¿Sabías que el Playas de Castellón fue el primer equipo de fútbol sala en ganar tres Copas de Europa de forma consecutiva?

playas

Agradecimientos a Pau Beltrán Rius (Castelló de la Plana).

En la temporada 2000-2001 el Playas de Castellón se proclamó campeón de la Copa de Europa de clubes, que era el torneo predecesor -no oficial- de la actual Copa UEFA de Fútbol Sala.  Derrotó en la final al Dínamo de Moscú por 4-2 con goles de Joan (2), Javi Sánchez y Cupim.  Aquella fue la última edición de la Copa de Europa de clubes, que se disputaba desde la temporada 1984-1985 y que justo al año siguiente fue sustituida por una nueva competición auspiciada por la UEFA.

Ante el vacío formal existente, en la temporada 2001-2002 la UEFA organizó por primera vez en la historia un campeonato europeo oficial de clubes, que se llamó Copa UEFA de Fútbol Sala -y que es el heredero moral el torneo anterior-. El Castellón venció en la final al Charleroi belga por 5-1 con goles de Javier Lorente, Javi Rodríguez (2), Joan y Julio para el conjunto de La Plana. De este modo, el Playas se convirtió en el primer campeón oficial de Europa de fútbol sala.

Un año más tarde, el Castellón venció otra vez al Charleroi, en una final a doble partido. 1-1 en la ida en Bélgica, con gol de Vander Carioca. En la vuelta, en Castellón, el Playas ganó por 6-4 con goles de Alemão (2), Javi Sánchez (2), Josema y Vander Carioca. Así, se convirtió en el primer equipo en repetir el título de campeón de Europa de forma consecutiva (desde que el torneo europeo nació en 1984 nunca un club había ganado dos años seguidos. El Castellón lo hizo tres).

Anuncios

La Magdalena de Castelló i el pancatalanisme.

La Magdalena és una d’eixes expressions de folclor de les quals cal sentir-nos ben orgullosos tots els valencians. És una festa realment singular, ya que l’originalitat de les gaiates la fa única, especial i distinta. Aglutina elements diferenciadors com les colles o la romeria de les canyes al temps que conserva atributs clamorosament valencians com per eixemple les mascletades, els focs artificials i, com no, la paella.

No obstant, en estos dies de la festa gran de Castelló de la Plana resulta ben trist vore cóm el pancatalanisme tracta d’utilisar la festa per a manipular consciències i trencar la germanor entre els valencians. És trist comprovar com pertot hi ha colles que porten la màrfega catalana mentres que la Real Senyera és ben difícil trobar-la més allà de les entitats oficials. Dividix i venceràs. És la tècnica dels catalans.

El pancatalanisme ha aniuat en la ciutat de Castelló de la Plana d’una forma alarmant. De fet, es respira molt més catalanisme o antivalencianisme en Castelló de la Plana que en Benicarló per eixemple, a on se fan Falles, o en Vinaròs, que té frontera directa en l’Imperi. I ho ha fet fomentant un provincianisme extrem, que considera que el Cap i Casal margina a Castelló i que seria millor mirar cap a Barcelona.

Pero ¿realment Valéncia margina a Castelló? En quatre voltes menys població que les comarques del sur i cinc voltes menys que les centrals, les comarques del nort disponen en les Corts Valencianes d’una representatitivitat en número de diputats molt superior a la que correspondria pel seu pes demogràfic. Açò atenta contra l’idea bàsica de “una persona, un vot” pero mai ningú ha protestat des del Cap i Casal.

Ademés Castelló, que és considerablement més menuda que Valéncia, Alacant o Elig, dispon d’aeroport propi, de l’estació de ferrocarril més moderna de tota la nació i d’una conexió ferroviària considerablement millor que la de les comarques valencianes del sur, que sempre han segut les grans damnificades en matèria de transport. Que li pregunten si no, a ciutats turístiques com Torrevella, Benidorm, etc.

Si existix algun tipo de marginació és de part de Madrit i Barcelona, que no volen un Regne de Valéncia poderós que puga competir en ells. I resulta com a mínim paradoxal que hi haja alguns castelloners que arboren la màrfega catalana, és dir, la bandera d’un poble que està dispost a fer transvasos de l’Ebre només per ad ell pero que no vol donar “ni una gota d’aigua” per a Castelló. És el típic autoodi valencià.

A %d blogueros les gusta esto: