Més de doscents morts, zero dimissions.

Hui, dia de Tots els Sants, com si fora una broma macabra, hem de lamentar la mort de més de doscentes persones per la gota freda de fa uns dies que ha arrasat bona part del Regne de Valéncia i també algunes regions d’Espanya (encara que la pijor part mos l’hem emportada mosatros). La pluja ha segut absolutament devastadora. Parlem de doscents morts de moment, pero és que eixa sifra segurament es quedarà curta molt pronte perque encara hi han centenars de desapareguts baix el fanc i les runes. No recorde una catàstrofe tan gran des de la riuada que assolà la Ribera Alta en 1987. Per a mi, que soc d’Alzira, ha segut un déjà-vu.

Utiel, Requena, Ayora, Paiporta, L’Alcúdia, Alzira, Algemesí, Carcaixent, Catarroja, Albal, Alfafar, Benetússer, Sedaví, Valéncia… La llista és molt i molt llarga. Mils de persones han perdut els seus negocis, els mobles, les vivendes… Un amic d’Alfafar em deya que sos pares han perdut la casa… Segurament ya no podran tornar perque té mals estructurals. Es tracta d’una família humil. Uns atres, en canvi, no han tingut tanta sòrt i han perdut la vida. Totes estes persones tenien plans de futur… Per a esta mateixa nit, per a demà… Pero la vida és com un sospir… Mai saps en quin moment se’n va… Per això sempre cal estar a bones en Deu Nostre Senyor.

L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) avisà des del 25 d’octubre de que s’acostava una gota freda de les que fan época i que el dia més negre seria el 29 d’octubre. Durant la nit del 29, imàgens terrorífiques de carrers inundats, coches bolcats i persones atrapades en l’aigua fins al coll ompliren les rets socials. A les 8 hores del matí, la AEMET avisa d’ «alerta roja» per a la zona al sur del Cap i Casal. La primera alerta de les autoritats arribà als mòvils dels ciutadans el 29 d’octubre a les 20 hores, quan les inundacions ya eren vox populi. Massa tart per a totes les persones que eixe matí eixiren a treballar… per a no tornar a les seues cases mai més.

¿Per qué la Generalitat Valenciana alertà en hores de retart? ¿Per qué Carles Mazón va desmantelar l’Unitat Valenciana d’Emergències? ¿Per qué Pedro Sánchez no declarà l’Estat d’alarma? ¿Per qué l’Unitat Militar d’Emergències no actuà abans? ¿Per qué no hi hagut més implicació de l’Eixèrcit de Terra? ¿Per qué no hi havia bandos informatius en molts Ajuntaments? ¿Per qué hi ha una descoordinació total per a repartir les ajudes? ¿Per qué la societat civil s’ha bolcat des del primer moment i els polítics no? ¿Per qué la gent patix una sensació de desampar per part de les autoritats? Més de doscents morts i zero dimissions. Vergonya.

¿Per a quan l’aniquilament definitiu del telefem?

tele_CT

Recorde que abans els chiquets quan arribaven del colege a les cinc de la vesprada i posaven la tele podien vore dibuixos animats i programes intantils com Barrio Sésamo o Les Tortugues Ninja. Ara quan arriben a casa veuen una entrevista on una bagassa diu que ha segut l’amant secreta d’un bouer i dona tot tipo de detalls de si en el llit és o no tan bo clavant l’estoc com en la plaça de bous. Recorde tambe que abans feyen cine erotic a partir de la mijanit per al public adult. Ara, a partir de la mijanit fan programes aptes per a ser vists per tot lo món.

Un dels problemes més espantosos que patix Valencia és el telefem. Precisament perque s’inventà aci. Tombola, el programa deca del telefem que promociona la prostitucio, és la principal aportacio al panorama audiovisual valencià del Partido Popular, que assegura defendre la moral cristiana. La tele és ara monotematica: banyes i putetes. I prou. En tots els canals, a totes hores, mati, vesprada i nit sols hi ha una cosa: la puteria. És aberrant parlar d’amants, infidelitats i felacions en horari infantil. La putrefaccio ya mos inunda per tots els llocs.

Com que els valencians no podem vore ni un sol programa decent i els nostres fills són educats en valors com la vagancia, la mentira i la prostitucio, cal una urgent desinsectisacio i desratisacio d’eixe prostibul que és la tele. És el deure de l’administracio erradicar el telefem de televisions publiques en tots els horaris. I als canals privats si volen posar programes immorals o violents que siga en horari adult. Com els canals fan cas omis de l’autorregulacio i codics deontologics, l’administracio deu prohibir i aniquilar el telefem per la força. ¡Per a ya!

La televisio –en especial la valenciana- és hui més que mai un abocador a on van parar totes les deixalles. Cal crear la figura del Defensor de l’Espectador i l’Oient del Poble Valencià. Dit defensor actuaria com un grup de pressio, en poders eixecutius, per a orientar als mijos de comunicacio i fer que estos deprenguen a autorregular-se a partir d’un codi etic minim comu a tots. D’una atra banda, deurien prohibir-se els repetidors i totes les emissions dels canals catalans TV3 i Canal 33 en el nostre païs. El colonialisme catalanufo tambe és fem.

 

FONT: Critica Social. 12-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Els bous: oda a la festa nacional dels espanyols.

047 infamia21

No entenc a qué ve fer un drama per l’espanyolissima festa dels bous. I a que es retransmeten les corregudes per la televisio. Yo mateix he reivindicat –sense sort, aixo sí- la retransmissio en directe de les baralles de galls pero no m’han fet cas. ¡En lo divertit que sería vore com s’arranquen els ulls a picotades, tu! Tampoc no estaria gens malament que el llançament de cabres des de lo alt del campanari fora deport olimpic perque aixina la gloriosa seleccio espanyola podria collir un nou entorchat, una nova medalla d’or per a brindar honor i gloria a la patria espanyola, comuna i indivisible de tots els espanyols. ¡No tots els estats poden presumir de tindre els millors llançadors de cabres del món! Tambe és bonico comprovar cóm els nostres fills, hereus ells de la patria, conserven les tradicions i les perpetuen de generacio en generacio, com el fi i elegant llançament de pedres contra els nius dels pardalets. ¡Que no es perguen els valors i el pes de la tradicio, per favor! ¡Aixo mai! ¡Quín orgull ser espanyol, pertanyer a esta patria, que és cada dia més una, més gran i més lliure! Ya podrien deprendre de mosatros tota eixa panda de barbars que hi ha pertot a Europa, eixos salvages plens de prejuïns i supersticions que mantenen costums migevals i que viuen en països pobretons i retrasats com Holanda, Suïssa, Luxemburc, Suecia, Islandia… ¡Més valdria que es fixaren un poc eixos barbars en la nostra evolucionadissima Espanya, breçol de la civilisacio i reserva espiritual d’Occident! ¡Qué més voldrien ells!

 

FONT: Critica Social. 10-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Realitat virtual catalanufa (2).

046 llengua2

A voltes –i és algo que ocorre més a sovint de lo que pareix- mos podem arribar a fer juïns equivocats de tota una societat a partir d’un grapat d’individus. És com aquell que viaja a Canada de turiste i es troba eixe dia en gent molt maleducada que no li diu l’hora o que ni es molesta en contestar-li a on està tal o qual lloc. Clar, d’ahi a generalisar i pensar que els trenta millons de canadencs són maleducats, descortesos i prepotents va un pas. Pero aixo no significa que tots siguen aixina sino tan sols que el reduït grup en que has tractat ho era. És lo que ocorre quan no coneixem la realitat social d’un poble, mos guiem per prejuïns, mos fem l’image mental d’un individu i més tart transplantem eixa image estereotipada a tot un colectiu i clar, confonem la part en el tot.

Crec que algo aixina és lo que li ocorre als catalans en respecte a Valencia. I més concretament, als panques. Ells no han chafat Valencia en sa vida en la gran majoria de casos, o si ho han fet solament s’han relacionat en un microscopic i marginal grupuscul: el guetto dels catalanufos valencians. I este guetto els vol fer creure que en el nostre païs, els valencians estem desijant convertir-nos en catalans del Sur de la nit al mati, que sentim el catala com a propi i que estariem encantats en que Valencia fora una provincia catalana mes. I clar, els catalans es pensen que quatre millons de valencians pensen igual que els quatre gats en els que han tractat. Despres venen els malentesos, perque quan retornen a Catalunya s’emporten una image de Valencia que és falsa.

Este guetto –que com a molt es el 1% de la societat valenciana- vol fer vore que és la majoria i que en tot cas el restant de la societat –eixe 99% que no pensa com ells- és un tall de faches als que no cal tindre en conte. Pero lo cert és estos grupusculs confonen les seus fantasies en la realitat i ahi venen els malentesos. O es tracta de gent que viu de subvencions de Catalunya i clar, quan arriba l’amo i senyor del Nort a vore els progressos que estan fent en els seus diners, volen amagar al 99% de valencians i fer vore que en Valencia tots pensem com ells. Tot siga perque continuen amollant la pasta i no es donen conte de que són diners balafiats. Aixina són els catalanufos: confonen la fantasia en la realitat i parlen en nom de tot el poble valencià sense escoltar-lo mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a