Marroc entren en guerra per Ceuta i Melilla? ¿Quants marroquins tindrem en eixe moment aci en Valencia disposts a anar a la Guerra Santa i causar atentats bomba? ¿No sería millor captar immigrants en els quals no tinguerem conflictes politics? L’historia mos conta que l’invencible Imperi de Roma es desmoronà a l’intregrar com a ciutadans de ple dret als barbars germanics, els quals no creïen en la nacio romana i la socavaren des de dins fins a destruir-la. Qui desconeix l’historia esta condenat a repetir-la.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-3-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿És Catalunya nacio?

01 Mar 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

Alguns catalanufos es pregunten en un to ironic quines són les traces culturals (a banda de la paella i les Falles) que distinguixen la Nacio Valenciana de la catalana. Per ad ells tan sols existix una cultura i una nacio: la seua, i clar, els resulta ridicul que algu ni tan sols s’atrevixca a plantejar que Valencia pot ser algo més que un mer apendix de Catalunya. Ara be, yo els tornaria la pregunta: “¿En qué es basen ells per a dir que Catalunya és nacio?”

1) ¿Té Catalunya una historia important? No. El Regne de Valencia ya existia quatrecents anys abans de que la propia Catalunya naixquera com a tal. Perque els comtats precatalans (Bercelona, Girona…) eren entitats anteriors a la formacio de Catalunya i per tant no equivalents ad ella. El Regne de Valencia tenía monarques en la vida real… Catalunya s’inventà allo tan comic de lo del principat sense cap princip conegut. Quin riure, tu.

2) ¿Té Catalunya un passat sobira? No. De fet, mai ha segut un Estat sobirà. Sempre ha depes d’Arago, de França o d’Espanya. Per lo tant no es pot dir que Catalunya siga una nacio almenys en el sentit politic. Per contra, Valencia sí que fon un Estat independent entre 1238 i 1707. Arago, Mallorca i Valencia eren tres Estats sobirans i independents en un sol cap d’Estat (Jaume I el Conquistador). ¿Pero quan fon regne Catalunya? Mai.

3) ¿Té Catalunya una cultura propia destacable? No. I la prova d’aixo és que s’instistix en tildar de catalans a autors que no ho són com Ausias March o Joanot Martorell. Per contra, els valencians hem tengut el primer Sigle d’Or de totes les llengües neollatines… Ah, i aixo sense necessitat de catalogar de valencians a Josep Pla o a Ramon Llull, que a mosatros no mos cal furtar-li la cultura a ningu. En la nostra en tenim prou, gracies a Deu.

4) ¿Té Catalunya una llengua propia? Sí. Pero nomes des de començaments de segle XX que fon els catalans varen decidir que volien que el catala fora una llengua distinta del provenzal. Fins a aquell moment, tan sols era un dialecte del catala, segons Antoni Badia Margarit. Per contra, Fra Antoni Canals ya en ple segle XIV diu ben clar que el Valencià és un idioma distint del catala. I el franquisme i la UCD no existien al sigle XIV.

En resum, que una nacio és Arago, Balears, Valencia, Castella, Lleo, Navarra, etc. Pero Catalunya és una regio. Que ses úniques traces culturals per a presumir de nacio són la butifarra i el pa en tomaca. I poc més. Per contra, Valencia és un una nacio des del seu naiximent, no perque ho diga yo, sino perque el rei Jaume I s’encabotà en crear un nou païs, en Furs i administració propies, i no en fer un apendix que és a lo que ara volen reduir-mos.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-3-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Coalicio Valenciana no és d’extrema dreta, el Partido Popular sí.

07 Feb 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

El Partido Popular (PP) acusa a Coalicio Valenciana (CV) de ser una formacio d’extrema dreta. Sí, sí, el mateix Partido Popular que finançava a la Fundacio Francisco Franco i que anà a la guerra d’Iraq de la mà de George W. Bush, el mateix Partido Popular que fon l’unic grup del Parlament Espanyol que es negà a condenar l’alçament nacional que desencadenà la Guerra Civil, el mateix Partido Popular que parla de “nazisme” quan veu un mapa dels Països Catalans en el Nou Camp i que despres calla quan eixe mateix mapa apareix en els llibres de text dels escolars valencians o balears. Puix eixe acusa a CV de ser d’extrema dreta.

Des del Partido Popular i alguns sectors ex–valencianistes que li fan el cul gros a l’Academia de Zaplana (AZ) s’instistix en la mateixa cantinela una i atra vegada. El conte chinenc de l’ ultradreta no té ni cap ni peus. CV és un partit conservador, democristia, foraliste i valencianiste que defen el sistema del benestar front a les tesis privatisadores de la dreta neolliberal. Repte a aquells que diuen que CV és un partit ultra a que troben una sola proposta, una nomes, que haja fet CV i que siga digna de ser considerada propia d’un partit fasciste. Si no la troben (perque evidentment no n’hi ha) totes eixes acusacions són meres injuries i calumnies sense base.

Mos volen fer creure que Adolf Hitler era Heidi al costat de Joan Garcia Sentandreu. I yo em pregunte… Si tan facha és Sentandreu… ¿per qué convidà a Chimo Lanuza a constituir un partit nacionaliste i d’esquerres per a sumar forces al foralisme conservador de CV? Si tan facha és Sentandreu… ¿cóm és que Lola Garcia Broch, republicana i progressista, és la vicepresidenta de CV? Si tan facha és Sentandreu… ¿cóm és que el Partit Republicà Autonomiste de Ferran Millan, hereu de Vicent Blasco Ibáñez, s’integrà dins de CV? Si tan facha és Sentandreu ¿per qué deixa obertes les portes no sols a diputats del PP sino tambe del PSPV inclus?

A Sentandreu se li podran reprochar moltes coses. Pero no la de ser un totalitariste perque precissament ell és qui està encapçalant la lluita contra el totalitarisme pancatalanufo. Ni tampoc la de ser un home ambigu que juga a enganyar, puix sempre ha segut molt coherent en lo que pensa. Tot aço és por del PP a que CV es menge al seu electorat i gelosia del protagonisme de Joan per part d’ex–valencianistes (L’Oronella, ONV, ENV, etc.). Al remat, calumnies sense fonament dels mateixos que peguen la cabotada a l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC), eixa que vol incloure a Valencia i Balears dins de Catalunya al més pur estil nazi.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-2-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes