¿Sabías que Importaco Casa Pons es líder de la Península Ibérica en el sector de los frutos secos?

04-casa-pons

El grupo de alimentación Importaco Casa Pons está especializado en la elaboración, producción y envasado de frutos secos, frutas desecadas, chocolates, aperitivos y productos afines. Los frutos secos constituyen la parte más relevante del grupo, que también participa en Aguas de Cortes y Agua de Bronchales, tiene una filial de energía renovable y participa minoritariamente en Helados Estiu. Francesc Pons Martí fundó esta empresa en 1940 en Beniparrell (L’Horta Sur). En 2016 Importaco cumplió 75 años.

Este negocio valenciano es el mayor distribuidor y fabricante de frutos secos de la Península Ibérica y uno de los más grandes de Europa, con un patrimonio neto de 100 millones de euros. Importaco Casa Pons cerró 2015 con una facturación de 442 millones de euros (un 29% más que en 2014) y 1052 trabajadores. Y es que 2015 Importaco produjo 70 millones de kilos de frutos secos, 229 millones de envases de frutos secos, 350 millones de litros de agua mineral natural y 19 millones de litros de helado.

Importaco ha sabido adaptarse a lo largo de los años. Primero, porque sigue siendo una empresa familiar. En segundo lugar, porque ha  diversificado su negocio (empezó con los frutos secos pero ahora abarca también otros sectores). Tercero, ha sabido internacionalizarse (tiene empresas en China, Estados Unidos, Argentina, Turquía y Polonia). Y cuarto, desde 1998 se ha convertido en un proveedor preferente del gigante Mercadona, estrategia que se ha traducido en una espectacular crecida de las ventas.

Fuentes consultadas:

-Expansión. Importaco factura 445 millones, un 29% más. Expansión. 23-5-2016.

-Levante-EMV. Importaco ya lidera el sector de los frutos secos tras crecer un 29%. Levante-EMV. 24-5-2016.

-Valencia Económica. Importaco aumenta su facturación en 2015 en un 29% hasta alcanzar los 442 millones de euros en ventas. Valencia Económica. 23-5-2016.

 —————————————————————————

¿Te gusta el artículo? Puedes leer muchos más como éste en mi libro ANECDOTARIO HISTÓRICO Y CULTURAL VALENCIANO. ¡Haz clic en la portada!

¿Sabías que Tempe es una de las mayores fábricas de zapatos del mundo?

garcia-torres-tempe-40035

Tempe es una fábrica de zapatos situada en Elche. Nació en 1989 y desde entonces no ha hecho sino crecer de una forma vertiginosa. Tempe es el imperio ilicitano que calza al gigante multinacional Inditex. En 1990 llegó su primera remesa de calzado a Zara. Actuamente, comercializa y distribuye calzado y complementos para las ocho cadenas del Grupo Inditex (Zara, Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Oysho, Zara Home y Uterqüe), las cuales están presentes en cerca de 90 mercados de todo el mundo.

En 2015 Tempe hizo 71 millones de pares de zapatos (líder español, con casi la mitad de la producción total española), y facturó más de 1000 millones de euros (en España sólo le supera Stuart Weitzman, que está en Elda). Tempe, que trabaja exclusivamente para Inditex, está participada al 50% por el valenciano Vicent García Torres y por el gallego Amancio Ortega, presidente de Inditex. La sede social de Tempe está en Arteixo (Galicia) y la productiva en Elche. Cuenta con 1900 empleados (datos de 2015).

Tempe tiene una auténtica «ciudad del calzado» en Elche, con unas instalaciones en Elche Parque Empresarial de más de 150.000 m2 y una capacidad de almacenaje de cien millones de pares. Actualmente, la empresa gallegovalenciana trabaja para ampliar su suelo industrial con 300.000 m2 adicionales que se sumarán a los 150.000 actuales. Cuando lo logre se convertirá la mayor plataforma distribuidora de calzado del mundo. Además, cuenta con varios centros logísticos en México, Brasil, China e India.

Fuentes consultadas:

García, José Luis y Pomares, María. El imperio ilicitano que calza al gigante Inditex. Levante EMV 10-4-2016.

—————————————————————————

¿Te gusta el artículo? Puedes leer muchos más como éste en mi libro ANECDOTARIO HISTÓRICO Y CULTURAL VALENCIANO. ¡Haz clic en la portada!

¿Sabías que Porcelanosa es el líder de la Península Ibérica en facturación en el sector de la cerámica?

xporcelanosa.jpg.pagespeed.ic.2lxHpJy3Hd

Aunque las cifras varían de un año a otro, en los últimos tiempos España ha sido el primer exportador europeo, y segundo mundial, de azulejos y baldosas, con tasas de un 15% del sector mundial. Pese a estar compuesto por pymes, España ha llegado a ser el segundo productor mundial durante muchos años con una facturación anual cercana a los 3.500 millones de euros. El 80% de los productos cerámicos se exporta al extranjero y está presente en la friolera de 186 países en todo el mundo (datos de 2015).

Hay una alta concentración geográfica de la industria cerámica en el Reino de Valencia, especialmente en las comarcas del norte, y afinando más aún en La Plana Alta y La Plana Baixa. El 94% de la producción de toda España tiene su origen en Castelló y alrededores, donde se ubica el 80% de las empresas del sector. El sector cerámico español genera 15.000 puestos de trabajo directos y 7.000 indirectos, casi todos en la zona que va de Alcora a Nules y de Onda a Castelló de la Plana (datos de 2015).

En este verdadero valle del azulejo encontramos empresas tan importantes como Pamesa, Compacglass, Venis, Argenta, Saloni, Halcón Cerámicas, Grespania, Marazzi, Azuliber, Bestile, Peronda, Rocersa… El dominio valenciano en el sector es tan aplastante que de las diez empresas de cerámica más importantes de España las diez se encuentran en Castelló y alrededores y de las veinte más importantes de todo el Estado, diecinueve se encuentran concentradas en esta pequeña pero sin duda próspera zona.

Entre las empresas valencianas más importantes hay que destacar Porcelanosa, líder mundial en el sector de pavimentos y revestimientos, con 850 puntos de venta y presencia en cerca de 100 países. Fue fundada en Vilarreal en 1973 por su impulsor Josep Soriano y por los hermanos Héctor y Manuel Colonques, quienes comenzaron a fabricar pavimentos y revestimientos de color blanco, similares a la porcelana (de ahí el nombre de la empresa), cuando lo habitual por entonces era hacerlos con arcilla roja.

Con el tiempo Porcelanosa Grupo diversificó su producción, y hoy se compone de ocho empresas que ofrecen una extensa gama de productos, desde equipamiento para cocina o baño hasta avanzadas soluciones constructivas para la arquitectura moderna. Porcelanosa Grupo es el líder ibérico en facturación en el sector cerámico, con más de 800 millones de facturación anual (aunque sólo el 60% corresponde a azulejos y baldosas y el resto a otros bienes y servicios). Tiene 4.500 trabajadores (datos de 2015).

Fuentes consultadas:

-La industria cerámica española, líder mundial. Marca España. 27-4-2016.

-Levante-EMV premia la trayectoria de Porcelanosa. Levante-EMV. 10-4-2016.

-Ranking de Empresas de fabricación de azulejos y baldosas de cerámica. El economista.

—————————————————————————

¿Te gusta el artículo? Puedes leer muchos más como éste en mi libro ANECDOTARIO HISTÓRICO Y CULTURAL VALENCIANO. ¡Haz clic en la portada!

¿És rendible per als empresaris invertir en Coalicio Valenciana?

lladro

¿Defen el PP els interessos dels empresaris valencians? No, defen els interessos de Madrit i Catalunya. En 2002 el port de Barcelona rebe cinc voltes mes diners que el de Valencia. En 2003 l’ampliacio de l’aeroport de Barajas rebe el triple de diners que lo presupostat per a tota l’autonomia de Valencia. Ni tan sols hi ha una llinia de ferrocarril que vertebre tota l’autonomia des de Morella a Guardamar i els metros que tenim són tots ells de segona mà; els metros vells i desgastats de la Meseta mos els endosen als valencians. Promeses com el PHN, el TAV, el Parc Central, Parc Industrial de Sagunt o l’aeroport de Castello són realitat virtual a dia de hui.

¿Per qué han de repartir-se totes les inversions Madrit i Catalunya i ser les miguetes sempre per a Valencia? Si els industrials i empresaris valencians invertiren en un partit valencianiste, podrien tindre un autentic grup de pressio en el Parlament dispost a pactar en el Govern Central a canvi de sucoses inversions i ventages fiscals per a Valencia, com fan els catalans en CIU i ERC per eixemple. Els industrials catalans, vascs i canaris tenen clar que els seus interessos estan ben resguardats recolzant a un partit de la seua terra que no a un PSOE i PP que han de pagar hipoteques. Catalans, vascs i canaris aposten per lo seu i els va molt be… ¿I els valencians per qué no?

Els empresaris han de pensar seriosament si lo que els conve és tindre un partit valencianiste fort en veu i vot propis en el Parlament i els organismes internacionals per a defendre els interessos comercials de Valencia o si per contra, preferixen que estos interessos els defenga un Govern Central que usa l’economia valenciana com a eterna moneda de canvi per a quedar be davant els grups de pressio catalans, marroquins, etc. Eixe partit que defen lo nostre no és PP ni PSOE (a les ordes de Madrit) ni EU ni Bloc (a les ordes de Barcelona). Eixe partit es diu Coalicio Valenciana (CV) i per aixo resulta rendible per als empresaris valencians invertir en el futur de CV.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 14-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La destruccio de les empreses valencianes.

173

La crisis creixent de les empreses valencianes no és de broma. A pesar del dinamisme dels nostres empresaris, les exportacions s’han reduit notablement per la fortalea de l’euro, la dura competencia dels estats en mà d’obra barata i la falta d’inversio en I + D en temps de suposta bonança. Tal és aixina que, en el més pessimiste dels casos, podriem passar de tindre un dels teixits empresarials més actius i dinamics d’Europa al tancament i la deslocalisacio constants i continus com un goteig de les empreses autoctones. Dixant a banda el turisme, els servicis i l’agricultura, mos podriem quedar sense apenes teixit empresarial sols en qüestio d’uns pocs anys.

El sector de la ceramica travessa uns moments dificils, Ford Almussafes ha amenaçat varies voltes en endur-se la seua produccio a CentroEuropa i la pijor part se l’emporta, en molta diferencia, les comarques del Sur en uns sectors com el del joguet, el textil, el calçat o el moble que en ser tots ells de mà d’obra poc qualificada podrien patir una deslocalisacio bestial i dixar a moltissimes families obreres sense pa per als seus fills. És el fruit d’este fals creiximent economic que hem vixcut als ultims anys i que no ha incrementat la productivitat, basat en la construccio, sous baixos i el consum intern, i no en l’inversio i les exportacions que és com deuria ser.

No podem pretendre competir en salaris baixos contra China, India, Eslovaquia, Brasil o Marroc. Aixina que calen unes atres formules com l’inversio en I+D, diversificacio i especialisacio en el servici, la promocio de la marca i l’image dels productes valencians en el món com un sinonim d’excelencia o, per qué no, tindre un regim fiscal foral “a la navarresa” per a gestionar millor els nostres recursos i sobretot una politica fiscal que faça ben atractiva Valencia per a atraure les inversions estrangeres, seguint l’eixemple de Utah o Irlanda. I és que solucions hi ha moltes. Voluntat politica per part del president de la Generalitat, Paco Camps, més be poca.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 13-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡Senyors empresaris, moltissimes gracies!

088 lladro

En principi la missio dels empresaris no és una atra que obtindre ingressos (per a que la seua empresa siga rendible), la de crear puestos de treball, pagar els corresponents imposts i complir en la llei. Fins ahi tot correcte i normal. De totes estes funcions possiblement la més beneficiosa de cara al conjunt de la societat és la de crear puestos de treball (en tant que la millor politica social és dispondre d’un bon treball). Els empresaris en principi no tenen l’obligacio de fer res més. Donar de menjar a mils de families no és poca cosa. És algo impagable, més be.

Ara be, si no tenen l’obligacio llegal sí que tenen una obligacio moral de contribuir en una part dels seus molts ingressos al benestar de la societat en la qual tenen instalat el seu negoci. Cada empresari en la mida de les seues possibilitats. Ells, que són persones de recursos, poden donar-li treball a dònes maltractades, crear una fundacio destinada a obres de caritat o invertir en cultura. D’igual modo, els ciutadans d’a peu tambe deuen contribuir fins a on arribe la bojaca. Puix per eixemple apadrinant un chiquet del Tercer Món o donant sanc.

M’ompli de goig vore que Valencia conta en uns empresaris que fan lo que deuria fer la Generalitat: invertir en la promocio del Valencià. Gracies a alguns empresaris s’editen llibres en Normes d’El Puig, s’organisen Gales i Seminaris sobre la llengua o manifestacions en defensa de l’independencia de l’idioma. És trist vore que els politics valencians, que són els que deurien fer aço, no ho fan. Pero al mateix temps reconforta vore que els empresaris valencians, que no tindrien per que fer tot aço, es rasquen la seua bojaca per amor al seu païs.

Als empresaris que contribuixen al foment de la Cultura Valenciana, dir-los gracies. I quina millor gratitut que comprar els seus productes. Estic segur de que vostes no estan massa acostumats a que els diguen gracies. En tots els puestos es pinta als empresaris com els roïns de la pelicula (en ocasions en rao, i atres moltes sense rao). Ara be, els done les gracies de tot cor perque vostes invertixquen en una llengua secular que es la de tots els valencians i que donen ale al valencianisme en uns temps de crisis, de politics servils, traidors i fills de puta.

I als empresaris que no es mullen, dir-los que el fet de que la Llengua Valenciana estiga subordinada a la catalana va de la mà de que l’economia valenciana estiga subordinada a la catalana: en un Idioma Valencià independent, els politics valencians es llevarien fantasmes de damunt i no tindrien complexos d’inferioritat a l’ hora de defendre el PHN, el AVE, les infraestructures, el turisme, etc. S’acabaria per fi en el servilisme, i els negocis valencians prosperarien. Pensen-s’ho i per favor, invertixquen en el valencianisme. Gracies de tot cor.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 24-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Siguiente Entradas recientes