¿Quién teme a Turquía?

estambul1

En los sectores más conservadores y derechistas de la sociedad, existe un profundo recelo al ingreso de Turquía en la Unión Europea (UE). Desde París y Berlín constantemente se azuza el espantajo del Islam para atemorizar a los ciudadanos europeos con respecto a Turquía y así crear una opinión hostil a su ingreso en la UE.

Pero lo cierto es que la UE no es un club de estados cristianos sino europeos, que existen otras naciones musulmanas en Europa frente a las que nadie se opone (Albania, Kosovo, Bosnia o Azerbayán) y Turquía es un estado laico con musulmanes moderados y prooccidentales. En Turquía no hay talibanes ni ayatolás.

Las razones reales de esta oposición son más prosaicas. Francia y Alemania juntas tienen el control político de la UE. Si Turquía, de 80 millones de habitantes, ingresa en la UE, a París y Berlín se les acaba el chollo. Una gran alianza del sur (Portugal, España, Italia, Grecia y Turquía) podría conformar el nuevo eje dominante en la Unión.

Turquía, como Israel, participa en la Eurovisión, la Eurocopa o el Eurobasket. No tiene sentido afirmar ahora que es un país asiático. No hay que ponérselo más fácil para ingresar, pero tampoco más difícil. Si cumple con los requisitos, Turquía tiene derecho a entrar. Aunque antes debería resolver la espinosa cuestión chipriota y kurda.

L’islam ¿un perill per a Valencia?

Està clar que confondre Al-Qaeda en l’Islam es com confondre el nazisme en la cultura occidental. Està clar tambe que la gran majoria d’immigrants musulmans és gent normal i corrent que ve a treballar i a fer sa vida. Ara be, tambe és cert que hi ha una quantitat gens menyspreable de musulmans que presenta greus problemes d’integracio, que creu que es la societat acollidora la que deu adaptar-se ad ells i no al reves. I tambe que d’entre els immigrants musulmans, hi ha qui són extremistes que tenen conexions ab el terrorisme que assola el món.

Estem acostumant-nos ya a que aci en Valencia la policia desmantele celules terroristes islamiques. En Europa els musulmans quan són un numero gran reivindiquen l’anexio territorial del lloc que els ha acollit; és el cas de Kosovo (en Servia) o la “Republica Islamica de Marsella” (França)… Pero lo que més em preocupa és que la majoria d’ells vinga d’un foll Estat imperialiste (Marroc) en el qual Espanya té un conflicte territorial (per Ceuta, Melilla, Chafarines, Canaries i Perejil), que massacra al poble saharaui, ambiciona regions d’Algeria, etc.

Per a evitar un nou 11-M, l’Estat Espanyol ha apostat per a agenollar-se davant de la dictadura marroquina. S’ha traicionat miserablement al poble saharaui. Es sacrifica la peixca gallega i les taronges valencianes. No hi ha cap queixa oficial si Rabat expulsa a una delegacio de politics i periodistes observadors dels drets humans. No hi ha cap recriminacio perque el rei Mohamed VI financie l’independentisme canari en l’esperança de que si Canaries es segrega d’ Espanya, rapidament se la puga invadir i colonisar com feren en el Sahara. Etc, etc.

¿Qué passarà el dia que Espanya i Marroc entren en guerra per Ceuta i Melilla? ¿Quants marroquins tindrem en eixe moment aci en Valencia disposts a anar a la Guerra Santa i causar atentats bomba? ¿No sería millor captar immigrants en els quals no tinguerem conflictes politics? L’historia mos conta que l’invencible Imperi de Roma es desmoronà a l’intregrar com a ciutadans de ple dret als barbars germanics, els quals no creïen en la nacio romana i la socavaren des de dins fins a destruir-la. Qui desconeix l’historia esta condenat a repetir-la.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-3-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Siguiente Entradas recientes