A favor d’enderrocar El Cabanyal i d’ampliar l’Avinguda Blasco Ibáñez.

Els primers enderrocs del barri d’El Cabanyal de Valéncia que s’han produït estos dies han acabat en una virulenta batalla campal entre policia i manifestants. Vaja per davant que soc partidari del dret d’autodeterminació, fins al punt de creure que les coses d’un barri deuen ser decidides fonamentalment  per les persones que viuen en ell. Yo no soc veí ni persona directament afectada, per lo qual la meua opinió deu llegir-se en distància i cautela.

Ara be, vist l’assunt des de fòra, yo personalment estic a favor dels enderrocs d’El Cabanyal i de l’ampliació de l’Avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar. El progrés deu obrir-se pas i és preferible una bona avinguda d’edificis moderns i avantguardistes que un barri destartalat i fet pols. És una bona oportunitat empresarial i econòmica i no només això: aporta un benefici colectiu superior al que supondria restaurar un barri moribunt com ho és El Cabanyal.

L’esquerra fa molta demagògia. Quan governaven els socialistes volien ampliar Blasco Ibáñez, ara que estan en l’oposició estan en contra. Tot es una qüestió de vots. Fart estic de vore cóm plataformes de veïns de l’estil de Salvem s’organisen per a protestar per l’instalació de per eixemple un camp  de golf en un poble a on governa un alcalde popular mentres que si l’alcalde és socialiste, en eixe cas cap plataforma clama contra el camp de golf.

No és dir cap mentira que des de que el món és món una vivenda sempre s’ha construït sobre  les ruïnes d’una atra vivenda o sobre un territori verge. Si cada volta que volem fer un barri, haguérem d’atendre al supost interés històric d’un barri més antic o al supost interés ecològic d’una planície plena de matolls, encara viuriem en l’Edat de Pedra. Això ho entenen be els cabanyalers com demostra que la majoria de manifestants siguen de fòra del barri.

Yo he passat per una situació pareguda. Quan era menut, recorde que mon pare tenia un garaig impressionant. El més gran que ha tingut mai. Tant que es fea servir també com a Casal Faller. L’Ajuntament d’Alzira determinà que per allí s’havia de construir una carretera i que calia enderrocar el garaig, perque un cantó del mateix -només un chicotet cantó-  afectava al traçat. Mon pare no s’ho prengué malament  puix sabia que allò era per al be comú del poble.

El Cabanyal no és Florència ni Venècia ni Roma. Crec que alguns s’escuden de l’excusa de la cultura per la senzilla raó de que no volen perdre la seua vivenda. Estan en el seu dret. Ara be, els seus arguments no em convencen i opine que ampliar Blasco Ibáñez beneficia a la majoria de valencians. Pero a mi no m’afecta directament el tema.  Soc un simple espectador crític. Qui realment deuen decidir són els veïns del barri, que són els que viuen allí.

6 comentarios (+¿añadir los tuyos?)

  1. WiZaRd_
    Abr 10, 2010 @ 11:35:10

    El problema és que els veïns del barri estan d’acort. Tots eixos que ixen per televisió manifestant-se son gent de fòra. I no que siguen de Valéncia, pero de fòra de lo que és El Cabanyal, no, es que fins i tot nos han portat gent de Catalunya (suponc, per a que els tingam més apreci).

    I que tinga que vindre un català a dir qué se pot fer ací, i qué no, la veritat siga dita, me fot moltíssim.

    La gran part dels veïns de El Cabanyal pensen que totes eixes cases derruïdes son només un niu de yonkis, rates, lladre i gentola en general. I tots els que no pensen aixina i que diuen ser de El Cabanyal serà que no passen els 365 dies allí per a poder comprovar cóm està el pati. Perque no s’ha de ser persona massa inteligent per a vore-ho.

    De lo que personalment pense de que moltes opinions puguen estar comprades… D’això ya me’l aguarde per a mi, que opinions les hi han tan distintes, o més, com persones. 🙂

    Me gusta

    Responder

    • J.Ferrer
      Abr 10, 2010 @ 13:19:45

      Estic plenament d’acort en tu. Els veïns volen els enderrocs i només s’ha creat una plataforma Salvem per qüestions polítiques. I és gent de fòra del barri. Possiblement, si fora el PSOE el que governara vorien l’ampliació de Blasco Ibáñez com “progressista”.

      Me gusta

      Responder

  2. Poussino Berlingieri
    Abr 11, 2010 @ 10:31:37

    Estic d’acord amb vosaltres en algunes coses i no en altres.Passe per alt la política i no visc al Cabanyal, per tant no sé que hi faig parlant-ne d’aquestes coses. Però no crieu que si hem de pensar en el progrés haurem de tindre més consciència de lo que som (i per tant d’allò que hem sigut, mitjançant les coses que hagen pertanyut als nostres besavis o avis)? Tal volta ens agrairien que ho férem tot pols, tal volta. Així seguim.

    Me gusta

    Responder

    • J.Ferrer
      Abr 11, 2010 @ 18:47:36

      Per lo que a mi respecta, soc prou conservador en quant a cultura i tradicions es referix. En el sentit de que, com be dius, hem de tindre en conte lo que hem segut per a saber lo que som actualment i aixina tindre una identitat llingüística, cultural i nacional arrelada i forta. Pero també et diré que El Cabanyal és lo que és. Vullc dir-te que allí ni està la Torre de Pisa ni el Coliseu Romà ni el Fadrí de Castelló. No és que siga cap monument nacional lo que anem a perdre ab els enderrocs d’El Cabanyal. És el meu humil punt de vista.

      Me gusta

      Responder

  3. Poussino Berlingieri
    Abr 12, 2010 @ 17:12:54

    Seguesc pensant que tant de valor te la Torre de Pisa inclinada, com una casa amb una façana decorada amb tessel.les de ceràmica vidriada a València-Cabanyal. Nosaltres ja tenim una torre de Pisa que anomenen Micalet, i no tenim Baptisteri però en tenim LLotja de mercaders (per cert, també n’hi ha de LLotja al Cabanyal, humil, clar, com tot a València -pense-. Èsser humil per a mi és una valor no un estigma).

    Ací crec que residix una interpretació de valors (¿allò més valuós és el que ens han mostrat com més important? Tot és tradició, ¿no? No ens comparem, hem de èsser allò que som: tant pescadors com beatos, ¡més humilitat!), o un substrat ideològic de valors, desafortunadament. Tot termina abocat a les tendències polítiques. Tal volta lo millor sería parlar-ne més i posar-se d’acord. Hi ha molt de guirigall, i això tant per part d’uns com dels altres.

    Gràcies!

    Me gusta

    Responder

  4. José Ángel
    Abr 12, 2010 @ 18:52:49

    Es un tema muy complicado. Se decida lo que se decida, se gana algo y se pierde algo. Como todo en la vida, se trata de poner en una balanza las ventajas y en otra los inconvenientes y decidir.

    Me gusta

    Responder

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: