La encrucijada vasca.

171 Vineta4

Tras la declaración del alto el fuego permanente de ETA, el pueblo vasco se encamina a una encrucijada. ETA se encuentra cada vez más débil desde la muerte de Miguel Ángel Blanco y la nueva coyuntura internacional que supuso los atentados del 11-S. Dos sendas llevan a la paz, la de los halcones que no quieren negociar con los terroristas y apuestan exclusivamente por la vía policial para vencerles (aunque costaría mucho tiempo) , y la de las palomas que apuestan por una solución dialogada y razonable (lo cual acortaría los plazos para la paz).

A favor de las palomas cabría decir que si no se hubiese negociado, actualmente seguiría habiendo terrorismo en Irlanda, Quebec, Córcega o Italia. ETA está muy débil y anhela rendirse aunque no puede ya que tras 40 años de lucha armada sus directores no pueden dejar las armas sin obtener nada, puesto que sus bases sociales les echarían en cara esta rendición incondicional y les acusarían de alta traición. ETA necesita tener algo en las manos para mostrarlo como un trofeo a sus acólitos, algo que pudiera justificar poner fin a tantas décadas de lucha.

Se podría llegar a una solución intermedia y consensuada que satisficiera a todas las partes y diese lugar a la paz. Tal vez una mejora del autogobierno, un nuevo Estatuto vasco, el acercamiento de los presos a Euskadi, la amnistía para reos que no tengan las manos manchadas de sangre, etc. Términos inaceptables para el Estado Español y especialmente para las víctimas serían la excarcelación de los asesinos, la independencia de Euskadi o la anexión de Navarra y de Iparralde (en el Estado Francés) dentro de la actual Comunidad Autónoma Vasca.

A favor de los halcones destacaría la inmoralidad que supone negociar con los pistoleros. Si no se negocia con los mafiosos ni con los violadores ni con los estafadores… ¿por qué debiera ser diferente con los terroristas? El hecho de hacer concesiones o pagar precios políticos a cambio del fin de la violencia es de una ética dudosa. La sensación de impunidad podría crear una fractura social irreconciliable al estilo de la de las dos Españas, en la que el avasallamiento de los vencedores sobre los vencidos durante la dictadura alimenta el rencor aún hoy.

Además se corre el serio riesgo de que ésta sea una nueva tregua trampa o de que en caso de no serlo ETA se disuelva como banda terrorista pero se reconvierta a mafia dedicada al narcotráfico, las extorsiones, casinos… Y así como en Irlanda la entrega de armas del IRA ha sido poco transparente, seguramente ocurriría igual con ETA. Los halcones o las palomas, el estado de derecho o el diálogo, el camino largo o el corto. Ambos tienen sus ventajas y sus riesgos… Los vascos deben decidir ahora que senda tomar… El futuro y la paz les va en ello.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 11-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El nostre 11-M de cada dia.

011 small_109_0980

Des de 2001 estem lluitant en una encarnissada Tercera Guerra Mundial. Pero no és una guerra convencional; no combatem contra eixercits sino contra celules terroristes en una gran creuada internacional contra el terror. El fanatic Osama Bin Laden ya demostrà quant mos odia el 11-S en més de 3.000 inocents assessinats en Nova York, i el 11-M en més de 200 victimes en Madrit. Que ningu s’alegre de lo que passà en Nova York o en Madrit, perque una matança pijor podria perpetrar-se en qualsevol de les localitats de Valencia, el nostre païs.

Molta gent es pensa que el retorn de les tropes espanyoles de l’Iraq és una vacuna contra Al-Qaeda. Pero aixo no és cert: els extremistes islamics no mos odien perque l’Estat Espanyol desplegara tropes a l’Iraq sino per ser occidentals. Per ad ells solament som simples infidels i si no fora per Iraq ficarien una atra excusa per a atacar-mos: que hi ha soldats a l’Afganistan o que Espanya no vol cedir Ceuta, Melilla, Canaries, Perejil i Chafarines al Marroc o que no fiquem una assignatura de religio islamica en l’escola o que cal reconquistar Al-Andalus, etc.

Des de fa molt els valencians patim en les nostres carns un 11-M diari. És un terrorisme cultural que inculca als nostres fills en les escoles un complex d’inferioritat cap a Catalunya, que parlen catala, que són catalans, que els valencians no tenim llengua ni cultura propia… Dins de poc el Regne de Valencia mai haura existit, sera borrat dels llibres d’historia. Yo maleïxc als terroristes –espanyols i catalans- que han fet de Valencia un camp d’extermini de llengües i cultures, a aquells que mos assessinen dia a dia sense que a ningu li importe res.

FONT: El Palleter. 13-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Carod-Rovira, l’amic de ETA.

carod-tregua

Senyor Carod, per favor, diga-li als seus amics que no em maten. Si ho preferix, li ho demane en catala. I si vol, li balle una sardana i tot. Lo que voste vullga pero que els seus amics de ETA no em maten. Yo no vaig a ser qui clame al cel perque algu es reunixca a parlar en una banda terrorista. Que el dialec és bo i al cap i a la fi UCD, PSOE, PP i PNV s’han trobat en secret alguna volta en ETA. I no passa res. Lo que és del tot immoral és que Carod li demane a ETA que no assassine en Catalunya i que no li importe que ho faça fora d’ella.

Carod no ha confessat de quin tema parlà en França, pero si tenim en conte que al cap d’un mes de la reunio en ETA, la banda assessina declarà una treva nomes per a Catalunya i que Carod ya havia demanat aixo mateix per escrit fa anys, pareix estar ben claret. Dic yo que no quedaria en els bochins per a parlar de futbol ni per a fer-se unes palles tots junts en un dia d’ardor nacionaliste. ¿Vos imagineu a l’etarra Mikel Antza imitant a Torrente: “¡Venga, Carod, vamos a hacernos juntos unas pajillas!”? Carod i ETA són bons amics… ¡Pero no tant!

Si ETA assessina en Arago, Valencia o Balears ¿està tot be? ¿Pero no diu Carod que som catalans? ¿O per a aço no? M’és igual que agarre per l’ouera al president catala, Pasqual Margall (sense a). Un autentic democrata li haguera demanat a ETA que no matara. I punt. Ni en Catalunya ni en cap atre lloc. Carod demostra sa condicio de bestia inhumana al evidenciar que no li importa que assessinen un “charnego” quan precissament son pare es un d’ells. Carod, t’ofrene el més profunt dels meus desprecis. No eres un ser huma. Eres pura escoria nazi.

FONT: El Palleter. 29-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

25 d’Abril: «¡Gora ETA, ETA vine i mata’ls!».

etacat1

¿S’imaginen una manifestacio de ciutadans francesos en la Castellana clamant per l’anexio d’Espanya a mans de França? ¿S’imaginen que els marroquins es manifestaren en Ceuta i Melilla al crit de “¡Puta Espanya! ¡Ceuta i Melilla marroquines!”? ¿No, veritat? Una concentracio aixina mai sería tolerada per les autoritats espanyoles. Pero en Valencia tot cobra un matis diferent. Aixina és que cada 25 d’Abril cal aguantar que vinguen a insultar-nos a la nostra propia casa uns catalanofascistes malparits que diuen que la Llengua Valenciana no existix, que Valencia és una provincia de Catalunya, que catalans i valencians som germans pero l’aigua de l’Ebre es pert a la mar abans que cedir-nos una gota, que cremen les nostres Senyeres i que clamen que som catalans del Sur.

Lo més fort és que conten en el recolzament de l’esquerra (anti)valenciana (han assistit Josep Ignaci Pastor (PSPC), Gloria Marcos (EUPC), Enric Morera (BNC), Joan Francesc Peris (Esquerra Verda), Toni Cucarella (ERPC), Toni Roderic (Els Verts), Josep Guia (PSAN) i Victor Baeta (Esquerra Catalana)), i en el silenci compliç i covart de la Generalitat, el PP i UV. Pero la gran estrela fon Carod-Rovira (ERC), el mateix que ha fet de Catalunya un protectorat de ETA i que li importa un pet si els etarres assessinen a qualsevol dels tararots valencians que li feyen el joc ad ell i els seus Païsus Imaginaris. Tot ben organisat per Eliseu Climent (ACPC), catalanufo que presumix d’antisistema pero que viu de subvencions i de parar la mà.

Per sort, a la manifestacio nomes participen quatre gats que caben tots en un taxi i sobra puesto. Sols 3.000 assistents segons la policia. I d’eixos, tres quartes parts han vingut en autobusos fletats des de Catalunya. Pero no es tracta de ser pocs o molts. ¿Per qué hem d’aguantar la cremada de Senyeres Valencianes, els cantics de “blavero bo, el blavero mort”, la destrossa de mobiliari urba, les pintades i els tipics brams de “Gora ETA, ETA vine i matal’s!”? Els tribunals han demostrat que els pancatalanufos són els tontos utils que donen soport llogistic a ETA en Valencia. No entenc com si la lluita contra el terrorisme és la prioritat numero 1 de la nacio, es consentixen manifestacions com esta. Alli havia més filoterroristes i colaboradors de ETA per m2 que mai.

FONT: El Palleter. 26-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Siguiente Entradas recientes