Josué Ferrer.

En Catalunya hi ha un millo de pobres en una societat d’un total de sis millons, jovens barcelonesos s’han de marchar a 50 km de distancia de la seua Barcelona natal per a poder comprar-se un pis (algo més a prop és del tot impossible pel preu prohibitiu de la vivenda), dònes maltractades que són apalissades pels seus homens, un Forum Barcelona 2004 que ha especulat en més de 3.000 millons d’euros… I davant estos problemes ¿quína és la prioritat d’un govern que s’autoproclama socialiste, progressiste, d’esquerres i republicà? Puix discutir al voltant de si Catalunya és “nacionalitat historica” o de si és “comunitat nacional”. Per a cagar-se i no torcar-se.

Mentres les empreses tanquen i dixen a les families obreres sense pa, el tripartit discutix sobre la quadratura del circul en un debat d’intelectuals de salo. Catalunya, Nacio Catalana, Nacionalitat de Catalunya, Principat de Catalunya (sense princip conegut), Comunitat Nacional Catalana… Ha d’apareixer algun nom que siga encara més rupturiste, algo que cap atra autonomia puga copiar mai. Yo, si fora Pasqual Margall, convocaria un concurs d’ idees. ¿Qué tal “Catalunya, mare de totes les nacions, patries i pobles de la Terra”? No estaria mal. Pero lo cert és que quan Margall afirma que Catalunya és una “nacionalitat historica” mentix puix aço és fals.

¿Qué és una “nacionalitat historica”? Uns diuen que els territoris que en 1936 tenien un Estatut d’ Autonomia (Galicia, Euskadi i Catalunya). La veritat és que este és un criteri ben ridicul… ¿Per qué no tirem més arrere en l’historia quan Valencia tenía els seus Furs propis i ni Galicia ni Euskadi ni Catalunya existien? Uns atres diuen que nacionalitat historica és un territori en llengua propia. En tot cas aixo sería una “nacionalitat llingüistica” i en cas que fora historica, la Vall d’Aran -a on es parla l’idioma aranes (reconegut com a tal per la Generalitat, abans deyen que era un dialecte del catala) sería una “nacionalitat historica” pero al marge de Catalunya, és clar.

Tots podem jugar a inventar significats estrambotics que adeqüen un concepte als nostres interessos. Pero sigam serios, ¿qué pot significar el terme “nacionalitat historica”? El propi nom ho diu. Es tracta d’un territori que historicament és o ha segut nacio. Aixina de clar. Nacionalitats historiques són Castella, Lleo, Navarra, Arago, Balears, Valencia… Totes elles foren nacions sobiranes en algun moment de l’historia, pero lamente dir-li a Margall que si Valencia fon un Regne independent en el passat, Catalunya no fon nacio independent mai. Per esta rao Valencia sí es una nacionalitat historica mentres que els catalans no passen de comtat de mig pèl.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!