El triumf de l’hipocresia, l’infamia i la mentira.

28 May 2007 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

Els resultats de les eleccions autonomiques són contundents: 55 diputats per al Partido Popular (PP), 37 per al Partit Socialiste del Païs Valencià (PSPV) i 7 per a Compromis del Païs Valencià (CPV). El resultat ha segut tan devastador que sols es pot fer una sola llectura: el PP ha arrasat i tots els demes han perdut. Els socialistes han tret inclus menys vots que fa quatre anys, Compromis es queda llunt dels 10 escanys esperats, Unio Valenciana (UV) ha patit el pijor resultat de sa historia i Coalicio Valenciana (CV) ha fet el ridicul. Sense més.

A nivell municipal, tres quarts de lo mateix. El Partido Popular anava creixcut, desbordat. Ha vençut fins i tot en el cinturo roig, tradicional feudo socialiste, i s’ha fet en els Ajuntaments de Torrent i Paterna. Tambe ha segut capaç de deglutir a tot el valencianisme inclus en les zones en les que este conta en més força com Valencia capital, l’Horta i la Ribera. La divisio del vot valencianiste ha contribuit a que ni Coalicio ni Unio hagen obtingut cap regidor en un grapat de pobles, quan d’haver anat junts haurien superat el llisto del 5%.

La derrota és abrumadora. El politic valencià més fret i calculador, Rafael Blasco, ha sabut be desactivar a l’esquerra i al valencianisme. Ara cal buscar l’aliança d’Unio i Coalicio de cara a sumar forces, si és que volen tindre unes minimes aspiracions politiques de cara al futur. El PP ha deglutit al valencianisme. Pero no cal desmoralisar-se. Cal deprendre dels erros comesos, i replantejar-se les estrategies. CV és un partit jove que acaba de naixer. Toca recompondre files i treballar de valent. Les eleccions estatals de març de 2008 ya estan ahi.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 28-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Guerra Civil en el PP valencià.

29 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

017 aznar

Lo del Titanic és una broma en comparacio en lo del Partido Popular (PP), que s’afona per moments. La crisis de la succesio en el PP valencià ha desplegat unes lluites tribals que riu-te tu de les guerres fraticides del PSPC. L’ex–president de la Generalitat Eduardo Zaplana trià a Paco Camps com el seu galfi en l’intencio de que fora un home de palla tipo José Luis Olivas, un ninot al que poder dirigir per control remot des de la Meseta, pero Camps resultà ser com eixa serp traïcionera que mossega la mà de qui li dona de menjar… ¡Pobre Edu!

En pocs mesos passarem de la tricefalia a una lluita encarnissada pel poder. Com en un duel de l’Oest, Edu i Paquito es batiren per la presidencia nacional del PP valencià. Com que no la podia retindre més temps, Edu va propondre a un vassall docil i obedient com Joaquim Ripoll per a succeir-lo en el carrec. Pero al final, sense eleccions democratiques ni res, i despres de mesos de ganivetades per l’esquena i somriures en la tele, Camps fon triat president del partit al ser senyalat pel dit cosmic de Mariano Rajoy i la cabotada general del PP.

La crisis de la succesio no és sols un tema de personalismes sino una qüestio més complexa de lo que pareix. I és que supon el choc de la vella dreta catolica de Camps (Deu, patria, rei, furs) en la nova dreta neolliberal que és la de Zaplana (la globalisacio, el mercat, el deu dolar, el meco d’or). Són dos visions antagoniques de la vida i d’acometre la politica, puix en tan sols un any de govern, Paquito Camps ha dixat morir els proyectes mercantilistes i especuladors d’Edu: Terra Mitica, PHN, pseudoprivatisacio del Canal Nueve i la sanitat, etc, etc.

La ferida sagna i li tiren sal. Camps és ara president del PP pero està rodejat per zaplaneros. El 70% del partit recolza al murcià; com Ripoll, el nou secretari general. Rita Barberà i Carles Fabra són els unics bastions forts de Camps. El trepa de Vicent Ferrer ya sembra margall per si hi hi ha cessacions generals i moviments de sillons, com els que perdrien zaplaneros de la talla de Ferran Giner o Juli de Espanya. El PP valencià ya es troba quebrat i la guerra civil en el seu sí no ha fet sino començar. Aci encara hem de vore més sanc que en el 36.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a