Li pregunte a un estudiant de secundària qué tal li han anat les notes esta evaluació. «Molt be» -em respon satisfet- «Només m’han caigut onze assignatures». Li retruque: «I els teus pares ¿qué et diuen?». «¡M’han comprat una moto!», em contesta.
Un atre alumne puja per les taules, es lleva els sabates i els calcetins en classe i inclús es tira en terra per a fer flexions. Informe del seu comportament incívic als seus progenitors. Al sendemà li pregunte: ¿Qué t’han dit en casa?». «No res», em respon.
Una professora es queixa de que té una alumna que passa de tot. No estudia, no s’esforça, i ho dona tot per perdut. Falta a classe de forma habitual. La professora telefona repetidament a la mare per a informar-la i ¡esta sempre li penja el teléfon!
Una atra alumna va borracha per les nits i fornica en el primer que se li passa per davant. Diuen que ya s’ha gitat en mig poble. La fam d’esta tigresa la porta inclús a llançar-se sobre el nóvio de la seua millor amiga. La chiqueta té només catorze anys.
El pensador José Antonio Marina dia fa poc que la solució per als problemes del sistema educatiu en este país passa per fer un MIR per a professors. Que em disculpe l’ilustre filòsof si discrepe de la seua sapiència pero yo faria un MIR per a pares.
Josué Ferrer. 
Comentarios recientes