OPA hostil a la classe obrera.

140 manuel pizarro

¿A on s’haura vist que un partit que diu ser socialiste defenga els interessos d’una empresa privada en anim de lucre en contra de la classe treballadora que li ha votat? ¿Fins a on arriba l’hipocresia d’un PSOE que defen als obrers oferint-los sous de 600 euros mensuals i zulos de 30 m2 als jovens? ¿Fins a on aplega l’atreviment i la poca vergonya d’un president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero –l’home de la mascara somrient- que contra el sentit comu recolza la OPA hostil de Gas Natural a Endesa? ¡Aço és un escandal tipic del Tercer Món!

Per a començar els usuaris i consumidors de l’Estat som les victimes d’unes empreses energetiques que fan el seu agost a costa d’uns ciutadans que estem agarrats pels collons perque no tenim a on triar. En l’Estat sols hi ha tres electriques (Endesa, Iberdrola i Unión Fenosa) i una suministradora de gas natural (Gas Natural.). En qualsevol estat civilisat el govern tractaria de fomentar una major competencia donant entrada en el sector a nous ofertants. En lloc d’aixo, ZP decidix fer lo contrari: quatre empreses són massa, millor mos quedem en tres.

Gas Natural està participada accionarialment per La Caixa, que està controlada pel tripartit catala. El ministre d’Industria Josep Montilla i el president de ERC Josep Lluïs Carod-Rovira volen un monstruo energetic catala al preu que siga, encara que siga empobrint a la classe obrera catalana. Que ningu s’equivoque. La OPA hostil de Gas Natural va dirigida a la classe proletaria. Si ya de per sí, en monopolis autonomics els usuaris estem pagant tarifes altes per un suministre energetic ineficient, puix imagina’t qué ocorrerà si la fusio ix avant.

L’electricitat ya ha pujat en 2006 un 4,48% (els salaris un 0,6% en termens reals), ha de tornar a pujar en Juliol (quan més necessitem l’aire acondicionat) i per si fora poc es penalisarà als usuaris que gasten més de 650 kilovats/hora al més (sense que importe l’epoca de l’any). I des d’Octubre fins a Giner el preu del gas natural ha creixcut un 10% per als consumidors domestics i un 20% per al sector empresarial. I la bombona de butano més de lo mateix: des del dia 1 de Giner les families paguen un 10% més per ella i les empreses un 20% més.

Tot aço afecta ya a la gent més necessitada, a la classe proletaria, a la que no pot ni arribar a final de més. ¿Soc yo l’unic que escolta a la gent del carrer queixar-se de que la vida està molt cara? Estos són els fruits de de la falta de competencia. I les empreses catalanes advertixen que esta escalada és insostenible i moltes estan ya al llimit del tancament. Al final la gent treballadora, al paro. A pagar-ho els quatre desgraciats de sempre. I est depauperament massiu i accelerat de les capes socials necessitades s’accentuarà molt més si fructifica la OPA.

Hi haura alguns nacionalistes catalans tan imbecils que voran en esta OPA un triumfo per a Catalunya. Pero no, sols sera un triumfo per a quatre catalans multimillonaris que passaran a ser més rics encara pero un durissim castic per als pensionistes, treballadors i PIMES de Catalunya i de tot l’Estat. Tambe per als valencians, clar. Si aço ho fera el PP el tildarien de tall d’especuladors i fascistes. Si ho fa PSOE és progressisme. Pero clar, ¿qué importa llançar una OPA hostil al proletariat mentres el bachiller Montilla puga arribar a final de més?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Zapatitos, un ninot per a la foguera.

023 elabrazodeloso

El nou president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, és un home tocat per la fortuna. Es presentà a les primaries del PSOE i contra tot pronostic les acabà guanyant en detriment del maxim favorit, José Bono. A ultima hora es produï una fuga de vots de la candidatura guerrista de Matilde Fernández cap a zapatitos. Tot siga perque no ixca el dretos de Bono. En les eleccions estatals 2004 es repeti l’historia: un imprevist d’ultima hora (els atentats del 11-M) permete la carambola: ¡zapatitos president! Un triumfo que no esperava ni ell.

S’ha presentat a dos eleccions i les dos les ha guanyades a la primera. Ara be, una cosa és que la tombola de la vida t’acabe espentant a governar un estat i una atra cosa molt distinta és saber governar-lo… A lo llarc de tota la campanya hem vist a zapatitos com un home sense espenta ni caracter i que es contradia ell a soles. La crisis del tripartit catala, en que Pasqual Maragall demostrà manar més que zapatitos, i Carod-Rovira més que abdos junts, a punt estigue de convertir-lo en cadaver politic. Pero una atra volta la fortuna tocà a la porta un 11 de Març.

El PSOE cada dia pensava una cosa distinta. Sobre el PHN, els sociates estaven en contra en Catalunya, Arago i Valencia, a favor en La Mancha, Murcia i Andalusia i zapatitos no sap, no contesta. Un dia et parlava de que baixaria més els imposts i al sandema prometia una educacio publica de lux. Igual el PSOE presumia de l’Espanya plural i al poc eixia el president d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, reclamant el desterrament dels partits nacionalistes del Parlament Espanyol i el retorn al bipartidisme de la Restauracio, etc.

Ya en el govern tot seguix igual. Es promet 180.000 noves vivendes. Despres resulta que de vivendes res, que eren 180.000 “actuacions” o “solucions habitacionals”. Un dia Josep Borrell diu adeu al deficit zero i acte seguit Pedro Solbes li contradiu. El PSOE autorisa al Parlament que les seleccions autonomiques disputen tornejos internacionals i al sandema Bambi aclarix que seran competicions no oficials. És tanta l’inutilitat i les hipoteques que els malabaristes de l’interpretacio del PSOE fan de l’improvisacio la seua millor i unica arma.

Diuen –i és una veritat- que en eixe païs veï anomenat Espanya quan més inutil i incompetent és una persona, més possibilitats te d’arribar llunt en la vida. I l’amic zapatitos és la prova vivent d’este apotegma. Sera francament divertit vore els proxims quatre anys a zapatitos tractant de governar tot un estat quan ni tan sols pot governar el seu partit, o dur a la practica un programa electoral dissenyat des de i per a l’oposicio. Zapatero va pegant bacs. És un ninot com el de les Fogueres de Sant Joan. I no sere yo qui l’indulte. ¡Foc en ell!

FONT: El Palleter. 8-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

De la regeneracio democratica i el nou talant.

zp5

¿S’enrecorden del president espanyol Felipe González? ¿S’enrecorden d’allo de “OTAN, d’entrada no”, els 800.000 puestos de treball que anava a crear i el cent anys d’honradea? Al final Espanya acabà ingressant en l’aliança atlantista, patint una desocupacio de més de tres millons de parats i la major orgia de corrupcio des de l’inici de la pseudodemocracia espanyola en 1975. A nivell de Valencia, els sociates mos impongueren el catala en 1983 i sumiren al nostre païs en una llarga, angoixosa i continuada decadencia durant més de dèu anys.

Despres li aplegà el torn a José María Aznar. Front al caos heretat dels sociates, bigotes va prometre una “regeneracio democratica”; ell ho explicaria tot en el Parlament, crearia unes comissions d’investigacio quan li ho demanara les Corts o l’oposicio i governaria per a tots. O aixo dia. Al final mireusté ni es molestava en compareixer en el Parlament, de les comissions d’investigacio no saberem mai res més, i acabarem enrolats tots en una guerra contra Iraq en l’oposicio del 90% del poble. El PP valencià oficialisà el catala en el nostre païs.

Huit anys de fascisme més tart, ha arribat al poder per pura carambola José Luis Rodríguez Zapatero. A lo llarc de tota la campanya ha insistit mils de voltes en que ell tindria un “nou talant”, un atre estil de governar, que el poder no li canviaria, que ho faria tot en consens i dialec. La qüestio és que sa primera decisio –la retirada de tropes d’Iraq- fon presa sense ni tan sols consultar-li al Parlament. I ya ha anunciat que paralisarà el PHN via decret. No fa ni quatre dies que està en el poder i ya té el mateix bigot de facha que Aznar. Este talant no és nou.

No puc evitar fer una caraça d’oix i de repugnancia quan veig un politic espanyol. És com si una panderola passara per davant de mi. No es tracta de dretes ni d’esquerres… ¿No vos doneu conte de que tots són iguals? ¿No vos doneu conte de que són uns cacics? No espereu res bo d’Espanya ni dels espanyols. No confieu mai en ells. Espanya nomes veu en Valencia una puta moneda de canvi. Sols quan els valencians tingam un partit valencianiste fort en Espanya i en Europa, els espanyols dixaran de riure’s en la nostra cara i de prendre’ns el pèl.

FONT: El Palleter. 19-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a